Costums de l'Antiga Roma

Frigidarium de les termes romanes dei Cisiarii d'Ostia a on sers mitològics es mesclen en escenes de la vida cotidana: carros tirats per mules, figures marineres, etc.

Fresc pompeyano del Edifici dei Triclini en Moregine, a on es representa una cerimònia religioses (provablement la compitalia) a la que vares agarrar un grup de persones vestint tangas.

El Coliseu.

Les costums de l'antiga Roma són els usos i costums propis de la vida quotidiana en l'antiga Roma, que constituïxen la base de la seua cultura i la seua civilisació i identifiquen l'idiosincràsia romana. Entre elles, s'inclouen les rutines diàries dels habitants de les seues ciutats (va ser essencialment una civilisació urbana), la vida privada o familiar i la vida pública, els cicles laborals i festius (fasti et nefasti), el «oci i el negoci» (otium et negotium) o les diferents ocupacions.

La ciutat

Vore també "La ciutat de Roma en l'Antiguetat"

Antiga ciutat de Roma.

Pla de la ciutat-campament (castrum) de Novaesium, actual Neuss.

Durant l'época imperial, Roma va ser la ciutat més poblada i esplèndida del món. En Roma tenia lloc una animada vida social i comercial. La seua prosperitat econòmica i el fet de ser la capital política es varen conjugar per a que la seua planta urbana s'omplira de belles estàtuas, imponents edificis, arcs i columnes commemoratives dels triumfos militars.

La vivenda

Artícul principal → Vivenda (Roma Antiga).

Els principals models de la vivenda urbana eren dos: la insulae i la domus. Les residències dels ciutadans romans depenien del grau de riquea. Els patricios i els équites habitaven en luxoses villae, que tenien grans jardins en fonts i belles vistes.

La domus

Erro al crear miniatura:

Pla d'una domus romana.

La domus era d'orige etrusc i d'estructura rectangular, i es va acabar convertint per influència grega en una vivenda àmplia per a la gent adinerada. Tenien un sol pis, dividit en habitacions designades per a un sol us: menjador, dormitori, etc. S'entrava pel corredor vestibulum en la seua part exterior i fauces en l'interior fins a aplegar al atrium, que era un pati que actuava com a núcleu central de la casa. Era molt ampli i lluminós, en una obertura en el sostre anomenada compluvium per a on entrava la llum, l'aire i la pluja, que corresponia a una pila rectangular cridada impluvium, destinada a arreplegar l'aigua de la pluja. En ell es trobaven el lararium (altar domèstic ) i la caixa de cabals familiar.

Despuix del contacte en els grecs, es anexionó al domus el peristylum, rodejat d'un pòrtic, a voltes en dos pisos, sostingut per columnes. El despaig del pater famílies es dia tablinum i interconectaba el peristilium i el atrium. La cuina era molt menuda, i generalment pròxims a ella estaven els retrets i el bany. Les habitacions per a dormir, separades per cortines es dien Cubícula; per a menjar, triclinium. Les dependències del servici no tenien un lloc fix en la casa.

Les insulae

Els orígens de les insulae estan en la superpoblación, puix eren edificis de varis pisos en balcons. Sembla ser que els edificis de cinc o sis pisos eren corrents en Roma i Tertuliano menciona un possiblement major.

Carien d'aigua corrent, eren poc confortables i de mala calitat, lo que propiciava els incendis i afonaments. La freqüència dels incendis per llàntia d'oli feyen relativament barats els pisos més alts, en ser els més difícils d'evacuar.

La majoria eren de lloguer, i en elles vivien les classes populars. Era tal la carència de servicis que de nit es tiraven per la finestra tot tipo de rebujos.

Segons un antic escrit trobat i restaurat es relata la mala olor que es podia sentir en els carrers i la mala olor que empijorava en les époques més calentes d'any sent casi insoportables.

Indumentària

Archiu:Römische Familie --- Colonia Ulpia Traiana, Xanten Niederrhein -- Roman family in the open air museum Xanten , Niederrhein (7716406358).jpg

Reconstrucció de l'indumentària d'una família romana.

Archiu:Toga Illustration-2.svg

Toga romana.

Artícul principal → Indumentària (Roma Antiga).

El trage en l'Antiga Roma constava de dos tipos de peces, com en el grec, cridades:

• indutus, les interiors,
• amictus, les exteriors.

En els primers temps, es reduïen les penyores a la corfoll, semblant al quitón dels grecs i a la toga pròpia i exclusiva dels ciutadans romans que per això, es dien gens togata, mentres ells dien dels grecs gens paliata. A voltes, duyen un atre corfoll interior, denominada subúcula, equivalent a nostra camisa, i la superior solia cenyir-se en un cinturó cridat cíngulum o cintus, tancat en fermall o fíbula. La toga era una àmplia vestidura de llana, de tall elíptic, tancada per avall i oberta per dalt fins a la cintura. En dur-la, s'arreplegava pels plecs del costat dret i es tiraven terciados cap al muscle esquerre.

• El seu color era generalment blanc (alba, càndida), sobretot, en els que aspiraven a la magistratura; d'a on es va derivar el nom de candidats que hui està en us en la nostra llengua.
• Els chiquets i els magistrats duyen una toga adornada en tires de púrpura (trábea, toga praetexta)
• Els conquistadors en la seua entrada triumfal vestien la toga en brodats de palmes d'or (toga palmata)
• Els emperadors ostentaven la toga feta completament de púrpura (toga purpúrea) o en brodats d'or (toga picta).