Colors polítics

The Polling (La votació), quadro de William Hogarth. Votació en el parlament britànic en 1754. Inclou una bandera blava representant als Tories i una atra taronja representant als Whigs.

Els colors polítics són una série de colors que, associats a les diferents ideologies polítiques, s'utilisen com signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidente en el de les banderes o algun atre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises. No obstant, en ocasions l'us d'alguns colors coincidix en ideologies polítiques molt opostes. També s'associen els colors polítics a atres moviments molt lligats a la política, com els distints moviments socials o la propugnaació de distints sistemes econòmics.

Els colors com el blau i el roig estan entre els més amprats per la seua associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició inclús més antiga que el propi orige del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució francesa, puix s'incloïen en una expressió molt estesa per a designar les diferències socials: l'oposició entre sanc blava i sanc roja. Per un atre costat, l'oposició de roig i negre també ha segut molt utilisada en el mateix fi, com en el títul de la novela de Stendhal, Rojo i negre, que es referix a l'oposició entre uniformes (simbolisant la Revolució) i sotanes (simbolisant l'Antic Règim).

Els colors també s'utilisen simbòlicament en gran número de situacions, caràcters, moviments, associacions, equips deportius, etc. Encara que estos aspectes res tingueren que vore en la política, a voltes s'entremesclen.

Groc

Stand del Freie Demokratische Partei (Partit Democràtic Lliberal d'Alemània).

En la majoria dels països europeus el groc s'associa als partits lliberals i als lliberals libertarios incloent Renovar Europa i als lliberal demócrates. Els partits lliberals es caracterisen per ser partits travessers, que no s'enquadren en l'espectre esquerra-centre-dreta, sino que tenen una ideologia política lliberal en política econòmica i, al mateix temps, tenen una política lligada a la defensa dels drets civils, de forma similar al Partit Demócrata en Estats Units.

També existix l'expressió colores políticos per als partits que recolzaven al patró en les folgues. El sindicalisme groc sorgiria en França en 1899. Seria fundat el primer sindicat d'este tipo per un grup d'obrers contraris a les folgues i elegirien el color groc en contraposició al roig dels sindicats socialistes. Per estos antecedents es califica de "grocs" en modo pijoratiu a els qui tenen posicions vacilantes, especialment entre simpatisants d'esquerra contra aquells que se'ls percep com "quintes columnes" d'eixe espectre polític.

Argentina

El color groc és usat pel partit de centre dreta Pro dirigit per Maurici Macri. Este partit va governar en l'Argentina entre 2015 i 2019, en aliança en el radicalisme i la Coalició Cívica ARI.

Birmània

Protestes en Birmània en l'any 2007.

En el budisme, de forma similar al hinduisme, el groc safrà és el color representatiu d'esta religió per la vestimenta dels monges budistes. En Birmània es varen produir en 2007 unes protestes antigubernamentales denominades en el seu conjunt com a «revolució safrà», degut a que varen anar els monges budistes els que varen instigar el tumult contra el govern antidemocràtic del país.

Chile

En 2021 va sorgir el moviment polític Grocs per Chile, liderat per l'escritor i periodiste Cristian Warnken, com una agrupació crítica en la Convenció Constitucional i vàries de les idees plasmades en el proyecte de constitució que elaborava dita instància. Finalment, varen cridar a votar pel Rebuig en el Plebiscit del 4 de setembre de 2022.

Colòmbia

El groc representa en Colòmbia al Pol Democràtic Alternatiu. Supon una excepció a la majoria de partits d'esquerra. La raó d'açò és que el color roig ya era usat pel Partit Lliberal Colombià (d'ideologia socialdemócrata), per lo tant es va elegir este color que està present en la bandera del país i no és usat per cap atra força política.

Logo del Pol Democràtic Alternatiu.

