Anar al contingut

Funció holomorfa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les funcions holomorfas són el principal objecte d'estudi del anàlisis complex; són funcions que es definixen sobre un subconjunt del pla complex mathbbC i en valors en mathbbC, que són complex-diferenciables en algun entorn d'un punt del seu domini. En este cas es diu que la funció és holomorfa en eixe punt.[1] Si la funció és holomorfa en cada punt del seu domini, es diu que és holomorfa en el seu domini. Esta condició és molt més forta que la diferenciabilidad en cas real i implica que la funció és infinitament diferenciable i que pot ser descrita per mig de la seua série de Taylor.

El terme funció analítica s'usa a sovint en lloc de el de "funció holomorfa", especialment para quan es tracta de la restricció als número real d'una funció holomorfa. Les funcions holomorfas també es denominen a voltes funcions regulars. Una funció holomorfa el domini de la qual és tot el pla complex es denomina funció sancera. La frase "holomorfa en un punt Plantilla:Math" significa no només diferenciable en Plantilla:Math, sino diferenciable en tots els llocs dins d'algun veïnat de Plantilla:Math en el pla complex.[2][3]

Definició

[editar | editar còdic]
Archiu:Senar-holomorphic complex conjugate.svg
La funció Plantilla:Math no és diferenciable complexa en zero, perque com s'ha vist anteriorment, el valor de Plantilla:Math varia depenent de la direcció des de la que s'aproxima a zero. A lo llarc de l'eix real, Plantilla:Mvar és igual a la funció Plantilla:Math} i el llímit és Plantilla:Math, mentres que a lo llarc de l'eix imaginari, Plantilla:Mvar és igual a Plantilla:Math} i el llímit és Plantilla:Math. Atres direccions donen encara atres llímits.

Donada una funció de valor complex Plantilla:Mvar d'una sola variable complexa, la derivada de Plantilla:Mvar en un punt Plantilla:Math del seu domini es definix com el llímit.[4]

La definició/funció és la següent:

Este llímit es pren ací sobre totes les successions d'número complejo que s'aproximen a z0, i per a totes eixes successions el cocient de diferències té que donar el mateix número f '(z0).

Intuitivamente, si f és complex-diferenciable en z0 i nos aproximem al punt z0 des de la direcció r, llavors les imàgens s'acostaran al punt f(z0) des de la direcció f '(z0) r, a on l'últim producte és la multiplicació d'número complejo. Este concepte de diferenciabilidad compartix vàries propietats en la diferenciabilidad en cas real: és llineal i obedix a les regles de derivació del producte, del cocient i de la cadena.

Una funció és holomorfa en un conjunt obert Plantilla:Mvar si és diferenciable complexa en cada punt de Plantilla:Mvar. Una funció Plantilla:Mvar és holomorfa en un punt Plantilla:Math si és holomorfa en alguna veïnat de Plantilla:Math.[5] Una funció és holomorfa en algun conjunt no obert Plantilla:Mvar si és holomorfa en cada punt de Plantilla:Mvar.


Una funció pot ser diferenciable complexa en un punt pero no holomorfa en eixe punt. Per eixemple, la funció f(z)=|z|2=zoverlinez és diferenciable complexa en Plantilla:Math, pero no diferenciable complexa en un atre lloc (vejau les equacions de Cauchy-Riemann, més alvance). Per lo tant, és no holomorfa en Plantilla:Math.

