Anar al contingut

Illa Macauley

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illa Macauley

La illa Macauley és una illa volcànica en les illes Kermadec de Nova Zelanda, aproximadament a mig camí entre l'illa Nort de Nova Zelanda i Tonga en el suroest del oceà Pacífic. Forma part d'un volcà submarí més gran que presenta una àmplia caldera submarina de 10,5 x 7 km al noroest de l'illa Macauley. Dos illots, l'illa Haszard i la roca Newcome, es troben a l'est de l'illa Macauley. L'illa està rodejada en la seua major part per alts tallats que dificulten l'accés; les parts interiors són en la seua majoria terrenys de suau pendent coberts de falagueres i herba. L'illa es va formar durant varis episodis volcànics que varen produir principalment roques basàlticas i corrents de lava. Durant l'Holoceno, una gran erupció explosiva va produir la tefra de Sandy Bay; esta erupció pot haver tingut un volum superior a 100 km³ i la caldera de Macauley podria haver-se format durant eixe event. Posteriorment, la Formació Haszard va configurar la major part de la superfície actual de l'illa Macauley. Durant el XIX es varen produir dos erupció incertes front a la costa de l'illa Macauley; un sistema de respirader hidrotermal està actiu en el con Macauley de la caldera.

L'illa Macauley és un important lloc de crío per a numeroses aus marines, que vénen a terra només per a reproduir-se. Encara que l'illa està deshabitada, els polinesios i durant el XIX els balleneros varen introduir cabres, porcs i rates que varen danyar l'ecosistema de l'illa. Durant els sigles XX i XXI, estes espècies invasoras varen ser erradicades en gran mida, lo que va dur a la recuperació de la vegetació anterior. L'illa forma part d'una zona protegida.

Geografia i geomorfología

[editar | editar còdic]

L'illa de Macauley es troba en les illes Kermadec, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur-suroest de l'illa Raoul[1] i aproximadament a mig camí entre Tonga i Nova Zelanda.[2] l'illa Cheeseman i l'illa Curtis es troben al sur-suroest de l'illa Macauley, i Havre i L'Esperance Roc estan encara més al sur;[3] junts estes illes formen el grup sur de les illes Kermadec,[4] de les quals l'illa Macauley és la més gran.[4] En bones condicions, l'illa Raoul pot vore's des de l'illa Macauley.[5] Situada dins de la zona econòmica exclusiva de Nova Zelanda,[6] les illes estan des de 1990 dins de la Reserva Marina de les Illes Kermadec[7] i la Zona Bentònica Protegida de Kermadec[6] administrada pel Departament de Conservació de Nova Zelanda.[8] Les illes estan, a excepció de l'estació meteorològica de l'illa Raoul, deshabitades.[9]


El volcà s'eleva des d'una profunditat de 1700 m a on té 23-30 km d'ample;[10] és allargat en direcció este-surest[11] i presenta una caldera submarina al noroest de l'illa Macauley de 10. 5 x 7 km d'ample. El fondo de la caldera es troba a 1100 m de profunditat i la seua vora a 600 m.[12] La caldera és allargada en direcció este-noreste[3] i presenta llineaments de tendència nort-norest que s'estenen fins a l'illa Macauley. Blocs desordenats, presumiblement procedents d'esmonyides de terra o depressió, cobrixen les parts de la caldera adjacents a l'illa Macauley,[11] i hi ha evidències de colapses en el marge occidental de la caldera.[13] Una falla corre dins de la caldera junt al seu marge surest.[14] El sol de la caldera està cobert de pedra pómez,[14] i es produïxen grossos depòsits de pedra pómez en els flancs del volcà Macauley.[15]

Al nort-noroest de la caldera es troba una estructura de 9 km de llongitut anomenada cúpula de Lloyd{[16] o cresta de Curtis;[17] està coronada per un llineament de cons que s'eleven a 80 m per baix del nivell de la mar.[16] 300 m d'alt i 700 m d'ample[13] El con Macauley està situat en el marge surest de la caldera i s'eleva a 250 m de profunditat.[12] Està coronada per un cràter de 80 m d'ample i 45 m de profunditat{[18] en un sol cobert de cendra i sofre, mentres que les seues ales estan cobertes de talussos.[19] S'han identificat respiraders parasitarios i estructures en la vora de la caldera[13] i en les ales submarines del volcà de l'illa Macauley durant l'anàlisis batimétrico,[20] alguns són la font de fluix de lava[12] que s'estenen cap a la caldera i pels flancs.[13]

