Per a el terme en física vore Freqüència.

En estadística, la freqüència (o freqüència absoluta) d'un event és el número de voltes en que dit event es repetix durant un experiment o mostra estadística.[1] Comunament, la distribució de la freqüència sol visualisar-se en l'us d'histograma.

Eixemple d'un histograma

Tipos de freqüències

En estadística es poden distinguir fins a quatre tipos de freqüències:

Freqüència absoluta

La Freqüència absoluta és el número de voltes que es repetix un resultat en el conjunt de totes les senyes estudiades.

Freqüència relativa

La Freqüència relativa és la proporció de cada freqüència absoluta, és dir, el número de voltes que es produïx eixe resultat (freqüència absoluta) dividit pel número total de senyes observades. (fi), és el cocient entre la freqüència absoluta i el tamany de la mostra (N). És dir,

fi=niN=ni∑ini
sent el fi per a tot el conjunt i. Es presenta en una taula o núvol de punts en una distribució de freqüències. Si multipliquem la freqüència relativa per 100 obtindrem el percentage o tant per cent (pi).

Freqüència absoluta acumulada

(Ni), es referix al total de les freqüències absolutes per a tots els events iguals o menors d'un cert valor, en una llista ordenada d'events.

Freqüència relativa acumulada

(Hi), és el cocient entre la freqüència absoluta acumulada i el total de la mostra.

Eixemples de freqüències

Supongam que les calificacions d'un estudiant de secundària anaren les següents:

18, 13, 12, 14, 11, 08, 12, 15, 05, 20, 18, 14, 15, 11, 10, 10, 11, 11. Llavors:

  • La freqüència absoluta d'11 és 4, puix 11 apareix 4 voltes.
  • La freqüència relativa d'11 és 0.22, perque correspon a la divisió 4/18 ( 4 de les voltes que apareix de les 18 notes que apareixen en total).
  • La freqüència absoluta acumulada per al valor 11 és 8, perque hi ha 8 valors menors o iguals a 11.
  • La freqüència relativa acumulada per al valor 11 és 0.44, perque correspon a la divisió 8/18 (freqüència absoluta acumulada dividida entre el número total de mostres)

Vore també

Referències

  1. ↑ (1947) Van Nostrand (ed.). Mathematics of Statistics, Part 1.


Referències