Natroalunita
La natroalunita és un sulfat d'alumini i sodi en hidroxilos, i va ser descrita per Schaller en 1911 com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars obtinguts en el districte miner de Ret Mountain, comtat de Ouray, Colorat, USA. El nom deriva del de l'alunita, ya que la seua composició i estructura es correspon en les d'este mineral, substituyendo el potassi pel sodi.[1]
Abans de la descripció formal de Schaller, ya es coneixia l'existència d'eixemplars de lo que se suponia alunita en un contingut de sodi superior al de potassi, pero sense considerar que es tractara d'una espècie distinta i nova.[2] En 1910, Salvador Calderón la va descriure en el seu llibre Els Minerals d'Espanya en el nom de almeriita, a partir d'eixemplars obtinguts en Adra (Almeria),[3] pero la seua proposta no va ser tinguda en conte.[4]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La natroalunita sol aparéixer com a masses compactes d'aspecte microgranudo o aporcelanado, blanca o de colors clars. Quan és molt compacta i de gra molt fi, accepta be el poliment, podent utilisar-se com gema per a elaborar cabujones.[5] També es troba en masses terrosas i com microcristales d'aspecte tabular, formats per la combinació de dos romboedros. En este cas mostra exfoliació palesa segons {0001}.[6]
És l'anàlec d'alumini de la natrojarosita, i el terme en el sodi dominant sobre el potassi en la série alunita-natroalunita, per lo que sempre conté major o menor cantitat de potassi. També s'ha trobat natroalunita en un cert contingut d'estronci.[6]
Jaciments
[editar | editar còdic]La natroalunita és molt manco freqüent que el seu equivalent en potassi, l'alunita, encara que es coneix en més d'un centenar de localitats.[7] En Argentina s'ha trobat en el jaciment polimetálico de Pingüí, en el massiç del Desijat, Patagonia, com a masses blanquecinas.[8] En Chile apareix, junt en molts atres sulfat, en la mina Tambo, en Elqui, Coquimbo.[9] En 1931 es va trobar en un cerro pròxim a la ciutat de Salamanca, en Chile, un mineral d'alumini, en aspecte de masses compactes i tenaces, que en ser considerat nou va rebre el nom de alkanasul,[10] pero que realment és un intermig de la série alunita-natroalunita.[6] En Espanya, s'ha trobat en forma terrosa (almeriita) en Adra (Almeria),[3] i en forma compacta en Serra Almagrera, Cuevas del Almanzora (Almeria), en Purroy, Morés (Saragossa), i en El Castell, Nogueras (Terol).[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ American Journal of Science, s4-32, 359-364..
- ↑ American Journal of Science, s3- 48, 130-131..
- ↑ 3,0 3,1 Calderón i Arana, Salvador (1910). Els Minerals d'Espanya, Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, Madrit, p. Prenc II, 206.
- ↑ De Re Metallica, 14, 99-105..
- ↑ Revista de Minerals, 1, (2), 34-37..
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Palache, C., Berman, H. i Frondel, C. (1951). The System of Mineralogy, John Wiley& Sons, p. 556-560.
- ↑ «Natroalunite. Mindat».
- ↑ Mineralium Deposita 46(3):257-271.doi:10.1007/s00126-010-0324-5.
- ↑ Chemical Geology, 215(1), 185-218..
- ↑ Bolletí Miner de la Societat Nacional de Mineria, 43, (384), 433-434..
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2014). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VI. Sulfat (Seleniatos, Teluratos), Cromatos, Molibdatos i Wolframatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 198-200. ISBN 978-84-95063-97-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Natroalunita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.