Anar al contingut

Junts per Catalunya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Junts per Catalunya (JxCat, ), també conegut com Junts (pronunciat /ʒunts̺/, ), és un partit polític espanyol radicat en Catalunya[1] d'ideologia independentista catalana i tendència socioliberal de centroderecha.[2][3][4][5][6]

Despuix de ser registrat en juliol de 2018, este partit (Junts) va permanéixer baix el paraigües de la coalició homònima Junts per Catalunya (JuntsxCat) com a mera entitat instrumental sense actes propis.[nota 1] Eixa situació va canviar en juliol de 2020, quan l'expresident català Carles Puigdemont i diversos membres del seu entorn[nota 2] varen assumir el control del partit, disgregándolo de dita coalició JuntsxCat en la finalitat de reestructurar eixe espai polític baix un «liderage» clar en un sol partit.[16]

D'esta forma, el primer procés congressual de Junts es va desenrollar entre juliol i octubre de 2020,[17] concorrent com a partit en solitari per primera volta a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.[18][19]

Història

Antecedents

Despuix de la separació de Convergència i Unió (CiU) entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Va unir Democràtica de Catalunya (UDC) en juny de 2015,[20][21] el partit CDC passaria a formar part de la coalició Junts pel Sí junt a diversos partits catalans (entre els que destaca ERC) per a concórrer a les eleccions catalanes de setembre de 2015.[22][23][24]

A continuació, en juliol de 2016, els membres de Convergència Democràtica de Catalunya varen decidir suspendre l'activitat política del partit,[25][26] impulsant la formació del nou Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat) eixe mateix més.[27] No obstant, l'antiga CDC va continuar existint a nivell formal, passant CDC i el nou PDeCAT a conformar la coalició Junts per Catalunya, que concorreria a les eleccions catalanes de decembre de 2017.[28][29]

Periodo fundacional (2018-2020)

Partit registrat sense activitat pròpia

L'11 de juliol de 2018 la direcció del PDeCAT va inscriure en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior el partit Junts per Catalunya en la finalitat d'amprar el nom de la coalició JuntsxCat en futures eleccions,[30][31] ubicant-se la seua sèu en la Rambla de Catalunya i figurant Laia Canet com la seua presidenta.[32][13] En paral, eixe mateix juliol de 2018, l'espai més pròxim a Puigdemont va impulsar el nou partit de la Crida Nacional per la República (CNxR) en la finalitat d'otorgar una nova ferramenta a la causa independentiste i assegurar-se una plataforma política pròpia en cas de ruptura en el PDeCAT[33][34][35]

Despuix de tot això, el PDeCAT i l'entorn de Puigdemont (CNxR) varen acordar mantindre el statu quo i tornar a presentar-se conjuntament baix el paraigües de la coalició Junts per Catalunya (JuntsxCat).[36][12] Aixina que, Junts va passar a formar part de dita coalició (homònima a este partit, pero entitats diferents) junt a CDC i PDeCat, permaneixent a la seua ombra (durant les seues dos primers anys d'existència formal, este partit no té actes propis, ni organigrama definit, ni simbologia o nomenclatura diferenciada a dita coalició JuntsxCat).[9][10][11]

Disgregació i procés congressual

Finalisat el 2019, les negociacions sobre la reestructuració de l'espai polític compartit per Puigdemont i el PDeCAT seguien enquistades.[nota 3] Debido a ello, l'entorn de Puigdemont es va fer en el control d'este partit polític registrat, canviant la seua sèu (de la Rambla a l'Avinguda Diagonal), la seua presidència (que va passar de Laia Canet a Carles Valls, alcalde de Balenyá i pròxim a Puigdemont) i la seua image corporativa (diferenciant-la de l'identitat de JuntsxCat).[13][14][39] Esta acció va ser ben rebuda per CNxR, que va optar per la seua dissolució per a refundar-se com un think tank vinculat a Junts.[40][41] No obstant, el PDeCat la va criticar durament en considerar al partit «Junts per Catalunya» com una marca de la seua propietat.[42][43]

