Menges (Antiga Roma)

Menges (plural comites) és la paraula llatina per a "companyer", "acompanyant", ya siga individualment o com a membre d'un colectiu com comitatus. La paraula deriva de com- "en" i ire, "anar".

Història

Històricament, menges es va convertir en un títul secular concedit a cortesanos o excortesanos de confiança, com una senyal de confiança imperial. Es va convertir en un ranc formal, derivat dels "companyers" d'Alejandro Magne, i prou equivalent a la titulatura áulica helenística (Philos basilikos), el títul de paladín d'un cavaller del Sacre Imperi Romà o el de palatinus, d'un funcionari papal.

Menges va ser utilisat en la República romana per a designar als que acompanyaven a un magistrat, com a governador d'una província, formant part del seu escolta i el seu consell, el seu cohorte d'amics (cohors amicorum). En l'época imperial el terme evoluciona, utilisant-se formalment per a designar als pròxims a l'emperador, primer en els seus viages i després, de forma permanent. Es va convertir en un títul áulico i una dignitat, sent l'orige del terme comte.

Alt Imperi romà

En els primers moments de l'Imperi Romà, el menges, etimológicament, era el que acompanyava a un magistrat o prefecto provincial, que li servia de conseller. De l'época d'Augusto a la dels Severs es conferix a determinats personages que acompanyen a l'emperador en els seus desplaçaments importants. l'emperador Claudio havia utilisat durant els seus viages a un menges Augusti com a assessor jurídic. La freqüència en que apareix és variable i depén de la voluntat de cada emperador quan té que desplaçar-se, i aixina, no es coneix cap menges en l'emperador Antonino Pío, que a penes es va moure d'Itàlia durant el seu regnat.

El títul de menges prové d'un títul áulico provisional, els comites semblaven menys propencs a l'emperador que els seus "amics" (amici). Pero no és una obligació i el títul pot designar a un parent de l'emperador que li acompanya i no té per qué tindre cap paper militar. El títul també és conferit durant desplaçaments apacibles, com en els célebres viages d'Adriano. És un títul temporal i prou rar, sent assignat depenent de les circumstàncies. El títul apareix en l'epigrafia llatina en l'época de Tiberio.

Els desplaçaments imperials estan freqüentment relacionats en les expedicions militars, sent el número de comites coneguts més importants durant els regnats que varen tindre llarcs conflictes. Baix Marco Aurelio, apareix un colege de comites (el "comitatus") en tasques militars. Els comites són, per lo general, senadors que han provat la seua capacitat militar, formant un estat major informal entorn a l'emperador, a lo manco, fins al regnat de Septimio Sever. Els numerosos conflictes de la [[crisis del sigle III|crisis de el III]], i la lluntea dels emperadors de la ciutat de Roma explica que el títul va evolucionar fins a aplegar a posicionaments permanents i va passar a designar alts dignataris de l'Imperi.

Bibliografia

• H. G. Pflaum, Scripta Vària II, París, 1981, pp. 107–108 (llista dels comites coneguts en l'Alt Imperi).
• Luis A. García Moreno«Organisació de les Sacrae largitiones: Menges / Comites Thesaurorum».

12.