Anar al contingut

Lonja de la Seda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lonja de la Seda
Lonja de la Seda
Sala de Contractació o Saló Columnario
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
MunicipiValencia
ProvínciaAlacant

La Llonja de la Seda de Valéncia, també coneguda com Llonja dels Mercaders (en valencià Llotja de la Seda o Llotja de Mercaders),[1] és una obra representativa del gòtic civil valencià situada en el centre històric de Valéncia (Espanya). Va ser declarada Monument Nacional en 1931[2] i, en 1996, inscrita en la llista de Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO. L'edifici es troba en la plaça del Mercat, número 31, front a l'iglésia dels Sants Juanes i el Mercat Central de Valéncia.

Francesc Baldomar va ser l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia,[3] ho va començar a elaborar entre els anys 1470-1471. En 1481, cinc anys despuix de la seua mort (1476), els seus discípuls Joan Ivarra i Pere Conte varen rebre l'encàrrec de terminar de construir-la segons els magnífics plans originals que havia dibuixat en els seus últims anys de vida. Els documents apuntaven a un pla d'igualtat entre abdós: "que un mestre no sia subordinat al altre nil altre al altre", és dir, que cap anara més important que l'atre, aixina com també que la Llonja es devia fer: "qual és feta en mostra molt ben divuissada o en altra manera segons millor", és dir, com en un pla molt ben dibuixat que existia o d'una atra forma millor.

El seu plantejament va seguir el model de la Llonja de Palma de Mallorca, constituint-se en un edifici emblemàtic de la riquea del Sigle d'Or valencià (XV) i mostra de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mija, del desenroll social i del prestigi conseguit per la burguesia valenciana.[4][2]

Història

La construcció de la Llonja, en valencià «llotja» (denominada tradicionalment com «llonja»), en la Comunitat Valenciana i les illes Balears,[5][6] s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial conseguida per Valéncia en el XV, i com un símbol del poder de la ciutat per a atraure als comerciants, en un moment en que ya s'entreveen temps difícils per a l'economia local agravats pel descobriment d'Amèrica i el consegüent desplaçament del comerç del Mediterràneu cap a l'Atlàntic.[Nota 1]

Lo cert és que existia una necessitat d'ubicar adequadament al Tribunal Mercantil del Consulat de la Mar, la sèu de la qual se li havia otorgat a Valéncia en 1238 per part de Pedro II d'Aragó, fill de Jaume I d'Aragó; que s'unia a un especial desig de contar en un edifici que reflectira el desenroll cultural de la Ciutat de Valéncia, en ple esplendor en tots els àmbits. D'esta manera, en 1469 el Consell General de la ciutat, inicia els tràmits per a la construcció del mentat edifici.[2]

Pese a tot, el proyecte queda en aigua de borrajas i no és fins a 20 anys despuix que es repren/reprén l'idea de construir la tan desijada obra arquitectònica, sent el 7 de novembre el dia en que es va posar la primera pedra de l'edifici, encara que en una inscripció de l'escut que s'observa des de la plaça del Doctor Collado parla del 5 de febrer de 1483 com a data d'inici de les obres.[2]

Les llonges de comerç en la Corona d'Aragó es construïen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes. La de Valéncia va ser precedida per la Llonja de Barcelona (1380-1392) i la Llonja de Palma (1420-1448), en uns pilars helicoidals a on se sostenen les voltes de crucería de tres naus.[7] Entre els anys 1541 i 1551 es va edificar la llonja de Saragossa del mateix tipo, pero ya en estil renaixentista. Considerant que l'esquema arquitectònic era sempre el mateix, el Consell General de la ciutat, en 1469, va insistir en la bellea de l'edifici que devia ser: «molt bella, magnífica i suntuosa, la qual seria honor i ornament d'esta insigne ciutat».[8]

Patrimoni de la Humanitat de Valéncia

Vista exterior.

Va ser nomenat Monument Nacional des de l'any 1931,[9] i l'Unesco va declarar la Llonja de la Seda Patrimoni de l'Humanitat el 5 de decembre de 1996,[10][11] com a «eixemple totalment excepcional d'un edifici secular en estil gòtic tardà, que ilustra de manera esplèndida el poder i la riquea d'una de les grans ciutats mercantils del Mediterràneu», sent considerada com un dels més lluents eixemples del gòtic civil europeu. Les fronteres rectangulars de pedra picada, els suntuosos medallones renaixentistes, les artístiques escultures i gàrgoles, les perfectes proporcions de les portes i finestres, dels escuts i dels merlones, recorden l'esplendor del gòtic tardà valencià.