Si f és complex-diferenciable i les derivades són contínues en cada punt z0 en O, es diu que f és holomorfa en O. És clar que, de la mateixa manera que en el cas real, si f és holomorfa i inyectiva en O —en inversa contínua— llavors f1 és holomorfa i la seua derivada val:

La relació entre la diferenciabilidad real i la diferenciabilidad complexa és la següent: Si una funció complexa Plantilla:Math és holomorfa, llavors Plantilla:Mvar i Plantilla:Mvar tenen primeres derivades parcials sobre Plantilla:Mvar i Plantilla:Mvar, i satisfan les equacions de Cauchy-Riemann:[6]

Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �rac{partial o}{partial x} = �rac{partial v}{partial i} qquad mbox{i} qquad �rac{partial o}{partial i} = -�rac{partial v}{partial x},}

o, equivalentemente, la derivada de Wirtinger de Plantilla:Mvar sobre Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �ar z,} el complex conjugat de z, és zero:[7]

Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �rac{partial f}{partialoverline{z}} = 0,}

lo que equival a dir que, aproximadament, Plantilla:Mvar és funcionalmente independent de Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle �ar z,} el complex conjugat de Plantilla:Mvar.

Si no es dona continuïtat, l'inversa no és necessàriament certa. Una simple inversa és que si Plantilla:Mvar i Plantilla:Mvar tenen primeres derivades parcials contínues i satisfan les equacions de Cauchy-Riemann, llavors Plantilla:Mvar és holomorfa. Un invers més satisfactori, que és molt més difícil de demostrar, és el Teorema de Looman-Menchoff: si Plantilla:Mvar és contínua, Plantilla:Mvar i Plantilla:Mvar tenen primeres derivades parcials (pero no necessàriament contínues), i satisfan les equacions de Cauchy-Riemann, llavors Plantilla:Mvar és holomorfa.[8]

Terminologia

[editar | editar còdic]

El terme holomorfo va ser introduït en 1875 per Charles Briot i Jean-Claude Bouquet, dos dels alumnes d'Augustin-Louis Cauchy, i deriva del grec ὅλος (hólos) que significa "tot", i μορφή (morphḗ) que significa "forma" o "apariència" o "tipo", en contrast en el terme meromórfica derivat de μέρος (méros) que significa "part". Una funció holomorfa s'assembla a una funció sancera ("sancera") en un domini del pla complex mentres que una funció meromorfa (definida com holomorfa llevat en certs pols aïllats), s'assembla a una fracció racional ("part") de funcions sanceres en un domini del pla complex.[9]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Totes les funcions polinòmiques en z en coeficients complexos són holomorfas sobre C, i també ho són les funcions trigonométricas de z i la funció exponencial. (Les funcions trigonométricas estan de fet relacionades estretament en esta última i poden definir-se a partir d'ella usant la fòrmula de Euler). La branca principal de la funció logaritmo és holomorfa sobre el conjunt C - {zR : z ≤ 0}. La funció raïl quadrada es pot definir com : Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle sqrt{z} = i^{�rac{1}{2}ln z}} i és per tant allà a on lo siga la funció logaritmo ln(z). La funció 1/z és holomorfa sobre {z : z ≠ 0}. Les funcions trigonométricas inverses tenen corts i són holomorfas en tots els punts llevat en estos corts.

Propietats

[editar | editar còdic]
  • Com la diferenciació complexa és llineal i complix les mateixes regles del producte, del cocient i de la cadena que en el cas real, es té que les sumixques, producte, i el cocient de dos funcions holomorfas ho serà a on el denominador siga distint de zero. Açò és, si f,g són holomorfas en un obert O, també ho són f+g,fg, i fg. Ademés, f/g és holomorfa sempre i quan g no tinga zeros en O; en un atre cas és meromorfa.