Costa Rica

En Costa Rica el color groc es troba generalment associat al Partit Acció Ciutadana, un dels majors del país i de centre-esquerra, encara que la seua bandera formalment té dos franges una groga i una atra roja dividides per una llínea diagonal, la publicitat, pàgina web, camisetes del partit i atres símbols casi sempre usen el groc. El roig s'usa menys freqüentment puix ya s'associava abans al Moviment Libertario, partit de dreta lliberal. També el Front Ampli, partit d'esquerra, utilisa una bandera de color groc i est és el color freqüentment usat pels sindicats del ICE. El partit cristià Restauració Nacional també utilisa el groc junt al blau com els seus colors. El groc solia ser més prominent en la seua primera bandera (sent un rectàngul groc salve per un sol blau en el cantó), pero posteriorment mutó a una bandera de dos franges.

• Erro al crear miniatura:
  Bandera del Partit Acció Ciutadana.
• Erro al crear miniatura:
  Bandera del Front Ampli.
• Erro al crear miniatura:
  Bandera de Restauració Nacional.

Índia

El groc safrà és també representatiu del nacionalisme Hindú en l'Índia (The Polling) degut a que és el color predominant en la religió majoritària del país: el hinduisme. Encara que es desconeix el motiu, és possible que siga degut a que el color Freie Demokratische Partei represente al fòc, molt important en els rituals hindús. La La votación (en espanyol l'azafranización) és un neologisme usat en Índia per a referir-se a la transformació de l'Índia en una «hacer amarillismo» en perjuí del restant de minories religioses del país. Per una atra part, la colores políticos (la brigada safrà) és el conjunt de persones i organisacions polítiques que promouen el nacionalisme hindú i està en contra d'atres minories religioses que existixen en l'Índia.

Judaisme

l'insígnia groga, també coneguda com a estrela groga, va anar un símbol segregativo i discriminatori, impost en Alemània entre 1939 i 1945.

Encara que el color més representatiu del judaisme és el blau, el color groc li ha segut impost al judaisme, possiblement per ser un color fàcilment identificable per a marcar-los (en paraments o insígnies) per ser minoria religiosa en qualsevol país, tant cristià com musulmà. En l'IV Concilie de Letrán en 1215 es va decidir que en els països cristians els judeus i els musulmans devien distinguir-se pel seu propi Rojo y negro (parament o roba). En molts casos es va aplegar a l'extrem d'obligar-los, concretament als judeus, a dur algun tipo d'element groc, com el capell groc. Encara que en alguns llocs d'Europa es va usar també el roig i el blanc per a diferenciar als judeus.

A lo llarc de l'història l'antisemitisme va persistir, sobretot en Europa, i es manifestaria en la seua màxima expressió durant la Segona Guerra Mundial. En els països ocupats per l'Alemània nazi s'obligava als judeus a portar una insígnia groga en l'apariència d'una estrela de David. Açò va vindre acompanyat durant el transcurs de la guerra en privacions de la llibertat, vexacions i la confinaació en guetos de la població judeua europea, a la que subsecuentement es va enviar a camps de concentració i d'extermini. El resultat d'això va ser lo que es coneix com holocaust judeu.

Mèxic

En Mèxic el Partit de la Revolució Democràtica és un partit de centroizquierda progressista que usa el groc en lloc del roig, com sol ser normal en els partits comunistes o socialdemócrates.

Anteriorment, en els anys 1920 i 1930 els camises dorades varen ser un grup antisemita pronazi que estaven vinculats a Acció Revolucionària Mexicanista. Varen sorgir per la proliferació de població judeua en les ciutats mexicanes. Este aument dels estrangers en Mèxic chocava en la política nacionaliste del govern de llavors.

Perú

En Perú el groc representa al Partit Solidaritat Nacional, partit de centroderecha presidit pel exalcalde de Llima Luis Castañeda Lossio.

Regne Unit

Erro al crear miniatura:

Estandart Real d'Escòcia fins a 1603.

