Festes de la nostra Senyora de la Salut

Escultura de Nostra Senyora de la Salut pertanyent a la portada renaixentista de la Basílica Menor de Sant Jaime Apòstol, XVI.

Les festes de l'aniversari de la Troballa de La nostra Senyora de la Salut, o com són més conegudes, les Festes de La nostra Senyora de la Salut se celebren entre el 29 d'agost i el 8 de setembre en Algemesí (Comunitat Valenciana) , destacant la trilogia de dies 6, 7 i 8 de setembre. Estes festes se celebren per a commemorar la troballa de l'image de La nostra Senyora de la Salut en la partida de Berca en 1247. El dia gran és el 8 de setembre, el dia en que l'Iglésia celebra la natividad de la Verge María.

Història de les festes

Tradició oral

Segons conta la llegenda, en l'any 1247, en el lloc que hui ocupa el pou cridat de la Verge de la Salut, en l'horta de la partida de Berca, hi havia una morera hueca. En aquell lloc, un veí d'Algemesí va observar que dins del seu tronc hi havia la figura d'una persona, i en acostar-se va vore que era una image de la Verge María. En observar-la, es va donar conte de que estava assentada sobre un banc de fusta, que sobre la cuixa esquerra tenia assentat al chiquet Jesús, i que en la mà dreta tenia agarrat un lliri. Segons diu la tradició, tres voltes li la varen dur a la vila d'Alzira, i sengles voltes va tornar a trobar-se en la morera, motiu pel qual l'image es va quedar en Algemesí.

En els primers sigles despuix del descobriment no se li va donar cap advocación a l'image, ya que uns la cridaven la Mare de Deu i uns atres la Verge dels Dolors, encara que passat els sigles el poble decidix donar-li una advocación concreta. Segons conta la tradició tres sacerdots varen discutir com seria el nom de l'advocación, debatent-se entre "La nostra Senyora de la Consolació", "La nostra Senyora de l'Asunción" i "La nostra Senyora de la Salut", pero com no es posaven d'acort varen decidir que l'encert elegira per ells, eixint tres voltes la advocación de "La nostra Senyora de la Salut". En l'actualitat es recita encara una rima que fa menció a este acontenyiment:

L'image que es venera en la localitat des de mediats del XX és una rèplica, ya que durant la Guerra Civil es va destruir l'image original de la Verge de la Salut, de la mateixa manera que la capella a on es trobava.

Capella de la Troballa, neogótico de Juan Segura de Llac (1947), la tercera construïda sobre el lloc a on es encontro l'image de Nostra Senyora de la Salut.

Orígens

Les primeres notícies que es tenen sobre la celebració de les festes són unes partides de descàrrega sobre el cost de la festa de La nostra Senyora de la Salut de l'any 1610, realisada per iniciativa dels veïns del carrer Berca, a on ya existia la Capella de la Troballa. En 1680 va deixar de ser una festa de carrer, i es va convertir en la festa de tot el poble. L'any 1747 va ser la celebració del V Centenari de la Troballa de l'image de la patrona en la que ya tots els actes varen ser programats i es pensa que un dels fets clau seria la processó de Volta Gran influenciada per les Sexenals de la Mare de Déu de la Vallivana de Morella, i en segon lloc pel Corpus de Valéncia. És possible que despuix del V centenari, la festa quedara instituïda i completada casi definitivament, encara que el devindre del temps ha anat incorporant nous elements que han passat a formar part de la tradició.

Capella de la Comunió de la Basílica Menor de Sant Jaime Apòstol, revestiment barroc del sigle XVIII, presidida per l'image de Nostra Senyora de la Salut.

A principis del XVIII els components de les danses pertanyien a distints gremis; com el dels obrers de la construcció, encarregats de la Muixeranga, els tejedores encarregats de la dansa de la Carxofa, etc. Pero els canvis socials varen ser introduint modificacions, obrint els seus rituals a persones de distinta afiliació laboral.

La devoció a La nostra Senyora de la Salut va alcançar durant els sigles XVII i XVIII un increment considerable, instituint l'ajuntament, en 1816, el patronazgo de La nostra Senyora de la Salut per a tot el municipi. L'ajuntament conscient de que la relació de patrocini no era de l'institució, sino de tots els veïns, es va llimitar a nomenar 20 festeros, els qui nomenaven a un depositario qui rendia contes a l'Ajuntament. Més tart, es va produir un nou canvi en l'organisació de la festa, podent ser mayorals tots els veïns de la ciutat.

Reconeiximent

Esta festa es va declarar el 22 de febrer de 1977 com a Festa d'Interés Turístic, el 5 d'octubre de 2008 com Maravella Valenciana d'acontenyiments culturals i patrimoni immaterial, el 2 de juliol de 2009 com un dels 10+2 Tesors del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya, i el 27 d'agost de 2010 be d'interés cultural.

Finalment, el 28 de novembre de 2011 les festes varen ser incloses en la Llesta Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco. La declaració de les festes com a Patrimoni de la Humanitat, pese a ser alguna cosa esperat, va quedar alguna cosa ensombrecido ya que s'esperava que es declarara el dia 27 de novembre. Pese a açò el municipi es va despertar el dilluns 28 en el sò de les campanes de totes les iglésies de la localitat, ya que va haver un volteo de campanes a les 8 del matí, el qual es va repetir a les 12 del migdia -en este cas acompanyat del dispar de salves-, congregant estos actes a numerosos veïns en la plaça major del poble. Ademés d'açò, el dia de l'Inmaculada del 2011 es va realisar una chicoteta representació de les festes per a celebrar l'ilustre nomenament. Despuix de la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el 9 d'octubre de 2012, Dia de la Comunitat Valenciana, les festes de La nostra Senyora de la Salut varen ser reconegudes davant la societat valenciana en la distinció al mèrit cultural de la Generalitat.

Cal destacar, que despuix de la declaració per part de l'Unesco de patrimoni de la humanitat a les festes d'Algemesí, el dumenge 8 de setembre de 2013, Canal 9 va retransmetre per primera volta totes les processons que dedica Algemesí a la seua patrona.

Descripció

Les Festes de La nostra Senyora de la Salut han segut en numeroses ocasions objecte d'atenció i estudi per part d'etnógrafos, sociòlecs i historiadors, aixina com també motiu d'inspiració per a artistes plàstics, músics i poetas. Tots ells han coincidit en remarcar el gran contingut cultural que la festa posseïx. Conjunts plàstics, com la Muixeranga; balls com els Bastonets o els Tornejants; o la música en que s'acompanyen, són el producte d'haver sabut mantindre i conservar un aspecte fonamental de la cultura d'Algemesí. Aixina, cada any participen en la celebració d'estes festes prop d'1.400 persones, tant en les representacions teatrals, en els concerts de música, com en els espectàculs de dansa. Els encarregats de l'organisació i celebració de la festa recau cada any en els festeros d'un dels quatre barris històrics de la localitat: Valéncia, La Muntanya, Santa Bàrbara i La Capella.

Esta festa, en les seues processons, conforma un sistema d'actuacions tradicionals i ritos d'una gran coherència i complexitat que la convertixen en paradigma i model de referència d'atres festes tradicionals valencianes. Es caracterisa, per haver-se desenrollat de forma continuada des dels seus inicis fins als nostres dies, conservant danses i músiques tradicionals, sense cap ruptura. Aixina, ha segut base per a la recuperació de danses que existien en atres poblacions –d'on havien desaparegut –, i gràcies a la pervivencia de les d'Algemesí, s'han pogut tornar a instaurar.

Organisació de la festa

A partir de 1835 la Festa adquirix una organisació cuatrienal dividida en els quatre barris de la ciutat: barri de Valéncia, barri de Santa Bàrbara, barri de la Capella i barri de la Montanya. Cada any cada u dels barris és l'organisador de la festa, repetint-se el cicle cada quatre anys. Per al sufragi de la festa s'organisen plegues. Per un atre costat, els rituals procesionals són independents entre ells i dels festeros dels quatre barris.

L'organisació per als ensajos i actuacions corren a càrrec propi del ritual. En celebrar-se en 1997 el 750 aniversari de la troballa, unes festes de caràcter extraordinari, es crea una junta que reunix als representants de cada barri, el Patronat de la Festa de la Verge de la Salut. Forma part del Patronat de la Festa el secretari, tesorer i president de cada barri entre els que s'elegirà a uns homòlecs per a l'institució; també forma part com a guia espiritual el retor de la Basílica Menor de Sant Jaime Apòstol i l'alcalde d'Algemesí. A partir d'eixe any se seguix en la rotació cuatrienal, pero l'institució del Patronat continuarà present com a nexe d'unió i de relació en el Consell Assessor.

