Anar al contingut

Morchella rufobrunnea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Morchella rufobrunnea (Morchella rufobrunnea)

Morchella rufobrunnea, vulgarment coneguda com bolsita, colmena, elotito, mazorca, morilla o olote,[1] és una espècie de fonc de la família Morchellaceae. Es tracta d'una bolet comestible recomanada, va ser descrita originalment com a nova espècie en 1998 pels micòlecs Gastón Guzmán i Fidel Tàpia a partir de coleccions provinents de Veracruz d'Ignacio de la Clau (Mèxic). Més tart es va revelar que la seua distribució geogràfica és molt més àmplia despuix de varis estudis d'ADN, els quals sugerixen que és comú en la Costa Oest dels Estats Units, Israel, Austràlia, Chile i Chipre.

Creix en sols pertorbats o asclós de fusta utilisades per a jardineria, lo que sugerix una forma saprofítica de nutrició. S'ha trobat baix aceitunos (Olea europaea) en el Mediterràneu, no obstant açò podria indicar que el fonc també pot ser capaç de formar associacions en arbres facultatius. Els cossos fructificantes jóvens tenen capells cònics coberts de crestes pàlides i fosses obscures; en espècimen madurs el color és groguenc a ocre-pardo. La superfície del cos fructificante es torna marró anaranjado o rosàceu en el lloc a on ha segut tocada, una característica per la que el fonc és conegut. Els cossos fructificantes madurs creixen a una altura de 9.0-15.5 cm (3.5-6.1 in). M. rufobrunnea diferix d'atres membres de Morchella per preferir hàbitats urbans o suburbans, en el color i la forma del cos fructificante, l'absència d'un sen[n. 1] en l'unió del capell en el estipe, la llongitut de les fosses en la superfície, i la reacció dels moretones. Ara es coneix un procés per a cultivar els bolets de M. rufobrunnea, el qual va ser descrit i patentat en la década de 1980.

Descripció

Els cossos fructificantes (ascocarpo) poden alcançar 6.0-21.0 cm (2.4-8.3 in) d'altura, encara que la majoria es troben en un ranc més estret: 9.0-15.5 cm (3.5-6.1 in). El himenóforo[n. 2] (píleo o capell) és cònica o casi cilíndric, medix 6.0-8.5 cm (2.4-3.3 in) d'alt i 3.0-4.5 cm (1.02-1.08 in) d'ample. La superfície està coberta de crestes anastomosadas llongitudinals i venes travesseres que formen fosses àmplies, allargades i angulars. Per lo general, els cossos fructificantes jóvens són de color gris obscur en marcades crestes de beige o davant contrastante, mentres que en els espècimen madurs este to es desvanix a un ocre pardo. Moltes voltes, l'estipe cilíndric és molt arrugat, en una base àmplia i medix 30-70 cm (12-28 in) en una gruixa d'1-2.5 cm (0.4-1.0 in); normalment, està cobert en una pruinescencia[n. 3] marró obscura a grisa, que casi sempre es decolora en la madurea —una característica útil per a diferenciar-ho d'atres espècies similars, com M. tridentina o M. sceptriformis—. El estipe i el himenóforo presenten unes taques anaranjadas, rojoses o ochres, encara que esta característica no és constant ni exclusiva en M. rufobrunnea i pot ser vista en algunes espècies de Morchella,[2] tals com Morchella tridentina (= Morchella frustrata), M. esculenta, M. guatemalensis,[2][3] la recentment descrita M. fluvialis (Clowez et al., 2014),[4] i més provablement en M. anatolica.[5]

En l'esporada, les esporas s'observen de color taronja pàlit a taronja groguenc. Les ascosporas tenen forma d'ou, medixen 20-24 x 14-16 µm en la madurea, pero són més chicotetes (14.5-19 x 9-10 µm) en els cossos fructificantes inmaduros. Tenen parets primes, hialinas (translúcidas) i amiloideas. Les ascas cilíndriques (cèlules portadores d'espores) tenen 300-360 x 16-20 µm i parets de fins a 1.5 µm de gruixa. Les paráfisis medixen 90-184 x 10-18.5 µm (6-9 µm de gruixa si estan inmaduras); són hialinas, tenen un septo en la base, i comprenen una o dos cèlules. La carn té parets primes i les hifas hialinas medixen 3.9 µm d'ample.[2]

És una bolet comestible;[6] s'ha descrit com «un dels membres més saborosos de la família de les colmenillas»,[7] i —alternativament— el bolet és «moix en comparació a atres colmenillas».[8] D'acort en informes, per separat els espècimen pesen més de 1 lb (0.45 kg).[7]

