Anar al contingut

Jordi Turull

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jordi Turull

Jordi Turull Negre (Parets, Barcelona, 6 de setembre de 1966) és un polític espanyol, membre de Junts, diputat entre 2004 i 2018 en el Parlament de Catalunya, i que en 2017 va eixercir de conseller de la Presidència i portaveu del Govern de Catalunya. Llicenciat en Dret, va militar des de jove en Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i va escomençar la seua trayectòria política com a regidor de la seua localitat natal. Adscrita la seua activitat parlamentària regional de forma successiva als grups parlamentaris de Convergència i Unió (CiU), Junts pel Sí (JxSí) i Junts per Catalunya (JxCat), en la ix llegislatura va eixercitar la presidència del grup de JxSí.[1] Va ser cessat com a conseller de l'eixecutiu català en octubre de 2017, a l'ampar de l'aplicació de l'artícul 155 de la Constitució espanyola en Catalunya. Va estar en presó de 2018 a 2021, acusat de presunts delictes de rebelió, malversació i sedició en relació en la celebració del referèndum d'independència de Catalunya de l'1 d'octubre.[2] Va ser indultat en 2021 pel Governe espanyol.[3]

Biografia

Trayectòria

Llicenciat en dret per l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va escomençar a treballar com funcionari municipal en 1990. Des d'adolescent s'ha dedicat a la política.[4] Va escomençar a militar en les joventuts de Convergència (JNC) en 1983 i en Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en 1987. Va ser regidor en l'ajuntament de Parets de 1987 a 2003. En 1991, 1995 i 1999 va ser el cap de llista per Convergència i Unió (CiU) pero en cap dels casos va ser elegit alcalde. Entre 1991 i 1996 va ser diputat en la Diputació de Barcelona i en 1996 va ser nomenat director general d'INCAVOL, Institut Català del Voluntariat, càrrec que va mantindre fins a l'any 2000.[4]

De 2001 a 2004 va ser president comarcal de CDC en el Vallés Oriental i president de la federació de comarques de Barcelona de CDC. També ha segut professor associat de l'Universitat Autònoma de Barcelona a on va impartir l'assignatura de Polítiques sociolaborals. Diputat des de 2006, en les vii,[5] viii,[6] ix,[7] i x[8] llegislatures del Parlament de Catalunya. En 2010 va ser nomenat portaveu de CiU en el Parlament i en 2013 president del Grup Parlamentari de CiU. El 22 de març de 2018 es va sometre a votació en el Parlament de Catalunya la seua candidatura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya,no conseguint la majoria absoluta requerida, sent rebujat per 64 vots a favor,65 vots en contra i 4 abstencions. Pel seu encarcerament provisional no es va poder celebrar la segona votació,prevista per al 24 de març i per a la que únicament necessitava obtindre el vot favorable de la majoria simple.

Testic clau contra el 15M

En l'any 2014, una volta que l'Audiència Nacional va absoldre als vint acusats del sege al Parlament català en l'any 2011, Turull que era llavors el portaveu i president del grup parlamentari de CiU, va impulsar el recurs del fallo en el Tribunal Suprem, junt a la Generalitat i a la pròpia Fiscalia.[9] Finalment, el Tribunal Suprem va desdir a l'Audiència Nacional i va condenar a huit dels 20 processats a tres anys de presó. Aixina mateix, Turull, va ser un dels testics clau durant el juí.[10] Ya en els mijos, va dir que els indignats havien intentat un “colp d'Estat encobert” i que la jornada va ser un “festí dels violents contra tot lo que veen en corbata”. El 8 d'abril de 2014 va ser un dels tres diputats designats pel Parlament de Catalunya per a defendre en el Congrés de Diputats la celebració d'un referèndum pactat sobre el futur polític de Catalunya.[11]

En les eleccions de 2015 va ser reelegit diputat per Junts pel Sí i nomenat president del grup parlamentari. En giner de 2016 el seu nom va sonar com a possible candidat a la Secretaria General de Convergència. Despuix de la refundació de CDC en el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), Turull va anunciar la retirada de la seua candidatura a dirigir el nou partit, lo que va permetre l'elecció de Marta Pascal com a coordinadora eixecutiva.[4]

Causa judicial

El 14 de juliol de 2017 va ser nomenat conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Carles Puigdemont en substitució de Neus Munté.[11] Segons alguns mijos de comunicació en la decisió d'incloure-ho en el nou govern ha pesat la seua fidelitat al president Puigdemont i la seua afinitat en els círculs d'Esquerra Republicana.[12] L'1 d'octubre de 2017 va actuar de portaveu durant la jornada del referèndum d'independència suspés pel Tribunal Constitucional.[13]

Des del 7 de setembre es troba investigat per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presunts delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i malversació de cabals públics, despuix de firmar el decret autonòmic per a convocar un referèndum d'autodeterminació, junt en els demés membres del Govern autonòmic.[14][15] El 8 de setembre, la Fiscalia exigia fiança per a garantisar les despeses que puga causar a l'erari públic, que sifra en 6,2 millons d'euros.[16]