Respecte a les Danses i representacions teatrals, cada una d'elles és autònoma, ensagen les danses, balls i representacions uns dies abans, i són totalment independents unixques d'una atra. El Consell Assessor deu ser convocat pel Patronat de la Festa, i està format pel mestre o mestra de cada u dels rituals i conjunts musicals, el Museu Valencià de la Festa com a gestor del Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, la Confraria de la Verge de la Salut, l'Ajuntament i l'Iglésia. La seua funció és debatre, propondre i votar les propostes pròpies o presentades pel Patronat per al futur de la festa. Es tracta d'una assamblea general en la que estan representats tots els participants de la Festa.

Actes de la festa

Les festes comencen el 29 d'agost en un novenario en la capella de la Troballa, pero es consideren els dies principals el 7 i 8 de setembre els de maig cantitat d'actes festius. Durant estos dies els carrers i les places de la ciutat són testic viu de les festes de la Verge de la Salut, un corteig procesional que s'ha convertit en un tesor per als valencians, aplegant a ser l'acontenyiment cultural més valorat en la votació popular organisada per a elegir a les maravelles valencianes. Les festes es distribuïxen en el temps de la manera següent:

Dies de Novenario a La nostra Senyora de la Salut

Cada dia a les dèu de la nit es voltean les campanes del campanar de Berca. En contar cada volta en més públic, s'omplin tant la capella de la Troballa, a on es porten a terme els actes llitúrgics, com la placeta dels Bastonets (coneguda popularment com a plaça del Pouet), i els carrers de Berca, Capella i Sant Joan Batista.

En l'intenció de descentralisar la festa dels carrers de "Volta", és dir, del caixco històric, varen nàixer els ensajos pel poble en 2012 . Durant els primers dies del novenario, els diferents colectius deixaran d'ensajar un dia en el lloc a on ho fan habitualment per a eixir als carrers i places a ensajar, este acte és conegut com els "Assajos pel poble". És una oportunitat única per a poder contemplar els balls i diferents colectius que participen de la festa fòra de la processó en sí mateixa, vestits de particular i en barris no tan cèntrics. Els horaris de les diferents actuacions varien de lloc i hora en funció de l'any, d'esta manera es recorren diferents carrers i places tots els anys i donar a conéixer la Festa més si cap entre el veïnat del poble.

També i en els últims anys ha aparegut un nou acte organisat per Berca Grup de Danses conegut com Virolai a la Mare de Déu. Una volta terminada la novena i en la placeta que s'obri davant la capella de la Troballa, s'interpreten vores d'estil i balls popular valencians i algemesinenses.

La nit del dia 5 té un caràcter important en celebrar-se la Dansà a la Verge de la Salut . En terminar l'octau dia de novena, ix de la Plaça Major en direcció cap a la capella un gran passacarrer en els danzantes i els grups de dulzaineros i tamborileros per a escomençar la dansa. En aplegar a la capella de la Troballa ballen els jagants Jaume I i Violante d'Hongria, que l'òbrin i la tanquen. Seguidament van eixint des de l'interior de la capella tots els danzantes en la melodia de dulzaina i tabal recorrent el carrer de Berca, la plaça del Carbó i la plaça Major. En ser una dansa de caràcter popular a on tot lo món pot participar, predomina el pas pla en el que i al compàs de la música evolucionen diferents figures creuant-se en grups de quatre, destacant la figura de la pinya. En aplegar tots els grups a la plaça Major es balla el fandanguet en una música i evolució de la dansa més accelerada. De nou i en les portes de la Basílica ballarà la parella de jagantes per a concloure la velada.

Antevíspera de La nostra Senyora de la Salut

És com es coneix al dia anterior a la vespra d'una festivitat. En Algemesí el dia sis de setembre es dona el pistoletazo d'eixida als dies grans de la festa, sent este la antevíspera. El sò del tabal i la dulzaina comencen a omplir els carrers i les campanes resonen durant tota la nit. Per la vesprada es porta a terme una processó, cridadaProcessó de Volta General o Cercavila de l'antevespra, ambientada en música de dulzaineros i tamborileros, que inicia el recorregut en la Plaça Major per a discórrer pels Carrers de "Volta".

A les dèu de la nit s'inicia la última funció del novenario en la Capella de la Troballa, de la mateixa manera que en els huit dies anteriors. En terminar, en les portes de la capella es representen els Misteris i Martiris de la processó, en un escenari montat per a l'event. En terminar es llança, des dels balcons de les cases veïnes, una pluja de caramelos per als chiquets, es llancen globos en els colors blau i rosa, en els que s'identifica a la Verge i un castell de fòcs artificials per a tancar el novenario.

Tas finalisar el novenario i donar-se per iniciades les festes, es porta a terme un concert de mans de la Societat Musical d'Algemesí, és el conegut com a Concert de la Nit del Retorn. El concert es dividix en dos parts, la primer termina a mijanit, moment en que s'inicia la Nit de la Tornada, acte en el que es commemora la tornada miraculosa de la Verge de la Salut des d'Alzira fins al llogaret d'Algemesí en l'any 1247.En este moment s'òbrin les portes de la capella i des del carrer es veu l image de la Verge de la Salut, entronisada en el seu retaule i es procedix a l'oració d'un Ángelus. Les portes quedaran obertes fins al final del concert. A continuació un grup de campaners tocaran a mà el Vol del Retorn, que comença en el vol de la campana més chicoteta i antiga del campanar, la Señalera, que indica simbòlicament l'imminent trasllat de la Verge María cap a Alzira. Seguidament i de forma individual sonaran el restant de les campanes del campanar, orientades cada una cap a un dels quatre barris, despedint-se simbòlicament estos de la Verge per mig del sò de les campanes. En primer lloc i en tamany ascendent voltean les campanes San Onofre i Sant Vicente Ferrer, orientades cap al barri de Santa Bàrbara; en segon lloc voltea la campana del Santíssim Crist de l'Agonia, orientada cap al barri Valéncia; en tercer lloc la campana Verge de la Salut, orientada cap al barri de la Montanya; i en últim lloc la campana gran, Sant Jaume, orientada cap al barri de la Capella. Després es repetix el mateix volteo pero a l'inversa, sonant ho ultima la Señalera. Despuix d'un breu silenci, escomença a sonar de nou la Señalera, avisant de que la Verge María ha tornat. A continuació es van unint en orde ascendent totes les campanes del campanar, un volteo de goig, alegria i festa. Este segon vol és acompanyat per tots els campanars de les parròquies i espadañas de les capelles i ermites de ciutat, donant la benvinguda a la Verge.

En finalisar el vol es disparen 21 salves en honor a la Verge de la Salut i s'inicia la segona part del concert. Fins al alba i a cada hora es repetix el Vol de la Tornada, mantenint desperts i atents als veïns que es preparen per a viure els dies grans dedicats a la seua patrona.

Vespra de La nostra Senyora de la Salut

La vespra del dia de la Verge a les dèu del matí, s'inicia l'acte de la Plega General, per a recaptar diners per a costejar les festes. Les primeres referències que tenim sobre la plega daten de 1834. L'acte comença en una oració a la Verge que termina en la vora del Virolai, abans d'eixir fòra de la basílica. En eixir fòra els esperen un nutrit grup de tamborileros i dulzaineros per a iniciar un recorregut pels diferents carrers del municipi en busca de fondos per a sufragar despeses. La Plega sol acabar al mig dia de nou en la Capella de la Comunió cantant la Salve a la Verge, donant les gràcies per lo que han recaptat i oferint-ho. En l'antiguetat es feyen estos actes en temps de collita per a arreplegar aliments i rebre diners per la seua venda. Després, a les dotze en punt del migdia, tots els campanars del poble anuncien que ya estem en festes en un Volteo General a mà que resona en tots els carrers de la població, tancant aixina els actes matinals.

Cap a les cinc de la vesprada s'òbrin les portes de la Basílica, la Verge està en l'altar de la Capella de la Comunió, en la corona que Algemesí li va regalar en 1950. De tant en tant voltea solitariamente la campana grossa, Sant Jaume, anunciant que estem en Vespres. A les set de la vesprada es porta a terme un la Vora de Vespres. A continuació s'inicia una Processó que ix de la sacristia en direcció a la Capella de la Comunió mentres els fidels i el cor canta la vora gregorià “Au Maris Stella”. En aplegar a l'altar de la Capella de la Comunió, una parella de sacerdots prenen l'Image de la Verge i es trasllada cap a l'Altar Major de la Basílica. Les primeres referències que nos han aplegat sobre l'eixecució d'unes solemnes vespres daten de 1610 encara que les partitures a cantar han anat canviant en l'evolució dels anys. Despuix de la Vora de Vespres es realisa una missa prèvia a la primera de les processons.