Taxonomia

Els primers espècimen de M. rufobrunnea descrits científicament varen ser recolectats en juny de 1996 per l'Institut d'Ecologia de Xalapa i en atres regions del municipi de Xalapa-Enríquez,[3] que es caracterisa per un clima subtropical. La localitat tipo va ser un bosc mesófilo ple de roures, liquidámbares, chiriguacos i alisos a una altitut de 1350 m (4430 peu).[2] En un estudi publicat en 2008, el micólogo Michael Kuo va determinar que la «fructificació en hivern de la colmenilla groga» —erròneament coneguda com Morchella deliciosa— trobada en zones de jardineria en l'oest dels Estats Units era la mateixa M. rufobrunnea. Segons Kuo,[9] David Arora va representar esta espècie en la seua Mushrooms Demystified (1986), descrivint-la com un «tipo californià coster de Morchella deliciosa creixent en jardins i atres hàbitats suburbans».[10] Kuo sugerix que M. rufobrunnea és el nom correcte per a M. deliciosa, utilisat per autors nortamericans en la Costa del Pacífic.[11] Atres colmenillas nortamericanes anteriorment classificades en deliciosa han segut reclasificadas en dos espècies distintes, Morchella diminutiva i M. sceptriformis (= M. virginiana).[12]

Els anàlisis moleculars de les seqüències d'àcit nucleico del espayador transcrito intern i el factor d'elongació de les regions EF-1α sugerix que el gènero Morchella podria estar dividit en tres linajes. M. rufobrunnea pertany a un linaje basal en el clado esculenta (cridades «colmenillas grogues»), i el clado elata («colmenillas negres»).[13][14] Esta configuració filogenético implica de que ha existit en el seu estat actual des del periodo Cretácico (fa aproximadament 145 a 66 millons d'anys), i que totes les espècies conegudes colmenillas han evolucionat d'un ancestro similar.[15] Genèticament, M. rufobrunnea és més propenca a les «colmenillas grogues» que les «colmenillas negres».[14] M. anatolica, descrita de Turquia en 2012, és una espècie germana estretament relacionada.[5] l'epítet específic rufobrunnea deriva de les raïls llatines ruf- (rufo, rojós) i brunne- (marró).[10]

Espècies similars

Morchella tridentina (= Morchella frustrata) també és rojosa i molt similar a M. rufobrunnea. Es troba en boscs montanos i maquias i desenrolla un sen[n. 1] molt visible en l'unió del capell en el estipe, el qual és blanc pur. En la madurea, li creixen crestes d'unió en disposició més o menys paralela o escalonada. Microscópicament, té paráfisis moniliformes en septos que s'estenen per la mitat superior i conta en «pèls» regulars cilíndrics o claviformes en el estipe, de fins a 100 μm de llarc. M. guatemalensis, que es troba en Centroamérica, té un to entre el groc i el groc-taronja (pero mai grisa), i un color rojós al roig vi més distint en la manipulació. Microscópicament, té paráfisis més menudes, medix 56-103 x 6.5-13 μm. La nova espècie trobada en Guinea, M. rigidoides, té cossos fructificantes més chicotets de color ocre pàlit a groc, sense cap to gris. Les seues fosses són menys allargades que les de M. rufobrunnea i té paráfisis més àmplies, de fins a 30 μm.[2]

Morchella americana (= M. esculentoides), està distribuïda àmpliament en Amèrica del Nort i el nort de Mèxic, i té colors similars als cossos fructificantes madurs de M. rufobrunnea, pero carix dels tons observats en l'aparició de moretones. M. diminutiva, que es troba en els boscs de frondoses de l'est d'Amèrica del Nort, té cossos fructificantes més chicotets que els de M. rufobrunnea, de fins a 9.4 cm (3.7 in) d'alt i fins a 2.7 cm (1.1 in) d'ample en el punt més ample. Morchella sceptriformis (= Morchella virginiana) es troba en ecosistemas riparios i de terres altes des de #Virginia fins al nort de Mississipi, generalment en associació en tulíperos (Liriodendron tulipifera).[12]

Hàbitat i distribució

Els cossos fructificantes del bolet, predominantment saprotrófica, creixen en solitari o grups en el sol pertorbat o asclós de fusta utilisades en jardineria. La població pot aumentar anys en acabant de que la farcidura de fusta s'ha estés pel sol.[6] Els hàbitats pertorbats típics inclouen foguers, llocs propencs a montículs de compost, camins forestals i sòtols terrestres.[16] Per lo general, la fructificació es produïx en la primavera, encara que els cossos fructificantes es troben en els mencionats hàbitats la major part de l'any. Atres hàbitats preferits inclouen ales i altiplanos escarpadas, i en boscs primaris de coníferes.[7] En Chipre, el fonc es reporta freqüentment en zones costeres, urbanes i suburbanes baix els aceitunos (Olea europaea).[17]

