L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Raül Romeva

Raül Romeva i Roda (Madrit, 12 de març de 1971) és un economiste, escritor, analiste i polític espanyol, doctor en Relacions Internacionals i en Ciències de l'Educació i el Deport. Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017, va ser destituït el 28 d'octubre de 2017 pel Govern espanyol en aplicació de l'artícul 155 de la Constitució espanyola. Ha segut diputat en el Parlament Europeu entre 2004 i 2014 per Iniciativa per Catalunya Verds, adscrit al Grup Parlamentari Verts/ALE, diputat en el Parlament de Catalunya des de 2015, en que es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura independentista de Junts pel Sí, i senador de les Corts espanyoles (24 hores, l'any 2018). Va ingressar en presó provisional sense fiança el 23 de març de 2018 acusat de delictes de rebelió, sedició i malversació de cabals públics.[1][2][3] En octubre de 2019 el Tribunal Suprem li va condenar a tretze anys per sedició i malversació de cabals públics,[4][5] sent indultat en 2021 pel Governe espanyol.[6]

Raül Romeva

Biografia

Va viure en Madrit fins als nou anys, quan es va traslladar a Caldas de Montbui, a on residiria fins als vintidós. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i va doctorar en Relacions Internacionals en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a on ha eixercit com a professor de Relacions Internacionals. Ha treballat com a analiste sobre conflictes armats i rehabilitació postbélica en el Centre UNESCO de Catalunya, en l'ONG Intermón Oxfam i en l'Escola de Cultura de la Pau de l'UAB. També ha segut consultor de les Nacions Unides. Entre 1995 i 1996 va ser responsable del programa educatiu i de Cultura de la Pau de l'Unesco en Bòsnia i Hercegovina, a on entre 1996 i 1997 va eixercir com a observador electoral de l'OSCE. La seua llabor dins del món de l'ecologisme ha estat vinculada a organisacions com Greenpeace, des d'a on ha defés fonamentalment la vida marina: el submarinisme és la seua gran passió.[7] Està casat en Diana Riba i Giner, membre del Parlament Europeu per a Espanya, en la que té dos fills: Elda i Noah.[8]

Membre d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), en 2004 va ser elegit eurodiputat en les eleccions al Parlament Europeu de 2004 en la candidatura liderada per Esquerra Unida, en la que participava també ICV. Romeva es va incorporar en el grup parlamentari Verts/ALE, integrat pels diputats del Partit Vert Europeu, del que ICV és membre, i l'Aliança Lliure Europea. De la seua activitat parlamentària cal destacar els seus informes sobre el comerç internacional d'armes, molt crítics en el paper de diversos Estats de l'Unió Europea sobre esta matèria, i la seua llabor com a membre del InterGrupo LGTB. En les eleccions al Parlament Europeu de 2009, Romeva va repetir com a número 2 de la candidatura formada per la coalició L'Esquerra, sent reelegit com a eurodiputat[9] i nomenat com un dels sis vicepresidents del grup[10] Verts/ALE junt a Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms.[11]

A través dels mijos d'informació, Raül Romeva s'ha posicionat a favor d'una Unió Europea més federalista, postura que ha ratificat per mig de la firma del manifest del Grup Spinelli que advoca per menor intergubernamentalisme en política comunitària. En març de 2015 va abandonar la formació ICV,[12][13] i el 15 de juliol del mateix any es va anunciar que Romeva encapçalaria la llista integrada per Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.[14] Les formacions varen acordar que un independent encapçalaria dita llista conjunta. L'acort que varen alcançar establia que els tres primers llocs de la candidatura denominada Junts pel Sí els ocuparien personalitats independents, mentres que Artur Mas i Oriol Junqueras ostentarien els números 4 i 5, respectivament. Carme Forcadell i Muriel Casals varen ser respectivament segona i tercera en la candidatura. El 20 de setembre va ser elegit diputat del Parlament de Catalunya. El 14 de giner de 2016 es va convertir en el primer conseller d'Assunts Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència encarregat d'internacionalizar el procés sobiraniste català.[15]

