Anar al contingut

Mamre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Madaba07(js).jpg
Mamre

Mamre (Hebreu: מַמְרֵא), el nom complet del qual en hebreu és Elonei Mamre ("Roures/Cornicabras de Mamre"), és un antic santuari, originalment centrat entorn a un arbre sagrat, que pertanyia al regne de Canaán. Les fonts talmúdicas fan alusió al lloc com Beth Ilanim o Botnah, a on tenia lloc una de les tres fires (o mercats) més importants de Judea. Mamre es troba aproximadament a mig camí entre Halhul i la Hebrón històrica, a uns 4 quilómetros al nort d'esta última.

Bíblia hebrea

[editar | editar còdic]

Noms i acontenyiments

[editar | editar còdic]

En Génesis 13:18 apareix Abraham instalant-se en "els grans arbres de Mamre". La tradició hebrea original sembla referir-se, a jujar per una variació textual conservada en la Septuaginta, a un sol roure gran, al que Josefo va cridar Ogiges. Mamre podria haver segut un amorreo, un cacic tribal en el nom del qual es va nomenar a una arboleda. El Génesis ho relaciona en Hebrón o en algun lloc propenc a la ciutat.[1] De fet, Mamre ha segut associat en prou freqüència a la Cova dels Patriarques. Segons Francesca Stavrakopoulou, hi ha prou confusió en la narrativa bíblica no només en Mamre, sino també en Macpelá, Hebrón i Kiryat Arba; els quatre noms apareixen repetidament emparellats.[2] En una atra part del Génesis s'identifica a Mamre en la pròpia Hebrón.[3] Existix una tradició cristiana que data dels primers peregrins de el IV que relaciona a la Mamre de l'Antic Testament en les ruïnes no amuralladas de lo que els registres de la tradició àrap criden Rāmet el-Ḥa elīl (el Tossal de l'Amic).[4]

Una atra part de la Bíblia es referix al lloc com "els terebintos de Mamre l'amorreo",[5][6][7][8] a on Mamre seria el nom d'un dels tres líders amoritas que varen unir les seues forces en les d'Abraham per a perseguir a Chedorlaomer i salvar a Lot (Gen. 14:13,24).[9][10]


Les supostes incoherències se solen explicar en relació en la discordança entre les tradicions escrites que subyacer en la composició del Pentateuco, la primera relacionada en la tradició yahvista, la segona en l'elohista, segons la hipòtesis documentaria dels estudiosos moderns.[11]

Identificació

[editar | editar còdic]

Encara està per aclarir el lloc exacte de Mamre, al que solament es fa menció en el Llibre del Génesis.[5]

Segons una interpretació de la narració bíblica, Ramat el-Khalil és el Mamre a on Abraham va plantar les tendes del seu campament, va construir un altar i va rebre les notícies divines, en forma de tres àngels, sobre l'embaràs de Sara.[12][13]

Per un atre costat, Khirbet és-Sibte (també conegut com Ain Sebta), el lloc a on s'ubica el Roure de Mamre a uns dos quilómetros al suroest de Ramat el-Khalil, ha segut considerat des de el XIX com el lloc a on Abraham va plantar les seues tendes i va vore els àngels.[14]

Història i arqueologia

[editar | editar còdic]

Edat del Bronze

[editar | editar còdic]

En el jaciment de Ramat el-Khalil s'han trobat fragments de vasijas de l'Edat del Bronze que podrien indicar que este lloc de cult es trobava ya en us entorn als anys 2.600 i 2.000 a. C.,[15] encara que no hi ha proves arqueològiques de que estiguera ocupat des de la primera mitat del segon mileni fins al final de l'Edat del Ferro.[1]

Archiu:Tristram383.jpg
Roure de Hebrón, en Tristam

Josefo: el terebinto

[editar | editar còdic]

Flavio Josefo (37 d. C. - aprox. 100 d. C.) va deixar constància d'una tradició segons la qual el terebinto de Mamre era tan antic com el propi món (La Guerra dels Judeus, 4.535). El lloc estava empapat de llegenda; els judeus, els cristians i els pagàs feyen sacrificis cremant animals en ell, i es considerava que l'arbre era immune al fòc dels sacrificis.[16] Hi ha constància de que Constantino el Gran (302-337) va intentar sense èxit posar fi als sacrificis. cal destacar que el terebinto del que parlava Josefo és distint del modern Roure de Mamre i es trobava emplaçat en una ubicació diferent.[16]

Herodes: el recint

[editar | editar còdic]