En terminar la missa els campaners interpreten el Repic de la Xerevia, un repic originari de la Sèu de Valéncia que s'ha conservat en Algemesí. Consta de diferents trancos i intercalació de diàlecs entre dos campanes sempre de menor a major, en una duració aproximada de vint minuts.

En cessar el Repic de la Xerevia i desmontar el sistema de cordes que permet tocar el repic, comencen a fer el primer volteo general de campanes que avisa a la població de que la Processó de les Promeses està a punt d'escomençar. Esta processó comença en la Basílica de Sant Jaime Apóstol en la Plaça Major i recorre el carrer molí de la Vila i el carrer de la Capella fins a aplegar a la Capella de la Troballa, tenint una duració d'entre tres i quatre hores. La processó l'encapçalen els Misteris i Martiris. Quan les campanes cessen el seu repic s'inicia el Ball de la Muixeranga, el Floret. Quan acaba la processó l'image de la Verge deu entrar de nou en el temple. Per a fer-ho els festeros giren l'image de la Verge per a que mire al poble i quede d'esquenes a la porta del temple, llavors, les muixerangas alcen les seues torres en dos rencs flanquejant la porta de la Capella de la Troballa, la Societat Musical interpreta de nou la Marcha de la Ciutat. Llavors es fa tres amagos d'entrar en la capella, recordant les tres voltes que es varen dur a la Verge cap a Alzira i esta va tornar a Algemesí . En la tercera entra dins de la Capella i els fidels canten el Virolai mentres la talla és baixada de les vas i depositada en l'altar major per a la Missa de la Germandat Sacerdotal.

Acte seguit i despuix de la missa s'anuncien les Lloances a la Mare de Déu. En terminar s'inicia la Vés-la a on els fidels passen la nit en la Capella de la Troballa, junt a la Verge, orant, orant i cantant, esperant a que aplegue l'amanecer i en ell, el dia de la Salut.

Dia de Nostra Senyora de la Salut

Este dia s'inicia en el sò de tambor i dulzaina que amenisen el recorregut que o grup de festeros realisa pels principals carrers del poble per a despertar als veïns i que no es perguen els atres actes del dia. Este acte inicial se li coneix com Despertà. El següent acte és la Processoneta del Matí. A la mateixa hora i en la Capella de la Troballa se celebra un ofici per a tots els festeros difunts, no obstant a les nou se celebra un segon ofici per a tots els participants de la festa difunts.

El següent acte, sobre les dèu del matí és la Processoneta de la Matí, la segona processó del dia, en una duració d'al voltant d'unes tres hores eixint de la Capella de la Troballa, passant pel Carrer de Berca i la Placeta del Carbó per a acabar en la plaça Major i entrar en la Basílica de Sant Jaume. En el mateix orde que la nit anterior van eixint els balls des de la porta de la Capella, pero en esta ocasió i abans de la Creu Major s'incorporen Jaime I i Violante d'Hongria, una parella de jagantes que dansa en quatre punts diferents de la processó. Jaime I i Violante varen ser els reis de l'antic Regne de Valéncia en el moment de la troballa de la Verge. Seguidament i darrere de la creu s'incorpora la part religiosa de la processó. Els encarregats de dur les vas en esta processó junt als "Volants" són els soldats fills del poble. Grans moments d'emoció es donen en el carrer de Berca en passar la Verge María i ser girada front al Pouet i la casa de la Beata Josefa Naval Girbés. En la Procesoneta els balls ballen dins de la Basílica de Sant Jaime i el sò dels instruments adquirix un caràcter especial junt a l'orgue que acompanya a les melodies. Un dels moments més especials i emotius de la festa és l'entrada de la Creu Major acompanyada per tots els tamborileros i dulzaineros que participen en la festa i acompanyats per l'orgue. El poble exclata en amor quan les vas de la Verge van entrant en la Plaça Major i els Torneantes ballen la Fuga. Les vas van obrint-se pas entre la multitut i la plaça està respectuosament en silenci. De sobte escomencen a disparar-se les vintiuna salves i la Verge es va aplegant al centre de la plaça. Escomencen a sonar les melodies dels diferents balls i la plaça exclata en goig mentres tots els balls dansen a l'hora per a rendir-li homenage a qui és la nostra Mare. La Verge María fa el triple intent d'entrada, se solten colomes, es llancen pétals i traques, tots ballen i s'emocionen, formant un retaule del més pur estil barroc valencià, és la força viva d'un poble que ama a la seua Mare. La Verge entra en la Basílica i de nou es canta el Virolai mentres es entrona a la Verge María a l'Altar Major.

Seguidament es realisa la Missa Major Concelebrada i cantada per la Schola Cantorum i acompanyada en l'orquesta. En terminar l'ofici religiós, la Societat Musical comença a tocar les primeres melodies per a escomençar el Passacarrers en les autoritats civils i religioses pel carrer de Berca fins a aplegar al Parc Salvador Castell a on es dispara una monumental Mascletá abans d'anar a menjar i descansar fins a la pròxima processó.

Les portes de la Basílica de Sant Jaime tornen a obrir-se en sonar les seis y media de la vesprada per a celebrar el sant ofici previ l'última de les processons. A les sèt i mija un Volteo General de campanes dona l'inici a l'última processó, la Processó de "Volta General". Recorrerà el caixco urbà del XVIII durant més de sèt hores de duració, entrant a altes hores de la matinada. La processó ix de la Plaça Major i recorre el carrer de Valéncia, carrer dels Mont, carrer d'Albalat, carrer de Santa Bàrbara, carrer dels Verdeguer, placeta del Carbó, carrer de Berca, Carrer de la Capella, carrer del molí de la Vila, Carrer Nou del Convent, Carrer dels Fusteros, carrer de la Montanya i de nou la plaça Major. Durant tota la processó el campanar estarà volteando, especialment en els moments en els que la Verge passa prop de la plaça Major durant el seu recorregut.

En la Plaça Major el grup de muixarangueros alcen les seues últimes torres, entra la Creu Barroca i els Torneantes ballen la Fuga per última volta. En entrar la Verge María en la Plaça Major es dispara un gran castell de fòcs artificials. De nou i per última volta la Verge farà el seu triple intent d'entrada flanquejada per la Muixeranga, en una pluja de pétals i traques, mentres sona la Marcha de la Ciutat i els torneantes li rendixen homenage. En entrar es canta el Virolai i la Verge és depositada en l'Altar Major de la Basílica. Seguidament i en les Vores del Apostolado de fondo la Verge es trasllada de nou a la Capella de la Comunió a on es canta el Virolai Final i la Verge es puja a la seua Cambril. Una volta es mostra l'image entronisada en el camarín el retor dona la bendició als presents, finalisant aixina les Festes Majors.

Consueta Procesional

Misteris i martiris.

La desfilada processal s'obri en les breus representacions teatrals dels Misteris i Martiris, de caràcter popular i que representen diferents passages de l'antic testament, la vida dels sants i l'història local. Els actors són els chiquets i chiquetes de curta edat del poble, a modo d'iniciació dels més chicotets en la Festa. El primer document que cita els Misteris i Martiris en Algemesí data de 1883, encara que es presupon que estes representacions estigueren presents en la Festa des de temps anteriors.

Els diàlecs eren interpretats en castellà fins que en la década de 1960, varen ser editats i traduïts al valencià per Segura de Llac, Juan Fermín Terol, Martí Domínguez i el canonge Vicent Castell Maïques. Durant el recorregut processal actuen davant chicotets grups de gent per a que se'ls escolte ben ya que el soroll ambiente és molt elevat. Actualment trobem en la processó els següents misteris i martiris ordenats de forma cronològica:

• Misteri de la tentació d'Adán i Eva.

Narra l'història del pecat original que trobem en el capítul tercer del Llibre del Génesis, en la que el Dimoni tenta a Eva a menjar el frut de l'arbre prohibit del paraís. Eva ho prova i dona també a Adán. Seguidament apareix un Àngel que els expulsa del Paraís. Intervenen en l'escena Adán, Eva, el Dimoni i un Àngel, fent-se ajudar per a interpretar-la d'un arbre i una poma en representació del frut. La versió actual és obra de Benet Segura de Llac.

• Misteri d'Abraham i Isaac.

Escenifica el capítul vintidós del Llibre del Génesis. Deu mana a Abraham que sacrifique al seu fill, Isaac. Moments ans que Abraham sacrifique al seu fill, se li apareix un Àngel que perdona la vida d'Isaac per l'obediència a Deu que havia tingut Abraham. En l'escena podem trobar als personages d'Abraham, Isaac i Ángel. L'actual diàlec va ser escrit per Vicent Castell Maiques.

