Anar al contingut

Distribució exponencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Distribució exponencial

En Teoria de Provabilitat i Estadística, la distribució exponencial és una distribució contínua que s'utilisa per a modelar temps d'espera per a l'ocurrència d'un cert event. Esta distribució de la mateixa manera que la distribució geomètrica té la propietat de pèrdua de memòria. La distribució exponencial és un cas particular de la distribució gamma.

Definició

[editar | editar còdic]

Funció de Densitat

[editar | editar còdic]

Es diu que una variable aleatòria contínua X té una distribució exponencial en paràmetro λ>0 i escrivim XExp(λ) si el seu funció de densitat és

fX(x)=λeλx

per a x0.

Funció de Distribució

[editar | editar còdic]

La seua funció de distribució acumulada està donada per

FX(x)=1eλx

per a x0.

Parametrización Alternativa

[editar | editar còdic]

La distribució exponencial en ocasions es parametriza en térmens del paràmetro d'escala β=1/λ en el cas de la qual, la funció de densitat serà

fX(x)=1βexβ

per a x0.

Funció de Supervivència

[editar | editar còdic]

De forma adicional esta distribució presenta una funció adicional que és funció Supervivència (S), que representa el complement de la Funció de distribució.

S(x)=P[X>x]={1para x<0eλxpara x0

Propietats

[editar | editar còdic]

Si X és una variable aleatòria tal que XExp(λ) llavors

La mija de la variable aleatòria X és

E[X]=1λ

La varianza de la variable aleatòria X és

Var[X]=1λ2

El n-ésimo moment de la variable aleatòria X és

E[Xn]=n!λn

La funció generadora de moments de X per a λ>t està donada per

MX(t)=(1tλ)1=λλt

Si X és una variable aleatòria tal que XExp(λ) i c>0 una constant llavors

cXExp(λc)

Pèrdua de Memòria

[editar | editar còdic]

Siga X una variable aleatòria tal que XExp(λ) llavors per a qualssevol x,y0

P[X>x+y|X>y]=P[X>x]

Açò pot demostrar-se fàcilment puix

P[X>x+y|X>y]=P[X>x+yX>y]P[X>y]=P[X>x+y]P[X>y]=eλ(x+y)eλy=eλx=P[X>x]

Cuantiles

[editar | editar còdic]

La funció cuantil (inversa de la funció de distribució acumulada) per a una variable aleatòria XExp(λ) està donada per

F1(p)=ln(1p)λ0p<1

per lo que els cuantiles són:

El primer cuartil és

F1(14)=ln(34)λ=1λln(43)

La mijana és

F1(12)=ln(12)λ=ln(2)λ

I el tercer cuartil està donat per

F1(34)=ln(14)λ=ln(4)λ

Valor en risc condicional (pèrdua esperada)

[editar | editar còdic]

El valor condicional en risc (CVaR) també conegut com dèficit esperat o supercuantil per a Exp(λ) s'obté de la següent manera:[1]

q¯α(X)=11αα1qp(X)dp=1(1α)α1ln(1p)λdp=1λ(1α)1α0ln(y)dy=1λ(1α)01αln(y)dy=1λ(1α)[(1α)ln(1α)(1α)]=ln(1α)+1λ

Provabilitat de superació amortiguada (bPOE)

[editar | editar còdic]

La provabilitat amortiguada de superació és un menys el nivell de provabilitat en el que el CVaR és igual al llindar x. S'obté de la següent manera:[1]

p¯x(X)={1α|q¯α(X)=x}={1α|ln(1α)+1λ=x}={1α|ln(1α)=1λx}={1α|eln(1α)=e1λx}={1α|1α=e1λx}=e1λx

Divergència de Kullback-Leibler

[editar | editar còdic]

La divergència de Kullback-Leibler dirigida en nats de eλ (distribution d'aproximació) de eλ0 (distribució "verdadera") ve donada per Δ(λ0λ)=𝔼λ0(logpλ0(x)pλ(x))=𝔼λ0(logλ0eλ0xλeλx)=log(λ0)log(λ)(λ0λ)Eλ0(x)=log(λ0)log(λ)+λλ01.

Distribució de màxima entropía

[editar | editar còdic]

Entre totes les distribucions de provabilitat contínues en soporte tancada-oberta 0, ∞ i mija μ, la distribució exponencial en λ = 1/μ té la major entropía diferencial. En atres paraules, és la distribució de provabilitat de màxima entropía per a una variant aleatòria X que és major o igual que zero i per a la que I[X] és fixa.[2]

Distribució del mínim de variables aleatòries exponencials

[editar | editar còdic]

Siguen X1, ..., Xn variables aleatòries exponencialment distribuïdes en paràmetros de taxa λ1, ..., λn. Llavors min{X1,,Xn} també es distribuïx exponencialment, en el paràmetro λ=λ1++λn.

Açò pot vore's considerant la funció de distribució acumulativa complementària:

Pr(min{X1,,Xn}>x)=Pr(X1>x,,Xn>x)=i=1nPr(Xi>x)=i=1nexp(xλi)=exp(xi=1nλi).

L'índex de la variable que alcança el mínim es distribuïx segons la distribució categòrica Pr(Xk=min{X1,,Xn})=λkλ1++λn.

Pot vore's una prova deixant que I=argmini{1,,n}{X1,,Xn}. Llavors, Pr(I=k)=0Pr(Xk=x)Pr(ikXi>x)dx=0λkeλkx(i=1,ikneλix)dx=λk0e(λ1++λn)xdx=λkλ1++λn.

