Casa de canvi

Casa de canvi en Buenos Aires.

Una casa de canvi és una organisació o centre que permet als clients canviar una divisa per una atra. El terme en francés bureau de change és àmpliament usat en Europa. També s'anuncien en el terme en anglés exchange. D'esta manera, els visitants poden identificar fàcilment este servici.

Les cases de canvi són institucions financeres dedicades a la compravenda de divises de diferents països i que poden o no estar vinculades als grups financers. En Mèxic, estes institucions són regulades i supervisades per la CNBV.

Us

Les cases de canvi estan usualment ubicades dins de bancs o agències de viages, com aixina també en aeroports internacionals, estaciones de trens, etc. Fan guany i competixen manipulant dos variables: la taxa de canvi o cotisació que usen per a calcular transaccions, i una comissió explícita pel seu servici.

Existixen diferents cases de canvi o empreses que es dediquen al canvi de divises, tal és el cas de Mèxic en a on es podran trobar els denominats centres de canvi que són empreses comercials que tenen com a objectiu principal atendre al transeünt comú i les cases de canvi que en eixe país es tracta d'Institucions financeres que són regulades per les mateixes entitats del govern federal que regulen als bancs i cases de bossa.

La casa de canvi al públic està generalment relacionada en els valors per als bancs, ajustada per a tindre guany. Una casa de canvi mostra habitualment un tauler en el "valor per a la compra" i "valor per a la venda" per a cada moneda en la que treballa. Açò indica que "venen" una moneda (per eixemple, en Regne Unit una casa de canvi convertint lliures en euros) a un valor menor del que la "compren" (per eixemple, convertint els euros novament a lliures).

Per eixemple, si la cotisació per a un dia particular anara d'1.50 euros per lliura, fent £100 valdre €150, una casa de canvi podria "vendre" euros a un valor d'1.40 (de manera que de £100 el client obtinga solament €140) i "comprar" a 1.60 (de forma de que el client pague €160 per a rebre £100), la diferència és el guany per a la casa de canvi. El seu guany seria de €160 – €140 = €20, o un 13.33 %.

La comissió es cobra generalment com un percentage del monte a canviar, subjecte a un càrrec mínim per transaccions de baix monte. Algunes cases de canvi es publicitan com a carents de comissió, pero la compensen en les cotisacions que oferixen. Les cases de canvi a voltes compren o venen monedes de divises estrangeres en un marge de guany major, pel cost d'almagasenament i enviament comparat en els billets.

Una casa de canvi en un aeroport.

Moltes voltes canviar diners en una casa de canvi abans de viajar és més car que extraure-ho usant un caixer automàtic (a través una ret internacional) o pagant directament en targeta de crèdit o dèbit. No obstant, açò varia depenent del banc emissor i del tipo de conte usat.

En 2002, moltes cases de canvi varen informar reduccions substancials en els seus guanys per la tongada de moltes divises europees pel euro.

Divises

El terme divises comprén: billets i monedes metàliques estrangers, depòsits bancaris, títuls de crèdit i tota classe de documents de crèdit, sobre l'exterior i denominats en moneda estrangera, aixina com, en general, els mijos internacionals de pagament.

Les divises susceptibles de formar part de la reserva són únicament:

I. Els billets i monedes metàliques estrangers

II. Els depòsits, títuls, valors i demés obligacions pagadors fora del territori nacional, considerats de primer orde en els mercats internacionals, denominats en moneda estrangera i a càrrec de governs de països distints, d'organismes financers internacionals o d'entitats de l'exterior, sempre que siguen exigibles a determini no major de sis mesos o d'àmplia liquidea

III. Els crèdits a càrrec de bancs centrals, exigibles a determini no major de sis mesos, el servici dels quals estiga al corrent

IV. Els drets especials de gir del Fondo Monetari Internacional

Vore també

• Cotisació
• Cambista