Parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo

El parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo[1] és un bosc petrificado protegit ubicat en el noreste de la província de Santa Creu, en la Patagonia, Argentina. Va ser creat en decembre de 2012 en l'objecte d'aumentar la protecció del monument natural Boscs Petrificados.[2]
Característiques generals
[editar | editar còdic]S'ubica en el departament Desijat, sent les poblacions més propenques Jaramillo i Fitz Roy a 140 km al nort del jaciment paleontológico. Fins a 2012 la protecció llegal solament comprenia l'extensió de 15 000 ha del monument natural Boscs Petrificados, aproximadament en les coordenades </noinclude>. La Administració de Parcs Nacionals va adquirir les zones confrontants que rodegen en la seua totalitat el monument natural, aumentant d'esta manera l'àrea protegida.[3]
El parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo rodeja en la seua casi totalitat l'àrea del monument natural Boscs Petrificados, que en la pràctica és la zona núcleu de l'àrea protegida combinada.[4] Sumades abdós superfícies la protecció alcança a 78 543 ha.[5]
Pertany a la ecorregión estepa patagónica, el clima del qual és fret i sec en pluges hivernals inferiors a 400 mm, en forts vents de l'oest, estius secs i gelades durant casi tot l'any.
La intendencia del monument natural Boscs Petrificados i del parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo es troba en la ciutat de Caleta Olivia.
Història
[editar | editar còdic]Fa 150 millons d'anys, en el periodo Jurásico mig superior, l'àrea que ocupa este parc nacional presentava un clima estable en abundant humitat. Es desenrollaven densos boscs en arbres jagantescs, entre els que mereixen destacar-se antics parents dels pehuenes (araucaria). A l'inici del periodo Cretácico, erupció volcàniques, que varen coincidir en l'inici de l'alçament de la cordillera dels Vages, varen sepultar en cendra i lava vastes extensions del territori patagónico. Part dels boscs coberts per cendres varen ser somesos a processos de petrificación.
El sorgiment de la cordillera dels Vages va produir transformacions dràstiques en el mig ambient, en canviar el clima de tota la Patagonia. Des de llavors, la humitat transportada pels vents del oceà Pacífic es condensa en travessar les altures i origina pluges que permeten el desenroll dels boscs andino patagónicos actuals. Els forts vents continuen el seu camí cap a l'est desecando encara més la estepa. Posteriorment, l'erosió d'un territori que es va ser fent cada volta més àrit va deixar al descobert grans sectors d'estos boscs que es petrificaron en el transcórrer de millons d'anys, quedant inclusivament alguns eixemplars en peu.
Elevació d'escassa altitut coronades per lava, representen els vestigis de l'activitat volcànica d'aquell temps. Un bon eixemple d'això és el cerro Mare i Filla, un volcà extint que s'erigix com a figura destacada en el paisage que s'aprecia des del jaciment paleontológico.
Prehistòria
[editar | editar còdic]
Fa més de 10 milenis l'àrea va ser assent de poblacions de caçadors-recolectors, els testimonis dels quals són els diversos i numerosos tipos d'assentaments trobats: “picaderos" o tallers, campaments base, enterratorios i pedreres per a l'extracció de matèries primeres. Entre estes últimes, la fusta fòssil de araucarias d'este parc era seleccionada per a la fabricació d'instruments de pedra.
Per a l'economia d'estos grups humans, la diversitat de microambientes de l'àrea –com vegas, estanys temporarias de baixa profunditat, cañadones, alt replanell, pasturages- oferia un conjunt de recursos disponibles en espais accessibles en curts desplaçaments: aigua durant tot l'any en els manantiales (menuts oasis), reparació i llenya, bona visibilitat, animals per a la cacera tals com el guanac i el choique o ñandú petiso, i una gran disponibilitat de roques per a la talla d'artefactes.
