Anar al contingut

Coordenades esfèriques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Coordenades esfèriques
Elements de les coordenades esfèriques

El sistema de coordenades esfèriques[1] es basa en la mateixa idea que les coordenades polars i s'utilisa per a determinar la posició espacial d'un punt per mig d'una distància i dos ànguls. En conseqüència, un punt P queda representat per un conjunt de tres magnituts: el ràdio r, l'àngul polar o colatitud θ i l'assimutal φ.

Alguns autors utilisen la latitut, en lloc de colatitud, en el cas del qual el seu marge és de -90° a 90° (de -π/2 a π/2 radianes), sent el zero el pla XY. També pot variar la mida de l'assimutal, segons es medixca l'àngul en sentit rellonge o contrarellonge, i de 0° a 360° (0 a 2π en radianes) o de -180° a +180° (-π a π).

Es deu tindre en conte qué convenció utilisa un autor determinat.

Convenis utilisats

[editar | editar còdic]

Conveni internacional

[editar | editar còdic]
Archiu:Coordenadas esféricas 04.svg

La majoria dels físics, ingeniers i matemàtics no nortamericans escriuen:

  • φ, l'assimutal  : de 0° a 360°
  • θ, la colatitud : de 0° a 180°

Esta és la convenció que se seguix en este artícul. En el sistema internacional, els rancs de variació de les tres coordenades són:

0r<0θπ0φ<2π

La coordenada radial és sempre positiva. Si reduint el valor de r aplega a alcançar-se el valor 0, a partir d'ahí, r torna a aumentar, pero θ pansa a valdre π-θ i φ aumenta o disminuïx en π radianes. TRP

Conveni nortamericà

[editar | editar còdic]

Actualment, el conveni usat en els EE. UU. no és el mateix que l'europeu. Per a denotar l'àngul assimutal s'usa θ i per a referir-se al polar, latitut o colatitud s'usa φ.

Relació en atres sistemes de coordenades

[editar | editar còdic]

Relació en les coordenades cartesianas

[editar | editar còdic]

Sobre els conjunts oberts:

U={(r,θ,φ)|r>0,0<θ<π,0φ<2π}yV={(x,y,z)|x2+y2+z2>0}

Existix una correspondència unívoca F:VUentre les coordenades cartesianas i les esfèriques, definides per les relacions:

r=x2+y2+z2θ={arctan(x2+y2z)z>0π2z=0π+arctan(x2+y2z)z<0φ={arctan(yx)x>0 y y>0 (1° Q)2π+arctan(yx)x>0 y y<0 (4° Q)π2sgn(y)x=0π+arctan(yx)x<0 (2° y 3° Q)

Estes relacions es fan singulars quan tracten d'estendre's al propi eix z, a on x2+y2=0, en el qual φ, no està definida. Ademés, φ no és contínua en cap punt (x, y, z) tal que x=0.

La funció inversa F1 entre els dos mateixos oberts pot escriure's en térmens de les relacions inverses:

x=rsenθcosφy=rsenθsenφz=rcosθ

Sent el seu jacobiano:

|J|=r2senθ
Archiu:Coordenadas esféricas a rectangulares.svg
Coordenades esfèriques i eixos cartesianos relacionats

Relació en les coordenades cilíndriques

[editar | editar còdic]

Com a sistema intermig entre les coordenades cartesianas i les esfèriques, està el de les coordenades cilíndriques, que es relaciona en el de les esfèriques per les relacions

r=ρ2+z2θ=arctan(ρz)φ=φ

i les seues inverses

ρ=rsenθφ=φz=rcosθ

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Javier Bará Tems (2001). Ones electromagnètiques en comunicacions, Univ. Politèc. de Catalunya, pp. 10 de 284. ISBN 9788483014615.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]