L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Data de naiximent de Jesús

La data de naiximent de Jesús no s'indica en els evangelios ni en cap referència històrica, pero la majoria dels teòlecs assumixen un any de naiximent entre el 7 a. C. i el 4 a. C.[1] L'evidència històrica és massa incompleta per a permetre una datació definitiva,[2][3][4][5][6][7][8] pero l'any s'estima per mig de tres enfocaments diferents:
(a) per mig de l'anàlisis de referències a events històrics coneguts mencionats en els relats de la natividad en els evangelios de Mateo i Lucas;
(b) treballant en retrospectiva des de l'estimació del començ del ministeri de Jesús;[9][10]
(c) alliniacions astrològiques o astronòmiques.[11] El dia o la temporada s'han estimat per mig de varis métodos, incloent la descripció dels pastors cuidant de les seues ovelles.[10]

Natividad de Jesús, de Botticelli (c. 1473–1475).

Aparte de l'enfocament historiográfico de fixar l'any possible a certs acontenyiments ben documentats de forma independent mencionats en Mateo i Lucas, atres tècniques utilisades pels creents per a identificar l'any del naiximent de Jesús han inclós treballar cap a arrere a partir de l'estimació de l'inici del ministeri de Jesús[12] i suponent que els relats dels presagios astrológicos en els evangelios poden associar-se en certes alliniacions astronòmiques o atres fenomens.[13]

En el sigle III, la data exacta del naiximent de Jesús era un tema de gran interés, i els primers escritors cristians sugerien diverses dates en març, abril i maig. [14]

Any de naiximent

Registres del naiximent de Jesús

 
María i José es registren per al cens baix el governador Quirino. Mosaic bizantí (c. 1315).

El teòlec alemà Karl Rahner senyala que els evangelios, en general, no proporcionen suficients detalls de dates per a satisfer les demandes dels historiadors moderns.[15] Aixina, els relats de la natividad en els evangelios del Nou Testament de Mateo i Lucas no mencionen una data o época de l'any per al naiximent de Jesús. El també teòlec Marcus Borg afirma que la majoria dels estudiosos no consideren els registres de la natividad de Lucas i Mateo com històricament fàctics.[16][17] Per esta raó, no li'ls considera un método fiable per a determinar la data de naiximent de Jesús.[18] Rahner afig que els autors dels evangelios generalment es varen enfocar en elements teològics més que en cronologia històriques.[19]

Tant Mateo com Lucas associen el naiximent de Jesús en l'época d'Herodes el Gran.[19] Mateo 2:1 senyala que «Jesús va nàixer en Belén de Judea en dies del rei Herodes». També dona a entendre que Jesús va poder tindre fins a dos anys en el moment de la visita dels macs (Magi), perque Herodes va ordenar l'assessinat de tots els chiquets fins a l'edat de dos anys, «conforme a l'hora que havia inquirit dels macs» (Mateo 2:16).[20] En adició, si la frase de Lucas 3:23 «Jesús mateixa en escomençar el seu ministeri era com de trenta anys» s'interpreta en el sentit de 32 anys, açò podria coincidir en una data de naiximent just dins del regnat de Herodes, qui va morir en el 4 a. C.[21][22][23][24][25][26]

Lucas 1:5 menciona el regnat de Herodes poc abans del naiximent de Jesús,[10] i ubica el naiximent durant el cens de Quirino, mencionat per l'historiador judeu Josefo en el seu llibre Antiguetats judeues (escrit c. 93 d. C.), datant-ho al voltant de l'any 6 d. C.,[19] en indicar que la governació de Síria de Quirino/Cirenio va escomençar en eixe any i es va portar a terme un cens durant el seu mandat en algun moment entre 6 i 7 d. C.[27][n. 1]


Ya que Herodes va morir varis anys abans d'este cens, la majoria dels erudits descarten el cens i generalment accepten una data de naiximent entre 6 i 4 a. C., l'any en el que va morir Herodes.[1][10] Tertuliano va sostindre, uns dos sigles més vesprada, que es varen realisar atres censos en tot lo món romà baix Saturnino al mateix temps.[28][29][30] Alguns erudits i comentaristes bíblics creuen que els dos relats es poden harmonisar,[31][32] argumentant que el text de Lucas pot llegir-se com a «cens abans de que Cirenio [Quirino] fora governador de Síria», és dir, que Lucas en realitat s'estava referint a un cens completament diferent. No obstant la majoria dels acadèmics rebuja estos arguments.[n. 2]

Dates segons l'Estrela de Belén

Vore també: Estrela de Belén
 
Adoració dels Reis Macs, del pintor florentino Giotto (1267-1337). l'estrela de Belén apareix com un cometa sobre el chiquet. Giotto va ser testic de l'aparició del cometa Halley en 1301.