Creació i llegislació
[editar | editar còdic]El monument natural Boscs Petrificados va ser creat per mig del decret nacional n.º 7252/1954 de 5 de maig de 1954, quan l'actual província de Santa Cruz depenia del Govern Nacional en caràcter de territori nacional de Santa Creu, sobre una superfície inicial de 10 000 ha,[6] que varen ser ampliades a 15 000 ha en 1971.
En 1997 la Administració de Parcs Nacionals va adquirir les estàncies veïnes El Quadro (20 000 ha) i Cerro Horqueta (24 228 ha).[7]
La llei n.º 3027 de la província de Santa Creu, sancionada el 31 de juliol de 2008, va transferir a l'Estat Nacional la jurisdicció sobre les dos estàncies adquirides per la APN i el domini i jurisdicció de l'Estància El Baix de 2000 ha i d'un atre camp de 17 315 ha per a crear el parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo.[8][9]
La llei va ser promulgada parcialment per decret provincial n.º 2189/2008 de 25 d'agost de 2008, sancionada en text definitiu el 27 de novembre de 2008 i promulgada per decret n.º 3462/2008.[10]
El 26 d'agost de 2010 va ser sancionada la llei n.º 3151, promulgada per decret 2164/2010 de 10 de setembre de 2010, que va introduir modificacions i va prorrogar el determini fixat en la llei n.º 3027 per a que l'Estat Nacional acceptara la transferència.[11] En véncer-se la pròrroga del determini va ser sancionada la llei n.º 3246 el 24 de novembre de 2011 que ho va prorrogar fins al 31 de decembre de 2012.[12]
El 28 de novembre de 2012 va ser sancionada la llei nacional n.º 26825, promulgada el 27 de decembre de 2012 a través del decrete n.º 2600/2012, que va acceptar la cessió de jurisdicció i domini efectuada per la província de Santa Creu a l'Estat Nacional, creant el parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo i ampliant el monument natural Boscs Petrificados.[13]
ARTICULO 4° — En compliment de lo establit en l'artícul 3° de la llei de la província de Santa Creu 3.027, i les seues modificatorias i complementàries 3.151 i 3.246 de la província de Santa Creu, i trobant-se reunits els requisits prevists pels artículs 1°, 3° i concordants de la llei nacional 22.351, crega's el Parc Nacional Boscs Petrificados de Jaramillo, d'aproximadament sesenta y tres mil cinccentes quarantatrés hectàrees (63.543 ha), el que comprendrà els sectors descriptos en els artículs 1° i 2° precedents, conforme es representen gràficament en l'Anex VI, “Croquis de llímits i ubicació del Parc Nacional Boscs Petrificados de Jaramillo i del Monument Natural Boscs Petrificados”, que forma part de la present.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore ficha del parc nacional Boscs Petrificados de Jaramillo en el lloc de el SIB | Administració de Parcs Nacionals, en SIB [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPN - ↑ InfoLeg - Informació Llegislativa - Llei 26.825
- ↑ Mariela Arias. «Faran del bosc petrificado de Santa Creu un parc nacional». Diari La Nació. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2018. «Ara el monument natural Boscs Petrificados quedarà rodejat del Parc Nacional i serà protegit pel Parc; aixina serà millor el control, ya que no es podran realisar dins d'esta jurisdicció emprendimientos petrolers o miners.»
- ↑ «Auditoria General de la Nació - Anàlisis de l'implementació de les polítiques de conservació de la biodiversitat relacionades en la gestió de les àrees protegides a nivell nacional. - 1.2. Instruments de creació de totes les AP baix domini de APN (p. 91)». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2018.
- ↑ Decrete n.° 7252/1954
- ↑ «Patrimoni Natural». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2018. Consultat el 26 d'octubre de 2018.
- ↑ «Administració de Parcs Nacionals, Argentina - Monument Natural Boscs Petrificados». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2017. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «La Nació. El cementeri dels arbres». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2018. Consultat el 26 d'octubre de 2018.
- ↑ Llei n.° 3027
- ↑ Llei n.° 3151
- ↑ Llei n.° 3246
- ↑ Llei n.° 26825
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Bosques Petrificados de Jaramillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.