El fondo marí de les ales del volcà Macauley està cobert d'arena, roca, brecha i tapet bacterià.[21] "Ones de sediment" de fins a 1 km de llarc i 100 m d'ample es produïxen en les ales submarines[22] i s'estenen a més de 55 km del volcà.[23] Estes ones semblen haver-se format en part durant colapse del sectors i en part durant fluix de densitat desencadenats per les erupció;[24] el tamany d'estes últimes ones pot ser indicatiu del gran tamany de les erupció.[25] Les ales submarines estan disseccionades per canons i canals.[16] El volum total del volcà és d'uns 269 km³,[10] dels quals menys del cinc per cent són emergents.[14]

Illa Macauley

[editar | editar còdic]

Parts del volcà emergixen sobre el nivell de la mar, formant l'illa Macauley, l'illa Haszard i la roca Newcombe. Juntes tenen una superfície d'uns 3 km², lo que la convertix en la segona illa més gran de les illes Kermadec.[26] L'illa de Macauley també es coneixia com l'illa verda.[27]


L'illa Macauley té un esgambi aproximat de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i una forma entre circular[1] i rectangular[28] i s'eleva des d'una altura mija d'uns 100 m fins al mont Haszard, de 238 m d'altura, en la partix nort de l'illa.[26] Vista des del nort, l'illa té forma de falca, mentres que té una forma més redonejada quan es veu des de l'est.[29]

L'illa té una superfície de 306 hectáreas (3.1 km²).[30] La major part de l'illa és un replanell suaument inclinat, tallada per barrancs i cañadas que són l'única forma d'aplegar a l'interior de l'illa.[31] El més profunt d'estos barrancs és 45 m el Gran Canó en el costat oriental de l'illa de Macauley;[30] hi ha proves de que els barrancs s'han fet més profunts en temps històrics. El fluix d'aigua només es produïx despuix de les pluges.[32] L'illa és geològicament inestable, en plages i formes del terreny que es desplacen en freqüència per l'erosió[33] durant les pluges i els ciclons tropicals, pero també pels terremots.[5] Es va establir un depòsit de nàufrecs en el costat norest de[32] Macauley Island en 1888.[34]

Tallats de més de 200 pies (61 m) rodegen la major part de l'illa de Macauley[1] i només permeten desembarcar en Sandy Bay,[35] una 150 yardas (137.2 m) llarga plaja.[28] En alguns llocs hi ha plaja de vores rodades, grava i arena, mentres que en uns atres hi ha pendents rocoses empinades a profunditats submareales en clavills, coves i eixints.[36] En el seu extrem noroest[37] a l'oest del mont Haszard, el escarpado penya-segat perpendicular cau en la partix sur de la caldera. L'estructura del volcà en escut en colada de lava, tefra i dos cràters volcànics afloren en el penya-segat.[26] Al sur i al suroest del mont Haszard hi ha atres dos cràters[37] coneguts com Haszard Crater i Macauley Crater.[4]

L'illa Haszard es troba 250 yardas (0.2 km)[1] a l'est de l'illa Macauley, junt a Sandy Bay.[37] El seu nom deriva d'Henry Douglas Morpeth Haszard (al principi es dia Illa de les Panderoles),[38] i, de la mateixa manera que el del mont Haszard, sol escriure's com Hazard.[39] Té una superfície d'uns 8 acres (0 km²)[1] i està totalment rodejat de tallats, lo que dificulta l'accés.[40] La roca Newcombe -també coneguda com Haszardette- es troba al norest de l'illa Haszard i pot formar part del mateix edifici, separat del de l'illa Macauley.[41][4] Atres tres roques emergents es troben al norest i suroest de l'illa Haszard i al sur de l'illa Macauley,[32] i una roca poc profunda cridada Mac Donald es troba, segons pareix, a pocs quilómetros del mont Haszard.[42]

Geologia

[editar | editar còdic]