En el Regne Unit, concretament en Escòcia, el color del The Polling (Partit Nacional Escocés) és el groc, degut a que és el color predominant en l'escut d'Escòcia —heráldicamente el color o esmalt de l'escut és en realitat en colores políticos— i del seu estandart real que escomençarien a utilisar-se en el XII durant el regnat de Guillermo I d'Escòcia. El partit va ser fundat en 1934 per John MacCormick i busca l'independència d'Escòcia del Regne Unit. Curiosament aúna en la seua ideologia nacionalisme i socialdemocracia. Per tant, supon una excepció entre els partits socialdemócrates que ampren majoritàriament el color roig.

Suècia

En Suècia és el color del partit de ultraderecha Demócrates de Suècia, alguna cosa inusual en els partits d'eixa ideologia.

Veneçola

En Veneçola el groc és color que durant molts anys va identificar al partit Unió Republicana Democràtica, i que des de finals de el XX i en combinació en el color negre identifica al partit Primer Justícia (PJ) que es definix com a “progressiste-humaniste”. També s'identifica en este color el partit Proyecte Veneçola en alusió a la seua simbologia en el sol.

Blau

Sede del Partit Popular. Es pot vore el lema populars en un fondo blau.

S'associa generalment este color a la dreta política. El Partit Popular d'Espanya, el Partit Conservador de Colòmbia o el Partit Conservador del Regne Unit, entre molts atres partits d'idèntica ideologia ho usen. No obstant, el taronja és també un color recurrent per a este tipo de partits, cridats neolliberals o democristianos.

El fet de que el blau siga considerat el color dels partits polítics d'ideologia conservadora, es remonta a el XVII quan els tories ho usaven com a color polític en el Regne Unit, el primer país que va adoptar la monarquia parlamentària.

No obstant, en la revolució francesa el blau va començar sent un «color republicà, que s'oponia al blanc monàrquic i al negre del partit clerical». Seria desplaçat a la dreta per l'influència del blau dels tories britànics i per la divisió del parlament francés format llavors per republicans, uns moderats, els que s'assentaven a la dreta i uns atres més radicals que s'assentaven a l'esquerra —d'a on sorgirien els térmens esquerra i dreta política—. Els més radicals pronte desplaçarien el blau a la «dreta» adoptant ells paulatinament el roig.

Camises blaves

Bandera dels blueshirts irlandesos.

En independència d'utilisacions anteriors, des dels anys trenta el color blau es vincula al nacionalsindicalisme, pel color blau mahón de les camises azuis del Movimento Nacional-Sindicaliste portugués que va ser fundat en 1932, un any abans que la Falange Espanyola. La Falange va adoptar part dels seus distintius, entre ells les camises blaves.

Atres partits propencs al fascisme varen utilisar el color blau, com els blueshirts en l'àmbit anglosaxó (Regne Unit, Irlanda, Canadà i Estats Units). En China també va existir la Societat de Camises Blaves vinculada al Kuomintang en els anys trenta, inspirada parcialment en el fascisme europeu. Ho varen usar també en França el Mouvement Franciste (Moviment Francista) i Solidarité Française (Solidaritat Francesa).

Costa Rica

El blau va ser el color de la bandera usada pel Partit Unió Nacional d'ideologia lliberal que va dur a la presidència a Mario Echandi en 1958 en respal del calderonisme. En la década dels quaranta, els calderonistas usaven una bandera de tres franges de colors roig, blau i groc i, despuix de la fundació del Partit Unitat Social Cristiana, continuador de la tradició calderonista, este va usar una bandera similar, pero en els colors roig i blau solament. Actualment, s'identifica a el PUSC en el color blau, encara sent un partit d'ideologia socialcristiana.

Espanya

Erro al crear miniatura:

Manifestació contra el govern espanyol durant la treua d'ETA el 10 de març de 2007.

Aparte de l'us de la camisa blava, este color va donar nom també a la Divisió Blava, formada per voluntaris falangistes i que participaria en la Segona Guerra Mundial recolzant a l'Alemània nazi.

