Anar al contingut

Funció de Bessel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Funció de Bessel
Les funcions de Bessel descriuen la part radial de vibracions d'una membrana circular.

En matemàtiques, les funcions de Bessel, primer definides pel matemàtic Daniel Bernoulli i més vesprada generalisades per Friedrich Bessel, són solucions canòniques i(x) de l'equació diferencial de Bessel:

a on α és un número natural, sancer, racional, irracional, algebraic, transcendent, computable, real o complex. El cas més comú és quan α és un sancer n, encara que la solució per a α no sancer és similar. El número α es denomina orde de les funcions de Bessel associades a dita equació.

Ya que l'equació anterior és una equació diferencial de segon orde, té dos solucions linealment independents.

Encara que α i α donen com resultat la mateixa funció, és convenient definir diferents funcions de Bessel per a estos dos paràmetros, puix les funcions de Bessel en funció del paràmetro α són funcions suaus casi doquier. Les funcions de Bessel es denominen també funcions cilíndriques, o harmònics cilíndrics perque són solució de l'equació de Laplace en coordenades cilíndriques.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

L'Equació de Bessel apareix quan es busquen solucions a l'equació de Laplace o a l'equació de Helmholtz pel método de separació de variables en coordenades cilíndriques o esfèriques. Per això, les funcions de Bessel són especialment importants en molts problemes de propagació d'ones, potencials estàtics i qualsevol atre problema descrit per les equacions de Helmholtz o Laplace en simetria cilíndriques o esfèriques. Quan es resolen sistemes en coordenades cilíndriques, s'obtenen funcions de Bessel d'orde sancer (α=n) i en problemes resolts en coordenades esfèriques, s'obtenen funcions de Bessel d'orde semientero (α=n+1/2), per eixemple:

També s'usen funcions de Bessel en un atre tipo de problemes com en processament de senyals, generació de l'espectre d'una senyal en modulació de freqüència i de fase en RF,[1] propagació d'ones llargues en ingenieria marítima i en problemes que tinguen equacions diferencials en derivades parcials.

Funcions de Bessel ordinàries

[editar | editar còdic]

Les funcions de Bessel ordinàries d'orde α, cridades simplement funcions de Bessel d'orde α són solucions de l'equació de Bessel (1). La solució de tal equació s'expressa aixina:[2]


a on A i B són constants que es determinen a partir de les condicions inicials. Per lo que s'observa de l'igualtat anterior, existixen dos formes simples d'expressar la solució general de l'equació diferencial de Bessel en paràmetro α, que estan associades a les funcions de Bessel ordinàries de primera i de segona espècie.

Funcions de Bessel de primera espècie: Jα

[editar | editar còdic]

Les funcions de Bessel de primera espècie i orde α són les solucions de l'equació diferencial de Bessel que són finitas en l'orige (x=0) para no sancers no negatius α i divergixen en el llímit x0 per a α negatiu no sancer. El tipo de solució i la normalisació de Jα(x) estan definits per les seues propietats avall indicades. És possible definir la funció Jα(x) per la seua expansió en série de Taylor entorn a x=0, la qual pot trobar-se aplicant el método de Frobenius a l'equació de Bessel:[3]


Γ(z) és la funció Gamma de Euler, una generalisació del factorial per a número complejo.

L'equació (2) també es pot expressar en forma equivalent com:

(3) Jα(x)=k=0(1)kk!(k+α)!(x2)2k+α

sempre que el número α siga sancer.[2]

En estes funcions es complix que:

  • Si α, llavors Jα(x) i Jα(x) són linealment independents, i per tant una solució general de l'equació de Bessel pot expressar-se com una combinació llineal d'elles.
  • Si α=n, llavors es complix que:[4]


per lo que les dos solucions deixen de ser linealment independents. En este cas, la segona solució linealment independent serà una funció de Bessel de segona espècie.

Les funcions de Bessel són funcions oscilatòries (com les funciones sen o coseno) que decauen proporcionalment a 1/x, com es mostra en el gràfic anex en la forma asintòtica d'estes funcions, encara que els zeros d'estes funcions no són, en general, periòdics, llevat de forma asintòtica per a grans valors de x.

Archiu:Bessel Functions (1st Kind, n%3 caps block 2 %2 caps block 3 %2 caps block 4 ).svg
Funcions de Bessel de primera espècie, Jα(x), per a órdens sancers α=0,1 i 2

Com a casos particulars, es tenen les dos primeres funcions de Bessel sanceres:

J0(x)=1x222+x42242x6224262
J1(x)=x2x3224+x522426x72242628

J'0(x)=dJ0(x)dx=J1(x)

Integrals de Bessel

[editar | editar còdic]

Per a valors sancers de n, es té la següent representació integral:

Jn(x)=1π0πcos(nτxsinτ)dτ.

