Anar al contingut

Illa Macauley

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illa Macauley

La illa Macauley és una illa volcànica en les illes Kermadec de Nova Zelanda, aproximadament a mig camí entre l'illa Nort de Nova Zelanda i Tonga en el suroest del oceà Pacífic. Forma part d'un volcà submarí més gran que presenta una àmplia caldera submarina de 10,5 x 7 km al noroest de l'illa Macauley. Dos illots, l'illa Haszard i la roca Newcome, es troben a l'est de l'illa Macauley. L'illa està rodejada en la seua major part per alts tallats que dificulten l'accés; les parts interiors són en la seua majoria terrenys de suau pendent coberts de falagueres i herba. L'illa es va formar durant varis episodis volcànics que varen produir principalment roques basàlticas i corrents de lava. Durant l'Holoceno, una gran erupció explosiva va produir la tefra de Sandy Bay; esta erupció pot haver tingut un volum superior a 100 km³ i la caldera de Macauley podria haver-se format durant eixe event. Posteriorment, la Formació Haszard va configurar la major part de la superfície actual de l'illa Macauley. Durant el XIX es varen produir dos erupció incertes front a la costa de l'illa Macauley; un sistema de respirader hidrotermal està actiu en el con Macauley de la caldera.

L'illa Macauley és un important lloc de crío per a numeroses aus marines, que vénen a terra només per a reproduir-se. Encara que l'illa està deshabitada, els polinesios i durant el XIX els balleneros varen introduir cabres, porcs i rates que varen danyar l'ecosistema de l'illa. Durant els sigles XX i XXI, estes espècies invasoras varen ser erradicades en gran mida, lo que va dur a la recuperació de la vegetació anterior. L'illa forma part d'una zona protegida.

Geografia i geomorfología

[editar | editar còdic]

L'illa de Macauley es troba en les illes Kermadec, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur-suroest de l'illa Raoul[1] i aproximadament a mig camí entre Tonga i Nova Zelanda.[2] l'illa Cheeseman i l'illa Curtis es troben al sur-suroest de l'illa Macauley, i Havre i L'Esperance Roc estan encara més al sur;[3] junts estes illes formen el grup sur de les illes Kermadec,[4] de les quals l'illa Macauley és la més gran.[4] En bones condicions, l'illa Raoul pot vore's des de l'illa Macauley.[5] Situada dins de la zona econòmica exclusiva de Nova Zelanda,[6] les illes estan des de 1990 dins de la Reserva Marina de les Illes Kermadec[7] i la Zona Bentònica Protegida de Kermadec[6] administrada pel Departament de Conservació de Nova Zelanda.[8] Les illes estan, a excepció de l'estació meteorològica de l'illa Raoul, deshabitades.[9]


El volcà s'eleva des d'una profunditat de 1700 m a on té 23-30 km d'ample;[10] és allargat en direcció este-surest[11] i presenta una caldera submarina al noroest de l'illa Macauley de 10. 5 x 7 km d'ample. El fondo de la caldera es troba a 1100 m de profunditat i la seua vora a 600 m.[12] La caldera és allargada en direcció este-noreste[3] i presenta llineaments de tendència nort-norest que s'estenen fins a l'illa Macauley. Blocs desordenats, presumiblement procedents d'esmonyides de terra o depressió, cobrixen les parts de la caldera adjacents a l'illa Macauley,[11] i hi ha evidències de colapses en el marge occidental de la caldera.[13] Una falla corre dins de la caldera junt al seu marge surest.[14] El sol de la caldera està cobert de pedra pómez,[14] i es produïxen grossos depòsits de pedra pómez en els flancs del volcà Macauley.[15]

Al nort-noroest de la caldera es troba una estructura de 9 km de llongitut anomenada cúpula de Lloyd{[16] o cresta de Curtis;[17] està coronada per un llineament de cons que s'eleven a 80 m per baix del nivell de la mar.[16] 300 m d'alt i 700 m d'ample[13] El con Macauley està situat en el marge surest de la caldera i s'eleva a 250 m de profunditat.[12] Està coronada per un cràter de 80 m d'ample i 45 m de profunditat{[18] en un sol cobert de cendra i sofre, mentres que les seues ales estan cobertes de talussos.[19] S'han identificat respiraders parasitarios i estructures en la vora de la caldera[13] i en les ales submarines del volcà de l'illa Macauley durant l'anàlisis batimétrico,[20] alguns són la font de fluix de lava[12] que s'estenen cap a la caldera i pels flancs.[13]