• Martiri de Santa Barbara.

Nos situem en l'any 306 d. C., Barbara és filla de Dióscor, noble de Nicomedia. Dioscor obliga a la seua filla a renunciar al Cristianisme, la nova fe d'aquells temps, esta renúncia i és decapitada pel seu pare per no renunciar a Deu. Intervenen en l'acte teatral els personages Bàrbara, Dióscor, el governador Marcianà i Ángel. La representació que escoltem hui a peu de carrer és obra de Joan Fermí Terol.

• Martiri de Sant Bernardo i les germanes.

Natural de Carlet, Bernat va ser musulmà convertit a Cristià en temps de reconquista a l'orde dels Cister. En 1181 va retornar a Valéncia per a evangelizar a la seua família. Les seues germanes Zaida i Zoraida li varen seguir i es varen convertir al cristianisme en el nom de María i Gràcia. En canvi el seu germà Almanzor va rebujar la seua ideologia i va manar perseguir-li. Bernat, Maria i Gràcia varen ser detinguts prop d'Alzira i al no renunciar a la seua fe, varen ser eixecutats. Els chiquets representen en esta escena als personages de Bernat, Zaida (Maria), Zoraida (Gràcia), Almanzor, el verduc, dos criats i Ángel.

• Misteri de Nostra Senyora de la Salut o "dels tres capellanets”.

Corria l'any 1568 i l'image de la Verge no tenia encara una advocación concreta. Es reunixen el retor Curçà, el pare Dacir i el pare Frasquet per a posar-li un nom en el que aclamar-la. Cada u propon un i posen els tres escrits en paper i els posen en una bossa i decidixen que siga la sòrt qui elegixca el nom. El monaguillo trau el primer nom, Salut, pero no estan conformes i fan un segon traga. La segona volta torna a eixir Salut, pero varen tindre que repetir el traga ya que el pare Frasquet seguia sense estar conforme. I cóm no, a la tercera volta va tornar a eixir Salut, i des d'eixe moment com a Mare de la Salut s'adorada la nostra patrona.

Danses i balls rituals

• Dansa de la Muixeranga.

La Muixeranga és una de les danses més conegudes de la Festa i símbol d'unió de la ciutat d'Algemesí. La primera notícia que tenim sobre l'existència de la Muixeranga data de l'any 1733 en el “Llibre dels Contes de la Vila”. En 1973 varen sofrir una greu crisis, a partir d'este fet va nàixer l'associació Amics de la Muixeranga. En 1998 va nàixer la Nova Muixeranga d'Algemesí, en l'idea d'introduir a la dòna en el món muixeranguer. Hui en dia les dos muixerangues conten en hòmens i dònes sense diferència alguna.

Sobre la vestimenta consta d'una brusa en botons, pantaló llarc. Un gorrito orejudo, espardenyes de solga prima i un ciri com a complement per al ball i per a algunes figures. També duen una faixa que ajuda a despuix no tindre problemes físics. La brusa, el pantaló i el gorrito van conjuntados en els colors de cada comparsa muixeranguera en tires de forma vertical de forma arlequinada: la Muixeranga en els colors blaus i rojos i la Nova Muixeranga en els colors verts i rojos. L'antiga vestimenta estava feta a pur de tela de matalaf, abans de tires roges irregulars sobre un fondo blanc.

La melodia de la Muixeranga d'Algemesí és la música més representativa del tabal i la dulzaina i forma part del patrimoni de tots els valencians. La partitura de la Muixeranga d'Algemesí és interpretada per a la construcció de les figures plàstiques, pero encara que és la més representativa s'utilisen dos més: la melodia del Ball o Florets que s'interpreta per a fer el ball i en un ritme més accelerat per a la Passejada de Jagantes o atres figures en moviment; i el “Dies irae, dies ira” per a la figura de “l'Enterro”.Podem trobar tres evolucions diferents dins de lo que compon la dansa de muixeranga: el ball, les torres humanes i les figures plàstica:

El Ball: conegut també com a floret o passejada. Es realisa en primer lloc abans d'escomençar la processó i en alguns llocs concrets dels carrers de colta. És la dansa més antiga de tot el repertori de la Muixeranga trobant conexions en danses agràries del cult a la terra i la fertilitat.

Les Torres Humanes: units, abraçats, formant una pinya, sent un sol cos pugen cap a dalt els components i es predisponen a alçar-se en les articulacions plegades, de sobte s'alcen i estiren cap a dalt, el chiquet arremata la construcció i en un bes obri els braços en forma de creu i alça una camita en atrevit equilibri, simbolisant un àngel.

Les Figures Plàstiques: estes construccions estan fortament carregades de simbolisme religiós i mariano i unes atres de contingut més cívic. Algunes d'estes figures poden estar compostes per algunes de les torres humanes explicades anteriorment i unes atres són totalment independents pero construint-se de la mateixa manera que les torres humanes. En moltes d'elles per ser algunes de caràcter religiós poden requerir també el ciri.

• Ball dels Bastonets.

És una dansa de caràcter guerrer que és documentada per primera volta en 1839, encara que segurament ya eixirien en temps anteriors. Fins a aplegar a l'actual nom, donat pel bastó en el que colpegen, se li ha cridat “Dansa dels huit”, pel número de bailadores que té la dansa; Dansa dels hòmens, ya que en el seu orige només era ballada per hòmens; i fins a principis del XX “Balle dels Indis”, per les plomes que duen al cim del caixco. Era un ball exclusiu d'hòmens, a lo manco fins a 1980, a on es va incorporar per primera volta un grup de dònes, i en 2017 un segon, una igualtat que la Festa ha anat guanyant i que es manté hui en dia.

Les d'Algemesí destaquen per la gran varietat de composicions musicals que les acompanyen, un total de vintidós; i per la rapidea i força en la que es desenrolla la dansa. Les melodies que acompanyen a la dansa són interpretades per dulzaina i tabal, com en la majoria dels balls, pero en este la plancha i el pal en el que colpegen els danzadores i danzadoras actua també com a element de percussió. Per a escomençar la dansa una sola dulzaina, sense acompanyament de tabal, entona les primeres notes de la melodia que es va a tocar i ballar com a yayos i per a indicar quin de les diferents peces es va a interpretar. En terminar el ball, un atre dulzainero farà la tonada de vells de la següent melodia sense a penes temps per a descansar. Es ballen vàries voltes seguides en el mateix lloc i despuix alvancen per a que seguixca la processó, de nou es tornen a parar a ballar i aixina durant tot el recorregut.

Sobre la vestimenta consta de cos i faldellín de vellut roig en el cas dels hòmens i blau en el cas de les dònes arrematades per pasamanería dorada que s'estén per gran part de la vestimenta. en la cintura un cinturó negre a semblança dels de les centurías romanes. En el cap duen un capell en plomes llargues de diferents colors i aus. Mentres que en la part inferior duen bragas blanques i unes espardenyes de careta com les dels agricultors. A les seues esquenes i de forma lliure, els danzadores i danzadoras duen brodat en fil d'argent diferents motius marianos. Al voltant del coll duen un mocador de color blanc en l'iconografia de la troballa de la Verge. Aparte per a poder eixecutar la dansa són necessaris el baste i la plancha. El bastó és d'uns xixanta centímetros i sol ser de fusta de taronger, ya que aguanta fàcilment els forts i secs colps. Per un atre costat trobem la plancha que medix entorn als dèu centímetros de diàmetro, de metal, que actua com a escut de defensa.

• Dansa de "els Pastoretes".

Dansa de "els Pastoretes" en el carrer de Berca durant la "Processoneta del Matí".

Les danses en motius pastoriles estan molt esteses pel territori valencià, apareixen documentades per primera volta en 1834 baix el nom de “Dansa de chicones i chicons” o “de chiquets i chiquetes”. Es tracta d'un ball d'iniciació en la Festa. En esta dansa trobem als chiquets i chiquetes més chicotets que ixen a la processó, i és que este ball es caracterisa per l'inocència dels més menuts, d'edats que varien entre els tres i els sèt anys. L'orige del ball podria haver sorgit a través de l'Associació de la Divina Pastora, una de les associacions més antigues d'Algemesí segons Miguel Belda. També podríem trobar els orígens en les representacions pastoriles que es feyen en époques nadalenques que inclouen balls front al Naiximent.

