Anar al contingut

Equació de Helmholtz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Equació de Helmholtz

La equació de Helmholtz, nomenada aixina per Hermann von Helmholtz, ve donada per:

(2+k2)ϕ=0
Símbol Nom
2 Laplaciano
k Número real positiu
ϕ Camp escalar

L'equació apareix en varis contexts de la física a on k s'interpreta com el número. Aixina també, dita equació és comunament trobada en problemes d'electromagnetisme, en la teoria del potencial de Yukawa i, com a cas particular, en l'equació de Klein-Gordon per a un camp estacionario.

Equació en electromagnetisme

[editar | editar còdic]

Anem a mostrar com es deduïx l'equació de Helmholtz a partir de les equacions de Maxwell. Per a mijos no conductors llineals lliures de fonts caracterisats per ϵ i μ(σ=0), les equacions de Maxwell es reduïxen a:

(2) ×H=ϵEt

(3) E=0

(4) H=0

Les equacions anteriors (1), (2), (3) i (4) són equacions diferencials de primer orde per als camps E i H. Podem combinar-les per a produir una equació de segon orde contenint únicament E o H. Usem les equacions (1) i (2) i operant s'obté:

No obstant sabem que:

i usant l'equació (3) tenim que:

Per lo tant substituint els térmens tenim finalment que:

La velocitat de fase ve donada per:

lo que significa que: vp=1μϵ

i per lo tant, substituint, tenim:

2E1vp22Et2=0

Análogamente podem traure l'equació per a H:

Com podem apreciar, les dos equacions anteriors són les equacions d'ona vectorials homogénees. Descomponent estes dos equacions obtingudes en coordenades cartesianes podem descompondre-ho en tres equacions d'ones escalares, homogénees i unidimensionals. Cada component del camp elèctric i magnètics deu satisfer una equació la solució de la qual representa una ona. Si se supon que el camp té dependència harmònica en el temps de la forma ψ=Re(ψ0eiωt), a on ψ pot ser tant E com H, s'aplega a la conclusió:

o

Análogamente trobem la següent equació per al camp magnètic:


Referències

[editar | editar còdic]