En l'any 2013, gràcies a un nou método de valoració específicament dissenyat per a immobles històric-artístics, es va estimar el valor de la Llonja entre 350 i 400 millons d'euros.[12]

La Llonja de la Seda se situa en el mateix centre de la ciutat (barri del Mercat), davant de la plaça del Mercat, calificada per numerosos cronistes com un escenari coloriste i sorollós dotat d'una sensualitat molt especial.[13]

Construido entre 1482 y 1533, este conjunto de edificios se destinó desde un principio al comercio de la seda y desde entonces ha venido desempeñando funciones mercantiles. Obra maestra del gótico flamígero, la lonja y su grandiosa Sala de Contratació ilustran el poderío y la riqueza de una gran ciudad mercantil mediterránea en los siglos XV y XVI.
Unesco, 5 de diciembre de 1996 Declaració como Patrimonio de la Humanidad

Context històric

El Sigle d'Or valencià va ser una etapa de gran desenroll econòmic i de gran influència política i cultural, es va crear la Taula de canvi, una banca municipal per a soport de les operacions comercials. L'indústria local, especialment la textil, va conseguir una gran promoció i la ciutat es va convertir en un centre comercial, al com acodien mercaders de totes les parts d'Europa. A finals d'este sigle es va construir la Llonja de la Seda, centre de transaccions i un verdader temple del comerç. Un dels banquers en més negoci, el valencià d'orige judeu Luis de Santángel, va sufragar el viage a Amèrica de Cristóbal Colón.[14]

Despuix d'alguns anys d'inestabilitat derivats del periodo de successió, a on la dinastia del Casal de Barcelona es va substituir per la castellana dels Trastamara, a lo llarc del XV, la ciutat lluïa en tot el seu esplendor. El regne de Valéncia es va situar com la capital cultural i econòmica de la Corona d'Aragó, i va conseguir ser una de les ciutats més importants d'Europa en aquell sigle. La llonja era un símbol de l'espenta i riquea del Sigle d'Or de la ciutat.

Sobre l'influència política, ya des de finals del XIV l'influència de Valéncia en la Corona d'Aragó es va fer cada volta més gran en personages com Sant Vicente Ferrer i encara més a lo llarc del XV, fins al punt que les dos úniques voltes que un bisbe hispànic va aplegar a papa va ser en dos bisbes valencians: Calixto III i el seu nebot Alejandro VI, naturals de Xàtiva i pertanyents a la família Borgia. <gallery mode="packed"> Archiu:Torres quart.jpg|Les Torres de Quart (1460) Archiu:Santdomenec capreis1.jpg|Capella dels Reis en el convent de Sant Dumenge (Valéncia) Archiu:Volta presbiteri abril.jpg|Volta de l'altar major de la catedral de Valéncia Archiu:Palau Generalitat Valéncia.jpg|Palau de la Generalitat Valenciana</gallery> En l'àmbit artístic i cultural, aparte de la Llonja, es varen edificar les Torres de Quart, la capella dels Reis del convent de Sant Dumenge, la volta de l'altar major de la catedral de Valéncia o el Palau de la Generalitat Valenciana. En pintura i escultura varen descollar Jacomart, Roderic d'Osona, Paolo de Sant Leocadio, Vicente Macip o Damián Forment, en uns atres, i en lliteratura Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena o Joanot Martorell, autor de Tirant el Blanco. Conseqüència d'este auge cultural, Valéncia va albergar la segona imprenta de la Península, a on el mestre impressor Lambert Palmart va imprimir la primera obra lliterària en Espanya en 1474: Obres i trobes en lahors de la Verge Maria.[15] Va aparéixer també el primer diccionari en llengua romànica: Liber Elegantiarum, aixina com el primer estudi sobre escacs modern provablement és un escrit de Francesch Vicent, imprés i publicat en Valéncia a finals del XV en el títul Lliure dels jochs partits dels schacs en nom de 100, ordenat i compost per el meu Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb i criat i vehi de l'insigne i valerosa ciutat de Valéncia.[16] El 30 d'abril de 1499, va ser creada l'Universitat de Valéncia.[17]

La Llonja de l'Oli

La Lonja desde la plaza de la Companyia.

Prop la plaça de la Companyia, darrere de l'actual Llonja, existia una anterior que, segons Manuel Sanchis Guarner, està documentada des d'abans de 1341 i rebia el nom de Llotja de l'Oli (Llonja de l'Oli). Esta llonja, segons el mateix autor, estava parcialment oberta, és dir, responia a la tipologia de loggia italiana (edifici obert per un o més costats, sustentat per arcs o columnes). La Llonja de l'Oli, no solament s'amprava per al comerç d'este producte, sino per a tot tipo d'operacions mercantils.[18]

La seda

Artícul principal → Indústria sedera de Valéncia.