Els integrants del ball van abillats en un jupetí blau, simulant la pell de corder, i decorat en unes motas negres simulant cors. Les chiquetes lluïxen una falda de colors vius i un devantal negre en brodats dorats en motius florals i marianos relacionats en la figura de la Verge de la Salut, mentres els chiquets van en pantaló negre i faixa roja. Penjant del coll duen un capell de palla d'ala ampla engalanat en flors i cintes de colors. Les chiquetes també duen el cap decorat en cintes de colors. El rei es diferencia del restant dels pastorcillo ya que en la seua mà du un bastó de fusta, símbol de poder. En canvi, la regna pastorcillo lluïx un mant blau, símbol de la purea de la Verge, en el anagrama de la Verge en dorat; també du un corder en braços, fent recordar la figura mariana de la Divina Pastora.

La música és interpretada una volta més per dulzaina i tabal. Un total de cinc danses i melodies componen el repertori d'este ball. La percussió del tabal s'acompanya en este cas per les castañuelas que duen els chiquets i la pandereta que duen les chiquetes i que intervenen de forma important dins de lo que són el conjunt de coreografies d'esta dansa.

• Ball de la “Carxofa”.

Documentada per primera volta en 1830, sent mestre Jeroni Curçà, apareix en el nom “Dansa de les donzelles”. És en esta dansa a on les chiques jóvens que passen de l'infància a la madurea es mostra la societat. cal destacar que el Ball de la Carchofa i el Ball dels Arquets formaven part d'un mateix grup ceremonial i vestien el trage blanc que actualment lluïxen les danzantes del Ball dels Arquets. Es diu actualment Ball de la "Carxofa" pel frut que corona el pal que sosté un chiquet o chiqueta, del que pengen les dotze cintes de colors en les que les danzantes desenrollen la seua dansa trenant i destrenando les cintes.

Antigament en terminar la processó s'obrien els fulls verts i dorades de la carchofa per a deixar eixir el vol d'una coloma, símbol segurament de l'Asunción de la Verge. De la mateixa manera que en la Dansa de les Pastoretes, les jóvens visten un trage de pastora, pero en este cas no duen capell, simplement el pèl decorat en cintes de colors. El trage de pastora conta en una brusa blanca, un jupetí blanc simulant la pell del corder en cors negres simulant motetas, unes faldes de colors vius, bragas blanques i espardenyes de careta.

La peça musical “La Carxofa”, és interpretada per dulzaina i tabal com la gran majoria de danses. Podem trobar que s'interprete una vega, "ball simple" i el "ball doble".

• Ball dels Arquets.

De la mateixa manera que el Ball de la "Carxofa", trobem la primera referència en l'any 1830 en el nom de Dansa de les Donzelles. La dansa dels arquillos és molt tradicional en les celebracions del Corpus Christi valencià, encara que el d'Algemesí té una música i unes evolucions diferents que li caracterisen. El nom actual li ve dau per l'objecte que utilisen per a poder desenrollar la dansa, l'arc. L'arc és d'un sol color i forrat de paper de ceba, el mateix que lluïx la cinta de la danzadora, en cintes de diferents colors que es mouen a l'hora que la danzadora balla, un gran conjunt de colors en moviment en el unísono que captiva a l'espectador.

El trage és blanc, semblat al que usen les comulgantes, adornat en una cinta de color en la cintura. El pèl està arreplegat i decorat en cintes de colors, bragas blanques i sabates negres de mudar. Com en la dansa de la "Carxofa", les chiques jóvens que passen de l'infància a la madurea es poden mostrar al poble i d'ahí el seu nom en el seu orige.

La música corre a càrrec de la dulzaina i el tabal que interpreten la partitura de “Els Arquets”, molt semblada a la de la carchofa pero en una melodia molt més alegre. Consta també de dos moviments, el “Ball simple”, que s'interpreta en qualsevol lloc dels carrers i places, i el “Ball doble”, a on la melodia es repetix dos voltes. La dansa conta en quatre balls diferents en els que la melodia musical sempre va a ser la mateixa, siga simple o doble. Els quatre balls que podem trobar són: els Creus, l'1 i el 2, la Cadena i les Vetes.

• Dansa de “els Llauradores”.

El ball de les Llauro apareix documentat per primera volta en l'any 1906, nomenat de les Llauro en els anys trenta del XX perque les ballaores eren només dònes i anaven vestides en el trage tregional valencià. Este ball va aparéixer de forma intermitent fins a 1934, i llevat en els anys de la Guerra Civil, han eixit ininterrompudament fins al dia d'hui. Podria tindre el seu orige en les danses que es feyen en les Festes en Sant Antonio de Pàdua en el carrer que antigament duya el nom del sant i actualment es coneix com a carrer Luis Vives. Componen el grup un indeterminat número de parelles de bailadores i un mestre, que es diferencia per un bastó, encarregat de la coordinació de la música i dels bailadores. Sobre el ball, es ballen sis boleros diferents: Valéncia, Reis, Trenados, Típics, Madrit i Bots.

L'indumentària ha anat evolucionant a causa de les diferents modes, mesclant l'indumentària regional del XVIII i XIX. Les dònes duen un pentinat a tres ralles i en tres castanyes en les seues respectives pentines. Sobre els pendents solen ser del tipo de barquitas o de raïm. La tela deu ser de seda o cotó, imitant l'espoli valencià de flors, quedant conjuntados el gipón i el regazo. El gipón usat deu ser corder de mànega de farol o de mànega estreta. S'ampra una camisa per a que la suor. Sobre el calcer trobem unes bragas blanques fins al genoll subjectades per lligues i per a terminar les espardenyes. Sobre la vestimenta masculina trobem que la chupla i el calço, fets en tela de ras, van conjuntados. Trobem també una camisa blanca de lli o cotó, una faixa de cotó i el capell d'Alborços. En la part inferior trobem unes bragas blanques fins als genolls, subjectes per lligues i espardenyes de careta.

La música d'este ball és interpretada per instruments de vent metal, a diferència del restant dels balls que usen la dulzaina i el tabal. Concretament la tuba, el bombardino de pistones, el clarinet, el requinte, el saxofón alt i tenor, el trombón de vares, la trompa i la trompeta; són els encarregats d'interpretar les sis partitures de les melodies que acompanyen als sis balls que s'interpreten actualment: el bolero Pla o bolero Mallorquí (número 1), bolero d'Algemesí (número 2 i 3), Pardines (número 4) , Bolero Procesional i el bolero del Centenari. L'element percutor en este ball com hem dit deixa de ser el tabal, i són els propis bailadores els qui duen en les seues mans unes postices que toquen mentres ballen al ritme de la melodia.

• Ball de Jagants.

La tradició de ballar o desfilar als jagants en terres valencianes es remonta a l'any 1589, any en que es confeccionen uns jagants per a la Processó del Corpus Christi de la ciutat de Valéncia a pur d'els que desfilaven en la Processó del Santíssim Sacrament Toledo. Es pensa que moltes ciutats varen incorporar en els anys posteriors este nou element festiu, de la mateixa manera que atres danses de la Festa Grossa de Valéncia s'havien copiat en molts pobles valencians. Algemesí no va ser menys i gràcies a fonts documentades i imàgens que es conserven, sabem que en els anys xixanta es varen contractar i en anys de bonança i riquea els festeros del barri corresponent contractaven als jagants i cabezudos per a que desfilaren en la Processó.

La seua aparició va ser intermitent i va acabar desapareixent en la segona mitat del XX. En 2007, Berca Grup de Danses va estrenar la nova parella de jagantes en la Processoneta del Matí i des de llavors han eixit en la Processoneta tots els anys. També des d'eixe any ixen com a caps de dansa en la Dansà a la Verge de la Salut que se celebra la nit del dia 5 de setembre en finalisar la novena. Els jagants representen al rei Jaime I i la reina na Violante d'Hongria, els qui varen anar els reis de Valéncia quan la Verge de la Salut va ser trobada. El jagant que representa a Jaume I ho trobem vestit en gonella i cobert en el mant real de vellut roig en l'escut de l'antiga Corona d'Aragó, du també la corona de rei, el Llibre dels Furs i l'espasa que el caracterisa com a rei conquistador. Per un atre costat Violant vares vore també en gonella i vel. En el cap la corona i sobre l'esquena cau un mant de vellut roig, mentres que en la mà du un rosari, símbol del gran fervor que ella i el rei Jaime I tenien cap a la Verge María.

La dulzaina i el tabal són els encarregats de posa-li la música a les dos danses que interpreten als jagants: Dansa dels Jagants d'Algemesí, estrenada en 2007, i la Dansa de la Moreneta estrenada en 2018 en melodia d'Agustí Alamán.

Processó central.

• La Creu Major de la Basílica Menor de Sant Jaime Apòstol.

