Fungicultura
La fungicultura, micocultura o cultiu de foncs és un art, disciplina o activitat dedicada a cultivar bolets i uns atres foncs en un mig controlat, a diferència de la recolecció de foncs, per a produir aliments, medicines com la penicilina i atres productes. Els foncs també poden ser útils en processos com la deslignificació de la fusta.
La paraula fungicultura és usada habitualment per a referir-se a la pràctica del cultiu de foncs per part de formigues cortadoras, termites, coleòpters de l'ambrosia i caragols de les marismas.
Introducció
Els foncs es poden confondre en plantes. No obstant, no són plantes, ya que no posseïxen clorofila per a realisar la fotosíntesis i requerixen diferents condicions per a un creiximent òptim, ya que el seu metabolisme s'assembla més al dels animals al no produir composts complexos gràcies a la llum. Les plantes es desenrollen gràcies a la fotosíntesis, un procés que convertix el diòxit de carbono atmosfèric en carbohidrats, especialment en celulosa. Mentres que la llum solar proveïx una font d'energia per a les plantes, els foncs obtenen tota la seua energia i materials de creiximent del seu mig de desenroll, per mig de processos de descomposició bioquímics. De fet molts poden ser cultivats en espais subterràneus i obscurs com a túnels o sòtols, sent llocs molt adequats, ya que mantenen una temperatura fresca i una humitat alta i estable. Pero açò no significa que la llum siga un requisit innecessari, ya que alguns foncs usen la llum com a senyal per a fructificar.[1] No obstant, tots els materials necessaris per al creiximent deuen estar ya presents en el mig que este es va a produir. Els foncs es desenrollen be en alts nivells d'humitat, d'al voltant d'entre el 95 i el 100%, i en una humitat del substrat d'entre 50 i 75%.[1]
En lloc d'en llavors, els foncs es reproduïxen sexualment durant el seu creiximent baix terra, i asexualment per mig de les espores. Qualsevol d'estes es pot contaminar en els microorganismes aerotransportados, que interferiran en el creiximent del bolet i previndran una collita sana.
Substrat
Ademés de proporcionar unes condicions ambientals adequades es deu preparar un substrat adequat per al fonc a cultivar. És bàsic realisar una bona esterilisació, per a que cap atre fonc o microbi competixca en el fonc a cultivar.
La composició del substrat pot ser molt variada: diversos femtaés, palla, restants de fusta (serrín, asclons, etc.). Despuix de ser agotat el substrat pot tindre atres usos des de compost o mejorante del solc agricultura, fins a de aliment per a rumiants i cucs.[2][3] Molts foncs són capaços de digerir la lignina (pocs sers vius poden fer-ho) i convertir nitrogen no proteic en proteïnes.[4] D'esta forma encara que puga perdre una miqueta de valor energètic la calitat com a aliment tant del substrat com del frut pot millorar.
És molt recomanable utilisar palla de blat o ordi, mateixa que es hidrata, en aigua potable, adicionando clorur de sodi i carbonat de calcio, per a regular el P.H. de la palla, per a despuix de ser pasteurizada, se sembrara en bosses de plàstic, adicionando el micelio activat, per al seu cultiu i fructificació.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Chang, S., and Mills, P.G. (2004). Mushrooms, Cultivation, Nutritional Value, Medicinal Effect, and Environmental Impact, CRC Press, pp. 15,17,69,73,139. ISBN 0849310431.
- ↑ «Use of Pleurotus Pulmonarius to change the nutritional quality of wheat straw. I: Effect on chemical composition».Interciencia.33(6)
- 435–438.ISSN 0378-1844.Consultat el 2024-04-27.
- ↑ «Chemical Composition and Ruminal Disappearance of Maize Stover Treated with Pleurotus Djamor».
- ↑ EL CULTIVO DEL HONGO OSTRA
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fungicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.