La distribució geogràfica comprén Mèxic i travessa Califòrnia i Oregó en els Estats Units.[9] També s'ha introduït en el centre de Míchigan des de Califòrnia.[12] És un dels sèt membres de Morchella que s'han trobat en Mèxic.[2] En 2009, investigadors israelites varen utilisar genètica molecular per a confirmar l'identitat de l'espècie en el nort d'Israel, a on va ser trobada creixent en sol pertorbat prop de la grava d'un camí recent pavimentado en la vora d'un bosc. Esta va ser la primera aparició documentada del fonc fora del continent americà. Pero, a diferència de les poblacions nortamericanes que normalment fructifiquen solament unes poques semanes en la primavera, l'ecotipo de les poblacions israelites és de llarga temporada, ya que fructifiquen des de principis de novembre fins a finals de maig (entre hivern i primavera). Este periodo correspon a la temporada de pluges en Israel (d'octubre a maig), en temperatures baixes a moderades que oscilen entre 15-28 °C (59-82 °F) durant el dia i 15.5 °C (41-59 °F) de nit.[18]

Cultive

El cultiu comercial del fonc està patentat en els Estats Units per les llicències 4594809[19] i 4757640.[12][20] Este procés va ser desenrollat en 1982 per Ronald Ower en lo que pensava que era Morchella esculenta; en eixe moment, M. rufobrunnea no s'havia descrit encara. El protocol de cultiu consistix en preparar una plantació de llavors pures en una mescla de terra pobra en nutrients. Esta mescla es coloca en sol ric en nutrients i es manté lo suficientment humida fins a la fructificació. En el substrat pobre en nutrients, el fonc forma esclerocios —masses endurides de micelios que servixen com a reserves alimentícies—. En condicions ambientals adequades, estos esclerocios es convertixen en colmenillas.[21]

Els cossos fructificantes de M. rufobrunnea poden cultivar-se baix condicions controlades en experiments de laboratori. Els primordios (menuts nòduls en els que es desenrollen els cossos fructificantes) apareixen dos a quatre semanes despuix del primer rec als esclerocios incubados precrecidos a una temperatura de 16-22 °C (61-72 °F) i 90 % d'humitat en l'aire. Els cossos fructificantes madurs varen créixer fins a 7-15 cm (3-6 in) de llarc.[22]

Les primeres etapes de desenroll del cos fructificante poden dividir-se en quatre fases separades. Els primers nòduls tenen forma de disc, medixen 0.5-1.5 mm i apareixen en la superfície del substrat. A mida que el tamany del nòdul s'expandix, un estipe primordial sorgix en el centre. El estipe s'allarga i orienta cap a dalt, i es desenrollen dos tipos d'hifas elementals: hifes peludes, basals, llargues, rectes i planes, i hifes en estipe curt (algunes de les quals es inflan i descolla una capa cohesiva en les apretades hifes elementals). En la fase final, que es produïx quan el estipe medix 2-3 mm de llarc, sembla que els capells inmaduros tenen crestes i fosses en paráfisis distintes. El mucílac extracelular que cobrix la cresta del capell conferix forma i rigidea al teixit i, provablement, ho protegix contra la deshidratació.[23]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 En botànica, un sen és una concavidad o àngul entrante format per dos segments adjacents d'un orgue.
  2. ↑ El himenóforo és la part del esporocarpo que du l'himenio, com les làmines o «brànquies» d'un fonc o els «poros» d'un fonc de repisa.
  3. ↑ La pruinescencia és un recobriment semblat al polvor en la part superior d'una superfície.

