Funcionari

Un funcionari[1] és una persona que eixercita de manera professional un ocupació pública.[2] Els funcionaris formen part de l'administració pública o del govern, i accedixen al seu càrrec per mig d'elecció, nomenament o processos de selecció propis de l'ocupació pública.
Es denomina funcionari electe ad aquell que obté el seu lloc per mig d'una elecció (càrrec polític). Els funcionaris també poden ser designats d'ofici, és dir, en virtut d'una atra oficina o responsabilitat administrativa, com ocorre en funcions específiques de president, assessor o [[Secretari general |secretari]].
Algunes posicions oficials poden ser hereditàries;[3] i, en determinades époques històriques, certs càrrecs varen ser venales, és dir, podien ser adquirits per mig de compra.
Els càrrecs públics són els que s'eixerciten en les administracions públiques o en els òrguens constitucionals[4] i que, a diferència dels ocupats per funcionaris professionals, tenen caràcter electiu o de confiança.[5] Max Weber va ser el primer autor en respalar l'idea del servici públic com una característica necessària de la modernitat.[6] El sector públic ampra actualment a més del 25 % de la força laboral en molts països occidentals.
Règim jurídic
El funcionari, en l'eixercici de les seues funcions públiques, està vinculat a l'aparat estatal per mig d'un règim de dret públic.
La relació laboral entre el funcionari i el seu organisme públic sol tindre prou diferències sobre els contractes de treball del sector privat. Entre unes atres, estes diferències solen ser:
- Una major seguritat, per a conferir-li independència (neutralitat funcionarial), i potser també per la major fortalea de l'organisme públic front a empreses privades. L'Administració neutral requerix la presència d'una série d'elements estructurantes de la carrera administrativa funcionarial.[7]
- Respecte de les condicions laborals llegalment establides (horaris, vacacions, permissos, excedències, etc.).
- Presenta conflictes de competència en moltes activitats aparte de la de funcionari. Existixen importants restriccions per a eixercir una segona ocupació.
- En un Estat de dret, sol exigir-se per a una selecció per sistemes objectius. Solen utilisar-se varis sistemes de selecció: concurs-oposició i oposició, el que primera és el sistema de l'oposició.
- Una regulació estatutària o específica.
| Estat | Número de funcionarisPlantilla:Cuándo | Funcionaris/100 habitants | Funcionaris/100 persones en població activa |
|---|---|---|---|
| 2.728.749[8] | 5,76 | 13,73 | |
| 5.200.000[9] | 7,94 | 18,57 | |
| 4.500.000 | 5,44 | 10,34 | |
| 5.565.550 | 6,56 | 9,18 | |
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] |
24.800.000 | 8,03 | 16,03 |
| 2.000.000 | 7,22 | 14,45 |
</center>
Per països
China
El funcionariat tradicional chinenc, en el cim del qual se situaven els mandarines, estava vinculat al sistema d'exàmens imperial.
Regne Unit
La condició de civil servant ("servidor civil" en el "servici civil de El seu Majestad") es va assentar en el XIX com una meritocracia professional i apartidista, neutral políticament, que alternativament servia als governs de distint signe polític que es turnaban en el poder, en una nítida separació dels càrrecs elegits.
Según los mismos principios un funcionario no debe jugar abiertamente un papel en las luchas políticas, incluso si no tiene intención de presentarse como candidato en las elecciones. Esto no significa que no debéis tener opiniones políticas, que no debéis votar en las elecciones, sino simplemente debéis tener en cuenta que de ejercer cualquier cosa que pudiera hacer dudar a l'opinión pública de vuestra imparcialidad en el ejercicio de vuestras funciones. Poco importa, naturalmente, el partido político al que pertenezcáis; el partido que hoy tiene mayoría puede pasar a la oposición al año siguiente, la semana próxima, y si vuestra fidelidad al Gobierno no es ahora puesta en duda, puede serlo entonces.
Espanya
- Artícul principal → Funcionari públic (Espanya).
Segons l'artícul 8 del Real Decret Llegislatiu 5/2015, són funcionaris de carrera els qui, en virtut de nomenament llegal, estan vinculats a una Administració Pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l'eixercite de servicis professionals retribuïts de caràcter permanent.
