Centre polític
En ciència política, es coneix per centre al conjunt de partits, polítiques i ideologies, que es caracterisa per considerar-se a sí mateixa en l'espectre polític, com a intermig o com a àrbit de posicions antagòniques tant de dreta com d'esquerra.
El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” kantiana o la virtut que se supon és inherent en el just mig aristotèlic.
A sovint s'ha alegat que molts partits polítics o inclús polítics individuals, estan adoptant posicions centristes, de tal manera que —de fet, en l'actualitat, en alguns països occidentals— s'ha aplegat al punt que són chicotetes les diferències entre els principals partits anteriorment vists com de dreta o d'esquerra, defenent abdós el mercat i la democràcia representativa, en distints matisos de regulació i de proyectes d'aprofundiment.
Els partits purs de centre són més propis de monarquies parlamentàries, en parlaments proporcionals, ya que el bipartidisme favorix la polarisació en partits de centre dreta (democristians o conservadors) i de centre esquerra (socialdemócrates o laboristes).
Dins del centre polític també apareixen unes atres accepcions com el centreesquerra i el centredreta.
Es denomina 'centreesquerra' en ciència política, a l'espectre polític a on s'ubica a formacions polítiques d'esquerra, alluntades de les que es denominen ‘esquerres revolucionàries o d'inspiració comunista’.
El terme 'centredreta' o 'dreta moderada' és prou confús, havent-se usat en varis sentits. Podem entendre com referint-se a les persones o organisacions que compartixen ideologies tant de dreta com més centristes o un intermig entre abdós.
Referències[editar | editar còdic]
- «Daniel Brieba y el liberalismo de centro». Noticias UAI
- Immanuel Kant. La política como garantía de la moral
- La filosofía de Aristóteles
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Duverger, Maurice (1957): Los Partidos políticos. Fondo de Cultura Económica, México D.F.
- Jiménez Losantos, Federico. ¿Qué es centrismo? Lo del “Prestige”
- Lucas, Juan José. Los tres pilares del centro reformista
- Martínez Rodríguez, Eugenio. 'Equilibrio y centrismo político