Herodes el Gran va manar construir el mur de dos metros de gruixa que rodeja una zona de 60 metros d'ample i 83 metros de llarc, possiblement pel seu caràcter de lloc de veneració.[17][18] El recint contenia un antic pou de més de 5 metros de diàmetro al que es coneixia com el Pou de Abraham.[19][20]

Periodo tardorromano: el Temple d'Adriano

[editar | editar còdic]

L'estructura erigida per Herodes va ser destruïda pels eixèrcits de Simón bar Kojba i posteriorment reconstruïda per l'emperador romà Adriano. Adriano va donar nova vida a la fira comercial, que havia segut important pel seu emplaçament en una intersecció del nuc de comunicacions de les montanyes del sur de Judea. Este mercatus o fira va ser un dels llocs a on, segons la tradició judeua conservada per Jerónimo,[16] Adriano va decidir vendre com a esclaus als restants del eixèrcit de Bar Kojba.

Tradició rabínica

[editar | editar còdic]

Per la naturalea idólatra dels rituals realisats en la fira, els rabinos varen prohibir als judeus participar en ells.[21] Segons el Talmud de Jerusalem:[16]

varen prohibir una fira solament en cas que tinguera el caràcter de la de Botnah. Com s'ha comentat en estes mateixes llínees en una tradició tanaim. Hi ha tres fires; la fira de Gaza, la fira d'Acre i la fira de Botnah, i la més corrupta de totes elles és la de Botnah.

Imperi bizantí

[editar | editar còdic]

A pesar de la prohibició rabínica, durant el regnat de Constantino el Gran (302-337) el mercat s'havia convertit en un festival interconfesional (ademés de mantindre la seua funció comercial) en el que participaven cristians, judeus i pagans. El santuari de Mamre va ser construït per als cristians en acabant de que Eutropia, sogra de Constantino, visitara el lloc i s'escandalisara pel seu caràcter pagà.[22] Constantino, enterat de dites pràctiques paganes, va intentar sense èxit posar fi als rituals festius celebrats al voltant de l'arbre.[16] Va ordenar al menges Acacio destruir tots els ídols pagans i prohibir tota pràctica pagana.[23] Constantino va fer construir una basílica allí dedicada a Sant Jorge i el recint es va consagrar i es techó, sent encara visibles els fonaments d'aquella estructura.[21][24]

En 1957 es va portar a terme un pla de reconstrucció del jaciment que va partir de les excavacions realisades per l'acadèmic alemà A. E. Mader entre 1926 i 1928. Gràcies a això es va descobrir la basílica constantina junt a la muralla oriental del recint de Haram Ramet el-Khalil, aixina com un pou, un altar i un arbre en la part oriental, no techada del recint.[22][25][26][27]

La descripció de Sozomeno en el V (Història Ecclesiastica, Llibre II, 4-54) és la més detallada entorn a les pràctiques realisades en Mamre al començament del periodo cristià:[15]


El lloc es coneix actualment com El Terebinto, i està situat a una distància de quinze estadis de Hebrón (...). Cada any se celebra allí un famós festival durant l'estiu, tant pels habitants de la zona com pels de parts més distants de Palestina i per fenicios i àraps. Molts van allí per qüestions de negocis, alguns per a vendre i uns atres per a comprar. La festa la celebra una gran congregació de judeus, ya que estos presumixen de que Abraham va ser el seu antepassat; de pagans, ya que va haver àngels que varen visitar el lloc; de cristians, ya que aquell que hauria de nàixer de la Verge per a la salvació de l'humanitat se li va aparéixer allí a un home piadós. Cada cual venera este lloc segons la seua religió: alguns resen a Deu, el que tot ho governa, uns atres criden als àngels i els oferixen libacions de vi, cremant incens o sacrificant a un bou, una cabra, una ovella o un gall... La sogra de Constantino (Eutropia), despuix de haver anat allí per a complir un vot, va donar notícia de tot això a l'emperador. Aixina que ell va escriure als bisbes de Palestina reprochant-los haver oblidat la seua missió i haver permés que un lloc tan sagrat siga profanat en eixes libacions i eixos sacrificis.

