Fòrum de Pompeya
El fòrum de Pompeya és un fòrum d'época romana, sepultat per l'erupció del Vesubio del 79 i redescubierto despuix de les excavacions arqueològiques en l'antiga Pompeya. La zona era la principal plaça de la ciutat i representava el centre polític, econòmic i religiós[1] en el qual es desenrollaven events públics, contractes de tipo comercial i debats. És un dels fòrums millor conservats de les antigues ciutats italianes.[2][3]
Història
El fòrum de Pompeya es va construir al voltant de el IV, en época samnita, prop d'un important nuc de comunicacions, en carreteres que es dirigien cap a Neapolis, Nola i Estabia.[4] Es tractava d'una chicoteta àrea a l'aire lliure al voltant de la qual es disponien numerosos comerços, construïts per lo general en lava i toba volcànica cementadas en argila. Despuix de la conquista de Pompeya per part dels romans, el fòrum va ser completament reconstruït i ampliat, en particular en el sigle II a. C. Concretament, es varen demolir tant els comerços com un mur perimetral contigu al temple d'Apolo. Aprofitant la baixa densitat d'ocupació de la zona es varen construir diversos edificis de caràcter polític i religiós al voltant del perímetro de la plaça.[5][6]
Durant l'época augustea es varen realisar importants treballs de restauració, entre el final de el I i l'inici de el I. Es va renovar la pavimentació, es va construir el pòrtic, es va restaurar el macellum i es va erigir un temple dedicat al emperador. L'àrea va ser sepultada per l'erupció del Vesubio del 79 baix una espessa capa de lapilli i cendres, i no va ser desenterrada fins a l'inici de el XIX, per desig de Carolina Bonaparte.[7]
Descripció
La plaça del fòrum, orientada en direcció nort-sur, té una forma rectangular i medix 143 metros de llongitut per 38 metros d'esgambi. Està delimitada per alguns dels edificis més importants de la ciutat, com el de l'administració pública, la basílica, el macellum, la mensa ponderaria, els temples d'Apolo, Júpiter i Vespasiano, el temple dels Lares Públics i l'edifici de Eumaquia. El costat nort està tancat per arcs de triumfo adornats en estàtues. El fòrum està rodejat perimetralment per una columnata, construïda despuix de la conquista de Lucio Cornelio Sila i per desig de Vibio Popidio. Els seus columnes estaven realisades originàriament en toba i varen ser substituïdes durant l'época imperial per atres de calcàrea blanca. D'esta columnata de doble orde es conserven algunes columnes d'orde dòric en la part inferior i d'orde jónico en la superior, separats per un arquitrau decorat en metopes i triglifos. Atres columnes propenques al macellum presenten acanaladuras i capitells corintios, i la seua base descansa sobre un doble bou, mentres que les que estan pròximes a l'edifici de la sacerdot Eumaquia no tenen acanaladuras, posseïxen un sol bou en la seua base i tenen gravada una dedicatòria en l'arquitrau.
El paviment originari de la plaça era de toba, encara que posteriorment va ser substituït per un atre de lloses de travertino. L'accés a la mateixa estava impedit als carros en la totalitat del recint. Açò es va conseguir per mig de l'elevació de la calçada en dos escalons: el primer, de toba, es va construir provablement al voltant de el II El fòrum pompeyano, el costat del qual oest presentava una tribuna per a oradors, destacava notablement del restant dels principals fòrums romans. S'assemblava més a un de tipo grec, ya que no seguia l'esquema dictat per Vitruvio, ni pel que fa al seu esgambi ni en el sistema de carrers que s'entrecreuaven; com tampoc per l'ubicació de les estàtues honorífiques, que se situaven als costats de la plaça o en el pòrtic i no en el centre del fòrum. Estes estàtues no han segut mai trobades, ya que provablement anaren guardades en algun almagasén, a l'espera de ser restituïdes despuix del terremot del 62. Es conserven no obstant els pedestals a on es colocaven les estàtues eqüestres, una d'elles dedicada a Quint Salustio, mentres que en el costat sur es localisen tres grans basamentos, un dels quals devia estajar l'estàtua d'Augusto.
Poc es coneix del fòrum anterior al de l'época romana, com tampoc s'ha pogut obtindre molta informació per mig d'estudis estratigráficos. Tenia provablement una forma irregular, en un esgambi de poc més de cinc mil metros quadrats i els carrers que ho travessaven en el seu interior varen ser en part desviades durant els treballs d'ampliació.
Vore també
- Temple d'Apolo (Pompeya)
- Temple de Júpiter (Pompeya)
- Pompeya
- Herculano
- Vesubio
- Erupció del Vesubio en 79
Referències
- ↑ Il Fòrum civile [1] archivat en Wayback Machine., pompeisepolta.com.
- ↑ Brevi cenni sul Fòrum pompeiano, pompeii.org.uk.
- ↑ Breu storia del Fòrum, 10coser.it.
- ↑ [enllaç trencat], archeoguida.it.
- ↑ Il Fòrum [2] archivat en Wayback Machine., pompeiisites.org.
- ↑ La piazza del Fòrum, spazioinwind.llibere.it.
- ↑ Gli scavi dal 1798-1815 [3] archivat en Wayback Machine., pompeiisites.org.
Bibliografia
- Ranuccio Bianchi Bandinelli, Mario Torelli, L'art dell'antichità classica, Torino, UTET, 1976. ISBN no existent.
- Baldassare Conticello, Pompei: guida archeologica, Novara, Istituto Geografico De Agostini, 1987. ISBN no existent.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Foro de Pompeya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.