El nom que rep l'edifici de Llonja de la Seda deriva del fet que el teixit de seda era des del XIV a el XVIII l'indústria més potent de la ciutat. En el XIV ya hi havia sederos locals, majoritàriament judeus, i més tart converso, agrupats en 1465 en «la «confraria de la Verge de la Misericòrdia», baix que la seua advocació hi ha una capella en la Llonja construïda entre 1484 i 1486.

Quan s'estava edificant la Llonja de la Seda, l'indústria sedera de Valéncia va tindre un gran auge, traduït en els 293 mestres sederos censats en la ciutat en 1487.[19] Al final del XVII, tan important era la seda en les transaccions comercials que la Llonja de Mercaders va passar a ser coneguda com de la Seda.[20] Durant la segona mitat del XVIII va ser el moment de màxim esplendor: vint cinc mil persones es dedicaven a l'indústria de la seda en la ciutat, que contava en més de tres mil telers. Aixina mateix, a partir de 1790 va escomençar l'ocàs de l'indústria sedera en Valéncia, que mai més va tornar a remontar.[21] No obstant, la llonja ha mantingut el seu nom tradicional fins al nostre dies, en homenage a la que va ser pionera indústria valenciana durant tants sigles.

Construcció

Fachada principal de la Sala de Contratación.
Decoraciones talladas en piedra.

Per a poder construir la seua edificació es varen comprar i varen derribar vinticinc cases contigües al Valladar (part del sistema de sanejament de la ciutat, consistent en una séquia que trea de la ciutat les aigües residuals), front al mercat, per a poder dispondre d'espai suficient per a la construcció.[2]

La seua construcció s'assembla a la dels castells medievals pels seus grossos murs, el seu almenas, el seu torrelló i l'aspecte de fortalea que representa l'edifici. Les obres varen escomençar en el derribe de les cases, l'adequació del terreny i les entregues de materials al mestre d'obres de la ciutat Francesc Biulaygua, de les que es té constància des del 16 de giner de 1483 i de l'entrega de pedres per als picapedreros el 15 de febrer.

L'arquitecte a qui es va encomanar la construcció de la Llonja va ser Pere Conte, en l'ajuda de Joan Iborra fins a 1486.

El principi oficial de les obres pot considerar-se en data del 5 de febrer de 1483[2] i el 14 de març es varen pagar els primers jornals a Pere Comte i a Johan Yvarra: pro salarium eorum et Sue comitive. En juny es decidix pagar … no a estalls sinó a jornals «(no a destajo sino a jornals)». En esta mateixa data es decidix que el portal principal... sia principiat a llavorar i els finestres que ab aquell seran contigües i tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artificiós magisteri llavorada ab els images i maçoneries i fullatges. «(..es comence a treballar en les finestres que en esta estaran contingudes i tot lo restant del frontal siga fet de pedra picada en artificiosa mestrage laborada en les imàgens i mazonerías i fullages)». En octubre de 1483 el mestre d'obra de la ciutat Biulaygua va terminar els seus treballs en el terreny i desapareix de tota documentació.

Despuix de l'edificació de la Llonja, continuen les obres per a la construcció del Consulat de la Mar, que també les va portar a terme Pere Conte fins a la seua mort en 1506. En eixe moment s'estava començant a edificar el pis principal que va acabar Joan Corbera, acabant els murs de la Sala i erigint la tercera planta, en decoració exterior de Jaume Vicent. L'edifici es va considerar totalment acabat en 1548.[2]

Arquitectura

Plano de la Lonja de la Seda.

La Llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on es troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien fer-se càrrec d'ells les autoritats pertinents, la Sala del Consulat de la Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Sala de Contractació o Saló Columnario. La superfície del monument supera els 2000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. L'edifici s'adapta a un solar rectangular, el sur mira cap a la plaça del Mercat, l'oest cap al carrer dels Cordellats, el nort cap al carrer de la Llonja i la part este cap al carrer de Pere Conte. Enfront mateixa es troben el Mercat Central i l'iglésia dels Sants Juanes.

