Fiabilitat de sistemes

El terme fiabilitat de sistemes es referix al funcionament o comportament d'un sistema o procediment respecte a cert criteri desijable o esperat. Per tant, estenent el significat a sistemes, es diu que la fiabilitat d'un sistema és la provabilitat de que eixe sistema funcione o desenrolle una certa funció, baix condicions fixades i durant un periodo determinat. Un sistema és una colecció de components/subsistema disposts d'acort a un disseny donat en el propòsit de conseguir el compliment d'unes determinades funcions en una adequació i fiabilitat acceptables. El tipo de components, la seua cantitat, la seua calitat i el modo en que estan dispostes té un efecte directe en la fiabilitat de sistema.

La fiabilitat es definix com la provabilitat de que un ben funcione adequadament durant un periodo determinat baix condicions operatives específiques (per eixemple, condicions de pressió, temperatura, fricció, velocitat, tensió o forma d'una ona elèctrica, nivell de vibracions).

Introducció

En l'actualitat, la major part dels bens i servicis s'obtenen i es fan aplegar als seus destinataris per mig d'uns “sistemes productius”, a sovint de gran dimensió tant pel número de persones que treballen en ells com pel tamany i el valor de les instalacions i equips que utilisen.

A lo llarc del seu cicle de vida cada sistema passa per diferents fases. La primera d'elles és la de construcció i posada en marcha, fins que s'alcança el règim normal de funcionament. Durant esta segona fase, cridada d'operació, que és l'única autènticament productiva, el sistema es veu somés fallos que entorpixen o, inclús, interrompen temporal o definitivament el seu funcionament.

L'objecte del manteniment és, precisament, reduir l'incidència negativa de dits fallos, ya siga disminuint el seu número o atenuant les seues conseqüències.

Diem que alguna cosa falla quan deixa de brindar-nos el servici que devia donar-nos o quan apareixen efectes indesijables, segons les especificacions de disseny en les que va ser construït o instalat el be en qüestió.

En general, tot lo que existix, especialment si és móvill, es deteriora, trenca o falla en el córrer del temps. Pot ser a curt determini o a molt llarc determini. El sol pas del temps provoca en alguns bens, disminució evidents de les seues característicass, qualitats o prestacions. De l'estudi dels fallos dels productes, equips i sistemes és de lo que tracta la fiabilitat. En sentit coloquial, diem que algú o alguna cosa és fiable si podem confiar en ell o això. Associem fiabilitat a la capacitat de dependre en seguritat d'alguna cosa o algú. Els sistemes creats per l'home tenen per objecte satisfer una determinada necessitat. Per a això deuen funcionar d'una forma específica en un determinat entorn. Abans o despuix, tots els sistemes apleguen a un instant en el que no poden complir satisfactòriament allò para lo que varen ser dissenyats. El fallo del sistema tindrà unes repercussions que dependran del tipo de sistema, i del tipo de missió que est eixercitant i del moment en que es produïxca el fallo aixina com de la seua magnitut. És desijable que els sistemes dissenyats siguen fiables, en el sentit de que l'usuari puga operar-los sense que existixca un elevat risc de fallo. El nivell de fiabilitat, o seguritat d'operació satisfactòria, dependrà de la naturalea de l'objectiu del sistema. El que un sistema tinga certa fiabilitat duguera un cost i un esforç associat, per lo que l'exigència de fiabilitat per a un sistema deu adequar-se al seu objectiu i transcendència.

La fiabilitat és clarament un factor essencial en la seguritat d'un producte. Per a conseguir els objectius d'un rendiment funcional adequat, llimitació dels costs del cicle de vida, i seguritat, la fase del disseny és el moment en que pot conseguir-se una influència important sobre els mateixos.

Per tant, la majoria dels estudis de fiabilitat i dels métodos desenrollats se centren en el disseny de productes.

l'ingenieria de fiabilitat és l'estudi de la longevitat i el fallo dels equips. Per a l'investigació de les causes per les que els dispositius envellixen i fallen s'apliquen principis científics i matemàtics. L'objectiu estreba que una major comprensió dels fallos dels dispositius ajudarà en l'identificació de les millores que poden introduir-se en els dissenys dels productes per a aumentar la seua vida o per lo manco per a llimitar les conseqüències adverses dels fallos.

La paraula fiabilitat té una definició tècnica precisa i no totalment equivalent a l'entesa com fiabilitat humana. Esta és:

Definició: Fiabilitat és la provabilitat de que un dispositiu realise adequadament la seua funció prevista a lo llarc del temps, quan opera en l'entorn per al que ha segut dissenyat.

Deu observar-se que hi ha quatre atributs específics d'esta definició. Estos són:

• (1) provabilitat;
• (2) un funcionament adequat;
• (3) calificació sobre l'entorn;
• (4) temps.

Lo important és que els equips i sistemes que dissenyem i adquirim per a satisfer les nostres necessitats nos donen les prestacions que d'ells esperem en un elevat nivell de seguritat i confiança en el seu correcte funcionament, que dependrà sempre tant de l'importància que para nosatres tinga la funció eixercitada per eixe equip o sistema com les conseqüències dels fallos que puguen presentar-se. I ací és a on entra en acció la disciplina de la fiabilitat. Per això, és necessari considerar la fiabilitat com una disciplina més en el disseny de qualsevol sistema, des de l'anàlisis de la necessitat identificada, fins a la retirada de servici del sistema dissenyat, i de forma integrada en el restant de disciplines de respal llogístic.

Història del Manteniment

La paraula manteniment s'ampra per a designar les tècniques utilisades per a assegurar el correcte i continu us d'equips, maquinària, instalacions i servicis.

Durant la revolució industrial el manteniment era correctivo (d'urgència), els accidents i pèrdues que varen ocasionar les primeres calderes i la apremiante intervenció de les asseguradores exigint majors i millors contes, varen proporcionar l'aparició de tallers mecànics.

A partir de 1925, es fa palés en l'indústria americana la necessitat d'organisar el manteniment en una base científica. S'escomença a pensar en la conveniència de reparar ans que es produïxca el desgast o el trencament, per a evitar interrupcions en el procés productiu, en lo que sorgix el concepte del manteniment Preventiu.

A partir dels anys xixanta, en el desenroll de les indústries electrònica, espacial i aeronàutica, apareix en el món anglosaxó el manteniment Predictiu, pel qual l'intervenció de manteniment no depén sempre del temps de funcionament sino de l'estat o condició efectiva de l'equip o els seus elements i de la fiabilitat determinada del sistema.

Actualment el manteniment afronta lo que es podria denominar com la seua tercera generació, en la disponibilitat d'equips electrònics d'inspecció i de control, sumament fiables, per a conéixer l'estat real dels equips per mig de medicions periòdiques o contínues de determinades variables (temperatura, pressió, vibracions, resistència etc.). L'aplicació al manteniment de sistemes d'informació basats en ordenadors que permeten l'acumulació d'experiència empírica i el desenroll dels sistemes de tractament de senyes conduirà en un futur al manteniment a l'utilisació dels sistemes experts i a l'inteligència artificial.

Per una atra part, existixen canvis en les polítiques de manteniment marcats per la llegislació sobre Seguritat i Higiene en el Treball i per les pressions sobre qüestions del Mig ambient, com a dispositius depuradors, plantes d'extracció, elements per a la llimitació i atenuació de sorolls i equips de detecció, control i alarma.

Es vaticina que els costs de manteniment sofriran un increment progressiu, açò induïx a la fabricació de productes més fiables i de fàcil manteniment.