El fondo marí de les ales del volcà Macauley està cobert d'arena, roca, brecha i tapet bacterià.[21] "Ones de sediment" de fins a 1 km de llarc i 100 m d'ample es produïxen en les ales submarines[22] i s'estenen a més de 55 km del volcà.[23] Estes ones semblen haver-se format en part durant colapse del sectors i en part durant fluix de densitat desencadenats per les erupció;[24] el tamany d'estes últimes ones pot ser indicatiu del gran tamany de les erupció.[25] Les ales submarines estan disseccionades per canons i canals.[16] El volum total del volcà és d'uns 269 km³,[10] dels quals menys del cinc per cent són emergents.[14]

Illa Macauley

[editar | editar còdic]

Parts del volcà emergixen sobre el nivell de la mar, formant l'illa Macauley, l'illa Haszard i la roca Newcombe. Juntes tenen una superfície d'uns 3 km², lo que la convertix en la segona illa més gran de les illes Kermadec.[26] L'illa de Macauley també es coneixia com l'illa verda.[27]


L'illa Macauley té un esgambi aproximat de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i una forma entre circular[1] i rectangular[28] i s'eleva des d'una altura mija d'uns 100 m fins al mont Haszard, de 238 m d'altura, en la partix nort de l'illa.[26] Vista des del nort, l'illa té forma de falca, mentres que té una forma més redonejada quan es veu des de l'est.[29]

L'illa té una superfície de 306 hectáreas (3.1 km²).[30] La major part de l'illa és un replanell suaument inclinat, tallada per barrancs i cañadas que són l'única forma d'aplegar a l'interior de l'illa.[31] El més profunt d'estos barrancs és 45 m el Gran Canó en el costat oriental de l'illa de Macauley;[30] hi ha proves de que els barrancs s'han fet més profunts en temps històrics. El fluix d'aigua només es produïx despuix de les pluges.[32] L'illa és geològicament inestable, en plages i formes del terreny que es desplacen en freqüència per l'erosió[33] durant les pluges i els ciclons tropicals, pero també pels terremots.[5] Es va establir un depòsit de nàufrecs en el costat norest de[32] Macauley Island en 1888.[34]

Tallats de més de 200 pies (61 m) rodegen la major part de l'illa de Macauley[1] i només permeten desembarcar en Sandy Bay,[35] una 150 yardas (137.2 m) llarga plaja.[28] En alguns llocs hi ha plaja de vores rodades, grava i arena, mentres que en uns atres hi ha pendents rocoses empinades a profunditats submareales en clavills, coves i eixints.[36] En el seu extrem noroest[37] a l'oest del mont Haszard, el escarpado penya-segat perpendicular cau en la partix sur de la caldera. L'estructura del volcà en escut en colada de lava, tefra i dos cràters volcànics afloren en el penya-segat.[26] Al sur i al suroest del mont Haszard hi ha atres dos cràters[37] coneguts com Haszard Crater i Macauley Crater.[4]

L'illa Haszard es troba 250 yardas (0.2 km)[1] a l'est de l'illa Macauley, junt a Sandy Bay.[37] El seu nom deriva d'Henry Douglas Morpeth Haszard (al principi es dia Illa de les Panderoles),[38] i, de la mateixa manera que el del mont Haszard, sol escriure's com Hazard.[39] Té una superfície d'uns 8 acres (0 km²)[1] i està totalment rodejat de tallats, lo que dificulta l'accés.[40] La roca Newcombe -també coneguda com Haszardette- es troba al norest de l'illa Haszard i pot formar part del mateix edifici, separat del de l'illa Macauley.[41][4] Atres tres roques emergents es troben al norest i suroest de l'illa Haszard i al sur de l'illa Macauley,[32] i una roca poc profunda cridada Mac Donald es troba, segons pareix, a pocs quilómetros del mont Haszard.[42]

Geologia

[editar | editar còdic]