Antonino de Piacenza parla en la seua Itinerarium, una narració del seu viage a Terra Santa (aprox. 570), de la basílica en les seues quatre pòrtics i la seua atri descobert. Tant cristians com a judeus oraven allí separats per una chicoteta pantalla (cancellus). Els fidels judeus acodien en massa per a celebrar el derrocament de Jacob i David el dia despuix de la tradicional data de naiximent de Crist.[28]

Arculfo, un bisbe franc que va visitar l'Alce prop de l'any 680, parla sobre Mamre indicant una localisació llaugerament errònea sobre la Tomba dels Patriarques:[29]

Una milla cap al nort de les Tombes que han segut descrites anteriorment es troba la molt frondosa i florida tossal de Mambre, que mira cap a Hebrón, que queda al sur d'esta. Esta chicoteta montanya, que es diu Mambre, té un cim pla al nort del qual s'ha construït una gran iglésia de pedra, en el costat dret de la qual, entre dos murs d'esta gran Basílica, el Roure de Mamre, quin maravellós és contar-ho, s'alça arrelat a la terra; també es coneix com el Roure de Abraham, perque baixe este ell va rebre hospitalariament als Àngels. Sant Jerónimo relata que este arbre havia existit des del principi del món fins al regne de l'Emperador Constantino; pero no va dir que havia perit despuix, potser perque en eixe moment, encara que la totalitat d'este vast arbre no era visible com abans, un tronc espurio encara permaneixia ancorat en el sol, protegit baix el sostre de l'iglésia, en l'altura de dos hòmens; d'este inútil, espurio tronc, que ha segut tallat per tots costats en astrals, menuts asclons es transporten a les distintes províncies del món per la veneració i la memòria d'este roure, baix el que, com s'ha dit anteriorment, eixa famosa i notable visita dels Àngels li va ser concedida al patriarca Abraham.

Una estampa de la basílica de Constantino en la columnata del seu atri apareix en el Mapa de Madaba de el VI, acompanyat d'una inscripció en grec parcialment preservada: "arbo, també el Terebinto. El Roure de Mambre".[25]

Periodo musulmà enjorn

[editar | editar còdic]

El monasteri ubicat en Mamre va seguir en funcionament despuix de la conquista de Palestina per part de les tropes musulmanes d'Umar.[30]

Creuades

[editar | editar còdic]

Durant les Creuades, Mamre podria haver segut l'ubicació d'una Iglésia de la Trinitat.[25][31]

Despuix de el XII

[editar | editar còdic]

L'última identificació i descripció clara dels restants de l'iglésia bizantina de Ramat el-Khalil prové d'un peregrí rus conegut com l'Abad Daniel (1106-1108).[32] A mitan de el XII les alusions a Mamre comencen a fer-se vagues i l'ubicació de el "Roure de Abraham" sembla haver-se traslladat a una o més localisacions en la carretera que conecta Ramat el-Khalil en Hebrón.[32] Lo que a dia de hui es considera l'ubicació tradicional del Roure de Abraham és un lloc originalment conegut en àrap com Ain Sebta,[32] que solia estar a les afores del Hebrón històrica, pero que actualment s'ha integrat dins de l'expansió urbana d'esta ciutat palestina.

En una nota a peu de pàgina d'una publicació de 1895 del pelegrinage de Arculfo apareix escrit:[29]