Vista des de la plaça del Mercat, la part dreta de l'edifici correspon a la Llonja pròpiament dita, també coneguda com a Sala de contractació o Saló columnario (1483-1498); a la seua esquerra es troba la Torre central (1483-1498), de tres cossos amprats per a capella (el pis baix) i per a presó (els dos pisos superiors). Una miqueta més cap a l'esquerra hi ha el cos constituït per tres plantes del Consulat de la Mar, que es va afegir posteriorment (1498-1548). El Pati dels Tarongers articula les tres zones de l'edifici, que ocupen més de dos mil metros quadrats en total.[22]

Per a construir La Llonja, un model va ser la Llonja de Palma, realisada per Guillem Sagrera en 1448, el qual, a la seua volta, s'havia inspirat provablement en l'aula capitular del convent de Sant Dumenge de Valéncia de principis del XIV.[23]

La Llonja de Valéncia, no obstant, presenta una mida i una ornamentació més gran que la mallorquina. La de Valéncia destaca per la riquea de la decoració flamígera en les finestres, per les portes monumentals en arcs conopiales i per les seues menudes escultures i les vintihuit gàrgoles, la majoria en escenes satíriques o eròtiques. Ademés, té una gran profusió d'escuts en els quatre pals del rei d'Aragó, entre els que es destaca el de la clau de volta central de la Sala de Contractació i, sobretot, els que es troben en els ànguls de les places del Mercat i del Doctor Collado rodejats per àngels. <gallery mode="packed" perrow="3" widths="155" heights="150"> Santdomenec_salacap.jpg|Sala capitular de Sant Dumenge. Presenta quatre columnes exentes, (1310-1320). llotja palma.jpg|Llonja de Palma. Presenta sis columnes exentes, (1426-1448). Llonja de la Seda, Valéncia, Espanya, 2014-06-29, DD 23-25 HDR.JPG|Llonja de la Seda, presenta huit columnes exentes, (1482-1499).</gallery>

El saló columnario o sala de contractació

Vista de ojo de pez del techo del Salón Columnario
Erro al crear miniatura:
Detalle de columna y bóveda

El Saló Columnario o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals (ample total de 21,4 m) i cinc naus travesseres ( fondo total de 35,6 m), el sostre de la qual és un conjunt de voltes de crucería, d'una altura de 17,4 m,[24] sostingudes sobre 8 esveltes columnes helicoidals i setze pilastres del mateix tipo que sostenen les voltes. De les columnes d'onze metros d'altura naixen uns nervis que s'estenen sobre trams quadrats a la mateixa altura i que conformen unes voltes casi esfèriques. Esta geometria esfèrica permet la multiplicació de nervaduras i de claus; els nervis formen una doble retícula per tram reforçada en atres diagonals en cada quadrat. Les claus apleguen al número nou per tram.

A la sala de Contractació s'accedix per uns portals formats per arcs conopiales disposts entre llarcs pináculos, es troben en la frontera principal (plaça del Mercat) com en la posterior (plaça de la Llonja). Estos portals es formen en grups d'esveltes canyes prismàtiques arrematades per agulles floridas. Hi ha també dos portes laterals, una que obri al carrer de Pere Conte i una atra al Pati dels Tarongers. Les fronteres estan arrematades en merlones.

La Llonja va ser dissenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la volta celest, que es trobava originalment pintada de blava en estreles dorades.[13] El municipi va instalar ací la taula de canvis,[2] creada en 1407 per privilegi del rei Martín I l'humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del XV, a on es va realisar la primera lletra de canvi. En sol quinze anys (1483-1498), varen ser capaços d'acabar la Sala de Contractació, cos principal de l'edifici. A lo llarc de la part més alta de les quatre parets, lindando en les voltes, existixen unes inscripcions en llatí realisades en or sobre un fondo obscur, en forma de cenefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna.[25] L'inscripció, en llatí, (per duplicat, una volta sobre els murs sur i oest i una segona sobre els de la part nort i este) diu aixina: Plantilla:Columnas

Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae senar agit dolum in lingua, quae jurat pròxim et senar deficit, quae pecuniam senar dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.

Plantilla:Nueva columna

Casa famosa soc en quinze anys edificada. Proveu i vejau cuan bo és el comerç que no usa frau en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'esta manera rebosar de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.

Plantilla:Final columnas

Primera frase de la inscripción latina del Salón de la Contratación.

La Torre

Erro al crear miniatura:
Torre de la Lonja, el remate de la cual, restauración de los años 1885/1902, se presenta en color más claro.