Despuix de tot això, el primer Procés Congressual del «nou» partit Junts per Catalunya va ser iniciat el 25 de juliol de 2020 en una sessió on-line en la que varen participar numerosos alts càrrecs de la coalició JuntsxCat com Marta Madrenas, Elsa Artadi, Laura Borràs, Merichell Budó o el mateix Carles Puigdemont.[16][44][45] Frut d'este procés, el partit va renovar el seu Eixecutiva per mig d'una consulta on-line a les seues afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com president del partit (en el 99,3 % dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (en el 94,2 % dels vots).[46][47][48]

Finalment, dit Procés Congressual va concloure el 4 d'octubre de 2020 en l'aprovació definitiva dels fonaments ideològics i organisatius del partit.[49]

Primera presidència de Carles Puigdemont (2020-2022)

Gemma Geis en la sèu de Junts en Girona, valorant la jornada electoral del 14 de febrer de 2021

Poc despuix de finalisar l'anterior procés congressual, l'organisació jovenil Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) va advocar per trencar la seua vinculació en el PDeCAT per a passar a recolzar a Junts, impulsant un conveni de colaboració entre abdós formacions.[50][51][52] A continuació, el 8 de novembre, este partit va culminar el seu procés d'estructuració territorial en l'elecció de noves directives en les veguerías i comarques de Catalunya.[53]

Despuix d'això, Junts va iniciar el procés de primàries per a conformar les seues candidatures a les pròximes eleccions catalanes, postulant-se com a candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya dos aspirants: Laura Borràs i Damià Calvet.[nota 4]

El 29 de novembre de 2020, l'opció de Borràs s'impondria per un 75,8% dels vots (front al 20,5% que va obtindre Calvet).[58][59] A continuació, Junts conseguiria firmar convenis de colaboració i rebre el respal durant eixos comicis dels partits Demócrates de Catalunya (DC), Moviment d'Esquerres (MÉS), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Reagrupament (RCat), encara que sense unir-se en una coalició formal.[60][61][62][63]

Finalment, en eixes eleccions catalanes de 2021 Junts acabaria obtenint 32 diputats en el Parlament de Catalunya, sent tercer tant en vots com a escans.[64][65] Despuix d'això, el 12 de març de 2021 Laura Borràs va ser designada Presidenta del Parlament català.[66][67]

Passades les eleccions, en juliol de 2021 Junts firmaria un nou conveni de colaboració en el partit francés Unitat Catalana (UC), actiu en el departament de Pirineus Orientals, ampliant el palmito de partits independentistes en els que Junts fixa nexes de colaboració.[68][69]

Presidència de Laura Borrás (2022-2024)

A principis de 2022 es va escomençar a rumorear sobre el possible abandó de la presidència del partit per part de Carles Puigdemont, qui se centraria en el Consell per la República. Despuix de mesos de rumors, el expresident va confirmar que deixaria de presidir Junts despuix del Congrés del partit en juny. Jordi Sánchez tampoc es presentaria a la secretaria general, per discrepàncies en la Cúpula interna del partit. Laura Borràs, presidenta del Parlament i líder de facto de Junts, buscava fer-se en la presidència del partit. Per a evitar una guerra interna en Jordi Turull, qui també desijava dirigir el partit, varen decidir repartir-se Junts; este últim ocuparia la secretaria general i la presidència l'ocuparia ella.

El 29 de setembre de 2022, durant el debat de política general del Parlament de Catalunya, el president del Grup parlamentari Albert Batet va propondre al president Pere Aragonès que se sometera a una qüestió de confiança, lo que va comportar a una crisis de govern que va desembocar en la cessació del vicepresident Jordi Puigneró, de Junts per Catalunya. Davant esta situació, el partit va convocar una eixecutiva en la que es va acordar que la militància dediciera si el partit devia continuar en el govern de Catalunya per mig d'una votació telemàtica. La consulta va tindre lloc els dies 6 i 7 d'octubre i, despuix d'esta, les bases es varen mostrar favorables a abandonar la Generalitat en un 55% dels vots favorables, aproximadament. D'esta manera, els consellers del partit varen presentar la seua renúncia al càrrec davant el president Pere Aragonès, procedint el partit a situar-se en l'oposició del govern de Catalunya.