Feta pel platero valencià Antonio Reinot en 1739, la Creu Major de la Basílica Menor de Santiago Apòstol és un gran eixemple d'argent repujada d'estil barroc, d'ahí que també se li crida a Algemesí com la Creu Barroca . Combina tons dorats i plateados. La Creu descolla d'un globo terráqueo flanquejat per dos àngels, i en el centre del citat globo apareixen dos querubines. També trobem a Jesús crucificado en la resplandor dorada que descolla dels ànguls dels braços de la Creu. Davant la Creu trobem un nutrit grup de dulzaineros i tamborileros que acompanyen i òbrin el pas.

Simbolisa que Jesús Crucificado òbriga el camí cap a la salvació i per eixa raó els fidels que la seguixen són els cristians que seguixen a Jesús. Durant les processons sol ser duta pel sacristán revestit i acompanyada per dos acólitos candeleros. Antigament a cada costat de la Creu anaven dos banderolas en la Real Senyera, dutes per dos reis d'armes vestits de seda simulant també l'estampat de la Real Senyera, peluca i barba blanca i coronats, com encara ho podem contemplar en el Corpus de Valéncia.

• Fidels.

En primer lloc darrere de la Creu Barroca o Major trobem, en el cas de la procesioneta del Matí, als chiquets que han rebut el sacrament de la Comunió en l'últim any. Seguidament tots els fidels que volen acompanyar el pas de la Verge pels carrers de la ciutat en un ciri en la mà. És molt destacable la gran participació de fidels que trobem en la Processó de les Promeses, de fet li dona nom a esta ya que és habitual que els qui han demanat un favor a la Verge o ho han vist complit participen en acció de gràcies o d'oració en esta processó acompanyant les vas en ciri o inclús descalzos.

• Ball dels Tornejants o torneig.

Misticisme i galantería s'unixen en la Dansa dels Torneantes, els nomenats, protectors o cavallers de la Verge de la Salut. Una dansa guerrera de cavallers, sent l'única que té l'honor de ballar en la part religiosa i davant el guion de la Verge de la Salut. La primera referència que trobem és de l'any 1800, quan varen ser a actuar en Agullent, per tant caldria datar-els anys o inclús décades abans d'eixa data. El conjunt està format per sèt danzadores, els sis que requerix la dansa major, la fuga, i un paje, el mestre i els botargas. En este cas, els botargues a banda d'encarregar-se de l'alvertent econòmic dels donatius, actuen com a aprenents de cavallers i s'encarreguen de donar-li la vara als danzadores en cas que esta caiga al sol, ya que només es poden agenollar davant la Verge María i per tant no poden arreplegar-la.

Obri la marcha el paje de jineta, en el pas ferm i en el peu fent creus en el sol, santificando el camí pel que deu passar la Verge María. En la mà du una espasa, que es creua en l'escut en forma de cor que du en l'atra mà. L'escut du brodat l'image de la Verge María sobre un núvol i de la que penja un mocador de la dama del torneig, la Verge María. En l'espasa travessant el cor de La nostra Senyora es rememora també la profecia de Simeón en la presentació de Jesús en el temple: “una espasa et travessarà l'ànima”(Lucas 2, 35) . Li acompanya un timbal marcant la marcha solemne de l'heralt. Este és l'únic que du el anagrama de la Verge al seu caixco. El restant dels bailadores en solitari o en grups de dos, quatre i sis realisen diferents danses. Per un atre costat trobem la Fuga, la Dansa Major, la de major duració, d'uns cinc minuts, que requerix de sis danzantes per a ser eixecutada i consta de passejada, torneig i piruetes. Són acompanyades pels redobles i els colps secs dels tambors.

El trage de Tornejant està constituït per un cos en passadors en l'esquena imitant flors rosades, faldellín de tisú plateado simulant la coraza dels cavallers de l'Edat Mija en decoració en dorat. Per davall el faldellín duen uns pantalons de vellut negre, bragas blanques, sabates en vetes llargues de diferents colors. En el cap un caixco en un cim en flors blanques i roges que simulen la creu de Sant Jordi, patró de l'antiga Corona d'Aragó, que va ajudar a Jaime I en moltes conquistes en terres valencianes. L'element indispensable per a poder eixecutar la dansa és la vareta de fusta vibrátil, que simula una llança.

• Guió de la Verge de la Salut.

Data del tercer quarto del XVIII i és d'argent repujada. En l'interior trobem una pintura sobre llenç de Francisco Calatayut i Llobell que representa a la Verge de la Salut en el tronc de la morera i rodejada de serafines i àngels ingenus. El marc dorat que rodeja el llenç està armat sobre fusta i un teixit rojós. Al voltant d'este marc trobem elements que simulen roques, cornucopias, azucenas i atres tipos de flors. Trobem també quatre espais que contenen unes iconografies diferents i dorades: en la part superior trobem a Sant Jaume, titular de la Basílica i copatrón de la ciutat,; en el costat dret la font de salut, símbol de les lletanies de la Verge; en el costat esquerre trobem el pou de gràcies mai sec, que rememora el milacre de la troballa de les raïls; i en la part inferior l'estrela del matí, un atre símbol mariano present també en el Virolai. El guion està subjecte per dos astes metàliques i dorades entrecreuades. Arrematant l'asta vertical trobem el anagrama de La nostra Senyora sobre una mija lluna. D'ella pengen dos cordaduras, un a cada costat, de colors blaus i rosa, els coneguts popularment com a colors de la Verge. En la processó va darrere dels Torneantes i està en l'iconografia que hi ha en el llenç a la que li rendixen homenage en el torneig. Durant la processó és dut pels festeros i en la Processó de Regrés General dona pas als personages bíblics.

Processó Alegórica.

Personages bíblics.

Gran part dels personages bíblics han segut extrets de les celebracions del Corpus Christi, aplicats en la processó d'explicar la genealogia de la Verge María. Les primeres referències documentades que nos parlen de l'aparició dels personages bíblics en la festa data de 1834.

Antic testament

Patriarques

• Noé o “Agüelet Colomet”: l'héroe del Diluvi Universal, salvador dels animals. Quan varen baixar les aigües va enviar una coloma per a vore si tornava en una ramita i comprovar que hi havia terra. Es considera el segon pare de la humanitat per darrere d'Adán, ya que ell i la seua família va ser l'única que va sobreviure. En la processó du un bastó i una coloma, és tradició que els chiquets s'acosten per a acariciar la coloma.
• Abraham: Deu va manar que matara al seu fill amat com a sacrifici, ell va estar dispost a fer-ho pero un àngel de les corts celestials li va interrompre. Va ser alabat per complir la voluntat de Deu a tot cost. En la processó apareix en un gavinet en la mà, símbol de sacrifici que estava dispost a fer per amor a Deu.
• Isaac: fill d'Abraham i Sara, va estar a punt de ser sacrificat pel seu pare per la voluntat de Deu. Va viure per a donar testimoni de la fe del seu pare, Abraham. A la processó se li representa duent un garbo de llenya.
• Jacob: és el fill d'Isaac i el pare dels caps de les Dotze Tribus d'israel.
• "Els blancs": fills de Jacob i caps de les Dotze tribus d'Israel. Van vestits completament de blanc imitant a les figures d'estos que rodegen la nau central de l'iglésia dels Sants Juanes de Valéncia. Cada personage du el seu nom en la part inferior del trage en lletres dorades. En la mà duen un bastó blanc, símbol de poder i de responsabilitat en ser els caps de les Dotze Tribus. Ells són: Simeón, Judá, Isacar, Aser, Dam, Gad, Neftalí, Rebuig, Rubén, Leví, Zabulón i José.

Caudillos d'Israel

• Moisés: l'elegit per Deu per a lliberar al seu poble de l'opressió dels egipcíacs i conduir-ho cap a la Terra Promesa. A ell li va concedir Deu en aprovació de la seua aliança, les Taules de la Llei, atribut que du en la processó.
• Josué: va ser el successor de Moisés i l'encarregat de terminar la conquista de Canaán. En una de les batalles va parar el sol per a guanyar. En terminar va distribuir la terra entre les Dotze Tribus. En la processó ho trobem vestit de guerrer i en una espasa parant el sol.

La terra de promisión

• "La Parreta": una gran arracada de raïm que Caleb i Josué varen dur a Moisés, símbol de la fertilitat de la Terra Promesa. És duta a muscles i es repartix el raïm entre el públic assistent a la processó que li la menja mentres contempla l'història de la salvació.

Els sacerdots

• Aarón: germà de Moisés i primer sum sacerdot. Va ajudar a Moisés en el moment de la lliberació del poble de Deu dels egipcíacs.
• Els levitas: eren els encarregats de les funcions sacerdotals i de transportar l'Arca de l'Aliança. Estos són els encarregats de transportar en la processó el Candelabro dels sèt braços, que les seues luminarias devien estar sempre enceses i colocat davant l'Arca en el Temple.
• 'Turiferarios:' fan la funció d'incensadores de l'Arca. Per últim duen l'Arca de l'Aliança.