La torre de la Llonja, va ser construïda al mateix temps que la Sala de Contractació, és quadrangular i més o menys, un terç més alta que el restant de l'edifici. El restaurador Josep Aixa li va afegir els merlones que hui dia presenta, entre els anys 1885 i 1902, copiant els de les cobertes de la Sala de Contractació i del Consulat de l'Mar.[26]

Des del Saló Columnario hi ha una escala de caragol per a accedir a la torre. Per falta d'acondicionament no es pot visitar com tampoc l'escala, que és un treball de gran virtuosisme, a on es demostra el domini de les tècniques arquitectòniques. Esta esplèndida escala està formada per un ull de caragol obert en helicoide d'aresta, en els escalons adossats al mur circular. Per la qual s'accedix a les sales superiors de la torre, contava originàriament en cent dèu escalons, pero en la restauració realisada per l'escultor Josep Aixa i l'arquitecte Antoni Ferrer,[26] se li varen afegir atres trenta-dos, ya que es va considerar que la torre havia quedat inacabada. L'escala de la torre té vintissís metros d'altura, per lo tant conta en cent cuarenta y dos escalons totals d'una mida de díhuit centímetros d'alt. Els pisos alts de la torre es destinaven a presó per als mercaders morosos en els seus pagaments.

Erro al crear miniatura:
Bóveda de crucería estrellada de la capilla.

La planta baixa de l'edifici era la capella, construïda en els anys 1484-1486, atribuïda a Juan Guas, la qual conta en una volta de crucería estrelada en que les seues ménsulas es troben la representació dels quatre evangelistes. Juan de Còrdova va cobrar quinze lliures en maig de 1484 per «pagament de les obres fetes en la capella de la llonja».[26] El disseny d'esta volta de crucería de la capella, inèdit fins a llavors en Valéncia, fa pensar que este Juan era en realitat Juan Guas, mestre d'obres del rei Fernando el Catòlic, el qual havia amprat el mateix disseny en un edifici de Segòvia. Esta volta consta de huit menudes claus en escuts de la ciutat i àngels músics alternant-se i rodejant una image de la Verge de Misericòrdia, que es troba en la clau central, en el 1465 s'havien agrupat baix la advocació d'esta Verge la confraria dels fabricants de seda. La capella té dos entrades una més ornada en l'image del Creador sostenint la bola del món i en adorns gòtics i una atra per la que s'accedix al Pabelló del Consulat de l'any 1549 en l'escut de la ciutat en la seua part central,

Pati dels Tarongers

Erro al crear miniatura:
Patio de los Naranjos.

Un atre dels elements de la Llonja és el seu jardí, cridat Pati dels Tarongers, al com s'accedix a través de la porta de la Sala de Contractació, que es troba plena de detalls escultòrics. El lloc és un espai tranquil i relajante que conta en diversos tarongers i ciprers i en una font central en forma d'estrela de huit puntes. A el seu entorn, hi ha uns bancs de pedra per a descansar mentres s'observen les satíriques gàrgoles, els detalls de la frontera de ponent de la Sala de Contractació i els de la porta del Consulat de la Mar, al que es pot accedir des del mateix pati a través d'una àmplia escala de pedra a l'aire lliure. Segons Joan Fuster, en este pati se celebraven festes i cerimònies quan venien els reis de la dinastia dels Àustria.[27]

Consulat de la Mar

Sala Consulado del Mar.

En la part esquerra del pati dels Tarongers, es troba el Consulat de la Mar, institució creada en 1238 a on els juges o els cònsuls de comerç celebraven sessions sobre assunts marítims i mercantils. Escomençat per Pere Conte, despuix del seu decés en 1506, va seguir en les obres Joan Corbera i va ser finalisat en 1548 pel guipuscoà Dumenge Urtiaga, este consulat és de planta rectangular i d'estil renaixentiste i va anar lliteralment adossat al mur de ponent de la llonja original.

Erro al crear miniatura:
Techo de la Cámara Dorada del Consulado del Mar.

Segons Manuel Sanchis Guarner, el Consulat, en una profusa i graciosa decoració prou italianizante, conviu en feliç maridaje en la gòtica Sala de Contractació.[28]

En la primera planta, és a on es troba la Cambra Dorada, s'accedix a través d'una escala monumental de pedra, des del pati dels Tarongers. Esta cambra està ornamentada en una techumbre de fusta que va ser realisada entre 1418 i 1445, els començos de la qual varen ser dirigits pel mestre de les obres de la ciutat Joan del Poyo (1418-1428), coordinant a un grup d'artífexs integrat per Bertomeu Santalinea, Julià Sanxo, els germans Joan i Andreu Çanou, Dumenge Mínguez i Jaume Mateu;[29] la qual va ser rescatada de l'antiga Casa de la ciutat en ser derribada esta durant el XIX.[2] Va estar encaixat de manera molt satisfactòria en la Cambra Dorada cap a l'any 1921. Este sostre, de fusta policromada, va vindre a inaugurar-ho, en la seua primera ubicació, Alfonso el Magnánimo, té centenars de peces de caràcter zodiacal, bèlic, grotesc, quimérico, vegetal, musical i heràldic com l'escut de la ciutat de Valéncia, que es repetix decenes de voltes.