Despuix de les eleccions generals del 23J, Junts per Catalunya conseguix 7 diputats en el Congrés dels Diputats pero en principi com no varen conseguir superar la barrera del 15% en totes les províncies catalanes era difícil que obtinguera grup propi. Frut dels pactes per la taula del Parlament, que va dur a que la presidenta de la taula fora Francina Armengol, el PSOE cedirà quatre dels seus parlamentaris a Junts per Catalunya per a que puga formar grup parlamentari propi en la Cambra baixa.[70]Despuix d'açò, el 9 de novembre varen alcançar un acort per a invesitir a Pedro Sánchez com a president del govern. [71]

Segona presidència de Carles Puigdemont (2024-actualitat)

Despuix de la celebració d'un Congrés en Calla en octubre de 2024, Carles Puigdemont va resultar reelegit president del partit en el 90% dels vots en el 43% de participació.[72] En paral a este congrés, el partit polític Demócrates de Catalunya va anunciar la seua dissolució i integració en Junts.[73][74][75]

En abril de 2025, Junts per Catalunya va firmar un conveni de colaboració en el partit Moviment d'Esquerres de Catalunya, permetent la doble militància entre formacions i integrant a membres de cada u dels partits en les directives de l'atre.[76][77] Ademés, en virtut de dit acort, l'eurodiputat electe Toni Comín i el diputat en el Parlament de Catalunya Agustí Colomines varen passar a integrar-se en MEScat.

En agost de 2026, Junts per Catalunya va conseguir accedir com a membre de ple dret al Partit Demòcrata Europeu.[78][79][80]

Ideologia

Independència de Catalunya i relació en el govern central

El principal eix polític de Junts és la «defensa de que Catalunya ha de continuar avant en la seua procés de lliberació nacional, assumint un dialogue inteligent, democràtica i pacífica en l'Estat (espanyol)», de manera que «Junts per Catalunya naix en el propòsit de fer efectiva la constitució de Catalunya com un Estat independent en forma de república».[81][82]

Aixina que, este partit en els seus inicis defenia que «l'Estat (espanyol) únicament es vorà obligat a negociar de manera séria (sobre l'independència de Catalunya) si percep que la seua correlació de forces evoluciona de forma negativa als seus interessos; i la confrontació sostinguda, determinada i estratègica és una condició necessària per a esta evolució», afegint que «l'estratègia de la confrontació és inevitable perque Europa (i el món) solament reconeixeran l'independència catalana si es convertix en una verdadera qüestió internacional».[82][83]

D'esta forma, Junts definia dita estratègia de confrontació com totes les accions «políticament necessàries» i de «desobediència civil» si fora necessari que, sent «democràtiques i no violentes», duguen al «desgast reputacional i polític del Estat (espanyol)», «al desgast del poder de l'Estat (espanyol) en Catalunya» i a «afectar als interessos econòmics de l'Estat espanyol». No obstant, Junts no va concretar quins serien dites accions més allà d'advertir que «els ciutadans i funcionaris han de ser conscients que la confrontació [...] supon sacrificis personals i patrimonials».[81][49][83]

Més recentment Junts va abandonar la confrontació per a assumir una estratègia de diàlec polític i pacte en les forces majoritàries en l'Estat Espanyol, preferentment el PSOE, per a conseguir els seus objectius polítics.[71] Es va implicar, llavors, en la governabilitat en Espanya caracterisant este fet com: «inevitable».[2]

Nacionalisme català i Unió Europea

Junts defén que «Catalunya és una nació que vol ser un Estat», afirmant que els cridats «Països Catalans» són una «nació compartida [...] que compartix la mateixa llengua i cultura». Per tant, Junts assumix la «defensa de la llengua catalana» com a «element més clar del reconeiximent de Catalunya com una nació», cridant a «impulsar l'adopció del català (i l'aranés) per part dels ciutadans nouvinguts».Junts defén, per lo tant, la transferència de competències cap a la Generalitat de Catalunya, l'ampliació del autogovern i la defensa dels drets nacionals i llingüístics.[84]

Sobre la qüestió europea, Junts defén l'integració d'una Catalunya independent en l'Unió Europea i l'eurozona com a membre de ple dret. Per lo tant, la formació és de marcat tall europeiste, considera l'UE un marc de treball compartit i és proponiente de profundisar en l'integració europea.[85] Aixina i tot, el partit es considera «euroexigente» i considera que el futur de l'Unió passa per «la substitució dels grans estats nacionals per estats més chicotets», advocant per «posicionar estratègicament a Catalunya dins d'Europa». A este respecto, Junts considera al Consell per la República com un «actor clau» en la seua estratègia d'internacionalisació.[81]