Evidències provinents de la Bíblia i de l'astronomia indiquen que l'Estrela de Belén podria haver segut un cometa observat en l'any 5 a. C. per astrònoms chinencs, tal com es menciona en el Llibre de Han.[36] Esta teoria senyala que Jesús va nàixer entre el 9 de març i el 4 de maig del 5 a. C., molt possiblement prop de la Pasqua: del 13 al 27 d'abril d'eixe any. Un naiximent durant la primavera s'ajusta al relat de Lucas, en el que es descriu a pastors que residien en els camps pròxims i cuidaven les seues ovelles durant les nits.[37]

Atres registres evangèlics

 
Disputa de Jesús i els fariseos, de James Tissot (c. 1890).

Un atre enfocament per a estimar l'any de naiximent de Jesús es basa en un intent de treballar en retrospectiva des del moment en que va escomençar a predicar, usant la declaració en Lucas 3:23 de que «era com de trenta anys» en eixe moment. Jesús va escomençar a predicar despuix de ser batejat per Juan el Batiste i, segons Lucas, Juan solament va escomençar a batejar persones en «l'any quinzé de l'imperi de Tiberio César» (Lucas 3:1-2), lo que els erudits estimen situe l'any aproximadament entre el 28 i el 29 d. C. En treballar en retrospectiva a partir d'açò, semblaria que Jesús provablement va nàixer no més vesprada de l'any 1 a. C. Una atra teoria és que la mort de Herodes va ser tan tarde com despuix de l'eclipse de giner d'1 a. C. o inclús en 1 d. C., despuix de l'eclipse que va ocórrer en decembre d'1 a. C.

Esta data és confirmada independentment per una referència en l'Evangeli de Juan (Juan 2:20), que senyala que el Temple estava en el seu quadragèsim sext any de construcció quan Jesús va escomençar el seu ministeri durant la Pasqua, que correspon aproximadament al 27-29 d. C., segons estimacions acadèmiques.

Segons Dionisio l'Exigu: el sistema «Anno Domini»

El sistema de datació «Anno Domini» va ser ideat en 525 per Dionisio l'Exigu per a enumerar els anys en la seua taula pascual. El seu sistema va substituir a l'era dels màrtirs que s'havia utilisat en taules pascuales més antigues, ya que no desijava perpetuar la memòria d'un tirà que va perseguir als cristians.[38] L'últim any de l'antiga taula, l'any 247 de l'Era dels Màrtirs de Diocleciano, va ser seguit immediatament pel primer any de la seua taula, l'any 532 de l'Era Cristiana. Quan Dionisio va idear la seua taula, els anys del calendari juliano s'identificaven nomenant als cònsuls que ocupaven el càrrec eixe any; el propi Dionisio va afirmar que el «any actual» era «el consulat de Probus Junior», que era 525 anys «des de l'encarnació del nostre Senyor Jesucristo».[39] Aixina, Dionisio va donar a entendre que l'encarnació de Jesús va tindre lloc 525 anys abans, sense especificar l'any concret en el que va ocórrer el seu naiximent o concepció. «No obstant, en ninguna parte de la seua exposició de la taula Dionisio relaciona la seua época en cap atre sistema de datació, ya siga el consulat, l'Olimpiada, l'any del món o l'any de regnat d'Augusto; i molt manco explica o justifica la data subjacent».[40]

Bonnie J. Blackburn i Leofranc Holford-Strevens presenten breument arguments a favor dels anys 2 a. C., 1 a. C. o 1 d. C. com l'any que Dionisio va considerar per a la Natividad o l'Encarnación. Entre les fonts de confusió es troben:[41]

  • En l'actualitat, Encarnación és sinònim de concepció, pero alguns escritors antics, com Beda el Venerable, consideraven que l'encarnació era sinònim de Natividad.
  • L'any civil o consular començava l'1 de giner, pero l'any de Diocleciano començava l'1 de setembre.
  • Hi havia inexactitudes en les llistes de cònsuls.
  • Hi havia sumixques confuses dels anys de regnat dels emperadors.


