L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Macellum de Pompeya

El macellum de Pompeya era un edifici públic d'época romana destinat a mercat d'abastiment de la ciutat de Pompeya,[1] especialisat en la venda de carn i peix.[2] Estava situat en el fòrum, en el seu cantó noreste, i era un punt de conexió en la ciutat antiga i el viari circumdant.[3]

Macellum de Pompeya

El macellum s'articulava entorn a un pati central descobert, a on es varen trobar els restants d'una estructura circular. Estava rodejat per una columnata perimetral interior de gran profunditat.[4] A lo llarc de les fronteres nort i sur es disponien una série de tabernae o comerços d'alimentació. L'accés als primers, dotze en total, es produïa a través del carrer, mentres que les onze tendes situades al sur tenien un accés directe des del pati del macellum. En la cara oest s'obrien cap al pòrtic del fòrum sis estàncies destinades al intercanvie de divises.[3]

Una zona d'especial interés per als investigadors és la que està situada en el costat este, formada per tres estàncies. Es pensa que la del centre podria haver-se dedicat al cult imperial, lo que constataria el paper central que tenien els emperadors en la vida dels romans ya en el I.[5] Les atres dos sales dels costats estarien destinades a la celebració de rituals religiosos i a la venda de carn.[6]

L'edifici es va construir en vàries fases. Durant el terremot de Pompeya de 62, que va destruir numeroses parts de la ciutat, va sofrir danys considerables. Les excavacions arqueològiques realisades en época recent han revelat que el macellum no havia segut reparat per complet quan va ocórrer l'erupció del Vesubio de l'any 79.[2]

El mercat és interessant com a eixemple de la relació entre la vida econòmica i pública. Aixina mateix, atesta de forma significativa la vida quotidiana en l'Antiga Roma, mostrada per mig de troballes arqueològiques tals com a restants de menjar, artículs d'us diari o les pintures dels murs.[7]

Història

 
Pla del fòrum de 1849 en el macellum indicat en la lletra F. The illustrated companion to the Latin dictionary, and Greek lexicon, Rich, Anthony, 1803 o 1804-1891

L'investigació de l'història de la construcció del macellum es remonta als treballs d'Amedeo Maiuri.[8] L'edifici que podem apreciar actualment data de 130-120 a. C., encara que li va precedir un d'anterior de dimensions similars i ubicat en el mateix lloc, encara que sense la rotonda central. Este primer macellum va ser edificat entorn a finals de el III, en época tarde-samnita. En els costats nort i sur, la disposició del pòrtic original es corresponia en la de l'edifici que es construiria posteriorment. Pel contrari, els costats este i oest eren més amples. En el costat sur hi havia un renc de tabernae que tenien menor profunditat i estaven dividides de forma distinta. En el costat este hi havia algunes estàncies en decoració en el primer estil i una segona columnata en el front.[9]

La frontera diferia de la de l'edifici definitiu, ya que estava situada més cap a davant i pròxima al fòrum. El mercat a l'aire lliure estava pavimentado en taulells de pedra polida i compactar. El sol de les tabernae estava format per lajas de pedra en una capa de morter. En les habitacions del costat este, el morter estava mesclat en trossos de rajola, cridat opus signinum. En la zona del mercat descobert el empedrado va permanéixer en us fins al 62, mentres que en els espais interiors va ser gradualment substituït per opus signinum.[9]

Entre el 130 i el 120 a. C., el mercat es va reconstruir completament despuix de la reordenació de la zona del fòrum. La nova estructura no diferia substancialment de l'anterior,[2] llevat per la construcció d'un monóptero central, la reculada de la frontera principal i una llaugera disminució en la seua superfície. Durant l'época Juliol-Claudia va experimentar treballs de reacondicionamiento i el conjunt va adquirir el seu aspecte final. Es va demolir del costat este de la columnata interior i es va renovar el paviment. Les columnes de toba volcànica originals es varen conservar inicialment, pero en el costat oest es varen retirar per a erigir un edículo de opus incertum, que ràpidament va ser desestimat. Les tabernae actuals de les fronteres oest i nort pertanyen també a esta fase constructiva.

 
Antiga vista del macellum anterior a 1889, fotografiat per Roberto Rive.

El terremot del 62 va produir importants danys al macellum, que va tindre per tant que ser restaurat.[2] La columnata de toba volcànica es va eliminar completament, potser per a ser reconstruïda, encara que es va abandonar definitivament.[9] Es reedificaron algunes tabernae, es rehízo la decoració pictòrica[5] i es va construir un nou mur perimetral en el costat sur, necessari despuix de l'edificació del temple dels Lares Públics.[10]


L'edifici va quedar sepultat baix una capa de lapilli i cendres a causa de l'erupció volcànica del Vesubio en l'any 79. En el moment del succés les llabors de restauració provablement no havien finalisat encara. Les excavacions arqueològiques entre 1818 i 1821 a càrrec de la casa de Borbón-Dos Sicilias redescubrieron l'edifici.[6] Inicialment, la troballa de lajas de marbre i de dotze basas de columnes en el centre va fer pensar als experts que la construcció fora un panteón, és dir, un temple dedicat a tots els deus.[11] El descobriment en excavacions successives de restants de cereals i frutes en el costat nort de l'edifici, i escates i espines de peix en el pati central, va determinar que es tractava d'un mercat.[10]

Únicament es conserva la planta inferior de l'edifici actual, encara que va existir també una superior, a on se supon que s'ubicaven els àtics per als treballadors del macellum. L'accés es realisava a través d'una escala de fusta, que conduïa a un corredor també de fusta des del qual s'aplegava a les habitacions.[9]

Ubicació

 
Pla antic del fòrum realisat per August Mau. El macellum és l'edifici en el cantó superior dret.
 
