Mapa de Madaba
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
El mapa de Madaba, també conegut com a mosaic de Madaba, és una part del mosaic que cobrix el sol de l'iglésia bizantino de Sant Jorge en Madaba (Jordània). El mapa de Madaba és la representació cartogràfica més antiga de Jerusalem i la Terra Santa que es conserva. Data de el VI de la nostra era.
Història
[editar | editar còdic]En el mapa-mosaic de Madaba apareix l'Iglésia Nea de Jerusalem, que es va consagrar el 20 de novembre de 542. En l'image no apareixen edificis construïts despuix de l'any 570, per lo que el periodo de temps en el que es va crear el mapa queda llimitat al comprés entre eixos dos anys. El mosaic va ser realisat per artistes anònims, provablement membres de la comunitat cristiana de Madaba, a on en aquella época hi havia un bisbe. En 614, l'Imperi persa va conquistar Madaba. En el VIII els governants musulmans de la dinastia Omeya, varen eliminar algunes figures del mosaic. En l'any 746 un terremot va destruir la major part de Madaba, i la ciutat va ser abandonada.
El mosaic es redescubrió en 1894, durant la construcció d'una nova iglésia ortodoxa en el lloc de l'antiga. A lo llarc de les décades següents, vàries parts del mosaic varen ser danyades pels incendis, les activitats en la nova iglésia i els efectes de l'humitat. En decembre de 1964, la Fundació Volkswagen donó a la Deutscher Verein für die Erforschung Palästinas ("Societat Alemana per a l'Exploració de Palestina") 90.000 marcs per a la conservació del mosaic. En 1965, els arqueòlecs Heinz Cüppers i Herbert Donner varen portar a terme la restauració de les parts del mosaic que es conservaven.
Descripció
[editar | editar còdic]El mosaic es troba en l'àbsit de l'iglésia de Sant Jorge de Madaba. A diferència dels mapes moderns no s'orienta cap al nort, sino cap a l'est, a on es troba l'altar de manera que la seua posició coincidix en els punts cardinals. En el seu orige media 21 x 7 m. i constava de més de dos millons de teselas,[1] encara que les seues dimensions actuals són 16 x 5 m.
Representació topogràfica
[editar | editar còdic]El mapa representa l'àrea que va des del Líban (en el nort) fins al delta del Nilo (en el sur), i des del mar Mediterrànea (oest) fins al desert aràbic. Entre atres accidents geogràfics, apareix el mar Morta en dos barcos de peixca, varis ponts que unixen les vores del riu Jordán, peixos en el riu que s'allunten de la mar Morta; un lleó, que casi no es pot reconéixer per l'introducció de noves teselas durant el periodo dels iconoclastas, caçant una gasela en el desert de Moab, Jericó rodejada de palmeres, Belén i atres escenaris de l'història bíblica cristiana. Pot ser que el mapa servira per a ajudar als peregrins a orientar-se en el seu camí a Terra Santa. Apareixen aproximadament 150 poblacions i llogarets, totes elles rotulades en explicacions en grec.
L'element més gran i detallat de la descripció topogràfica és Jerusalem, en el centre del mapa. El mosaic mostra en claritat vàries construccions importants de la Ciutat Vella: la Porta de Damasc, la Porta dels Lleons, el Pont Dorat, la Porta de Sion, l'iglésia del Sant Sepulcro, l'Iglésia dels Teotocos, la Torre de David i el Penca Maximus. Esta vista reconeixible de la topografia urbana convertix al mosaic en una font clau per a conéixer el Jerusalem bizantí. També són importants les imàgens detallades de ciutats com Neapolis, Ascalón, Gaza, Pelusio i Charachmoba, totes elles tan precises que es podrien denominar "plans galliponters".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat] Ute Friederich: Antike Kartographie
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Herbert Donner: The Mosaic Map of Madaba. Kok Pharos Publishing House, Kampen 1992, ISBN 90-390-0011-5
- Herbert Donner, Heinz Cüppers: Die Mosaikkarte von Madeba. Abhandlungen dones Deutschen Palästinavereins 5, Harrassowitz, Wiesbaden 1977 ISBN 3-447-01866-6
- Michael Avi-Yonah: The Madaba mosaic map. Israel Exploration Society, Jerusalem 1954
- Michele Piccirillo: Chiese i mosaici vaig donar Madaba. Studium Biblicum Franciscanum, Collectio maior 34, Jerusalem 1989 (Arabische Edition: Madaba. Kana'is wa fusayfasa', Jerusalem 1993)
- Kenneth Nebenzahl: Maps of the Holy Land, images of Terra Sancta through two millennia. Abbeville Press, New York 1986, ISBN 0-89659-658-3
- Adolf Jacoby: Dones geographische Mosaik von Madaba, Die älteste Karte dones Heiligen Landes. Dieterich’sche Verlagsbuchhandlung, Leipzig 1905
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapa de Madaba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.