Es desconeix cóm Dionisio va establir l'any del naiximent de Jesús. Una teoria important és que Dionisio va basar el seu càlcul en l'Evangeli de Lucas, que afirma que Jesús tenia «uns trenta anys» poc despuix del «any quinze del regnat de Tiberio César» (28/29 d. C.), i per lo tant va restar trenta anys d'eixa data, o que Dionisio va contar 532 anys cap a arrere des del primer any de la seua nova taula.[42][43][44] Este método va ser provablement l'utilisat per historiadors antics com Tertuliano, Eusebio o Epifanio, els qui coincidixen que Jesús va nàixer en l'any 2 a. C., provablement seguint esta afirmació sobre l'edat de Jesús (és dir, restant trenta anys a l'any 29 d. C.).[45] Alternativament, Dionisio va poder haver utilisat una font anterior desconeguda. El Cronógraf del 354 afirma que Jesús va nàixer durant el consulat de César i Paulo (1 d. C.), pero la llògica darrere d'açò també es desconeix.[44]

Georges Declercq ha especulat que el desig de Dionisio de substituir els anys de Diocleciano per un calendari basat en l'encarnació de Jesús tenia com a objectiu evitar que la gent creguera en l'imminent fi del món.[46] En aquella época, alguns creïen que la resurrecció dels morts i el fi del món es produirien 500 anys despuix del naiximent de Jesús. L'antic calendari Anno Mundi començava teòricament en la creació del món segons l'informació del Antic Testament. Es creïa que, segons el calendari Anno Mundi, Jesús va nàixer en l'any 5500 (5500 anys despuix de la creació del món) i que l'any 6000 del calendari Anno Mundi marcaria el fi del món.[47][48] El «Anno Mundi» 6000 (aproximadament l'any 500 d. C.) s'equiparava aixina en la finalitat del món[49][50]


El papa Benedicto XVI afirma que Dionisio l'Exigu va cometre un error.[51][52]

Dia i temporada

 
L'àngel apareixent als pastors, de Govert Flinck (1639).

A pesar de la celebració moderna de la Nadal en decembre, ni el Evangeli de Mateo ni el Evangeli de Lucas mencionen una temporada per al naiximent de Jesús. S'han fet arguments erudits sobre si els pastors haurien estat pastando la seua rabera durant el hivern, en alguns estudiosos desafiant un naiximent hivernal per a Jesús i alguns defenent l'idea citant la suavitat dels hiverns en l'antic Israel i les regles rabínicas sobre les ovelles prop de Belén abans de febrer.

Alexander Murray sosté que la celebració del Nadal com el dia del naiximent de Jesús es basa en una data d'una festa pagana en lloc d'un anàlisis històric. Saturnalia, la festa romana de Saturn, es va associar en el solstici de hivern. Saturnalia se celebrava el 17 de decembre del calendari juliano i despuix es va expandir en festivitats fins al 23 de decembre. La festivitat es va celebrar en un sacrifici en el Temple de Saturn i en el Fòrum Romà, aixina com en un convit públic, seguit de obsequios privats, festes contínues i una atmòsfera de carnestoltes que trastocaba les normes socials romanes. La festa romana de Natalis Solis Invicti també s'ha sugerit, ya que es va celebrar el 25 de decembre i es va associar en alguns emperadors destacats. És provable que la data de la festa cristiana (catòlica) fora elegida pel marcat contrast i triumfo de Crist sobre el paganisme; de fet, els nous converso que varen intentar introduir elements pagans en les celebracions cristianes varen ser severament reprendidos.

Alternativament, el 25 de decembre pot haver segut seleccionat per la seua proximitat al solstici de hivern pel seu significat teològic simbòlic. Despuix del solstici, els dies comencen a allargar-se en més hores de llum solar, lo que els cristians consideren com la representació de la Llum de Crist entrant en el món. Este simbolisme s'aplica igualment a la celebració de la Natividad de Juan el Batiste el 24 de juny, prop del solstici d'estiu, basada en el comentari de Juan sobre Jesús: «És necessari que ell creixca, pero que yo minve» (Juan 3:30).

En els sigles I i II, el Dia del Senyor (dumenge) va ser la primera celebració cristiana i va incloure una série de temes teològics. En el II, la resurrecció de Jesús es va convertir en una festa separada (ara cridada Pasqua) i en el mateix sigle va escomençar a celebrar-se l'Epifanía en les Iglésies orientals el 6 de giner. La festa de la Natividad, que més vesprada es va convertir en Nadal, va ser una festa del IV en l'Iglésia occidental, especialment en Roma i el nort d'Àfrica, encara que no se sap exactament on i quàn es va celebrar per primera volta.