La planta baixa del Consulat, que s'utilisa per a exposicions i audiovisuals, conta en un interessant sostre d'estil renaixentiste. S'accedix des del pati dels Tarongers o des de la capella.

Descripció exterior

Plaça del Mercat

Erro al crear miniatura:
Plano de situación de la plaza del Mercado.

Segons Joan Francesc Mira, la plaça del Mercat de Valéncia, formada per la Llonja de la Seda, el Mercat Central i la Sant Joan del Mercat, «és un dels òrguens essencials del cos d'esta ciutat». En 1393 els jurats de la ciutat varen escriure que la plaça del Mercat era punt de reunió de persones "bregoses, baralloses, reboltistes o d’altres perversitats".[30]

Es va construir la llonja gòtica a finals del XV; els lombardos Jacobo Bertessi (de Cremona) i Antonio Aliprandi (de Milà) varen afegir el recobriment barroc a l'iglésia dels Sants Juanes al final del XVIII; i els arquitectes barcelonesos Alexandre Soldre i March i Francesc Guàrdia i Vial varen edificar el modernista Mercat Central al principi del XX. Joan Francesc Mira diu d'este conjunt tan aparentment heterogéneu que «no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'atre, com si haguera estat i tinguera que ser sempre aixina».[31]

Des de la plaça del Mercat i situats enfront de l'iglésia dels Sants Juanes es poden apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, moluras i pináculos, elaborats per escultors de distinta procedència, com Laurencius de la Picardía, Rolandus i Johan de Kassel , entre uns atres. El 27 d'abril de 1484 es varen firmar els acorts entre l'administrador de la fàbrica de la Llonja i els escultors «magistri in art pétrea subtiles inventors, Rolandus de Salemanya et Laurencius Picart», per a elaborar la finestra de la torre que mira cap al mercat. En el contracte s'acorda esculpir un adorn «de bones fulles a voluntat del mestre Pere Conte» i també es diu que «totes estes coses han de ser fetes i ben acabades a consciència del dit mestre Pere Conte, com és el treball de totes els dits fulls, i que el dit mestre Conte els haja de donar les peces tallades i realisades totes les moluras». <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 600px; border: 0px solid;">

Els edificis emblemàtics de la plaça del Mercat de Valéncia.
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
<center><small> Frontera del Mercat Central. </small> <center> <small> Frontera de la Llonja de la Seda.</small> <center> <small> Frontera de l'iglésia dels Sants Juanes.</small>

</center>

Escultures

Els detalls escultòrics de la Llonja de la Seda, presents en portes, finestres i gàrgoles de l'edifici, són extraordinàriament deliciosos i plens de bon humor.[23] El pòrtic d'entrada de la Llonja és cridat «el portal dels pecats» puix en ell es troben llaurats els pecats originals de l'home representats per vàries figures nuetes. En el parteluz es troba la representació de la bruixeria i sobre ella en la part superior una image de la Verge en el Chiquet, simbolisant el poder que tenia precisament sobre la bruixeria. En abdós costats d'esta porta es troben unes grans finestres d'estil gòtic coronades en l'escut de la ciutat.

Erro al crear miniatura:
Detalle del piso superior de la fachada del pabellón del consulado, se compone de un bloque de ocho ventanas, una de ellas cegada.

El pis superior de la frontera del pabelló del consulat, es compon d'un bloc de huit finestres, una d'elles cegada, en arcs conopiales. La decoració d'esta àrea és per baix de cada finestra en l'escut de la ciutat, mentres que en la part superior es troben uns medallones en forma de friso, que representen reis, emperadors i atres personages. Ací es veu l'influència renaixentista, concebut l'edifici com un temple de la fama» , idea que remonta de l'Antiguetat clàssica i que s'imita en el Renaixença.[24] El friso s'arremata en merlones adornats en la corona real i unes gàrgoles. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les teulades, representen animals fantàstics, mònstruos i persones en actituts satíriques i indecorosas.[32]

Heràldica

Dins de la gran temàtica de l'escultura de la Llonja cal destacar les representacions heràldiques del símbol real de la Corona d'Aragó, de la ciutat i del Regne de Valéncia, açò és, la senyal coneguda tradicionalment com l'escut de les quatre barres.[Nota 2]