Transversalitat i justícia social

Finalment, Junts es carateriza per una ideologia trasversal estructurada entorn al compromís de la justícia social. Aixina, este partit defén postulats propencs al lliberalisme com «la defensa de l'iniciativa individual com a motor de prosperitat en un marc d'economia de mercat» i el «impuls de la colaboració públic-privada des de l'administració del govern», i al mateix temps idees pròpies de l'esquerra com la crítica a «la contrarreforma fiscal i les polítiques d'austeritat» i la defensa de la «reducció de desigualtats socials, en la desaparició de quansevol tipo de discriminació».[82][86][87]

Encara que en un inici el partit refusava definir-se en l'eix esquerra-dreta i contava en un enfocament unilateralista i antisistema que havia segut calificat com populiste,[16][88][87][89] més recentment ha abandonat estos postulats. Hui Junts aposta per un referèndum pactat[90] i ha assumit una estratègia de diàlec i pacte en l'Estat Espanyol per a alvançar en drets nacionals per a Catalunya.[91]Seguint esta nova estratègia, Junts va facilitar l'investidura de Pedro Sánchez, a canvi de, entre atres coses, l'aprovació de llei d'amnistia. [71]

Sobre l'eix esquerra-dreta, Junts, en el seu Congrés Nacional de 2024, establix com a prioritats el reforç dels servicis públics, el dret a l'accés a la vivenda, la cohesió social i reducció de desigualtats juntament en la reducció de l'impost de successions i patrimoni, la moderació de la pressió fiscal, una aposta per una fiscalitat progressiva i facilitats per als autònoms i les pimes. Estes tesis fan de Junts, en 2024, una formació de centre - centroderecha emmarcada entre el lliberalisme i el socioliberalisme.[84]Existixen, pero, alguns alts càrrecs de la formació que es autodefinen com socialdemócrates[92][93]i la majoria dels seus votants es autoperciben en el centroizquierda.[94]

En el marc social, el partit advoca per l'alvanç dels moviments socials com el feminisme, l'adquisició de drets per a les persones lgbtq+ i en especial de les persones trans o el dret al abort, entre uns atres. Defén, per lo tant tesis pròpies del lliberalisme progressiste emmarcat en la llibertat individual i el respecte a la diversitat.[95][84] En matèria d'immigració, Junts aposta per una visió pragmàtica i holística, en un émfasis en la gestió catalana del fenomen migratori, en control i assignació de quotes per a gestionar el fluix de persones i una intenció d'integració al voltant de la catalanitat.[84] Encara que eviten relacionar explícitament migració en delinqüència, alguns dels seus alcaldes han advocat públicament per l'expulsió d'immigrants reincidents.[96]

Són un partit nominalmente ecologiste i compromés en la lluita contra el canvi climàtic, l'adopció de l'agenda 2030 i l'alvanç de la transició ecològica,[97] encara que moltes de les seues polítiques, en especial en l'Ajuntament de Barcelona i sobre la gestió d'infraestructures en Catalunya posen per davant els interessos econòmics a les reivindicacions ecologistes.[98]

Participació en eleccions

Despuix de la disgregació de Junts de l'antiga coalició JuntsxCat en 2020, este partit ha concorregut a diverses eleccions baix diversos formats (com a partit en solitari o dins d'una coalició electoral).

Eleccions catalanes de 2021

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 el partit Junts per Catalunya (JxCat, Junts per Catalunya en espanyol) va concórrer com a partit en solitari. Per a això, Junts va deure arreplegar firmes i concórrer sense drets electorals en ser la primera volta que participava en uns comicis autonòmics (les subvencions i drets de la coalició JuntsxCat varen correspondre al PDeCat).[99][100]

Eleccions municipals de 2023

Per a les eleccions municipals de maig de 2023, el partit polític Junts es va presentar com a part de la coalició denominada Compromís Municipal (CM, Compromís Municipal en espanyol). Esta coalició va estar composta per Junts, DC i diversos chicotets partits locals de Catalunya.[101]

Partits
Partits d'àmbit català
Junts per Catalunya
Demócrates de Catalunya
Partits d'àmbit local
Junts per