En el Pacífic Sudoccidental, la placa del Pacífic subduce baix la placa australiana[43] i un conjunt de microplacas[44] en la fosar 2550 km de llongitut[45] i de profunditat màxima 10 800 m[46] Kermadec Trench.[47] Esta subducción ha donat lloc a l'Arc volcànic Tonga-Kermadec,[43] que es subdivide a 25. 6° de latitut (a on la cadena de monts submarins de Louisville subduce en la fossa) en el nort de Tonga i el sur de l'arc Kermadec.[45] En l'arc de Kermadec, la subducción alvança a un ritme de 50-70 mm/any en/any.[48]

L'arc de Kermadec està format principalment per 33[48] volcà submarís i calderas[43] i s'estén des d'Illa Blanca junt a Nova Zelanda fins a l'Illa Raoul; la majoria d'estos volcans, no obstant, són submarins.[49] Els volcans estan formats principalment per magma basálticos i andesíticos.[43] i s'alineen en una zona 40 km d'ample a l'oest de la fossa.[50] Els volcans estan situats 15-25 km a l'oest de la dorsal,[12] llevat les illes Macauley, Raoul i Curtis que estan en ella,[48] i s'alcen sobre una corfa oceànica d'edat Eoceno.[51] El vulcanisme va començar en el Plioceno i s'ha produït en l'ubicació actual de la Dorsal de Tonga-Kermadec durant aproximadament un milló d'anys.[47] Molts dels volcans varen ser descoberts per mig de batimetría,[52] i prop del 80% mostren activitat hidrotermal.[18] Per la seua ubicació principalment submarina, el vulcanisme en l'arc de Kermadec és poc conegut.[53]

Les Illes Kermadec són la part emergent de l'arc de Kermadec,[26] i la major part de la dorsal es troba a més de 500 m de profunditat.[2] Les illes solen trobar-se en crestes perpendiculars a la cresta principal, lo que implica que els llineaments locals controlen la posició dels volcans;[26] estan separades entre sí per profunditats d'aigua de més de 900 m.[2] 24 km[12] a l'oest-noroest de l'illa Macauley es troba Giggenbach, un volcà submarí, i encara més a l'oest es troba la depressió de Havre.[47] Esta depressió separa la microplaca de Kermadec de la placa australiana[44] i, junt en la conca de Lau, va començar a formar-se per mig de l'extensió de la corfa fa 6 millons d'anys; els llineaments de la caldera de Macauley semblen coincidir en els de la depressió de Havre.[54] El sistema Kermadec-Havre es considera un arquetip de sistema backarc-arc volcànic.[53]

Composició

[editar | editar còdic]

La majoria de les roques de l'illa Macauley tenen una composició basàltica,[26] que definixen una série magmática rica en alúmina toleítica[55] en continguts intermijos de potassi.[56] Les roques contenen olivino i piroxeno fenocristales en rars cristals,[57] i la tefra de Sandy Bay conté augita, hiperesteno, ilmenita, magnetita i plagioclasa.[58] Hi ha un únic cas de dacita[3] i riolita en la tefra de Sandy Bay,[59] i proves de erupció félsicas anteriors;[52] en l'excepció de que les roques de l'illa Macauley tenen una composició en gran medida uniforme.[60][59] Els processos de mescla de magma semblen haver ocorregut abans de l'erupció de la tefra de Sandy Bay.[61]

El gabro i els basalt en diferents composicions es presenten com xenolitos[59] i s'assemblen a les roques de Raoul Island.[62] L'alteració química ha donat lloc a algeps, hematita, caolinita, montmorillonita, natroalunita i tridimita. Les roques alterades tenen colors rosats i rojos[37] i hi ha ocurrències de palagonita.[63] L'hialoclastita es troba en la mar a poca profunditat[64] i s'han dragado costres de ferromanganeso dels flancs submarins de l'illa Macauley.[65]