Mòle d'un cadàver fosilizado que s'expon en el macellum.

El macellum de Pompeya està situat en la part exterior del cantó noreste del fòrum,[3] entre la via dels Augustales i el Santuari dels Lares Públics. Llimita al nort en la via dels Augustales, al sur en el vicolo del Balcone Pensile i el Santuari dels Lares Públics, a l'est en el vicolo vaig donar Eumachia i a l'oest en el cantó nort-oriental del fòrum. L'elecció d'este lloc, central pero al mateix temps amagat, es va prendre per a evitar que anara un obstàcul per a les activitats de la plaça.[5] L'edifici és de planta rectangular i el seu accés es produïa per tres entrades distintes: les dos principals estaven emplaçades una en el centre del costat oest, mirant cap al fòrum, i una atra en la cara nort, cap a la via dels Augustales. El tercer accés de servici era lateral, estava situat al surest i solament podia alcançar-se utilisant una escala menuda.[6]

Els murs perimetrals, parcialment reconstruïts despuix del terremot de l'any 62, es varen eixecutar en opus reticulatum emmarcats per pilastras de rajolas realisats en toba volcànica. Els experts destaquen el mur de la frontera sur, l'últim en ser construït, ya que es considera un dels millors eixemples de opus reticulatum de la ciutat, ademés de ser un dels millor conservats.[10]

La frontera oest del macellum no discorria paralela al fòrum, sino que estava llaugerament desalineada en el llímit de la plaça, ya que devia encaixar-se entre la via dels Augustales i el vico del macellum, els dos carrers que ho flanquejaven al nort i al sur respectivament. Per a compensar esta irregularitat, les tendes recayentes al fòrum en el costat oest varen incrementar el seu tamany gradualment de sur a nort, per a poder alinear-se en el perímetro de la plaça.[12]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ «Regio VII - Il Macellum». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2014. Consultat el 23 de maig de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Monumenti vaig donar Pompei - Il Macellum». Consultat el 23 de maig de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cenni sul Macellum». Consultat el 23 de maig de 2012.
  4. ↑ «Pompeii AD79. Destruction and Re-discovery. Macellum». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2020. Consultat el 17 de juliol de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Siti archeologico vaig donar Pompei - Il Macellum». Consultat el 23 de maig de 2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pompei: il Macellum». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2010. Consultat el 23 de maig de 2012.
  7. ↑ «Eruption of Mt. Vesubius. Macellum: Pompeii's Public Marketplace». Consultat el 14 de juliol de 2018.
  8. ↑ En relació a l'història de la construcció, vore Coarelli, La Rocca, de Voss, pp. 180-185
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Coarelli et al., 1999, pp. 180-185.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Storia i descrizione del Macellum». Consultat el 23 de maig de 2012.
  11. ↑ Nissen, 1877, p. 278-283.
  12. ↑ Giuntoli, Stefano. Art i Història de Pompeya, Florencia: Bonechi, pp. 30-32. ISBN 978-88-7009-457-2.

Bibliografia

  • Barnabei, Lorenza (2007). Contributi vaig donar archeologia vesuviana, Roma: L'Erma vaig donar Bretschneider. ISBN 88-8265-388-9.
  • de Ruyt, Claire (1983). Macellum. Vaig marchar alimentaire dones Romains, Louvain-La-Neuve.
  • (1993) Gebäudeverzeichnis und Stadtplan der antiken Stadt Pompeji, Colónia-Weimar-Viena: Böhlau. ISBN 3-412-03791-5.
  • (1998) Pompeji. Dones Leben in einer antiken Stadt, 5ª edició, Stuttgart: Reclam. ISBN 3-15-010370-3.
  • (1999) Pompeji: Archäologischer Führer, Bergisch Gladbach: Lübbe. ISBN 3-404-64121-3.
  • Nissen, Heinrich (1877). Pompeianische Studien, Leipzig.
  • Wallat, Kurt (1997). Die Ostseite dones Forums von Pompeji, Frankfurt am Main: Lang. ISBN 3-631-31190-7.
  • Warscher, Tatiana (1925). Pompeii - A guide through the ruins, Berlin - Leipzig: de Gruyter.
  • (1988) Pompeji, Mainz: von Zabern. ISBN 3-8053-1685-2.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Macellum_de_Pompeya&oldid=1590799»