Malgrat |-

Alternativa Independent Cabrera de la Mar
Junts per

Arenys |-

Vila-Seca Segura
Compromís per la Bisbal
Junts per

Igualada |-

Junts per

Pineda |-

Unitat Cubellenca 11
Enlairem
Junts per Sant

Pol |-

Junts pel Poble
Junts per

Tortosa |-

Impulsem Penedès
Junts per

Martorell |-

Endavant Castellví
Impulsem Lleida

Eleccions generals de 2023


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Per a presentar-se a les eleccions generals d'Espanya de 2023, este partit va concórrer com a part de la coalició denominada Junts (Junts en espanyol) i sigles JxCat-Junts. Dita coalició va estar composta pels partits JxCat, MEScat i DC.[102]

Partits
Junts per

Catalunya |-

Moviment d'Esquerres de Catalunya
Demòcrates de Catalunya

Eleccions catalanes de 2024

Artícul principal → Junts+Carles Puigdemont per Catalunya.


En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, es presenta en coalició electoral en Demócrates de Catalunya baix la denominació Junts+Carles Puigdemont per Catalunya (Cat-Junts+ o simplement Junts+; Junts+Carles Puigdemont per Catalunya en espanyol).[103]

Partits
Junts per

Catalunya |-

Demòcrates de Catalunya

Eleccions europees de 2024


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

De cara a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, Junts concorre dins de la coalició electoral Junts i Lliures per Europa (Junts UE, Junts i Lliures per Europa en espanyol),[nota 5] de nou junt als partits DC i MEScat com ya va fer en les eleccions generals d'Espanya de 2023.[105]

Partits
Junts per

Catalunya |-

Demòcrates de Catalunya
Moviment d'Esquerres de Catalunya

Resultats electorals

Resultats de Junts Per Catalunya en les eleccions autonòmiques de 2021

Parlament de Catalunya

Any Candidat Vots % Escans +/- Posició Govern
2021 Laura Borràs 000000000570539570539 20,07% ▲32 3.º Govern de coalició en ERC (2021-2022)
Oposició (des d'octubre de 2022)
2024 Carles Puigdemont 000000000674896674896 23,61% Augment3 2.º Oposició

Eleccions generals

Any Candidat Vots % Escans +/- Posició Govern
2023 Míriam Nogueras 000000000392539392539 1,61
Respecte a Catalunya: 11,16 		Respecte a Catalunya: ▲7 6.º Respal extern (2023-2025)
Oposició (des de novembre de 2025)

Eleccions municipals

Any Vots % +/- pp Regidors
2023 000000000552098552098 2,43 Nou

Notes

  1. ↑ Este partit (Junts) va ser inscrit en juliol de 2018 de forma instrumental per la llavors directiva del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat).[7][8] No obstant, dit espai polític va decidir mantindre la coalició JuntsxCaT (fins a llavors conformada solament per PDeCAT i CDC) per a concórrer a les eleccions celebrades durant el 2019. Aixina, Junts va permanéixer com un partit inactiu dins de JuntsxCat[9][10][11][12] fins que en juliol de 2020 l'entorn de Puigdemont va assumir el control d'este partit.[13][14]
  2. ↑ Provinents tant de la Crida Nacional per la República (per eixemple, Jordi Sánchez i Elsa Artadi) com del PDeCat (per eixemple Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn), aixina com diversos independents (per eixemple Toni Comín o Josep Costa)[15]
  3. ↑ Mentres l'entorn de Puigdemont advocava per la creació d'un nou partit unificat més progressiste i netament unilateralista, el PDeCAT apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al PDeCat com a partit de centre-dreta independent.[37][16][38]
  4. ↑ Ademés de Damià Calvet i Laura Borràs també es varen presentar inicialment les candidatures del periodiste Joan-Ramon Colomines-Company, que no va alcançar els avals necessaris per a acabar participant en el procés d'elecció; i l'advocat Jordi Ferrés, que sí va alcançar els avals necessaris pero va retirar la seua candidatura a última hora per a recolzar a Laura Borràs en dites primàries.[54][55][56][57]
  5. ↑ No confondre esta coalició en l'antiga coalició Lliures per Europa que es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, formada oficialment per este partit (Junts per Catalunya), PDeCAT i Convergència.[104]