En el Pacífic Sudoccidental, la placa del Pacífic subduce baix la placa australiana[43] i un conjunt de microplacas[44] en la fosar 2550 km de llongitut[45] i de profunditat màxima 10 800 m[46] Kermadec Trench.[47] Esta subducción ha donat lloc a l'Arc volcànic Tonga-Kermadec,[43] que es subdivide a 25. 6° de latitut (a on la cadena de monts submarins de Louisville subduce en la fossa) en el nort de Tonga i el sur de l'arc Kermadec.[45] En l'arc de Kermadec, la subducción alvança a un ritme de 50-70 mm/any en/any.[48]

L'arc de Kermadec està format principalment per 33[48] volcà submarís i calderas[43] i s'estén des d'Illa Blanca junt a Nova Zelanda fins a l'Illa Raoul; la majoria d'estos volcans, no obstant, són submarins.[49] Els volcans estan formats principalment per magma basálticos i andesíticos.[43] i s'alineen en una zona 40 km d'ample a l'oest de la fossa.[50] Els volcans estan situats 15-25 km a l'oest de la dorsal,[12] llevat les illes Macauley, Raoul i Curtis que estan en ella,[48] i s'alcen sobre una corfa oceànica d'edat Eoceno.[51] El vulcanisme va començar en el Plioceno i s'ha produït en l'ubicació actual de la Dorsal de Tonga-Kermadec durant aproximadament un milló d'anys.[47] Molts dels volcans varen ser descoberts per mig de batimetría,[52] i prop del 80% mostren activitat hidrotermal.[18] Per la seua ubicació principalment submarina, el vulcanisme en l'arc de Kermadec és poc conegut.[53]

Les Illes Kermadec són la part emergent de l'arc de Kermadec,[26] i la major part de la dorsal es troba a més de 500 m de profunditat.[2] Les illes solen trobar-se en crestes perpendiculars a la cresta principal, lo que implica que els llineaments locals controlen la posició dels volcans;[26] estan separades entre sí per profunditats d'aigua de més de 900 m.[2] 24 km[12] a l'oest-noroest de l'illa Macauley es troba Giggenbach, un volcà submarí, i encara més a l'oest es troba la depressió de Havre.[47] Esta depressió separa la microplaca de Kermadec de la placa australiana[44] i, junt en la conca de Lau, va començar a formar-se per mig de l'extensió de la corfa fa 6 millons d'anys; els llineaments de la caldera de Macauley semblen coincidir en els de la depressió de Havre.[54] El sistema Kermadec-Havre es considera un arquetip de sistema backarc-arc volcànic.[53]

Composició

[editar | editar còdic]

La majoria de les roques de l'illa Macauley tenen una composició basàltica,[26] que definixen una série magmática rica en alúmina toleítica[55] en continguts intermijos de potassi.[56] Les roques contenen olivino i piroxeno fenocristales en rars cristals,[57] i la tefra de Sandy Bay conté augita, hiperesteno, ilmenita, magnetita i plagioclasa.[58] Hi ha un únic cas de dacita[3] i riolita en la tefra de Sandy Bay,[59] i proves de erupció félsicas anteriors;[52] en l'excepció de que les roques de l'illa Macauley tenen una composició en gran medida uniforme.[60][59] Els processos de mescla de magma semblen haver ocorregut abans de l'erupció de la tefra de Sandy Bay.[61]

El gabro i els basalt en diferents composicions es presenten com xenolitos[59] i s'assemblen a les roques de Raoul Island.[62] L'alteració química ha donat lloc a algeps, hematita, caolinita, montmorillonita, natroalunita i tridimita. Les roques alterades tenen colors rosats i rojos[37] i hi ha ocurrències de palagonita.[63] L'hialoclastita es troba en la mar a poca profunditat[64] i s'han dragado costres de ferromanganeso dels flancs submarins de l'illa Macauley.[65]