Profetes

• Els Profetes Majors: Isaías, Jeremías, Daniel i Ezequiel. Encarregats de preparar el camí per a l'arribada de Jesús.
• Samuel: va nomenar a David com a rei del poble triat.

Reis

• Saúl: primer rei d'Israel, va desobedir a Deu i va tindre que cedir la corona a David.
• Jesé: pare de David i familiar lluntà de Jesús, no va regnar.
• David: va fundar la seua família en la ciutat a on va nàixer Belén. Sant Josep serà descendent d'ell i per això va tindre que marchar-se cap a Belén per a fer el cens, va anar llavors quan va nàixer Jesús. Va restaurar el poble d'Israel i va anar l'autor dels Salms.
• Salomón: el fill de David. Autor del Cantar dels Cantares, a on es fa alusió a la Verge. També va construir el Temple de Jerusalem.

Matrones i Heroïnes

• Míriam: era la germana de Moisés. Autora d'un himne de victòria i glorificació anterior al Magnificat.
• Rebeca: va ser l'esposa d'Isaac. Gràcies al seu saber i perspicàcia es considera com un model de prudència.
• Débora: quarta juge d'Israel. Vencedora de la batalla contra l'eixèrcit de Sísara.
• Noemí: Despuix de la mort del seu marit, Elimelek, i els seus fills en Moab, retorna a Belén. Va ajudar a que Ruth i Booz es casaren i es va convertir en l'enfermera del seu fill.
• Ruth: va ser l'esposa de Booz i mare d'Obeb. Va ser la besyaya del rei David.
• Judit: gràcies al seu saber i el seu corage va véncer a Holofernes tallant-li el cap.
• Ester: casada en Assuer, rei del Imperi Persa, va salvar de la mort a la comunitat judeua de Pèrsia.

Hòmens

• Tobías: judeu de la tribu de Neftalí i acompanyant del Arcàngel Sant Rafael. Va curar la vista del seu pare de la ceguera en la fel d'un peix i va entregar a la jove Sara de la maldicció d'Asmodeo, el dimoni, cremant el fege i el cor del peix que havia peixcat.
• Job: el dimoni va arruïnar la seua vida per a demostrar a Deu que la fe que ell tenia solament era per la bona sòrt i la fortuna que tenia. El dimoni va fer que la vida de Job es vera arruïnada perdent els seus fills, els diners i tot lo que li rodejava. Job no va abandonar a Deu i va confiar en la seua justícia, Deu li va tornar tot allò que el dimoni li havia llevat i tinga dèu fills.

Família de Jesucristo i la Verge María

• Zacarías: descendent d'Aarón, sacerdot i marit d'Isabel. Se li va presentar Arcàngel Gabriel per a anunciar-li que tindria un fill que es cridaria Juan. Va dubtar d'Ángel perque Isabel era major i estèril, d'ahí que va ser castigat i va quedar mut fins que Juan va ser circundado.
• Santa Isabel: descendent d'Aarón, prima de María de Nazaret, esposa de Trauries i mare de Sant Joan Batista. Quan a Verge la visita Isabel exclama: “beneïda sou vosté entre totes les dònes i beneït és el frut de la teua pancha Jesús”.
• Sant Josep: descendent de David i espós de la Verge María. Va desconfiar de la Verge María i de la Anunciación d'esta per l'Arcàngel Gabriel. Més tart i en somis de li va aparéixer a ell també l'Àngel del Senyor i li va ajudar a acceptar a María ya el seu futur fill, Jesús, naixent ell en la ciutat del seu antecessor David, en Belén. Un atre Àngel se li va aparéixer per a anunciar-li la matança de Sants Inocents i li va recomanar fugir cap a Egipte un temps.

Nou Testament

Dotze Apòstols

Varen acompanyar a Jesús en els temps de predicació, varen contemplar la resurrecció, junt a la Verge varen rebre al Esperit Sant en Pentecostés i a ella la varen vore dormir i ascendir al Regne del Cel en cos i ànima. Durant la Processó, i en instruments de vent, li canten solemnes vores a la Verge María ya la Glòria de Deu com a somi per eixemple el Virolai de la Verge de la Salut, Regina Apostolorum ,Salve Regina o In exitu Israel d'Egypto entre uns atres. Estan documentats per primera volta en 1836.

• Pedro: en les claus del Regne del Cel, símbol de superioritat respecte al restant dels apòstols.
• Andrés: ho veem en la creu aspada, instrument en el que va sofrir el martiri.
• Jaime el major: en la vora i la closca, símbol de pelegrinage compostelano.
• Juan: representat en el càliç de l'últim sopar i en la que es va arreplegar la sanc del costat de Jesús, ya que ell va ser l'únic apòstol que va estar fins a la seua mort en Jesús junt a la Verge María.
• Felipe: du la creu en la que va ser crucificado per no renunciar a la seua fe.
• Bartolomé: en la mà du un gavinet o una corbella ya que va ser martirisat desollándolo.
• Mateo: en la dalla en la que va ser assessinat per l'esquena mentres orava.
• Tomás: la llança que va travessar el seu cor i ho va matar per no renunciar a la fe del nostre Senyor és duta per l'apòstol.
• 'Jaime el menor': se li representa en una gran branca, símbol de poder com a Bisbe de Jerusalem.
• Simón: la serra en la que li varen dilacerar i li varen fer màrtir
• Matías: elegit apòstol despuix de la traïció i suïcidi de Judas Iscariot. En la palma, símbol en eixe cas de victòria.
• Judas Tadeo: du un bastó, símbol de l'instrument en el que li varen fer màrtir.

Quatre Evangelistes

Varen ser els escritors dels quatre llibres que componen el Nou Testament. Per a la representació i identificació dels quatre evangelistes dins de la processó s'utilisa l'iconografia del tetramorfo, a on a cada u dels evangelistes se'ls representa en un animal o ser. Documentats per primera volta en les festes de 1855.

• Sant Mateo: té per símbol a l'Ángel, perque el seu Evangeli comença fent una genealogia de Jesús.
• Sant Marcos: el lleó és l'animal en el que s'identifica, ya que en les primeres llínees de la seua Evangeli escriu les paraules de Juan el Batiste: "És la veu d'un que crida al desert" (Marcos 1,3-4) , eixa veu que crida forta com la d'un lleó.
• Sant Lucas: simbolisat pel bou degut a que el seu Evangeli comença en el sacrifici que va fer Trauries a Deu, i el bou és símbol de sacrifici.
• Sant Joan: es considera que el seu evangeli és superior en bellea i saber respecte als atres tres, l'àguila simbolisa que està per damunt dels demés de la mateixa manera que un àguila s'eleva en el seu vol.

“Cirialots”.

Són els vintiquatre Vells del llibre del Apocalipsis de Sant Joan, encara que en la processó de la Verge de la Salut només ixen dotze en representació de tots, a diferència de que en la processó del Corpus Christi que si ixen els vintiquatre. Es diuen popularment baix el nom de Cirialots ya que en les seues mans duen un gran ciri de més de dos metros d'altura que està encés en el mateix fòc que els ciris del va de la Verge de la Salut. Documentats des de l'any 1842, este és l'únic element dins dels personages bíblics que sí ix i completa el recorregut de les tres processons, a diferència del restant dels elements dels personages Bíblics. Els vells eixercixen funcions sacerdotals en la llitúrgia i rodegen a Deu en el Tribunal Celestial i eixercixen també el seu poder real, per esta raó van completament vestits de blanc i en les corones dorades. Simbolisen també la Humanitat glorificada.

Sants Patrons

• Sant Vicente Màrtir o "de la Roda": primer màrtir en terres valencianes, patró de la ciutat de Valéncia. Apareix representat en el costat esquerre de la portalada renaixentista de la Basílica Menor de Santiago Apòstol.
• Sant Vicente Ferrer: patró de la Comunitat Valenciana, antic patró del Regne de Valéncia despuix de Sant Miguel. baix el seu advocación trobem el Convent de Sant Vicente en el Carrer Nou del Convent. També està representat en la portalada de la Basílica Basílica Menor de Santiago Apòstol, en la banda dreta.
• Santiago Apòstol: patró del poble i cap de la Basílica Menor i de l'antiga Confraria i Hospital. Presidix el frontispici del temple basilical. Per algemesí també passa el Camí de Santiago i també ho trobem l'escut de la ciutat sobre un cavall.
• 'San Onofre:' patró de la nostra ciutat des de l'any 1643, este té una ermita en les afores del poble, ubicat en el marge dret de l'antic Camí Real. Està també representat en la portalada parroquial a l'esquerra de Sant Jaume.
• Sant Sebastià: nomenat patró de la ciutat en commemoració de l'Independència d'Algemesí d'Alzira. L'acta va aplegar a Algemesí el passat 20 de giner en la festivitat del Sant. A Algemesí se li crida carinyosament Sant Sebastià de la Vila, ya que en l'independència Algemesí es va convertir en Vila Real.

