Coordenades esfèriques


El sistema de coordenades esfèriques[1] es basa en la mateixa idea que les coordenades polars i s'utilisa per a determinar la posició espacial d'un punt per mig d'una distància i dos ànguls. En conseqüència, un punt P queda representat per un conjunt de tres magnituts: el ràdio , l'àngul polar o colatitud i l'assimutal .
Alguns autors utilisen la latitut, en lloc de colatitud, en el cas del qual el seu marge és de -90° a 90° (de -π/2 a π/2 radianes), sent el zero el pla XY. També pot variar la mida de l'assimutal, segons es medixca l'àngul en sentit rellonge o contrarellonge, i de 0° a 360° (0 a 2π en radianes) o de -180° a +180° (-π a π).
Es deu tindre en conte qué convenció utilisa un autor determinat.
Convenis utilisats
[editar | editar còdic]Conveni internacional
[editar | editar còdic]La majoria dels físics, ingeniers i matemàtics no nortamericans escriuen:
- , l'assimutal : de 0° a 360°
- , la colatitud : de 0° a 180°
Esta és la convenció que se seguix en este artícul. En el sistema internacional, els rancs de variació de les tres coordenades són:
La coordenada radial és sempre positiva. Si reduint el valor de aplega a alcançar-se el valor 0, a partir d'ahí, torna a aumentar, pero pansa a valdre π- i aumenta o disminuïx en π radianes. TRP
Conveni nortamericà
[editar | editar còdic]Actualment, el conveni usat en els EE. UU. no és el mateix que l'europeu. Per a denotar l'àngul assimutal s'usa i per a referir-se al polar, latitut o colatitud s'usa .
Relació en atres sistemes de coordenades
[editar | editar còdic]Relació en les coordenades cartesianas
[editar | editar còdic]Sobre els conjunts oberts:
Existix una correspondència unívoca entre les coordenades cartesianas i les esfèriques, definides per les relacions:
Estes relacions es fan singulars quan tracten d'estendre's al propi eix , a on , en el qual φ, no està definida. Ademés, φ no és contínua en cap punt tal que .
La funció inversa entre els dos mateixos oberts pot escriure's en térmens de les relacions inverses:
Sent el seu jacobiano:
Relació en les coordenades cilíndriques
[editar | editar còdic]Com a sistema intermig entre les coordenades cartesianas i les esfèriques, està el de les coordenades cilíndriques, que es relaciona en el de les esfèriques per les relacions
i les seues inverses
Vore també
[editar | editar còdic]- Sistema de coordenades
- Coordenades geogràfiques
- Coordenades cartesianas
- Coordenades cilíndriques
- Factors d'escala
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Javier Bará Tems (2001). Ones electromagnètiques en comunicacions, Univ. Politèc. de Catalunya, pp. 10 de 284. ISBN 9788483014615.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Morse PM, Feshbach H (1953). Methods of Theoretical Physics, Part I, New York: McGraw-Hill, pp. 658. ISBN 0-07-043316-X.
- Margenau H, Murphy GM (1956). The Mathematics of Physics and Chemistry, New York: D. van Nostrand, pp. 177–178.
- Korn GA, Korn TM (1961). Mathematical Handbook for Scientists and Engineers, New York: McGraw-Hill, pp. 174–175.
- Sauer R, Szabó I (1967). Mathematische Hilfsmittel dones Ingenieurs, New York: Springer Verlag, pp. 95–96.
- Moon P, Spencer DE (1988). «Spherical Coordinates (r, θ, ψ)», Field Theory Handbook, Including Coordinate Systems, Differential Equations, and Their Solutions, corrected 2nd ed., 3rd print edició, New York: Springer-Verlag, pp. 24–27 (Table 1.05). ISBN 978-0-387-18430-2.
- Duffett-Smith P, Zwart J (2011). Practical Astronomy with your Calculator or Spreadsheet, 4th Edition, New York: Cambridge University Press, pp. 34. ISBN 978-0521146548.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coordenadas esféricas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.