Anar al contingut

Formació Chon Aike

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Chon Aike és una unitat litoestratigráfica de gran extensió (100.000 km²) que aflora dins de la regió coneguda com Massiç del Desijat, en el centre-nort de la província de Santa Creu, Argentina.

Datació

[editar | editar còdic]

Se li assigna una edat aproximada de 168±2 Ma (Pankhurst et al., 1993b)[1] a 155±15 Ma (Baker et al., 1981)[2] per lo que queda compresa entre el Jurásico mig a superior (Bathoniano - Kimmeridgiano inferior).[3]

Litologia

[editar | editar còdic]

Està constituïda predominantment per ignimbritas riolíticas de color castany obscur a morat, que es presenten com a mants compactes i espessos que formen grans paredones i crestes molt abruptes (Panza et al., 1998).[4]

En alguns sectors s'observen cossos lávicos i hipabisales, constituïts estos últims per domo i dics que formen en el paisage una série de bochones i crestes, respectivament (Sruoga et al., 2008).[5]

Intercalados entre les ignimbritas hi ha espessos bancs de aglomerados volcànics i atres prims de lapillitas, tobas i tufitas. Els primers són rojosos a gris groguenc, composts per grans clastos de ignimbritas, tobas i vulcanitas en una matriu piroclástica. Les tobas són fines, friables, de tons gris groguencs fins a rosats. Sobre les tufitas de gra mijà a gros, constituïxen bancs massiços d'un metro de gruixa, són líticas o cuarzo-líticas, de color gris groguenc a castanyer (Panza et al., 1998).[4]

Les ignimbritas són marcadament porfíricas, integrades per abundants fenocristales de cuarzo, en escassos de feldespat blanc-rosats, i làmines de biotita. Contenen fiammes i fragments pumíceos blanquecinos a gris rosat molt alterats o pigmentados per òxits de ferro, aixina com pocs litoclastos grisos i violáceos de tobas i vulcanitas (Echeveste i Fernández, 2012).[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Actes de el XII Congrés Geològic Argentí, Mendoza.Prenc 4
  2. Philosophical Transactions Royal Society London.A(303)
  3. Comissió Internacional d'Estratigrafia.
  4. 4,0 4,1 Servici Geològic Nacional.Bolletí 239
  5. Revista de l'Associació Geològica Argentina.63(4)
  6. Revista de l'Associació Geolaógica Argentina..69(1)