Causa judicial

El 7 de setembre de 2017 es va iniciar l'investigació per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per presunts delictes de prevaricació, desobediència al Tribunal Constitucional i malversació de cabals públics, despuix de firmar el decret autonòmic per a convocar al referèndum d'independència, junt en els demés membres del Govern autonòmic.[16][17] El 8 de setembre, la Fiscalia exigia fiança per a garantisar les despeses que puga causar a l'erari públic, que sifra en 6,2 millons d'euros.[18]

El 28 d'octubre de 2017 i despuix de l'aplicació del Art.155 de la Constitució Espanyola cessa en el seu càrrec i deixa d'eixercir les seues funcions com conseller d'Assunts Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. El 2 de novembre de 2017, la juge Carmen Lamela, encarregada dels juïns per sedició contra el govern destituït de Catalunya, va emetre l'orde de que Raül Romeva, junt en el exvicepresidente Oriol Junqueras i atres sèt consellers del govern de Carles Puigdemont ingressaren en la presó eixe mateix dia.[19] A pesar de que va abandonar la presó baix fiança, el 23 de març el juge Pablo Llarena va decretar de nou la seua presó sense fiança, sent ingressat en el Centre Penitenciari Madrit VII d'Estremera.[1]

El 10 de juliol de 2018, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena acorda declarar en rebelia als processats fugats i ha aplicat la suspensió en les funcions i càrrecs públics de Carles Puigdemont i dels atres cinc diputats processats per delictes de rebelió: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sánchez[20]

El 4 de juliol de 2018 va ser traslladat al Centre Penitenciari Lledoners, en la província de Barcelona. L'1 de febrer de 2019 va ser traslladat de nou a la presó madrilenya de Soto del Real per a fer front al juí.[21]

el Tribunal Suprem va jujar dotze polítics catalans, entre ells a Raül Romeva, pel referèndum i la declaració unilateral d'independència de 2017. El juge Llarena en el seu auto, va acusar a Raúl Romeva dels delictes de rebelió i malversació de cabals públics per haver impulsat i desenrollat la creació de “les estructures de l'Estat” a nivell internacional a través de l'organisme denominat DIPLOCAT per a que es produïra el reconeiximent de la república catalana en l'estranger i assumir l'arribada dels cridats observadors internacionals per a que donaren llegitimitat al referèndum. La petició de penes en l'escenari judicial d'investigat, anteriorment denominat imputat, pels delictes de rebelió i malversació, per Fiscalia general de l'Estat, va anar de 16 anys de presó i l'Abogacía de l'Estat reduïx la petició a 11 anys.[22]

Condena

El dilluns 14 d'octubre de 2019, el Tribunal Suprem, sala de lo penal, va emetre la sentència de la causa penal seguida contra els 12 líders catalans del procés, a Raül Romeva, li condenava a 12 anys de presó per sedició i malversació de bens públics i inhabilitació absoluta, sent absolt del càrrec de rebelió.[23]

Eleccions generals d'abril de 2019

En 2019 es va presentar a les eleccions generals d'abril de 2019 com a candidat al Senat per Esquerra Republicana de Catalunya i va ser elegit. Va prendre possessió del seu càrrec el 21 de maig de 2019 durant la sessió constitutiva del Senat de la XIII Llegislatura pero dies despuix va ser suspés en les seues funcions com a senador en caràcter retroactiu per part de la Taula del Senat.[24]

