Josep Aixa
Josep Aixa Íñigo (Valéncia, 28 de novembre de 1844 — Valéncia, 21 d'abril de 1920) va ser un escultor espanyol que va desenrollar la major part del seu treball més destacat en la ciutat de Valéncia.
Biografia
Va estudiar en l'Acadèmia de Belles arts de la Real de Sant Carlos i, despuix, va continuar la seua formació en París (un any) i en Colónia (tres anys), a on va prendre contacte en les noves tendències escultòriques de l'época i les arts aplicades a la decoració. En fallir la seua primera esposa, es va tornar a casar durant la seua estància en Alemània. De tornada a Valéncia va obtindre pronte un gran número d'encàrrecs, entre els que va destacar l'escultura de Juan Luis Vives la realisació de la qual se li va adjudicar en 1880 per concurs convocat a l'efecte per l'Universitat de Valéncia i que en l'actualitat es troba en el centre del pati del claustre de l'Estudi General de la sede històrica de l'universitat en el carrer La Nau. Obra seua varen ser també varis relleus en la decoració de l'antiga Facultat de Cirugia, Medicina i Farmàcia valenciana. La Diputació de Valéncia li va encarregar en 1885 el monument al flare mercedario, Joan Gilabert Jofré, per a l'antic hospital general derribat en la década de 1960, i que es conserva en els jardins de l'actual Hospital General Universitari. Va realisar la decoració de diversos establiments hotelers de Valéncia, el Gran Álvarez Espanya (1885) i la cerveseria Eleón d'Or, aixina com numeroses escultures per a jardins i mausoleus. Despuix d'una breu estància en Sudamérica, va tornar a la seua ciutat natal a on treball en dos importants obres: la restauració de la Porta de Serrans i la Llonja de la Seda. La primera havia segut utilisada durant prou temps com a presó i els treballs de varis artistes es varen dirigir a restituir l'edifici als seus orígens, sobretot en la part superior, en l'eliminació adicional de murs i atres obres acumulades durant anys. En finalisar, Josep Aixa va ser nomenat «restaurador artístic municipal». És autor, també, d'algunes vidrieres que es troben en la Catedral de Valéncia i en la de Sogorb. Va ser membre de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de 1901.
Referències
- Álvarez Rubio, Ampare (2000). Universitat de Valéncia (ed.). De l’ofici a la fàbrica. Una família industrial valenciana en el canvi de sigle. La Maquinista Valenciana, Valéncia, pp. 136-137. ISBN 8437043921.
- Gascó Pelegrí, Vicente (1978). Caixa d'Aforros de Valéncia (ed.). Prohombres valencians en els últims cent anys, 1878-1978, Valéncia, pp. 116-118. ISBN 84-500-2630-X.
- VV. AA. (2000). Salvador Albiñana (ed.). Cinc sigles i un dia, Valéncia: Universitat de Valenciana, pp. 142-146. ISBN 8437042550.
- VV. AA. (1999). Universitat de Valéncia (ed.). Els Tresors de la Universitat de Valéncia, pp. 88 i 89. ISBN 8437042089.
Enllaços externs
- Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Josep Aixa». L'Enciclopèdia.cat.