Es creu que el volcà està format principalment per roques basàlticas.[66] L'aparició de roques félsicas en l'illa Macauley[45] i en atres llocs de l'arc volcànic Tonga-Kermadec és inesperat.[67] Per a explicar el volcanismo félsico de l'arc de Kermadec s'han invocat processos en els que el magma que ascendix a la corfa inferior la calfa fins que es fon (anatexis) i es deshidrata.[54] En canvi, un orige a través de cristalisació fraccionada de magma basálticos és poc provable per vàries raons.[68][69] L'extensió del backarc en la Fossa de Havre, a on els llineaments tectónicos coincidixen en la tendència de la caldera de Macauley i de la caldera de Denham en l'illa de Raoul, també pot haver influït en l'activitat explosiva d'abdós calderes.[70]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Brothers y Martin, 1970, p. 330.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Francis, Grace y Paulin, 1987, p. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lloyd et al., 1996, p. 296.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 de Lange, 2015, p. 208.
  5. ↑ 5,0 5,1 Furey, Ross-Sheppard y Prickett, 2015, p. 513.
  6. ↑ 6,0 6,1 Nelson et al., 2018, p. 534.
  7. ↑ Braid y Bolstad, 2019, p. 402.
  8. ↑ Veitch et al., 2004, p. 61.
  9. ↑ Song, 2018, p. 253.
  10. ↑ 10,0 10,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 267.
  11. ↑ 11,0 11,1 Lloyd et al., 1996, p. 306.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Glover, 2004, p. 283.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 272.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 271.
  15. ↑ Barker et al., 2012, p. 1428.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Shane y Wright, 2011, p. 430.
  17. ↑ Von Cosel y Marshall, 2010, p. 62.
  18. ↑ 18,0 18,1 Kleint et al., 2019, p. 3.
  19. ↑ de Ronde et al., 2015, p. 274.
  20. ↑ Shane y Wright, 2011, p. 428.
  21. ↑ Beaumont, Rowden y Clark, 2012, p. 22.
  22. ↑ McKay et al., 2018, p. 66.
  23. ↑ Casalbore et al., 20, p. 1406.
  24. ↑ Casalbore et al., 2020, p. 1407.
  25. ↑ Casalbore et al., 20, p. 1432.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Lloyd et al., 1996, p. 295.
  27. ↑ Gaskin, 2011, p. 9.
  28. ↑ 28,0 28,1 Williams y Rudge, 1969, p. 17.
  29. ↑ Wyville Thomson y Murray, 1885, p. 475.
  30. ↑ 30,0 30,1 Veitch et al., 2004, p. 63.
  31. ↑ de Lange, 2015, p. 207.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Williams y Rudge, 1969, p. 18.
  33. ↑ Greene, Scofield y Dilks, 2004, pp. 8-9.
  34. ↑ Doyle, Singleton y Yaldwyn, 1979, p. 124.
  35. ↑ Brothers y Martin, 1970, p. 331.
  36. ↑ Brook, 1999, p. 437.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Lloyd et al., 1996, p. 298.
  38. ↑ Veitch et al., 2004, p. 64.
  39. ↑ Smith, Stewart y Price, 2003, p. 174.
  40. ↑ Greene, Scofield y Dilks, 2004, p. 9.
  41. ↑ Brothers y Martin, 1970, p. 332.
  42. ↑ Gunn, 1888, p. 603.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 Shane y Wright, 2011, p. 422.
  44. ↑ 44,0 44,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 266.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Smith et al., 2003, p. 100.
  46. ↑ Gaskin, 2011, p. 5.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Shane y Wright, 2011, p. 423.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 Timm et al., 2012, p. 1527.
  49. ↑ Kleint et al., 2019, p. 2.
  50. ↑ Smith et al., 2003, p. 101.
  51. ↑ Timm et al., 2012, p. 1528.
  52. ↑ 52,0 52,1 Smith et al., 2003, p. 102.
  53. ↑ 53,0 53,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 264.
  54. ↑ 54,0 54,1 Smith et al., 2003, p. 114.
  55. ↑ Brothers y Martin, 1970, p. 343.
  56. ↑ Smith et al., 2003, p. 106.
  57. ↑ Brothers y Martin, 1970, p. 341.
  58. ↑ Smith, Stewart y Price, 2003, p. 177.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 Brothers y Martin, 1970, p. 342.
  60. ↑ Lloyd et al., 1996, p. 308.
  61. ↑ Shane y Wright, 2011, p. 425.
  62. ↑ Brothers y Martin, 1970, p. 345.
  63. ↑ Lloyd et al., 1996, p. 299.
  64. ↑ Shane, 2017, p. 51.
  65. ↑ Dubinin et al., 2008, p. 1219.
  66. ↑ Smith, Stewart y Price, 2003, p. 192.
  67. ↑ Smith et al., 2003, p. 99.
  68. ↑ Smith, Stewart y Price, 2003, p. 188.
  69. ↑ Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 286.
  70. ↑ Worthington, Gregory y Bondarenko, 1999, p. 44.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illa_Macauley&oldid=1392382»