Era diocleciana

La era diocleciana (anno Diocletiani) coneguda també com era dels màrtirs és un método de numeració dels anys usat pels cristians d'Aleixandria durant el IV i V. Els cristians occidentals es varen enterar d'ell pero casi no ho varen usar.

Pren el seu nom de l'emperador romà Diocleciano qui va promoure la més prolongada persecució contra els cristians en l'Imperi. Com Diocleciano va començar el seu regne durant l'any alejandrino el 29 d'agost de 284, l'any 1 va començar en eixa data. Quan Dionisio l'Exigu va continuar estes taules per atres 95 anys, va reemplaçar l'era diocleciana per l'era cristiana o anno Domini perque no desijava continuar el recort d'un tirà que havia perseguit als cristians. L'era cristiana va aplegar a prevaldre en l'occident llatí pero no va ser usat en l'Est grec fins als temps moderns.

Va començar a ser usada el 29 d'agost de l'any 284. Des de el VII va prendre també el nom de Era dels màrtirs. Es va difondre des d'Egipte fins a inclús Milà (existix una carta d'Ambrosio de Milà a on s'atesta el seu us).

Per a conéixer l'any corresponent segons l'era cristiana n'hi ha prou en sumar a l'any de l'era diocleciana 284, encara que cal tindre en conte que en els distints calendaris l'any escomença en dates diferents.