  • La composició de funcions holomorfas és també holomorfa; siga f holomorfa en un en un obert O i g holomorfa en un obert D, Plantilla:Math, llavors Erro al representar (erro de sintaxis): {\displaystyle f * En regions a on la primera derivada no és zero, les funcions holomorfas són [[Transformació conforme|conformes]]: preserven els ànguls i la forma (pero no el tamany) de les figures menudes.<ref>{{Citation | last1=Rudin | first1=Walter | author1-link=Walter Rudin | title=Real and complex analysis | publisher=McGraw–Hill Book Co. | location=New York | edition=3rd | isbn=978-0-07-054234-1 | mr=924157 | year=1987}}</ref> * Des d'un punt de vista algebraic, el conjunt de funcions holomorfas sobre un conjunt obert és un [[anell conmutativo]] i un[[Espai vectorial| espai vectorial complex]]. Ademés, el conjunt de funcions holomorfas en un conjunt obert {{mvar|O}} és un [[Domini d'integritat| domini integral]] si i només si el conjunt obert {{mvar|O}} és conexo.<ref name="Gunning" /> De fet, és un [[Espai localment convexo| espai vectorial topològic localment convexo]], sent la [[norma (matemàtiques)|seminorma]] la [[Element suprem i ínfim| suprema]] en un [[Espai compacte| subconjunt compacte]]. * Des d'una perspectiva geomètrica, una funció {{mvar|f}} és holomorfa en {{math|''z''<sub>0</sub>}} si i només si el seu [[derivada exterior]] {{mvar|df}} en un veïnat {{mvar|O}} de {{math|''z''<sub>0</sub>}} és igual a {{math|''f''′(''z'')&thinsp;''dz''}} per a alguna funció contínua {{math|''f''′}}. Es deduïx de :<math> extstyle 0 = d^2 f = d(f^prime dz) = df^prime wedge dz}

que Plantilla:Math també és proporcional a Plantilla:Mvar, #lo que implica que la derivada Plantilla:Math és a la seua volta holomorfa i, per tant, que Plantilla:Mvar és infinitament diferenciable. Análogamente, Plantilla:Math dzdz = 0 implica que qualsevol funció Plantilla:Mvar que siga holomorfa en la regió simplement conexa Plantilla:Mvar és també integrable en Plantilla:Mvar.

(Per a un camí Plantilla:Mvar de Plantilla:Math a Plantilla:Mvar enterament en Plantilla:Mvar, definir Fgamma(z)=F0+intgammaf,dz; a la llum del teorema de la curva de Jordan i del teorema de Stokes generalisat, Plantilla:Math és independent de l'elecció particular de la trayectòria Plantilla:Mvar, i per tant Plantilla:Math és una funció ben definida sobre Plantilla:Mvar tenint Plantilla:Math i Plantilla:Math. )

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «20 "Funcions Analítiques"», VARIABLE COMPLEXA I APLICACIONS (en Castellà (Existix versions en atres idiomes)), p. 64n. ISBN 84-7615-730-4.
  2. Funció analítica.
  3. Analytic functions of one complex variable, Encyclopedia of Mathematics. (European Mathematical Society ft. Springer, 2015)
  4. Ahlfors, L., Complex Analysis, 3 ed. (McGraw-Hill, 1979).
  5. Peter Ebenfelt, Norbert Hungerbühler, Joseph J. Kohn, Ngaiming Mok, Emil J. Straube (2011) Complex Analysis Springer Science & Business Mija
  6. Markushevich, A. I., Theory of Functions of a Complex Variable (Prentice-Hall, 1965). [Tres volums.]
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gunning
  8. (1978).«When is a Function that Satisfies the Cauchy-Riemann Equations Analytic?».The American Mathematical Monthly.85(4)
    246–256..
  9. Els térmens originals en francés eren holomorphe i méromorphe. (1875) «§15 fonctions holomorphes», Théorie dones fonctions elliptiques, 2nd edició, Gauthier-Villars, pp. 14–15. «Quan una funció és contínua, monótropa i té una derivada, quan la variable es mou en una certa part del pla, direm que és holomorfa en esta part del pla. Indiquem en esta denominació que és semblant a les funcions sanceres que gogen d'estes propietats en tota l'extensió del pla. [¶ Una fracció racional té com a pols les raïls del denominador; és una funció holomorfa en qualsevol part del pla que no continga cap dels seus pols. ¶ Quan una funció és holomorfa en una part del pla, llevat en certs pols, diem que és meromorfa en eixa part del pla, és dir, semblant a les fraccions racionals.»
    «5. Integration», A Treatise on the Theory of Functions, Macmillan, p. 161.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]