Antoni Comín

Antoni Comín Oliveres (Barcelona, 7 de març de 1971),[1] conegut com Toni Comín, és un filòsof i polític espanyol. Actualment és vicepresident eixecutiu del Consell per la República i diputat en el Parlament Europeu des de juliol de 2019 fins a juliol de 2024.
Biografia
És el quart fill del polític i intelectual Alfonso Carlos Comín i María Luisa Oliveras, darrere de María, Pere i Betona. Està emparellat en l'escenógraf Sergi Corbera i són pares d'una filla, Laia.[2][3]
Va cursar els seus estudis de primària, secundària i bachillerat en l'escola Santa Anna, en Barcelona, i els de música en especialitat en piano, fins al grau superior en l'Escola de Música de Barcelona. Es va llicenciar en filosofia i lletres, i en ciències polítiques per l'Universitat Autònoma de Barcelona i en 1996 va obtindre la beca Robert Schuman[4] per a fer un stage en la sèu del Parlament Europeu, en Luxemburc. Més vesprada va cursar el Postgrado en Humanitats en l'Universitat Pompeu Fabra a on va obtindre el postgrau. Va iniciar la seua carrera professional com a docent en el colege del Sagrat Cor de Barcelona i des de 1998 fins a 2017 va ser professor en el Departament de Filosofia social en ESADE (Universitat Ramon l).[5]
És fill del polític antifranquista aragonés Alfonso Carlos Comín Ros i net del diputat i dirigent del carlisme Jesús Comín Sagüés. Va estudiar bachillerat en l'escola Santa Anna en Barcelona i es va llicenciar en filosofia i ciències polítiques en l'Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de ciències socials en ESADE (Universitat Ramon l), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'estudis de Cristianisme i Justícia. Ha colaborat ademés en la revista El Cérvol, el diari El Món-Catalunya i en la tertúlia de RAC 1 El Perqué de tot plegat, entre atres mijos de comunicació.
Entrada en política
Antoni Comín i Oliveres és membre de la Fundació Alfonso Comín. La figura d'Alfonso Comín, un dels líders més carismàtics i volguts de l'oposició democràtica al franquisme, és essencial per a comprendre la trayectòria intelectual i política del seu fill, Antoni Comín. Alfonso Comín representava la corrent cristiana d'esquerres durant la lluita antifranquista i els primers anys de la transició en Espanya. Sempre defenent els valors de l'igualtat, la justícia social i el catalanisme, al mateix temps que tenia unes profundes conviccions cristianes, Alfonso Comín és una de les majors influències en el pensament polític de Toni Comín. Encara que les seues inquietuts polítiques vénen de llunt -sempre al voltant de les forces polítiques d'esquerres i catalanistes- escomença el seu militància més activa participant en el moviment altermundista, originat al voltant del Fòrum Social Mundial.[6][7]
De 2003 fins a 2011 va formar part del moviment polític de caràcter progressiste, republicà i federal, creat per Pasqual Maragall: Ciutadans pel Canvi que agrupava sectors de l'esquerra catalaniste més allà dels partits polítics i que es presentava en les eleccions al Parlament de Catalunya en coalició en el Partit Socialiste (PSC).[8]
Referències
- ↑ «17 coses que no sabies de Toni Comín».HuffPost.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[1]».
- ↑ «Comín, l'home que va tornar els valors republicans a la Sanitat, repetix al front de la conselleria» (en ca). www. esquerra. cat. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ «Toni Comín: Un devot de Mozart que gestiona la sanitat catalana». La Vanguardia. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ «Toni COMÍN: Una democràcia mundial és possible». llatinoamericana. org. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ «Debat en La 2 sobre el Fòrum Social Mundial». Blog CJ. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-01-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antoni Comín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.