El 2 de novembre, la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, baix petició de la Fiscalia, decreta presó incondicional per al exvicepresidente Oriol Junqueras i els exconsejero Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Merichell Borràs, Carles Mundó, Josep Rull i Dolors Bassa. per a Santi Vila, també exconsejero, es decreta presó eludible baix fiança de 50 000 euros.[17] Despuix de l'assunció de la causa judicial pel juge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, el 4 de decembre de 2017 va ser excarcelar despuix de ser abonada una fiança de 100 000 euros.[18]

En les eleccions autonòmiques del 21 de decembre de 2017, Turull va concórrer en el posat número quatre per la circumscripció de Barcelona per Junts per Catalunya, resultant elegit diputat per a la XII llegislatura del Parlament de Catalunya.[19]

Turull va ser propost candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en acabant de que els intents d'investidura inviables reglamentàriament de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez no anaren efectives per l'impediment, en el cas de Sànchez, de la justícia a estar present en la cambra per a solicitar la confiança dels diputats. Turull va poder sometre's al primer regrés de l'investidura, en la que feya falta la majoria absulta de la cambra per a ser investit. Es trobava en una situació de llibertat provisional i finalment al sendemà de la primera votació fallanca va tindre que entrar en presó per decisió del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, despuix d'una cita judicial ya prevista abans de l'investidura. Va ingressar en el Centre Penitenciari Madrit VII d'Estremera.[20]

El 4 de juliol de 2018 va ser traslladat al Centre Penitenciari Lledoners, en la província de Barcelona. En les semanes posteriors es varen produir diverses concentracions de respal en les afores de la presó, en solidaritat en els reus preventius.[21] L'1 de decembre de 2018 va iniciar una folga de fam indefinida en protesta pel retart del Tribunal Constitucional en atendre els seus recursos.[22] Va durar fins al dia 20 del mateix més. L'1 de febrer de 2019 va ser traslladat de nou una presó madrilenya en un autocar de la Guàrdia Civil, per a fer front al Juí que es preveu comence el 12 de febrer.[23]

El Tribunal Suprem juja a 12 líders catalans, entre ells a Jordi Turull, pel referèndum i la declaració unilateral d'independència de 2017. El juge Llarena, en el seu auto, acusa a Jordi Turull dels delictes de rebelió i malversació de cabals públics, en haver impulsat, movilisat i publicitado aixina com haver coordinat les infraestructures informàtiques per a la consecució del referèndum, constituint les taules i l'elaboració del registre de catalans en l'exterior. La petició de penes en l'escenari judicial d'investigat, anteriorment denominat imputat, pels delictes de rebelió i malversació, queda de la següent forma, la Fiscalia general de l'Estat solicita la pena de 16 anys de presó i l'Abogacía de l'Estat reduïx la petició a 11 anys.[24]

Condena

El dilluns 14 d'octubre de 2019, la sala de lo penal del Tribunal Suprem emet la sentència de la causa seguida contra els 12 líders catalans del procés. A Jordi Turulli condena a 12 anys de presó per sedició i malversació de bens públics i inhabilitació absoluta, sent absolt del càrrec de rebelió.[25]

Referències

  1. ↑ «Els 135 diputats del Parlament de Catalunya despuix del 21-D».La Vanguardia.
  2. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  3. ↑ «Sánchez dona llum verda als indults per a restablir la concòrdia i la convivència» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2021-06-22.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «[1]». Consultat el 14 de juliol de 2017.
  5. ↑ «Historial de la composició: Ple del Parlament (VII llegislatura)». Parlament de Catalunya. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015.
  6. ↑ «Historial de la composició: Ple del Parlament (VIII llegislatura)». Parlament de Catalunya. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2013.
  7. ↑ «Historial de la composició: Ple del Parlament (IX llegislatura)». Parlament de Catalunya. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2013.
  8. ↑ [enllaç trencat]
  9. ↑ «[2]». Consultat el 24 de març de 2018 (en ÉS).
  10. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  11. ↑ 11,0 11,1 «[3]». Consultat el 14 de juliol de 2017.
  12. ↑ «[4]». Consultat el 14 de juliol de 2017 (en és).
  13. ↑ «[5]».
  14. ↑ «Directe | El Tribunal Constitucional suspén el referèndum en Catalunya» (en és). infoLibre. és. Consultat el 4 de febrer de 2019.
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ELMUNDO. Consultat el 4 de febrer de 2019.
  16. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Confidencial. Consultat el 4 de febrer de 2019.
  17. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  18. ↑ «[6]».
  19. ↑ «[7]».
  20. ↑ El País «El juge envia a presó sense fiança a Turull, Rull, Forcadell, Romeva i Bassa.» Consultat el 24 de març de 2018
  21. ↑ «[8]». Consultat el 3 de febrer de 2019 (en és).
  22. ↑ Daniel G. Sastre. «[9]». Consultat el 2 de decembre de 2018.
  23. ↑ «[10]». Consultat el 3 de febrer de 2019 (en en).
  24. ↑ «JUÍ DEL PROCÉS-ELS PROTAGONISTES». Consultat el 30 de maig de 2019.
  25. ↑ El País. Reis Racó. Madrit, 15 octubre de 2019. JUÍ DEL PROCÉS. Sentència d'el ‘procés’: penes de 9 a 13 anys per a Junqueras i els atres líders per sedició i malversació. [11]. Consultat el 17 d'octubre de 2019.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jordi_Turull&oldid=1485164»