Anar al contingut

Peculado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el dret antic, el peculado és el delicte consistent en la substracció de fondos de l'erari, comés per la persona encarregada de la seua administració. És un terme antic (malversació s'usa en el seu lloc), pero encara s'utilisa en alguns països.[1]

Història

L'història del peculado es remonta a l'aparició de la circulació monetària en els Estats antics. L'aparició de la facenda pública, el sistema de tributació de la població, el sistema de finançació de les institucions estatals (forces armades, òrguens judicials, autoritats eixecutives, departaments administratius territorials, etc.) varen suscitar el desig d'enriquiment personal entre els funcionaris de distints nivells dedicats a la recaptació, el control i la distribució dels diners.

Entre les referències més antigues al castic pel peculado es troba el còdic de Hamurabi, governant de Babilonia en el XVIII

Llei 6: Si un va furtar el tesor del deu o del palau, rebrà la mort i el que haver rebut de la seua mà l'objecte furtat, rebrà la mort.

Es poden trobar referències al peculado en les primeres obres d'art que es conserven de l'Antiguetat. Per eixemple, en l'antiga Grècia, el tema apareix en les obres del comediógrafo Aristófanes (450-388 a. C.).

En l'antiga Roma, no es considerava un fenomen negatiu i era prou habitual; segons els historiadors, el peculado va ser una de les principals causes de la caiguda de la disciplina en les files de l'eixèrcit del Imperi romà i de la pèrdua general d'eficàcia en el combat, lo que finalment va dur a l'imperi al colapse.

Per països

Mèxic

El delicte de peculado es troba estipulat en l'artícul 223 del còdic penal federal i en el que s'establix que:[2]

  • Tot servidor públic que per a usos propis o aliens distraga del seu objecte diners, valors, finques o qualsevol atra cosa pertanyent a l'Estat, a l'organisme descentralisat o a un particular, si per raó del seu càrrec els haver rebut en administració, en depòsit o per una atra causa.
  • El servidor públic que indegudament utilise fondos públics o otorgue algun dels actes a que es referix l'artícul d'us indegut d'atribucions i facultats en l'objecte de promoure l'image política o social de la seua persona, la del seu superior jeràrquic o la d'un tercer, o a fi de denigrar a qualsevol persona.
  • Qualsevol persona que solicite o accepte realisar les promocions o denigració a que es referix la fracció anterior, a canvi de fondos públic o del fruïment dels beneficis derivats dels actes a que es referix l'artícul d'us indegut d'atribucions i facultats.
  • Qualsevol persona que sense tindre el caràcter de servidor públic federal i estant obligada llegalment a la custòdia, administració o aplicació de recursos públics federals, els distraga del seu objecte per a usos propis o aliens o els done una aplicació distinta a la que se'ls va destinar.

Equador

En la llegislació equatoriana, el delicte de peculado està prescrit en el artícul 278 del Còdic Orgànic Integral Penal. Dita norma senyala que les o els servidors públics i les persones que actuen en virtut d'una potestat estatal en alguna de les institucions de l'Estat, determinades en la Constitució de la República, en benefici propi o de tercers; abusen, s'apropien, distraguen o disponguen arbitrariamente de bens mobles o immobles, diners públics o privats, efectes que els representen, peces, títuls o documents que estiguen en el seu poder en virtut o raó del seu càrrec, seran sancionats en pena privativa de llibertat de dèu a tretze anys. Si els subjectes descrits en el primer incís utilisen, en benefici propi o de terceres persones, treballadors remunerats per l'Estat o per les entitats del sector públic o bens del sector públic, quan açò signifique lucre o increment patrimonial, seran sancionats en pena privativa de llibertat de cinc a sèt anys.

La mateixa pena s'aplicarà quan els subjectes descrits en el primer incís s'aprofiten econòmicament, en benefici propi o de terceres persones, d'estudis, proyectes, informes, resolucions i més documents, calificats de secrets, reservats o de circulació restringida, que estiguen o hagen estat en el seu coneiximent o baix la seua dependència en raó o en ocasió del càrrec que eixercixen o han eixercit. Són responsables de peculado les o els funcionaris o servidors públics, les o els funcionaris, administradors, eixecutius o empleats de les institucions del Sistema Financer Nacional que realisen activitats d'intermediació financera, aixina com els membres o vocals dels directoris i dels consells d'administració i vigilància d'estes entitats, que en abús de les funcions pròpies del seu càrrec: a) disponguen fraudulentament, s'apropien o distraguen els fondos, bens, diners o efectes privats que els representen; b) hagueren eixecutat dolosamente operacions que disminuïxquen l'actiu o incrementen el passiu de l'entitat; o, c) disponguen de qualsevol manera el congelamiento o retenció arbitrària o generalisada dels fondos o depòsits en les institucions del Sistema Financer Nacional, causant directament un perjuí econòmic als seus socis, depositario, conte partícips o titulars dels bens, fondos o diners. En tots estos casos seran sancionats en pena privativa de llibertat de dèu a tretze anys.

Si els subjectes descrits en l'incís precedent causen la fallida fraudulenta d'entitats del Sistema Financer Nacional, seran sancionats en pena privativa de llibertat de dèu a tretze anys.

La persona que obtinga o concedixca crèdits vinculats, relacionats o intercompañías, violant expresses disposicions llegals respecte d'esta classe d'operacions, en perjuí de l'Institució Financera, serà sancionada en pena privativa de llibertat de sèt a dèu anys.

La mateixa pena s'aplicarà als beneficiaris que intervinguen en el cometimiento d'este ilícit i a la persona que preste el seu nom per a benefici propi o d'un tercer, encara que no posseïxca les calitats previstes en l'incís anterior.

Les o els sentenciats per les conductes previstes en este artícul quedaran incapacitades o incapacitats de per vida, per a l'eixercite de tot càrrec públic, tot càrrec en entitat financera o en entitats de l'economia popular i solidària que realisen intermediació financera.

Perú

El peculado és mencionat en l'artícul 387 del Còdic Penal, a partir de la seua modificació per llei 26198.[3] Est va tindre algunes modificacions sobre la seua redacció en 2011.[3] El text definix al funcionari o servidor públic que s'apropia o utilisa, en qualsevol forma, per a sí o per a un atre, cabals o efectes la percepció dels quals, administració o custòdia li estiguen confiats per raó del seu càrrec.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Còdic Penal Federal
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «El peculado en la llegislació penal peruana».Ius et Tribunalis.doi:10.18259/iet.2020006.Consultat el 2023-04-07.


Referències