La font més antiga que indica el 25 de decembre com la data de naiximent de Jesús és provablement un llibre d'Hipólito de Roma, escrit a principis del III. Va basar el seu punt de vista en la suposició de que la concepció de Jesús va tindre lloc en l'equinoccio de primavera, que Hipólito va datar en el 25 de març, i despuix va agregar nou mesos per a calcular la data de naiximent. Eixa data es va utilisar despuix per a la celebració de Nadal.


Juan Crisóstomo també va advocar per una data del 25 de decembre a fins del IV, basant el seu argument en la suposició de que l'ofrena d'incens mencionada en Lucas 1:8-11 es referix a l'ofrena d'incens per un sum sacerdot en Yom Kipur (principis d'octubre) i contant quinze mesos cap a avant. No obstant, açò va ser molt provablement una justificació retrospectiva d'una elecció ya feta en lloc d'un intent genuí de derivar la data de naiximent correcta.

Per últim, el 25 de decembre podria ser una referència a la data de la Festa de la Dedicació, que es produïx el 25 de Kislev del calendari judeu. Açò requeriria que els primers cristians simplement traduïren Kislev directament a decembre.

Notes

  1. ↑ Josefo indica que el cens baix Cirenio (una atra forma del nom «Quirinius») va ocórrer en l'any 37 despuix de la victòria d'Octavio (és dir, Cayo Juliol César Augusto) sobre Marco Antonio en la batalla de Actium, que els registres històrics daten el 2 de setembre de 31 a. C.
  2. ↑ Vermes 2006, p. 28–30. En paraules de Geza Vermes, estos arguments han segut rebujats per la corrent principal com a «acrobàcia exegéticas»,[33] que sorgix de la suposició de que la Bíblia és infalible,[34] i la majoria dels erudits han conclós que el relat de Lucas és un error.[33][35]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dunn, 2003, p. 324.
  2. ↑ Doggett, L. E. (2000). «Calendars», Explanatory supplement to the astronomical almanac, Sausalito, CA: University Science Books, pp. 579. ISBN 0-935702-68-7. «Although scholars generally believe that Christ was born some years before AD 1, the historical evidence is too sketchy to allow a definitive dating»
  3. ↑ Dunn, 2003, p. 344.
  4. ↑ D. A. Carson, Douglas J. Moo & Leon Morris. (1992). An Introduction to the New Testament, 54, 56. Grand Rapids, MI: Zondervan Publishing House.
  5. ↑ Grant, Michael (1977). Jesus: An Historian's Review of the Gospels, Scribner's, p. 71.
  6. ↑ Ben Witherington III, "Primary Sources", Christian History 17 (1998) No. 3:12–20.
  7. ↑ Rahner, 1975, p. 731.
  8. ↑ «Jesus - Jewish Palestine, Messiah, Nazareth | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-01-06.
  9. ↑ Maier, 1989, p. 113-129.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Niswonger, 1992, p. 121-124.
  11. ↑ Molnar, 1999, p. 48-61.
  12. ↑ Maier , 1989, pp. 113–129.
  13. ↑ Molnar , 1999, p. 104.
  14. ↑ Hijmans, S.E., “'Sol: The Sun in the Art and Religions of Rome”', 2009, p. 584
  15. ↑ Rahner, 2004, p. 732.
  16. ↑ Borg i Wright, 1999, p. 179. «I (and most mainline scholars) do not see these stories as historically factual».
  17. ↑ Funk i Jesus Seminar, 1998, p. 499. «There is very little in the two infancy narratives that reflects historical reminiscence».
  18. ↑ Sanders, 1993, p. 85-88.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Rahner, 2004, p. 731.
  20. ↑ Freed, 2004, p. 119.
  21. ↑ Barnes, Timothy David(1968).«The Dona't of Herod's Death».Journal of Theological Studies.(19)
  22. ↑ Bernegger, P. M.(1983).«Affirmation of Herod's Death in 4 B.C».Journal of Theological Studies.34(34)