Investigació

És doctor en relacions internacionals (UAB), doctor en Ciències de l'Educació i el Deport (URL), i llicenciat en ciències econòmiques per l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre 1993-1994, va entrar en contacte en el conflicte de Bòsnia i Hercegovina participant en iniciatives de respal a la població refugiada en els camps de refugiats en Croàcia. Des d'octubre del 1995 fins a agost del 1996, va anar l'ajudant principal de Colin Kaiser, representant de l'UNESCO en Bòsnia i Hercegovina, a on va treballar com a responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de la Pau de l'UNESCO. Va ser també supervisor de la OSCE per a les eleccions en Bòsnia i Hercegovina els anys 1996 i 1997. Ha segut professor d'Unió Europea i Relacions internacionals,  en diverses universitats, investigador sobre pau i desarmamiento en el Centre UNESCO de Catalunya i coordinador de campanyes de desarmamiento i prevenció de conflictes armats d'Intermón-Oxfam (1998-1999).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 El País «El juge envia a presó sense fiança a Turull, Rull, Forcadell, Romeva i Bassa.» Consultat el 24 de març de 2018
  2. ↑ «C. G. P. J - Notícies Judicials». www. poderjudicial. es. Consultat el 3 de febrer de 2019.
  3. ↑ «Els 135 diputats del Parlament de Catalunya despuix del 21-D».La Vanguardia.
  4. ↑ «[1]», Grup PRESSA.
  5. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  6. ↑ «Sánchez dona llum verda als indults per a restablir la concòrdia i la convivència» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2021-06-22.
  7. ↑ Romeva participarà per segon any consecutiu en una brigada de submarinistes per netejar el fondo de la reserva de ses negres a Begur CCMA, 2006.
  8. ↑ «Raül Romeva, el Varoufakis espanyol» (en és). ELMUNDO. Consultat el 3 de febrer de 2019.
  9. ↑ ICV pert vots, pero Romeva salva el seu escan en Estrasburc El País, 08/06/2009.
  10. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2013. Consultat el 23 de maig de 2013..
  11. ↑ Romeva, elegit vicepresident del grup Verts/Ale en el Parlament Europeu El món, 24/06/2009.
  12. ↑ Raül Romeva, un ex d'ICV per a frenar a Podem El Món 16/07/15.
  13. ↑ Herrera no entén l'eixida de Raül Romeva d'ICV i se sent "adolit" per la seua decisió Llaura. cat 06/0i/15.
  14. ↑ Raül Romeva, exeurodiputado d'ICV, encapçalarà la llista de CDC i ERC Públic, 15/07/2015.
  15. ↑ «Raül Romeva, primer conseller d'Exteriors de Catalunya». 20 minuts. Consultat el 15 de giner de 2016.
  16. ↑ InfoLibre. Dijous, 07/09/2017. «Directe | El Constitucional suspén el referèndum en Catalunya.» Consultat el 7 de febrer de 2019.
  17. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. ELMUNDO. Consultat el 3 de febrer de 2019.
  18. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Confidencial. Consultat el 3 de febrer de 2019.
  19. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  20. ↑ El juge del Tribunal Suprem Pablo Llarena acorda la suspensió de funcions de Carles Puigdemont i dels atres cinc diputats processats per rebelió. Poder Judicial Espanya. dimarts, 10 de juliol de 2018. «[2]». Consultat l'1 de febrer de 2019.
  21. ↑ Els nou presos del 'procés' ingressen en presons de Madrit despuix del seu trasllat a l'espera del juí de l'1-O. El Món. 01/02/2019. «[3]» Consultat el 3 de febrer de 2019.
  22. ↑ «JUÍ DEL PROCÉS-ELS PROTAGONISTES». Consultat el 13 de maig de 2019.
  23. ↑ El País. Reis Racó. Madrit, 15 octubre de 2019. JUÍ DEL PROCÉS. Sentència d'el ‘procés’: penes de 9 a 13 anys per a Junqueras i els atres líders per sedició i malversació. [4]. Consultat el 17 d'octubre de 2019.
  24. ↑ «Procés | La Taula del Senat suspén a Raül Romeva» (en és). RTVE. és. Consultat el 31 de maig de 2019.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Raül_Romeva&oldid=1485136»