MapamundiL'Edat Mija: «T en O»
Un mapamundi (del llatí migeval mappa mundi, «mapa del món»[1]) és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície terrestre. El material sobre el que es representa sol ser de paper. Depenent de la seua forma, un mapamundi pot ser un globo terráqueo, que reproduïx a escala la forma pràcticament esfèrica del geoide; o un planisferi terrestre, que reproduïx a escala el resultat teòric d'algun tipo de proyecció geogràfica de l'esfera terrestre en un pla. Existixen planisferis celests per a la representació de les estreles. Els mapamundis solen presentar-se en distintes formes depenent del detall permés per l'escala, que, quan és molt alta, es llimita a mapes parcials i no a mapamundis. El propòsit d'un mapa és mostrar les característiques físiques d'un territori, com montanyas, rius, llacs, mars, llínees de costa d'illas i continents o tipos de paisage específics, com cordilleras, deserts, selvas, marismas, manglars, glaciars, banquisas, etcétera. Atres usos solen restringir-se a mapes parcials, encara que poden reflectir-se en un mapamundi si es prescindix dels detalls i es llimita el seu reflex un nivell molt general. Per eixemple, els mapes geològics mostren les característiques de les rocas, llínees de falla i estructures superficials; i els mapes topogràfics representen les curves de nivell, identificant distints accidents físics o usos del sol en símbols convencionals apropiats.
Història
Se sap que els mapes varen aparéixer al voltant de l'any 2500 a. C. pel descobriment d'unes tabllas de fanc d'orige babilònic, i que representaven els valls del riu Éufrates. Al començ es representaven els llocs propencs i familiars i és de supondre que poc a poc s'aniria incorporant més i més territori fins que finalment es representara tota la superfície terrestre. Els primers en tindre una consciència global varen ser els babilonios, que pensaven en la terra com un plat pla de terra en un gran riu que la dividia en dos parts; grecs com Tals de Mileto ya sugerien la esfericidad de la terra en els sigles VI i V abans de Crist.
Anaximandro
Els discípuls de Tals, Estrabón i Anaximandro de Mileto, varen anar els primers en escomençar a cartografiar el món globalment, en els rius i les mars. En este moment va aparéixer el concepte d'ecúmene, en el que el món habitat era dos voltes més gran en eix este-oest que en nort-sur; evidentment este món centrava la seua existència en el Mediterràneu.
La terra de Tule
En l'any 330 a. C. Piteas establix un periple en el que aplega a visitar diversos països del nort, entre ells l'illa de Tule, que s'ha identificat tant en Islàndia com en la península escandinava, que podria haver interpretat com una illa.[2]
Ptolomeo
El treball de Ptolomeo es fonamenta en el d'un atre cartógrafo anterior, Marí de Tir. Ptolomeo treballa en el seu Geografia mostrant ya conceptes globals de la cartografia, aixina com un estudi teòric profunt sobre el tema.
Els amerindis
Pedro Sarmiento de Gamboa, en la seua obra Història dels Incas, indica que esta cultura ya disponia de mapes mundi en el V, i els Aztecas, a l'arribada d'Hernán Cortés, ya disponien de divisions administratives-catastrals sobre els territoris baix la seua jurisdicció; de fet, este descobriment li va servir per a la conquista d'Hondures. No obstant, en abdós casos és necessari aclarir que es tractava de mapes que representaven els territoris que estes cultures coneixien, en extrem acotats.
L'Edat Mija: «T en O»
La Edat Mija va produir en Europa un tipo de mapamundi conegut com "discario", "Orbis Terrarum", o, per utilisar l'expressió més general, "mapa de T en O". El nom d'estos mapamundis deriva d'Isidoro de Sevilla, que en les seues Etimologies representa un món circular pla (representat evidentment per la O) dividit per tres parts iguals de masses d'aigua (La T). El traç vertical de la T correspon al Mediterràneu i el traç horisontal de la T a diversos rius i mars. Esta disposició va ser molt repetida i va donar lloc a esta denominació.
Mapamundis i proyeccions
- Artícul principal → Proyecció geogràfica.
Els mapes que representen la superfície de la Terra usen una proyecció, una manera de traduir la superfície real tridimensional d'un geoide a un dibuix bidimensional. La proyecció més coneguda d'un mapamundi és la proyecció de Mercator, una proyecció cilíndrica originalment dissenyada com a forma de carta de navegació i que té com a principal virtut reflectir en exactitut els ànguls en que un rumbo talla la ret de meridianos i parals, fent molt senzilla la tasca del navegant sobre el mapa. No obstant, en representar del mateix tamany tots els parals, fa que les zones equatorials queden representades en una superfície inferior, en comparació, a les zones templades (tant les del hemisferi nort com les del hemisferi sur), mentres que les zones propenques a abdós pols apareixen representades en una superfície molt superior. La proyecció de Mercator es crítica com a forma de representació invisibilizadora i eurocéntrica (ya que els països desenrollats apareixen representats en una superfície molt major comparats en els països en vies de desenroll), i es proponen alternatives, com la proyecció de Peters, que representa proporcionalment les superfícies, encara que deforma els perfils dels paísos i continents i els ànguls de la ret de coordenades. També es propon invertir els punts cardinals, per a que el sur aparega dalt i el nort avall, ya que eixes posicions són totalment convencionals i no signifiquen que existixca algun tipo de prioritat real en la disposició dels hemisferis ni algun punt de referència més vàlit que un atre. Les propostes d'impondre la difusió del mapa de Peters o del mapa invertit en els mijos de comunicació i en l'educació com a forma de canviar les mentalitat reben a la seua volta acusacions de ser una forma de correcció política. Existixen moltes atres formes de proyecció, unes llimitades a una part del geoide (en ventages sobre la precisió en representar superfícies i formes, pero que no poden donar orige a un planisferi) i atres extensibles a una representació total en distints tipos de deformació. La representació de bandes meridianas en forma d'huso, que recorda la forma en que es tallen els melons d'Alger (o també pot pelar-se una taronja), té la ventaja de representar fidelment tant la forma com la superfície, pero no la distància entre uns punts i uns atres, en deixar espais buits. Una proyecció que té menor distorsió del tamany relatiu de les regions és el mapa Dymaxion, que ademés té menys distorsió de formes i no té direcció que vaja dalt.
-
Mapamundi polític.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ García i Bellido, Antonio (1945). Espanya i els espanyols fa dos mil anys: segons la Geografia d'Estrábon, Buenos Aires / Mèxic: Espasa Calp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapamundi#La Edad Media: «T en O»» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.