  23. ↑ Gelb, Norman (21 de febrer de 2013). Herod the Great: Statesman, Visionary, Tyrant, Rowman & Littlefield Publishers, p. 140.
  24. ↑ Vardaman i Yamauchi, 1989, p. 93-94.
  25. ↑ Schürer, Emil; Vermès, Géza; Miller, Fergus (1973). History of the Jewish People in the Age of Jesus Christ, A&C Black, p. 328. ISBN 9780567022424.
  26. ↑ Steinmann, Andrew E.(2009).«When Did Herod the Great Reign?».Novum Testamentum.51(1): 1–29.doi:10.1163/156853608X245953.
  27. ↑ Josefo. The Antiquities of the Jews. Book 18, Chapters 1–2.
  28. ↑ Evans, C. F.(1973).«Tertullian's reference to Sentius Saturninus and the Lukan Census».Journal of Theological Studies.XXIV(1): 24–39.
  29. ↑ Vardaman i Summers, 1998, p. 121-126.
  30. ↑ Rhees, Rush (2005). The Life of Jesus of Nazareth, pp. 53.
  31. ↑ Archer, 1982, p. 366.
  32. ↑ Bruce, F. F. (2003). The New Testament Documents: Llaure They Reliable?, Eerdmans Publishing, pp. 87-88.
  33. ↑ 33,0 33,1 Vermes, 2006, p. 28–30.
  34. ↑ Novak, 2001, p. 296–297.
  35. ↑ Brown, 1978, p. 17.
  36. ↑ Matney, Mark(3 de decembre de 2025).«The star that stopped: The Star of Bethlehem & the comet of 5 BCE».Journal of the British Astronomical Association.135(6): 387–406.doi:10.64150/193njt.Consultat el 20 de decembre de 2025.
  37. ↑ Colin Humphreys, 'The Star of Bethlehem', in Science and Christian Belief 5 (1995), 83–101.
  38. ↑ Blackburn i Holford-Strevens, 2003, p. 767.
  39. ↑ Cicle de dèneu anys de Dionisio Introducció i primer argument.
  40. ↑ Blackburn i Holford-Strevens, 2003, p. 778.
  41. ↑ Blackburn i Holford-Strevens, 2003, pp. 778–79.
  42. ↑ Teres, Gustav(octubre de 1984).«Càlculs de temps i Dionisio Exigu».Revista de Història de l'Astronomia.15(3): 177–88.doi:10.1177/002182868401500302.
  43. ↑ Tøndering, Claus, Preguntes freqüents sobre el calendari: Contant anys
  44. ↑ 44,0 44,1 Mosshammer, Alden A (2009). The Easter Computus and the Origins of the Christian Era, Oxford University Press, pp. 319–56. ISBN 978-0191562365.
  45. ↑ Finegan, Jack (2015). The Handbook of Biblical Chronology, Hendrickson Publishers, pp. 345. ISBN 978-1-61970-641-5.
  46. ↑ Declercq, Georges (2000). «Anno Domini. The Origins of the Christian Era» Turnhout, Bèlgica
  47. ↑ Wallraff, Martin: Julius Africanus und die Christliche Weltchronik. Walter de Gruyter, 2006
  48. ↑ Mosshammer, Alden A. (2009). «The Easter Computus and the Origins of the Christian Era». Oxford University Press, pp. 254, 270, 328
  49. ↑ Declercq, Georges (2000). «Anno Domini. Els orígens de l'era cristiana». Turnhout, Bèlgica, pero esta data ya havia passat en l'época de Dionisio. El Història Brittonum, atribuïda a Nennius i escrita en el sigle IX, fa un us extensiu del sistema de datació Anno Passionis (AP), que era d'us comú, aixina com del sistema de datació AD, més recent. El sistema de datació AP va prendre el seu inici del «Any de la Passió». Els experts accepten generalment que hi ha una diferència de 27 anys entre les referències AP i AD.
  50. ↑ Halsall, Guy (2013). “'Worlds of Arthur: Facts & Fictions of The Dark Ages”'. Oxford University Press, pp. 194–200.
  51. ↑ Pollak, Sorcha(2012-11-22).«Pope Benedict Disputes Jesus' Date of Birth».Consultat el 2023-08-09.
  52. ↑ Pope Benedict XVI (2012). Jesus of Nazareth: The Infancy Narratives, Bloomsbury Publishing, pp. 61–62. ISBN 978-1-4081-9454-6. Consultat el 2023-08-09. «is therefore to be plagau a few years earlier»

Bibliografia

Llectures adicionals

Chryssides, George D. (2009-10-12). «Christmas», The A to Z of Jehovah's Witnesses, Bloomsbury Publishing USA. ISBN 9798216245155.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Data_de_naiximent_de_Jesús&oldid=1597410»