Dos escuts descollen d'entre tots els demés, l'escut més bell i conegut és el que presenta un escut real sostingut per dos tenantes (àngels) i situat en l'àngul entre la plaça del Mercat i el carrer de Pere Conte, i en segon lloc és un escut situat en l'àngul entre els carrers de la Llonja i de Pere Conte (plaça del Dr. Collado), que mostra, ademés, una inscripció en la filacteria en l'inici de les obres, a on es llig: Plantilla:Columnas

La noble ciutat i lleal de Valéncia ab cor d'acabar la mia excellencia m'ha començat a cinch de Febrer del any que corrent es comta en vore MCCCCLXXXIII

Plantilla:Nueva columna

La noble i lleal ciutat de Valéncia en voluntat d'acabar la meua excelència m'ha escomençat en cinc de febrer del corrent any MCCCCLXXXIII

Plantilla:Final columnas

Erro al crear miniatura:
Escudo real de la plaza del Mercado.
Erro al crear miniatura:
Escudo de la plaza del Dr. Collado.
Otro escudo, en la fachada principal.

Opinions

La Llonja de la Seda no és solament l'edifici més célebre de la ciutat, sino l'únic distinguit com a Patrimoni de l'Humanitat en la Comunitat Valenciana. El mèrit i la bellea arquitectònica de l'edifici ha segut alabat des de ben antic.[33]

... en l'actualitat s'està edificant allí una casa magnífica , que criden «llonja», a on es reunixen tots els mercaders per a tractar dels seus assunts. És una casa alta, construïda de pedra picada i d'esveltes columnes. […] està acabada casi fins a la teulada [...] tindrà un hort en variats fruts i una font altíssima, en una capella, a on diàriament es diran dos misses […] serà més airosa i més bella que la llonja de Barcelona

La Llonja va ser alabada per persones de formació clasicista, no molt concordes en l'estil gòtic. Com el crític Antonio Ponz a finals del XVIII, que va comentar:

...fàbrica verdaderament magnífica […] lo millor en la forma gòtica.

I de l'acadèmic Vicent Noguera, en 1783:

... majestuós model de l'arquitectura, encara que llaurat sobre gust gòtic, tot respira exactitut, proporció, elevació i grandea.
Vicent Noguera, 1783[35]

L'historiador i filòlec Manuel Sanchis Guarner la va definir com:

L'edifici públic més famós, bell i característic de la Valéncia «hanseática», és dir, dels burguesos mercaders. […] un dels millors monuments del gòtic civil de tota Europa.

L'escritor Joan Fuster va indicar:

La varen construir els mercaders cuatrocentistas per a sala de contractacions, i és el nostre millor gòtic civil. […] s'ha pogut afirmar en raó que l'arquitectura valenciana magnífica les formes catalanes anteriors: les Torres de Serrans, la Porta Real del monasteri de Poblet; el Micalet, el campanar de la Seu Vella de Lleida; […] una atra Llonja famosa la de Palma...

Joan Francesc Mira diu que:

La Llonja […] és de l'estil de les llonges catalanes del sigle XV, com la de Mallorca, pero més gran i més bella, […] és també, o sobretot, l'espai singular i bellíssim del saló de les columnes: columnes esveltes, helicoidals, perfectes, que s'òbrin en vint metros d'altura per a formar nervaduras i voltes estrelades. Una impecable maravella, orgull de la ciutat i dels mercaders que la varen construir.

Notes

  1. ↑ Las lonjas de Barcelona y Mallorca también se construyeron cuando sus economías iniciaban un descenso.
  2. ↑ La denominación correcta heráldicamente es la cuatro palos, ya que el palo es la pieza que atraviesa verticalmente el campo, como en este caso, mientras que la barra lo atraviesa diagonalmente de derecha a izquierda.