Referències

  1. ↑ «‘Podcast’ La Diada: ¿és Junts d'esquerres o de dretes?» (en és). El País. Consultat el 2025-02-08.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ponència: Esperança i alternativa: la represa de l'independentisme i el bon govern».
  3. ↑ «[1]». Consultat el 11 de juliol de 2025.
  4. ↑ Guillem Pujol. «[2]». Consultat el 11 de juliol de 2025.
  5. ↑ Arturo Pont. «[3]». Consultat el 11 de juliol de 2025.
  6. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  7. ↑ «[4]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  8. ↑ «[5]». Consultat el 2 de setembre de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Constitució davant la Junta Electoral Central de la Coalició "Junts" per a les Eleccions Generals de Març de 2019». Consultat el 29 de juliol de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Constitució davant la Junta Electoral Central de la Coalició "Lliures per Europa (Junts)" per a les Eleccions al Parlament Europeu de 2019». Consultat el 29 de juliol de 2020.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Constitució davant la Junta Electoral Central de la Coalició "Junts" per a les Eleccions Generals de Novembre de 2019». Consultat el 29 de juliol de 2020.
  12. ↑ 12,0 12,1 «[6]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «[7]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 «[8]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  15. ↑ «Pàgina Web partit Junts per Catalunya» (en català). Consultat el 29 de juliol de 2020.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «[9]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  17. ↑ «Puigdemont crearà Junts en congrés telemàtic del 25 de juliol al 3 d'octubre». ElNacional.cat.
  18. ↑ Sergi Quitian. «[10]». Consultat el 1 de febrer de 2021.
  19. ↑ Rocío Gil. «[11]». Consultat el 1 de febrer de 2021.
  20. ↑ «[12]». Consultat el 29 de juliol de 2020.
  21. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  22. ↑ «[13]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  23. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  24. ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya 2015». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  25. ↑ «[14]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  26. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  27. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  28. ↑ «[15]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  29. ↑ «[16]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  30. ↑ «[17]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  31. ↑ «[18]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  32. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  33. ↑ «[19]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  34. ↑ «[20]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  35. ↑ «Ficha del partit Crida Nacional per la República en el Registre de Partits Polítics». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  36. ↑ «[21]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  37. ↑ «[22]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  38. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  39. ↑ «[23]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  40. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  41. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  42. ↑ «[24]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  43. ↑ «[25]». Consultat el 30 de juliol de 2020.
  44. ↑ «Acte d'inici del procés congressual de Junts per Catalunya» (en català). Consultat el 30 de juliol de 2020.
  45. ↑ «[26]». Consultat el 29 de juliol de 2020.
  46. ↑ «Carles Puigdemont és escollit president de Junts per Catalunya en un 99,3% dels vots i Jordi Sànchez Secretari General en un 94,23% dels vots» (en català). Consultat el 9 d'agost de 2020.
  47. ↑ «[27]». Consultat el 9 d'agost de 2020.
  48. ↑ «[28]». Consultat el 9 d'agost de 2020.
  49. ↑ 49,0 49,1 «[29]». Consultat el 5 d'octubre de 2020.
  50. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  51. ↑ «COMUNICAT. El 87% dels militants participants en la consulta vinculant vota a favor de donar suport a la candidatura d'JuntsXCat als eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer» (en català). Consultat el 16 de novembre de 2020.
  52. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  53. ↑ «Junts per Catalunya culmina el procés d’implantació a tot el territori en la presentació de candidatures als eixecutives comarcals, de vegueries i exteriors» (en català). Consultat el 16 de novembre de 2020.