Que també es pot escriure com:

Jn(x)=12πππei(nτxsinτ)dτ.

Esta és la forma usada per Bessel en el seu estudi d'estes funcions, i a partir d'esta definició va deduir vàries propietats de les mateixes. Esta definició integral pot estendre's a órdens no sancers afegint un atre terme integral:

Jα(x)=1π0πcos(ατxsinτ)dτsin(απ)π0exsinh(t)αtdt.

També es té, per a α>12

Jα(x)=1Γ(α+12)π2α10x(x2τ2)α12cosτdτ.

Relació en les séries hipergeométricas

[editar | editar còdic]

Les funcions de Bessel són un cas especial de funció hipergeométrica

Jα(x)=(x/2)αΓ(α+1)0F1(α+1;x2/4).

Esta fòrmula està relacionada en l'expansió de les funcions de Bessel en funció de la funció de Bessel–Clifford.

Relació en els polinomis de Laguerre

[editar | editar còdic]

Les funcions de Bessel poden expandir-se en série de polinomis de Laguerre Lk per a qualsevol paràmetro t arbitrari com[5]

Jα(x)(x2)α=etΓ(α+1)k=0Lk(α)(x24t)(k+αk)tkk!.

Funcions de Bessel de segona espècie: Yα

[editar | editar còdic]

Les funcions de Bessel de segona espècie, denotades per Yα(x), són solucions de l'equació diferencial de Bessel, Estes funcions divergixen en l'orige, és dir x=0.

Funcions de Bessel de segona espècie, Iα(x), per a órdens α=0,1,2

A estes funcions Yα(x) també se'ls crida a voltes funcions de Neumann o de Weber, i a voltes es denoten per Nα(x). Per a números αno sancers, es definixen a partir de les funcions de primera espècie Jα(x) per mig de la següent fòrmula:

En el cas en el que tingam un orde sancer n, la funció és definida com el següent llímit:

que proporciona el següent resultat en forma integral:


Per al cas en el que tingam un α no sancer, la definició de Yα(x) és redundante (com queda clar per la seua definició de dalt). Per un atre costat, quan α és sancer, Yα(x) és la segona solució linealment independent de l'equació de Bessel, ademés, de forma similar a lo que ocorria en les funcions de primera espècie, es complix que:

Abdós Jα(x) i Yα(x) són funcions holomorfas de x en el pla complex tallat per l'eix real negatiu. Quan αés un sancer, no hi ha punts de ramificació, i les funcions de Bessel són funcions sanceres de x. Si fixem x, llavors les funcions de Bessel són funcions sanceres respecte a la variable α.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vega Pérez; Casanueva López, {{{nom2}}}; Zamanillo Sainz de la Maza, {{{nom3}}} (2007). «6. Modulació Angular», Sistemes de Telecomunicació, Santander (Espanya): Universitat de Cantàbria, p. 214. ISBN 9788481024548.
  2. 2,0 2,1 «Funciones de Bessel». Escola d'Ingenieria de Eibar (Universitat del País Vasc).
  3. Abramowitz and Stegun, p. 360, 9.1.10.
  4. Abramowitz and Stegun, p. 358, 9.1.5.
  5. Szegö, G. Orthogonal Polynomials, 4th ed. Providence, RI: Amer. Math. Soc., 1975.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abramowitz, Milton; Stegun, Irene A., eds. (1965), "Chapter 9", Handbook of Mathematical Functions with Formules, Graphs, and Mathematical Tables, New York: Dover, pp. 355, MR0167642, ISBN 978-0-486-61272-0, See also chapter 10.
  • Arfken, George B. and Hans J. Weber, Mathematical Methods for Physicists, 6th edition (Harcourt: Sant Diego, 2005). ISBN 0-12-059876-0.
  • Bayin, S.S. Mathematical Methods in Science and Engineering, Wiley, 2006, Chapter 6.
  • Bayin, S.S., Essentials of Mathematical Methods in Science and Engineering, Wiley, 2008, Chapter 11.
  • Bowman, Frank Introduction to Bessel Functions (Dover: New York, 1958). ISBN 0-486-60462-4.
  • G. Mie, "Beiträge zur Optik trüber Medien, speziell kolloidaler Metallösungen", Ann. Phys. Leipzig 25 (1908), p. 377.
  • Olver, F. W. J.; Maximon, L. C. (2010), "Bessel function", in Olver, Frank W. J.; Lozier, Daniel M.; Boisvert, Ronald F. et al., NIST Handbook of Mathematical Functions, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-19225-5
  • B Spain, M.G. Smith, Functions of mathematical physics, Van Nostrand Reinhold Company, London, 1970. Chapter 9 deals with Bessel functions.
  • Watson, G.N., A Treatise on the Theory of Bessel Functions, Second Edition, (1995) Cambridge University Press. ISBN 0-521-48391-3.


Referències

[editar | editar còdic]