Massiç del Desijat

El Massiç del Desijat és un districte geològic ubicat en el sector centre nort de la província de Santa Creu, Argentina, llimitat al nort pel Riu Desijat, a l'oest i sur per una llínea que és paralela al ric Chic fins al parage Les Horquetas i després per la Ruta Nacional N° 40 fins a Pèrit Moreno, i a l'orient per l'Alt del Desijat, en la plataforma continental argentina. Ha segut considerat, des del treball de 1962 del geólogo del Segemar Horacio Harrington, com un nesocratón.

Teoria

Un cratón o cratógeno (del grec kraton, bol molt pla) és una massa continental arribada a tal estat de rigidea en un lluntà passat geològic que, des de llavors, no ha sofrit fragmentació o deformacions, al no haver segut afectada pels moviments orogénicos.

La teoria (pràcticament ya comprovada d'un modo absolut) de la tectónica de plaques considera a cada cratón com una espècie de bassa particularment inerte en el mant del planeta. Entorn als cratones es condensarían els continents, durant la deriva continental.

Fa poc més de 200 millons d'anys, la separació del supercontinente de Gondwana en els actuals continents d'Àfrica i Amèrica va ocasionar el desenroll de moltes erupció fragmentàries en la regió, generant-se depòsits i jaciments minerals de menys d'un quilómetro de profunditat, que varen reblir venes del terreny, lloc de localisació dels jaciments d'or i argent de la província de Santa Creu.

Les successives capes de sediment depositats, varen donar lloc a lo que es coneix com a formacions, entre les que es destaquen Chon Aike, que corre des de la zona de la Cova de les Mans cap a l'est.

Regionalment, Chon Aike va conformar un extens replanell de roques volcàniques fragmentàries que va cobrir el relleu previ, ofegant-ho totalment. El seu génesis correspon a l'emplaçament d'enormes volums de materials àcits.

La formació La Matilde, que es presenta entrellaçada lateral i verticalment en l'anterior, està formada per tobas i depòsits volcànics sedimentarios en prims mants intercalados, i és coneguda per ser portadora dels grans restants silicificados d'araucariáceas que constituïxen el Monument Natural Bosc Petrificado.

Tipo de recursos

En el Massiç del Desijat es localisa la major cantitat de mines actives de la Patagonia: Cerro Vanguarda, Cerro Negre, Don Nicolás, Lomada de Leiva, Sant Josep, Cerro More, Baix Pobre i Manantial Espill. La majoria d'estes mineralisacions s'estagen en la formació Chon Aike, pero també ho fan en les formacions Baix Pobra, Roca Blanca, El Tranquil i La Modesta. El tipo de mineralisacions portadores d'or i argent trobades fins al present poden incloure's dins dels denominats depòsits epitermales que són condicions de baixa temperatura i profunditat, en general relacionada en vulcanisme.

En tots els depòsits que es troben actualment en explotació, la mineralisació és de tipo vetiforme. Les vetes són els principals objectius d'exploració en la majoria dels prospectes, encara que en ocasions s'inclouen rets de venillas i stockworks (mineralisació en forma de venillas en una roca compacta). No obstant, també s'han trobat mineralisacions disseminades, normalment en baixos tenors d'or, estajades en domo de lava, com en l'àrea de la Manchuria i en alguns prospectes del noroest del Massiç. D'acort als datats radiométricos existents, les mineralisacions d'or i argent són alguns anys més jóvens que les roques que les envolen, per haver-se produït quan els episodis volcànics tocaven al seu fi.

Ademés dels recursos minerals, en el Massiç del Desijat es troben importants jaciments paleontológicos, en depòsits de flora fosilizada i soterrada, com és el cas de la formació L'Oroneta (280 millons d'anys).