Cartografia portulana

Carta Portulana de Jorge Aguiar. 1492

La Cartografia Portulana és una tècnica baixmigeval d'elaboració de mapes nàutics d'alcanç regional. Es basa en la localisació de ports sobre una llínea de costa realista, encara que exagerant els accidents llitorals. La seua localisació és obtinguda de forma empírica, en indicació dels punts cardinals, realisada a escala sobre la base d'una série de proyeccions assimutals "superpostes". Els centres corresponen a la Rosa de Rumbos Nàutics més propenca, formant aixina una ret de rumbos orientats respecte a una superfície cartográficamente plana.

Història

La tecnologia per a l'elaboració d'esta tècnica cartogràfica va ser desenrollada entorn a l'àrea genovesa, durant la segona mitat del XIII i difosa molt ràpidament, primer en Venècia i Mallorca i despuix, en el XV, en molts atres centres de producció.

Durant el XVI les necessitats de la navegació transoceànica li va fer perdre vigència sent substituïda per una nova cartografia, hereua de la ptolemaica i millorada per sistemes de proyecció que reduïen la seua forta distorsió este-oest. No obstant la cartografia portulana va mantindre la seua vigència ornamental i en la navegació de cabotaje europea, especialment mediterrànea, fins al XVII.

La cartografia portulana, destinada originàriament a la navegació i a la gestió comercial, va ser usada també com a base per a l'elaboració de mapes als que se superponien elements decoratius, d'informació geogràfica, històrica, política, naturalista, mitològica, religiosa o s'afegien territoris extrems no explorats, de la mateixa forma. Habitualment els mapes en estos afegitons tenien un caràcter suntuario i de prestigi, i la seua millor conservació i espectacularitat estètica han prevalgut en la valoració historiográfica per damunt dels valors autènticament cartogràfics.

La cartografia portulana es va manifestar, fins al XV, per mig de diferents formats:

1. La Carta Portulana , sobre un pergamí d'ovella, generalment sancer, de forma més o menys rectangular. És la presentació més antiga conservada i la més generalisada, sent l'eixemplar conservat més antic la Carta Pisana de finals del XIII. Podia representar la totalitat o una part de l'àrea portulana. També baix este soport es varen realisar mapamundis.
2. El Atles, pergamí encuadernado en forma de llibre de gran format en que cada parell de pàgines informa d'un sector geogràfic, generalment en disparitat d'escales entre cada u d'ells. Fins al XV va ser de producció casi exclusivament veneciano i el format habitual empleat pels seus cartógrafos. L'atles més antic conservat actualment és el de Petrus Vesconte de 1313.
3. La carta i el Mapamundi en taules, sobre pergamí retallat i pegat sobre fustes que es despleguen sobre una taula. En el seu conjunt es mantenia la coherència d'escala. Actualment solament es conserva el mal cridat Atles Català. La primera referència a la seua existència es troba en l'inventari de bens del Rei Jaime el Just, de 1323, en que consta un mapamundi i una carta en taules. La documentació migeval solament ho menciona en el context de la Corona d'Aragó, i la seua producció s'ha supost exclusivament mallorquina. En el XV va decaure l'us d'este format.

1. El Mapamundi Circular, mapa de gran tamany ilustrat sobre pergamí de vedella, en forma circular. Solament es conserva una part d'un mapamundi circular de finals del XIV atribuït al taller dels Cresques, i el Mapamundi estense (ca. 1450). Existixen precedents de cartografia migeval pre-portulana en este format (com els mapamundi de Ebstorf i el d'Hereford).

A partir del XVI la cartografia portulana utilisarà únicament el format de Carta o d'Atles, incorporant si l'àrea a representar ho requerira, els nous descobriments geogràfics.