En parlar d'administració pública i d'acort en el sistema que definix l'actual Constitució Espanyola, la llei es referix a totes les administracions de l'Estat, de les comunitats autònomes, aixina com l'entitats locals, les universitats públiques i els organismes públics, agències i demés entitats de dret públic.
Guatemala
La regulació llegal, es troba en l'Acort Gubernativo llobes número 18-98, de la Presidència de la República, de data 15 de giner de 1998. Este reglament desenrolla lo abocat en la llei corresponent i en el seu artícul 1, en referir-se als servidors públics indica que entre els mateixos es troben els funcionaris públics i indica que pels mateixos es coneixen a les persones individuals que ocupen un càrrec o lloc en virtut d'elecció popular o nomenament conforme a la llei, pel qual eixercix mane, autoritat, competència llegal i representació de caràcter oficial de la dependència o entitat corresponent.
Mèxic
En Mèxic existix una Llei Federal de responsabilitats dels funcionaris, que regula el funcionament dels també denominats “servidors públics”. L'organisme central de nivell federal, encarregat d'observar i controlar l'eixercite d'estos servidors públics és la Secretaria de la Funció Pública que el seu titular és nomenat pel president de la República.
A nivell federal es va expedir en 2002, mentres que en el cas concret de l'Estat de Colima, es conta en la Llei Estatal de responsabilitats dels servidors públics (llei publicada en el periòdic oficial “L'Estat de Colima” el 8 de decembre de 1984.[11][12]
Brasil
Els funcionaris en Brasil, Servidor Públic en portugués, són els que treballen en els Poders eixecutiu, llegislatiu i judicial del govern federal, els governs dels estats, els governs municipals i el Govern de Brasília, inclosos diputats, senadors, alcaldes, ministres, el president de la República, i els treballadors d'empreses de propietat estatal. Els funcionaris públics són contractats sobre la base dels exàmens d'ingrés conegut com a Concurs Públic en portugués. Hi ha vàries empreses en un mandat del govern per a portar a terme les proves, les més conegudes són CESPE, que pertany a l'Universitat de Brasília, la Fundació Getulio Vargas, el ESAF, i la Fundación Cesgranrio, que forma part de l'Universitat Federal de Rio de Janeiro. S'omplin les posicions d'acort a calificació en l'examen i el número de vacants. En Brasil, els funcionaris públics són privilegiats en comparació al sector privat.
- Permís de maternitat: la llicència de maternitat en Brasil és de 120 dies. Per a les funcionàries públiques són 180 dies.
- Ocupació para per tota la vida: es prohibix despedir els funcionaris públics en Brasil, excepto si existix alguna ocurrència o una violació molt greu.
- Salari: els funcionaris es troben entre els més rics de classe treballadora en Brasil, depenent de la carrera.
Vore també
- Alt càrrec
- Classe política
- Democràcia directa
- Empleat públic
- Govern
- Polític
- Qui tam
- Servici públic
- Tecnocracia
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ En el Bajo Imperio Romano, las reformas de Dioclecià establecieron el principio de la heredabilidad de los cargos. Para la conformación del feudalismo en Europa Occidental fue esencial la heredabilidad de los oficios de corte y las dignidades provinciales (conde, duque, marqués). Muchos gobiernos municipales, inicialmente electivos, pasaron a ser hereditarios durante l'Antiguo Régimen, estableciéndose un patriciado urbano, como ocurrió con algunos regidores de los concejos en España. Aunque existen otros tipos (monarquía electiva), la jefatura del Estado es hereditaria en las monarquies.
- ↑ Corona, Congreso, Senado, Gobierno, Tribunal Constitucional y Consejo General del Poder Judicial (Órganos constitucionales en congreso.es)
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (2011) Stewart R. Clegg, Martin Harris, Harro Höpfl (ed.). Managing Modernity: Beyond Bureaucracy?, Oxford University Press.
- ↑ La carrera administrativa de los funcionarios públicos, Luis Miguel Arroyo Yanes. Tirant Monografías, Tirant Lo Blanc, Valencia, 1994.
- ↑ Registro Central de Personal. «Boletín Estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas».
- ↑ - Noticia en la Expansión.com
- ↑ Citado en José Ramón Parada, La neutralidad política de los funcionarios
- ↑ http://www.ordenjuridico.gob.mx/Estatal/COLIMA/Leyes/COLLEY057.pdf
- ↑ http://www.congresocol.gob.mx/legislacion.html