Referències

Bibliografia

  • Coromines, Joan (1973). Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (en catalán). ISBN 84-249-1331-0.
  • Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià (en catalán). ISBN 84-7822-159-X.
  • Fuster i Ortells, Joan (1984). Viage pel País Valencià (en catalán). ISBN 84-297-0164-8.
  • Hernández Úbeda, Luis (1996). Conocer Valencia a través de su arquitectura. ISBN 84-86828-16-3.
  • Mira i Castella, Joan Francesc (2007). Valéncia per veins i visitants (en catalán). ISBN 978-84-7660-504-2.
  • Münzer, Hieronymus (1991). Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou traduït com Viaje por España y Portugal).
  • Ponz, Antonio (1991). Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794).
  • Sanchis Guarner, Manuel (1989). La ciutat de Valéncia (en valenciá). ISBN 84-500-4834-6.
  • Santiago Sebastián (1984). La Lonja y su entorno socio-cultural. ISBN 84-505-0005-2.
  • Sureda, Joan (1988). Historia Universal del Arte:Románico/Gótico. ISBN 84-320-6684-2 -Tomo IV.
  1. ↑ Llotja De La Seda - Comunitat Valenciana. Portal Oficial de Turismo de la Comunitat Valenciana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Lonja y Consulado del Mar. Luis y Daniel Benito Goertlich. Monumentos valencianos. Las Provincias, Valencia 1996. 73-80 pág.
  3. ↑ «Francesc Baldomar y el proyecto original de la Lonja de Valencia.».
  4. ↑ (2004) La Gran Enciclopèdia en català (Tomo12). ISBN 84-297-5440-7.(en catalán)
  5. ↑ «llonja». Enciclopèdia Catalana. Consultat el 19 de no abril de 2010.
  6. ↑ Según el «Diccionari Català-Valencià-Balear: llonja». Institut d'Estudis Català. Archivat des de l'original, el 26 de agosto de 2004. Consultat el 19 de abril de 2010. en Valencia y Mallorca se pronuncia «Llonja». Joan Coromines también dice que la forma castellana lonja deriva del catalán dialectal "llonja", como se dice en Valencia y Mallorca.
  7. ↑ Sureda, Joan (1988) p.366
  8. ↑ 8,0 8,1 Sanchis Guarner (1989) p. 192
  9. ↑ www.patrimonio-humanidad.com, Lonja de la Seda [1]
  10. ↑ (UNESCO.
  11. ↑ «La Lonja celebra veinte años como Patrimonio de la Humanidad con siete días de puertas abiertas» (en es). abc (2016-12-05). Consultat el 2021-06-30.
  12. ↑ «¿Cuál es el valor de un edificio patrimonio de la Humanidad?», El Mundo. Consultat el 25 de agosto de 2017.
  13. ↑ 13,0 13,1 Diez Arnal. «La Lonja de los Mercaderes». Consultat el 29 de noviembre de 2009.
  14. ↑ López de Gomara, Francisco. Hispania Victrix
  15. ↑ «Obres o trobes en lahors de la Verge Maria Biblioteca virtual Lluis Vives». Archivat des de l'original, el 4 de febrero de 2012. Consultat el 28 de noviembre de 2009.
  16. ↑ «Vicent y su misterioso libro de 1495». Archivat des de l'original, el 13 de septiembre de 2009. Consultat el 28 de noviembre de 2009.
  17. ↑ Universidad de Valencia, Información Institucional. «Historia de la Universidad». Archivat des de l'original, el 21 de diciembre de 2009. Consultat el 28 de noviembre de 2009.
  18. ↑ Sanchis Guarner, Manuel (1989). La ciutat de Valéncia, Valencia: Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-500-4834-6.
  19. ↑ Furió (1995) p. 209
  20. ↑ Furió (1995) pp. 347-348
  21. ↑ Furió (1995) p. 411
  22. ↑ «La joya del gótico civil europeo». Turespaña (2009). Archivat des de l'original, el 4 de febrero de 2009. Consultat el 29 de noviembre de 2009.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Fuster (1984) p. 86
  24. ↑ 24,0 24,1 Hernández Úbeda (1996) p. 122
  25. ↑ Giménez Fayos, José Mª. «La lonja de los Mercaderes». EstoVir. Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 19 de abril de 2010.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «La lonja de Valencia. Limpieza y conversación de fachadas». CTAV Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia (2005). Archivat des de l'original, el 29 de julio de 2012. Consultat el 29 de noviembre de 2009.
  27. ↑ Fuster (1984) p. 87
  28. ↑ Sanchis Guarner (1989) p. 241
  29. ↑ Serra Desfilis, Amadeo (1994). Departamento de Historia del Arte. Universidad de Valencia (ed.). Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439) (en español), Ars Longa, 5, p. 114.
  30. ↑ Hinojosa Montalvo, José(2005).«Espacios de sociabilidad urbana en el Reino de Valencia durante la Edad Media».Acta historica et archaeologica mediaevalia.Consultat el 16-08-2022.
  31. ↑ Mira (2007) p. 82
  32. ↑ Sanchis Guarner (1989) p. 195
  33. ↑ Münzer (1991) p. 43
  34. ↑ Ponz (1971) p. 19
  35. ↑ Arturo Zaragozá Catalán (2009). «El Arte de Corte de Piedras en la Arquitectura Valenciana del Cuatrocientos. (IV)». Gregaldigital. Consultat el 19 de abril de 2010.
  36. ↑ Mira ( 2007) p. 84