Es creu que el volcà està format principalment per roques basàlticas.[66] L'aparició de roques félsicas en l'illa Macauley[45] i en atres llocs de l'arc volcànic Tonga-Kermadec és inesperat.[67] Per a explicar el volcanismo félsico de l'arc de Kermadec s'han invocat processos en els que el magma que ascendix a la corfa inferior la calfa fins que es fon (anatexis) i es deshidrata.[54] En canvi, un orige a través de cristalisació fraccionada de magma basálticos és poc provable per vàries raons.[68][69] L'extensió del backarc en la Fossa de Havre, a on els llineaments tectónicos coincidixen en la tendència de la caldera de Macauley i de la caldera de Denham en l'illa de Raoul, també pot haver influït en l'activitat explosiva d'abdós calderes.[70]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Brothers y Martin, 1970, p. 330.
  2. 2,0 2,1 2,2 Francis, Grace y Paulin, 1987, p. 1.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lloyd et al., 1996, p. 296.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 de Lange, 2015, p. 208.
  5. 5,0 5,1 Furey, Ross-Sheppard y Prickett, 2015, p. 513.
  6. 6,0 6,1 Nelson et al., 2018, p. 534.
  7. Braid y Bolstad, 2019, p. 402.
  8. Veitch et al., 2004, p. 61.
  9. Song, 2018, p. 253.
  10. 10,0 10,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 267.
  11. 11,0 11,1 Lloyd et al., 1996, p. 306.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Glover, 2004, p. 283.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 272.
  14. 14,0 14,1 14,2 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 271.
  15. Barker et al., 2012, p. 1428.
  16. 16,0 16,1 16,2 Shane y Wright, 2011, p. 430.
  17. Von Cosel y Marshall, 2010, p. 62.
  18. 18,0 18,1 Kleint et al., 2019, p. 3.
  19. de Ronde et al., 2015, p. 274.
  20. Shane y Wright, 2011, p. 428.
  21. Beaumont, Rowden y Clark, 2012, p. 22.
  22. McKay et al., 2018, p. 66.
  23. Casalbore et al., 20, p. 1406.
  24. Casalbore et al., 2020, p. 1407.
  25. Casalbore et al., 20, p. 1432.
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Lloyd et al., 1996, p. 295.
  27. Gaskin, 2011, p. 9.
  28. 28,0 28,1 Williams y Rudge, 1969, p. 17.
  29. Wyville Thomson y Murray, 1885, p. 475.
  30. 30,0 30,1 Veitch et al., 2004, p. 63.
  31. de Lange, 2015, p. 207.
  32. 32,0 32,1 32,2 Williams y Rudge, 1969, p. 18.
  33. Greene, Scofield y Dilks, 2004, pp. 8-9.
  34. Doyle, Singleton y Yaldwyn, 1979, p. 124.
  35. Brothers y Martin, 1970, p. 331.
  36. Brook, 1999, p. 437.
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 Lloyd et al., 1996, p. 298.
  38. Veitch et al., 2004, p. 64.
  39. Smith, Stewart y Price, 2003, p. 174.
  40. Greene, Scofield y Dilks, 2004, p. 9.
  41. Brothers y Martin, 1970, p. 332.
  42. Gunn, 1888, p. 603.
  43. 43,0 43,1 43,2 43,3 Shane y Wright, 2011, p. 422.
  44. 44,0 44,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 266.
  45. 45,0 45,1 45,2 Smith et al., 2003, p. 100.
  46. Gaskin, 2011, p. 5.
  47. 47,0 47,1 47,2 Shane y Wright, 2011, p. 423.
  48. 48,0 48,1 48,2 Timm et al., 2012, p. 1527.
  49. Kleint et al., 2019, p. 2.
  50. Smith et al., 2003, p. 101.
  51. Timm et al., 2012, p. 1528.
  52. 52,0 52,1 Smith et al., 2003, p. 102.
  53. 53,0 53,1 Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 264.
  54. 54,0 54,1 Smith et al., 2003, p. 114.
  55. Brothers y Martin, 1970, p. 343.
  56. Smith et al., 2003, p. 106.
  57. Brothers y Martin, 1970, p. 341.
  58. Smith, Stewart y Price, 2003, p. 177.
  59. 59,0 59,1 59,2 Brothers y Martin, 1970, p. 342.
  60. Lloyd et al., 1996, p. 308.
  61. Shane y Wright, 2011, p. 425.
  62. Brothers y Martin, 1970, p. 345.
  63. Lloyd et al., 1996, p. 299.
  64. Shane, 2017, p. 51.
  65. Dubinin et al., 2008, p. 1219.
  66. Smith, Stewart y Price, 2003, p. 192.
  67. Smith et al., 2003, p. 99.
  68. Smith, Stewart y Price, 2003, p. 188.
  69. Wright, Worthington y Gamble, 2006, p. 286.
  70. Worthington, Gregory y Bondarenko, 1999, p. 44.