Símbols basilicals

Els símbols basilicals són otorgats per la Santa Sèu a aquelles iglésies que han segut dignificades com a Basíliques. Solen procesionar en les grans festivitats llitúrgiques com el Corpus Christi o dels titulars dels respectius temples basilicals. En el seu orige varen ser símbols que identificaven al Papa. El Sant i Papa Juan Pablo II va declarar Basílica l'iglésia de Santiago en 1988. -

• Conopeo: de franges roges i dorades era utilisada en orige per a previndre d'ombra al Sum Pontífex, per primera volta pel Papa xativenc Alexandre VI, conegut popularment com el “Papa Borja”. El de la Basílica de Santiago també ho trobem decorat en símbols sacramentals i de Santiago, titular de l'iglésia.

• Tintinábulo: simula un chicotet campanar que resona entre el silenci del corteig procesonal. Durant l'Edat Mija tenia la funció d'anunciar la proximitat del Papa durant les processons en Roma.

Clausura

Els “Volants” de la Verge de la Salut.

Són un grup d'hòmens i dònes en una vestimenta de pajes o doncillos que conformen la guàrdia real o d'honor del seu majestad la reina i patrona d'Algemesí, la Verge de la Salut. Es diu que el seu nom podria provindre de la funció de rodejar l'image de la Verge María. La seua aparició ve donada per certs canvis en el va de la patrona. Fins a la celebració del sext centenari de la troballa, en 1847, el va era duta baix pali pels presbíteros. En 1851 i com afirma Joan Segura de Llac, es varen substituir els farolillos del vés, fent que aumenta el pes d'esta i que els presbíteros no pogueren soportar el pes durant les processons. Es va pactar per a que alguns algemesinenses es varen revestir en l'amanecer i la dalmática i aixina dur el vés tota la processó sense problemes de pes i cansanci. A partir de 1852 va escomençar la costum de que els algemesinenses que havien participat en el centenari anaren els portadors de les vas de la patrona vestits en uniformes de soldats de l'época dels Austrias, sent els únics portadors fins a 1935.

Es varen intentar recuperar en 1961 pero no va ser fins a 1985 que l'idea es va consolidar i un número de jóvens en vestits renaixentistes, que recordaven de llunt als antics, adquirits en la Casa Insa varen tornar a eixir a la processó i des d'aquell any no han tornat a desaparéixer, consolidant-se en 1989 fent-se vestits propis. L'antiga indumentària recordava a la de pajes. En la part inferior pantalons curts llistats i en la superior un gipón de paneta orlada, ajustat a la cintura per un ceñidor sobre el que anava un jupetí. Descollaven les mànegues superpostes d'encaixos i puntes, completant el trage la capa a la que se superponia d'una atra. Actualment l'indumentària que lluïxen ha sofrit grans canvis, de fet ara lluïxen a la moda del XVI en un pantaló bombacho de vellut roig i cintes de ras blanc en pasamanería d'or, una camisa blanca i una capa a combinació del pantaló que es pot dur al muscle dret o esquerre depenent en quin muscle dus el barrot del va. Duen botins negres i bragas blanques calades. En el seu orige només qui podia pagar el costós trage podia dur el vés, era tot un privilegi que en el pas del temps s'ha perdut.

Les vas de la Verge de la Salut.

Les primeres notícies que tenim de les processons de setembre nos narren que l'image de la patrona era duta en un va baix pali duta exclusivament per quatre cures. En 1843 es varen finançar nous fanals per al va despuix del nomenament a tots els fills del poble com mayorals de la festa. En 1844 el pes dels fanals havia provocat que s'hagueren de contractar atres quatre retors per a poder dur el vés, un total d'huit, este fet va acabar desembocant en la creació dels Volants en 1852. No va ser fins a 1886 que es va fer una nova va, d'estil neogótico. Esta nova va era quadrada tenint en cada àngul el joc de fanals de 1842. Era completament dorada en quatre barrots (dos davanters i dos en la banda d'arrere), en un templete octogonal en el centre, tenint en cada costat d'este un arc apuntat, tancant els vèrtiços de l'octògon uns pináculos que ajudaven a distribuir el pes de la talla. Sobre el templete s'ubicava el tamany de la Verge.

Presidències.

En primer lloc darrere del va trobem la presidència eclesiàstica o "Doma Prelacial", a on trobem als retors i religiosos del nostre poble i invitats.

En segon lloc trobem els festeros dels quatre barris. En la Processó de les promeses solament acompanyen al va els festeros del barri organisador. En la Procesoneta del matí este lloc ho ocupen els membres delPatronato de la Festa. Sobre la Processó de Volta General el lloc és ocupat pels festeros de cada barri en els carrers de la Volta que pertanyen al seu barri.

En tercer i últim lloc trobem la presidència civil a on precedit per dos maceros, en gramallas forals i les mazas de l'antiga Vila d'argent, trobem els qui formen part del Excelentísimo Ajuntament d'Algemesí escoltats per membres de la Policia Municipal vestits de gala.

Societat Musical d'Algemesí.

Tanca la processó la Societat Musical de Santa Cecilia d'Algemesí que interpreta marches procesionals.

Artícul principal → Muixeranga (música).

Festes de la nostra Senyora de la Salut en Wikimedia Commons.

És molt destacable el tema musical, havent-se conservat numeroses melodies tradicionals, degut a que per a la pervivencia de les dansas, era necessària la música de la dulzaina i el tamboril, i per elles, es va propiciar la recuperació d'esta música i instruments tradicionals en la creació en 1974 de la Escola valenciana de tabal i dolçaina, moment en el qual estaven desapareixent els dolçainers. Entre les melodies més característiques està la cançó de la muixeranga, la qual ha segut reivindicada per alguns sectors nacionalistes, representats per la figura de Joan Fuster entre uns atres, com a himne valencià.

Els balls dels Arquets i de la Carxofa solament conten en una melodia, la qual compartixen pel seu orige comú. La música d'esta melodia es compon de dos parts iguals, cada una de les quals es dividix en dos frases musicals, separades per un silenci. En la primera part es trena, i en la segona part es destrenza, acabant el ball quan estan lliures; llavors, seguint la melodia, les danzantes giren sobre sí mateixes i acaben mirant a l'interior del círcul.

El ball de les Pastoretes conta en quatre tocatas de dulzaina, cada una d'elles en la seua coreografia. La més característica és l'anomenada “Marcha Real”, perque al final s'interpreta esta.

El ball dels Bastonets conta en díhuit tocatas, cada una en la seua evolució diferent. Les tocatas que s'eixecuten són La Corredora, Dos Quinze, Mambrú, La Gallega, El Paco, La Queta, L'O, Tres Colpets, L'Ampla, Defensa de Planxa, Set i Deneu, La Figuera, El Bolero i La de Planxa. Ademés d'estes tocatas també es conserva la música, encara que no els balls, de la La Cacera, El Negrito i El Negret.

El ball del Bolero és l'únic que no es balla al són de la dulzaina i el tamboril, ya que esta música està interpretada per la secció de vent de banda, aixina com per les castañuelas dels ballarins. Este ball és el conegut en Valéncia com el "Bolero loco" o "Llís", el qual és una adaptació del “Bolero Furtat”, “Pla” o "Bolero Mallorquí."

Finalment, el ball dels Tornejants s'acompanya solament en un tambor, el “timbal”, de mig metro d'altura i uns quaranta centímetros de diàmetro. La Dansa té tres quadros: el Paje, Els Florets i La Fuga.

Vore també

• Algemesí.
• Verge de la Salut d'Algemesí
• Festa del Corpus Christi (Valéncia).
• Sexeni de Morella
• Misteri d'Elig
• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Festes de la nostra Senyora de la Salut.
• archive. org/web/20130524011130/http://www. marededeudalgemesi. es/ La Festa de la Mare de Déu de la Salut d´Algemesí
• archive. org/web/20170912194057/http://festesalgemesi. com/ Guia electrònica de les festes
• algemesi. es Ajuntament d'Algemesí
• archive. org/web/20080930123030/http://www. muixeranga. net/inici. html La Muixeranga d'Algemesí
• novamuixeranga. com La Nova Muixeranga d'Algemesí
• llauradores. com Ball dels Llauradores d'Algemesí
• uv. es/juanbela/muixeranga. htm Web no oficial de la Muixeranga d'Algemesí