"El Roure o Terebinto de Abraham ha segut emplaçat en dos llocs distints. Arculfo i molts uns atres (Sant Jerónimo, Itinerarium Burdigalense, Sozomeno, Euquerio (possiblement Euquerio de Lió), Rebuig de Tudela, l'Abad Daniel, etc.) semblen apuntar a les ruïnes de er Rameh, prop de Beit el Khalil, o la Casa de Abraham, en un bon manantial. Els judeus encara mantenen que este és el Roure de Mamre. Els cristians senyalen a un atre lloc, Ballutet Sebta, a on hi ha un bell espècimen de carrasco (quercus coccifera). Ballut és la paraula àrap per a roure".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Augustine Pagolu,The Religion of the Patriarchs, A&C Black, 1998 pp.59-60.
  2. ↑ Francesca Stavrakopoulou, Land of Our Fathers: The Rols of Ancestor Veneration in Biblical Land Claims, Bloomsbury Publishing USA, 2011 pp.51-52 :"A lo llarc del Génesis, tots estos topònims inunden l'ancestral lloc de enterrament, lluitant per reconeiximent. Encara que a sovint s'assumix que eren tots en essència el mateix lloc, el alineamiento, embellecimiento o renombramiento de localisacions és normalment indicatiu de canviants reclamacions de titularitat".
  3. ↑ Jericke p.4: Llibre del Génesis, 23:19;25:27.
  4. ↑ Detlef Jericke Abraham in Mamre: Historische und Exegetische Studien Zur Region Von Hebron Und Zu Genesis 11, 27-19, 38, BRILL, 2003 p.1.
  5. ↑ 5,0 5,1 Génesis 14:13
  6. ↑ David M. Gitlitz & Lindo Kay Davidson, Pilgrimage and the Jews (Westport: CT: Praeger, 2006).
  7. ↑ Robert Alter, (tr.) Genesis, W.W.Norton & Co. New York, London 1996 p.60
  8. ↑ Horne, Thomas Hartwell (1856) An Introduction to the Critical Study and Knowledge of the Holy Scriptures Longman, Brown, Green, Longmans & Roberts, p 63
  9. ↑ Watson E. Mills, Roger Aubrey Bullard (1998) Mercer Dictionary of the Bible Mercer University Press, ISBN 0-86554-373-9 p 543
  10. ↑ Haran, Menahem (1985) Temples and Temple-Service in Ancient Israel: An Inquiry Into Biblical Cult Phenomena and the Historical Setting of the Priestly School Eisenbrauns, ISBN 0-931464-18-8 p 53
  11. ↑ Menahem Haran,Temples and Temple-Service in Ancient Israel: An Inquiry Into Biblical Cult Phenomena and the Historical Setting of the Priestly School, Eisenbrauns, 1985 p.53. La tercera, sacerdotal recensió exclou qualsevol víncul entre Abraham i en cult entorn al Terebinto.
  12. ↑ Génesis, 13:18
  13. ↑ Génesis 18:1-15
  14. ↑ Jericke p.2.
  15. ↑ 15,0 15,1 Taylor, Joan E. (1993) Christians and the Holy Plaus: The Myth of Jewish-Christian Origins Oxford University Press, ISBN 0-19-814785-6 pp 86-95
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 William Adler, The Kingdom of Edessa and the Creation of a Christian Aristocracy, in Natalie B. Dohrmann, Annette Yoshiko Reed (eds.) Jews, Christians, and the Roman Empire: The Poetics of Power in Clapix Antiquity, University of Pennsylvania Press, 2013 pp.43-62 p.57
  17. ↑ Murphy-O'Connor, Jerome (2008) The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Claves to 1700 Oxford University Press US, ISBN 0-19-923666-6 p 370
  18. ↑ Robinson, Edward (1856) Biblical Researches in Palestine, 1838-52: A Journal of Travels in the Year 1838 pp 215-216
  19. ↑ Jericke, Detlef (2003) Abraham in Mamre: Historische und exegetische Studien zur Region von HebronBRILL, ISBN 90-04-12939-1
  20. ↑ Letellier, Robert Ignatius (1995) Day in Mamre, Night in Sodom: Abraham and Lot in Genesis 18 and 19BRILL, ISBN 90-04-10250-7
  21. ↑ 21,0 21,1 Safrai, Zeev (1994) The Economy of Roman Palestine, Routledge, ISBN 0-415-10243-X p 254
  22. ↑ 22,0 22,1 Safrai, Zeev (1994) The Economy of Roman Palestine, Routledge, ISBN 0-415-10243-X p 249
  23. ↑ Life of Constantine By Eusebius, Translated by Averil Cameron, Stuart George Hall Oxford University Press, (1999) ISBN 0-19-814917-4 p 301
  24. ↑ Fergusson, James (2004) Tree and Serpent Worship Or Illustrations of Mythology and Arts in Índia: In the 1st and 4th Century After Christ Asian Educational Services, ISBN 81-206-1236-1 p 7
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Franciscan cyberspot [1] archivat en Wayback Machine. Arbo, also the Terebinth. The Oak of Mambre - (Ramat al-Khalil)
  26. ↑ Itzhaq Magen, The New Encyclopedia of Archaelogical Excavations in the Holy Land, Jerusalem 1993
  27. ↑ Netzer, Ehud and Laureys-Chachy, Rachel (2006) The Architecture of Herod, the Great Builder Mohr Siebeck, ISBN 3-16-148570-X p 231
  28. ↑ Andrew S. Jacobs, Remains of the Jews: The Holy Land and Christian Empire in Clapix Antiquity, Stanford University Press, 2004 p.130.
  29. ↑ 29,0 29,1 Arculf (1895). "The Pilgrimage of Arculfus in the Holy Land (About the Year A.D. 670)". archive.org. London: Palestine Pilgrims' Text Society. pp. 33–34.
  30. ↑ Adamnanus, De Locis Sanctis, 11, 11. 6, CCSL 175, 211.
  31. ↑ Pringle,1998, p. 203
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Avraham Negev and Shimon Gibson (2001). Mamre (Plain of), and Ramat el-Khalil. Archaeological Encyclopedia of the Holy Land. New York and London: Continuum. pp. 312–313, 427–428. ISBN 0-8264-1316-1.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mamre&oldid=875811»