  54. ↑ «[30]». Consultat el 16 de novembre de 2020.
  55. ↑ «[31]». Consultat el 27 de novembre de 2020 (en català).
  56. ↑ «[32]». Consultat el 16 de novembre de 2020 (en català).
  57. ↑ «[33]». Consultat el 27 de novembre de 2020.
  58. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  59. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  60. ↑ Agències. «[34]». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  61. ↑ Lluís Bou. «[35]». Consultat el 28 de decembre de 2021 (en català).
  62. ↑ Gerard Gort. «[36]». Consultat el 28 de decembre de 2021 (en català).
  63. ↑ «Solidaritat Catalana i Reagrupament s'oposen a l'acord de Junts en ERC» (en ca). www. naciodigital. cat. Consultat el 2023-07-28.
  64. ↑ «Resultats definitius de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021». Portal web de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2021. Consultat el 13 de març de 2021.
  65. ↑ Octavi Saumell. «[37]». Consultat el 13 de març de 2021.
  66. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  67. ↑ Daniel Tercer. «[38]». Consultat el 13 de març de 2021.
  68. ↑ Redacció. «[39]». Consultat el 28 de decembre de 2021 (en català).
  69. ↑ Ricart López. «[40]». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  70. ↑ «Puigdemont s'assegura presència i recursos en Madrit en la cessió d'escans de Sánchez». ELMUNDO. Consultat el 2023-08-24.
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 «El document de l'acort firmat per PSOE i Junts per a donar via lliure a l'investidura de Pedro Sánchez». El País. Consultat el 2023-11-11.
  72. ↑ «Puigdemont arrasa en el congrés de Junts i obri la porta als seus peons de confiança en el Consell de la República».
  73. ↑ Agència EFE, Quique García. «[41]». Consultat el 24 de novembre de 2024.
  74. ↑ «[42]». Consultat el 24 de novembre de 2024 (en català).
  75. ↑ «[43]». Consultat el 22 de setembre de 2025.
  76. ↑ «[44]». Consultat el 12 d'abril de 2025.
  77. ↑ Àlex Presó. «[45]». Consultat el 12 d'abril de 2025.
  78. ↑ «[46]». Consultat el 2 d'agost de 2026 (en anglés).
  79. ↑ Ketty Calatayut. «[47]». Consultat el 4 d'agost de 2026.
  80. ↑ Gerard Melgar. «[48]». Consultat el 4 d'agost de 2026.
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 «[49]». Consultat el 5 d'octubre de 2020 (en català).
  82. ↑ 82,0 82,1 82,2 «[50]». Consultat el 5 d'octubre de 2020.
  83. ↑ 83,0 83,1 «[51]». Consultat el 5 d'octubre de 2020.
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 84,3 «Ponència: el País que volem».
  85. ↑ «Programa electoral de Junts per a les eleccions europees 2024». ELMUNDO. Consultat el 2024-11-06.
  86. ↑ «[52]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  87. ↑ 87,0 87,1 «[53]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  88. ↑ «[54]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  89. ↑ «[55]». Consultat el 6 d'octubre de 2020.
  90. ↑ «Junts i ERC és desmarquen del referèndum unilateral de la CUP» (en ca). Llaura.cat. Consultat el 2024-11-06.
  91. ↑ «El congrés de Junts aprova la ponència estratègica que aposta per "mantenir en tensió"» (en català). El Temps. Consultat el 2024-11-06.
  92. ↑ «Xavier Trias: "He trobat una ERC en guanyes d'entendre's en la meua"» (en ca). Llaura.cat. Consultat el 2024-11-06.
  93. ↑ «El CEO situa JxCat més a l’esquerra que el PSC, com diu Borràs? - Verificat» (en ca). Consultat el 2024-11-06.
  94. ↑ «CEO: Perfil de l'electorat.».
  95. ↑ «El Congrés aprova la llei trans: com queda? En quins punts han xocat PSOE i Unides Podem?» (en ca). Regió7. Consultat el 2024-03-04.
  96. ↑ «Alcaldes del Maresme de Junts demanen l'expulsió dels delinqüents reincidents estrangers» (en ca). 3Cat. Consultat el 2024-11-06.
  97. ↑ «El Parlament aprova els mesures proposades per Junts per fer front al canvi climàtic i la sequera» (en en). junts.cat. Consultat el 2024-03-04.
  98. ↑ «Trias frenarà 'superilles' i abordarà la seguritat en els seus primers 80 dies de mandat si guanya». www.20minutos. es - Últimes Notícies. Consultat el 2024-03-04.
  99. ↑ «[56]». Consultat el 1 de maig de 2024.
  100. ↑ «[57]». Consultat el 1 de maig de 2024.
  101. ↑ «[58]». Consultat el 1 de maig de 2024.
  102. ↑ «[59]». Consultat el 1 de maig de 2024.
  103. ↑ «[60]». Consultat el 2 de maig de 2024.
  104. ↑ «[61]». Consultat el 1 de maig de 2024.
  105. ↑ «[62]». Consultat el 1 de maig de 2024.

Enllaços externs

Lloc web oficial

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Junts_per_Catalunya&oldid=1353870»