Note's que max{X1,,Xn}

max{X1,,Xn} no és una distribució exponencial, si X1, …, Xn no tots tenen paràmetro 0.[3]

Moments conjunts d'estadístics d'orde exponencial i.i.d

[editar | editar còdic]

Sean X1,,Xn n independent and identically distributed variables aleatòries exponencials en paràmetro de taxa λ. Sean X(1),,X(n) els corresponents estadístics d'orde. Per a i<j , el moment conjunt E[X(i)X(j)] dels estadístics d'orde X(i) i X(j) ve dau per

E[X(i)X(j)]=k=0j11(nk)λE[X(i)]+E[X(i)2]=k=0j11(nk)λk=0i11(nk)λ+k=0i11((nk)λ)2+(k=0i11(nk)λ)2. Açò pot vore's invocant la llei de l'expectativa total i la propietat sense memòria: E[X(i)X(j)]=0E[X(i)X(j)X(i)=x]fX(i)(x)dx=x=0xE[X(j)X(j)x]fX(i)(x)dx(sinceX(i)=xX(j)x)=x=0x[E[X(j)]+x]fX(i)(x)dx(by the memoryless property)=k=0j11(nk)λE[X(i)]+E[X(i)2].

La primera equació se seguix de la llei de l'expectativa total. La segona equació explota el fet de que una volta que condicionem en X(i)=x, deu seguir-se que X(j)x. La tercera equació es basa en la propietat sense memòria per a reemplaçar E[X(j)X(j)x] en E[X(j)]+x.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Eixemples per a la distribució exponencial és la distribució de la llongitut dels intervals d'una variable contínua que transcorren entre dos successos, que es distribuïxen segons la distribució de Poisson.

  • El temps transcorregut en un centre de cridades fins a rebre la primera cridada del dia es podria modelar com una exponencial.
  • L'interval de temps entre terremots (d'una determinada magnitut) seguix una distribució exponencial.
  • Supongam una màquina que produïx fil d'aram, la cantitat de metros d'aram fins a trobar una falla en l'aram es podria modelar com una exponencial.
  • En fiabilitat de sistemes, un dispositiu en taxa de fallo constant seguix una distribució exponencial.

Distribucions Relacionades

[editar | editar còdic]
  • Si XLaplace(μ,β1) llavors |Xμ|Exp(β).
  • Si XPareto(1,λ) llavors ln(X)Exp(λ).
  • Si XΓ(1,λ) llavors XExp(λ).
  • Si X1,X2,,Xn són variables aleatòries independents tals que XiExp(λ)llavors i=1nXiΓ(n,λ), a on Γ(n,λ) és la distribució de Erlang en paràmetros n i λ, açò és i=1nXiErlang(n,λ). És dir, la suma de n variables aleatòries independents en distribució exponencial en paràmetro λ és una variable aleatòria en distribució de Erlang.
Distribució cumulativo ajustada a màxims anuals de pluges diàries[4]

Inferència Estadística

[editar | editar còdic]

Suponga que X és una variable aleatòria tal que XExp(λ) i x1,x2,,xn és una mostra provinent de X.

Estimació de Paràmetros

[editar | editar còdic]

L'estimador per màxim verosimilitut de λ es construïx com seguix:

La funció de verosimilitut està donada per

(λ)=i=1nλeλxi=λnexp(λi=1nxi)=λnexp(λnx¯)

a on

x¯=1ni=1nxi

és la mija mostral.

Prenent logaritmos a la funció de verosimilitut

ln(λ)=ln(λnexp(λnx¯))=nlnλλnx¯

derivant respecte a λ obtenim

dlndλ=ddλ(nlnλλnx¯)=nλnx¯

Si igualem a 0 obtenim l'estimador λ^ dau per

λ^=1x¯

l'estimador λ^ és un estimador NO insesgado puix

E[λ^]λ

Aplicació

[editar | editar còdic]

En la hidrologia, la distribució exponencial s'ampra per a analisar variables aleatòries extrems de variables com a màxims mensuals i anuals de la precipitació diària.[5] L'image blava ilustra un eixemple d'ajust de la distribució exponencial a pluges màximes diárias anuals ordenades, mostrant també la franja de 90% de confiança, basada en la distribució binomial. Les observacions presenten els marcadors de posició, com a part de l'anàlisis de freqüència acumulada.

Métodos computacionals

[editar | editar còdic]

Generador de números pseudoaleatorios

[editar | editar còdic]

Per a obtindre números pseudoaleatorios la variable aleatòria X en distribució exponencial i paràmetro λ, s'utilisa un algoritme basat en el método de la transformada inversa.

Per a generar un valor de XExp(λ) a partir d'una variable aleatòria UU(0,1) s'utilisa el següent algoritme

X=1λln(1U)

utilisant el fet de que si UU(0,1) llavors 1UU(0,1) per lo que una versió més eficient de l'algoritme és

X=1λln(U)

Vore també

[editar | editar còdic]

Software

[editar | editar còdic]

Es pot usar software i un programa de computadora per a l'ajust d'una distribució de provabilitat, incloent l'exponencial, a una série de senyes:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Calculating CVaR and bPOE for common probability distributions with application to portfolio optimization and density estimation” (2019). Annals of Operations Research 299 (1- 2): 1281-1315. Springer. doi:10.1007/s10479-019-03373-1.
  2. Model de heteroscedasticidad condicional autorregresiva d'entropía màxima” (2009). Journal of Econometrics 150 (2): 219-230. Elsevier.
  3. «The expectation of the maximum of exponentials».
  4. Cumfreq, a free computer program for cumulative frequency analysis and probability distribution fitting. [1]
  5. Ritzema (ed.), H.P. (1994). Frequency and Regression Analysis, Chapter 6 in: Drainage Principles and Applications, Publication 16, International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands, pp. 175–224. ISBN 90-70754-33-9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]