Vicepresident
El vicepresident[1] (femení: vicepresidenta) és la persona autorisada per a actuar en nom del president i, dins de la jerarquia organisativa d'un govern, sol referir-se a un funcionari, ya siga de carrera o de facto. En el context empresarial, es tracta d'un eixecutiu en un ranc immediatament inferior al del president.[2]
El nom incorpora el prefix llatí vice- (‘en lloc de’). El vicepresident no podrà reemplaçar al president mentres este viu i siga llegalment el cap del govern. Els viages del president no ho inhabiliten del seu càrrec, ya que no existixen raons per a que abandone la Presidència pel sol fet d'estar fora de la seua sèu.
En determinats països un vicepresident actua en funcions de president al vacar el titular i al no tornar a ostentar el poder. En països a on existixen designats a la presidència, és possible que no existixca el càrrec de vicepresident, perque els designats són potencials vicepresidents, els quals deuran subjectar-se a l'assamblea o al mandat presidencial per a ocupar la presidència. En atres casos, la figura del designat a la presidència coexistix en la del vicepresident: per eixemple, en El Salvador s'elegixen a dos designats a la Presidència que ocuparan, per orde de nominació, els càrrecs de president i vicepresident a falta d'un d'estos (art. 155 de la Constitució).
En alguns països està designat a realisar les accions de voluntariat, donacions, entre unes atres.
Encara que existixen dubtes sobre la variant femenina degut a que els substantius terminats en -nte (com vident, pacient, sirviente, etc.) generalment són comunes sobre el gènero, la Nova gramàtica de la llengua espanyola (2009) indica que «les alternances de -nt i/-nta […] no afecten el significat del sustantiu, sino al sexe de la persona designada»,[3] per lo que és vàlit construir el seu femení canviant la i final per la a per a formar vicepresidenta, veu arreplegada en el Diccionari de la llengua espanyola[2] junt a la de presidenta.[4][5] Per la seua terminació, vicepresident també pot funcionar com a sustantiu comú sobre el gènero i antepondre's l'artícul femení corresponent («la vident», «la pacient», «la sirviente», «la vicepresident»).[6][7]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2009). «Nombres de persona, instrumento y lugar (V). El sufijo -nte», Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, p. 478. OCLC 997419827. ISBN 978-6-070-70653-0.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «elecciones en los EE. UU., claves de redacción» (2 de noviembre de 2020). Consultat el 20 de marzo de 2021.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2009). «Características de los sustantivos comunes en cuanto al género según su terminación», Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa Calpe, p. 101. OCLC 997419827. ISBN 978-6-070-70653-0.