Referències

  1. ↑ Patiño-Comte, V; Sánchez, M; Cifuentes, J(juliol de 2010).«Elaboració de fiches d'espècies de foncs incloses en la NOM-059-SEMARNAT-2001».Facultat de Ciències de la UNAM.Mèxic, D. F.:
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Guzmán, G; Tàpia, F(juliol de 1998).«The known morels in Mexico, a description of a new blushing species, Morchella rufobrunnea, and new data on M. guatemalensis.».Mycologia.New York Botanical Garden/Mycological Society of America.Lawrence:90(4): 705-714.ISSN 0027-5514.doi:10.2307/3761230.(en en)
  3. ↑ 3,0 3,1 Pilz, D; McLain, R; Alexander, S; Vila-real-Ruiz, L (2007). «Ecology and management of morels harvested from the forests of western North America» (en en) pàg. 4. Portland: Pacific Northwest Research Station, United States Department of Agriculture.
  4. ↑ Clowez, P; Alvarado, P; Becerra, M; Bilbao, T(novembre de 2014).«Morchella fluvialis sp. nov. (Ascomycota, Pezizales): a new but widespread morel in Spain».Bolletí de la Societat Micológica de Madrit.Societat Micológica de Madrit.Madrit:38(2): 251-260.ISSN 0214-140X.(en en)
  5. ↑ 5,0 5,1 Taşkın, H; Büyükalaca, S; Hansen, K; O'Donnell, K(març-abril de 2012).«Multilocus phylogenetic analysis of true morels (Morchella) reveals high levels of endemics in Turkey relative to other regions of Europe».Mycologia.New York Botanical Garden/Mycological Society of America.Lawrence:104(2): 446-461.ISSN 0027-5514.doi:10.3852/11-180.(en en)
  6. ↑ 6,0 6,1 Davis, Sommer i Menge, 2012, p. 392.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Jones, 2013, p. 19.
  8. ↑ Bone, 2011, p. 137.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kuo, M(juliol de 2008).«Morchella tomentosa, a new species from western North America, and notes on M. rufobrunnea.».Mycotaxon.Mycotaxon Editions.Ithaca:105: 441-446.ISSN 0093-4666.(en en)
  10. ↑ 10,0 10,1 Arora, 1986, p. 419.
  11. ↑ Kuo, 2005, p. 173.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Kuo M; Dewsbury, DR; O'Donnell, K; Carter, MC(2012).«Taxonomic revision of true morels (Morchella) in Canada and the United States».Mycologia.New York Botanical Garden/Mycological Society of America.Lawrence:104(5): 1159-1177.ISSN 0027-5514.doi:10.3852/11-375.(en en)
  13. ↑ Kanwal, HK; Acharya, K; Ramesh, G; Reddy, MS(abril de 2011).«Molecular characterization of Morchella species from the Western Himalayan region of Índia».Current Microbiology.Springer-Verlag.Nova York:62(4): 1245-1252.ISSN 0343-8651.doi:10.1007/s00284-010-9849-1.(en en)
  14. ↑ 14,0 14,1 Barseghyan, GS; Kosakyan, A; Isikhuemhen, VOS; Didukh, M(2012).«Systematics and Evolution of Fungi».Science Publishers.Boca Rata:2: 159-205.(en en)
  15. ↑ O'Donnell, K; Rooney, AP; Mills, GL; Kuo, M(2011).«Phylogeny and historical biogeography of true morels (Morchella) reveals an early Cretaceous origin and high continental endemism and provincialism in the Holarctic».Fungal Genetics and Biology.Academic Press.Orlando:48(3): 252-265.ISSN 1087-1845.doi:10.1016/j.fgb.2010.09.006.(en en)
  16. ↑ Wood, M; Stevens, F. «Morchella rufobrunnea» (en en). Califòrnia Fungi. Sant Francisco: MykoWeb. Consultat el 29 de març de 2014.
  17. ↑ Loizides, M; Alvarado, P; Clowez, P; Moreau, P-A(2015).«Morchella tridentina, M. rufobrunnea, and M. kakiicolor: a study of three poorly known Mediterranean morels, with nomenclatural updates in section Distants.».Mycological Progress.Deutsche Gesellschaft für Mykologie.Munich:14(3): 1-18.ISSN 1617-416X.doi:10.1007/s11557-015-1030-6.(en en)
  18. ↑ Masaphy, S; Zabari, L; Goldberg, D(2009).«New long-season ecotype of Morchella rufobrunnea from northern Israel».Micología Aplicada International.R.H. Kurtzman.Berkeley:21(2): 45-55.ISSN 1534-2581.(en en)
  19. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  20. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  21. ↑ Stamets, 2000, p. 421.
  22. ↑ Masaphy, S(octubre de 2010).«Biotechnology of morel mushrooms: Successful fruiting body formation and development in a soilless system».Biotechnology Letters.Kluwer-Plenum Academic/Springer Netherlands.Dordrecht:32(10): 1523-1527.ISSN 0141-5492.doi:10.1007/s10529-010-0328-3.(en en)
  23. ↑ Masaphy, S(abril de 2005).«External ultrastructure of fruit body initiation in Morchella.».Mycological Research.Cambridge University Press.Cambridge:109(4): 508-512.ISSN 0953-7562.doi:10.1017/S0953756204002126.(en en)

Bibliografia

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Morchella_rufobrunnea&oldid=1509800»