Més alvance, en 1993, com a protesta pel seqüestre de Juliol Iglésies Zamora per part de Euskadi Ta Askatasuna (ETA), la coordinadora Gest per la Pau d'Euskal Herria va cridar a utilisar tires de tela blava subjectes per un imperdible per a reclamar la seua lliberació i expressar el rebuig a ETA. El llaç propost originalment per Gest per la Pau tenia forma de (inicial de Askatu, lliberar en vasc), encara que també es varen utilisar llaços en forma de bucle. Gest per la Pau va tornar a demanar l'us del llaç blau com a protesta contra els següents seqüestres de ETA. En 2007, dirigents del Partit Popular varen cridar a utilisar el llaç blau com a protesta per la política penitenciària del govern del Partit Socialiste Obrer Espanyol, lo que va ser desaconsellat per Gest per la Pau, que instava a mantindre el caràcter unitari del símbol.

Estats Units d'Amèrica

El Partit Demócrata utilisa el color blau. La seua posició més a l'esquerra o a la dreta del Partit Republicà ha variat històricament, sent considerat en l'actualitat el principal partit d'esquerra, pero d'ideologia socioliberal (en política econòmica com el segur social universal o l'increment d'imposts que poden considerar-se intervencionistes), lo que contrasta en el restant del món coincidente en la majoria dels casos que els partits d'esquerra/centroizquierda utilisen el color roig.

Judaisme

Bandera del Estat d'Israel.

Encara que el món s'ha empenyorat en senyalar-los en el color groc, el color del judaisme és en realitat el blau, degut a que en la tradició hebrea est representa la divinitat, ya que és el color del cel i el mar. El color es pot apreciar tant en l'estrela de David com en la bandera d'Israel, que en el seu dia va ser la bandera del moviment sioniste fins a la creació del país.

La bandera es va basar en el talit, un parament que es posen sobre el cap els judeus a el hora de resar, sol ser blanc en ralles negres (talit gadol) com a senyal de luto per la destrucció del Temple de Jerusalem, en ralles blaves que representen la purea o en ralles d'or que representen la glòria de Deu.

Imperi bizantí

Erro al crear miniatura:

Mosaic que representa a un campeó de cuadriga romà.

En l'imperi romà existien quatre equips de cuadrigues que competien en els circs romans: la roja (russata), la blanca (albata), la blava (veneta) i la verda (prasina). D'estos, solament quedarien els dos últims: el blau i el vert i els seus respectius partidaris eren els blaus (venetoi) i els verts (prasinoi). En la desintegració del Imperi romà d'Occident estos equips seguirien disputant-se el liderage en els circs del Imperi bizantí. En el temps cada facció no solament va representar una oposició deportiva, sino també una oposició política i religiosa.

Els blaus eren acérrimos catòlics i solien representar a la classe terratinent i l'antiga aristocràcia grecorromana, afirmaven la seua ortodòxia teològica en recolzar el Concilie de Calcedonia —també se'ls cridava calcedonios—. Varen ser favorits per l'emperador Justiniano I, fervent venetoi, durant el seu regnat.

Romania

En Romania, els Lăncieri varen ser el primer moviment en adoptar camises de color blau en els anys 20 i 30 de el XX, a imitació de les camises negres del fascisme italià. Era un grup violent del que es va separar com a grup la Guàrdia de Ferro, que va optar per les camises verdes.

Taiwan

En Taiwan la Coalició pa-blau és una aliança de partits hereus de l'ideologia capitaliste i nacionaliste del Kuomintang fundat en 1911, pero que encara perviu en Taiwan. Propugna la reunificació en China i les bones relacions econòmiques en la República Popular China a pesar de ser contraris a l'ideologia d'esta. S'oponen a la Coalició pa-vert que busca l'independència de China.

Veneçola

En Veneçola, el color blau representa a varis partits polítics que res tenen que vore en l'ideologia conservadora o democristiana com són Pàtria Per a Tots d'ideologia socialista, Causa Radical usa el blau celest junt al vert llima sent un partit laborista, la coalició Taula de l'Unitat Democràtica que amalgama a una série de partits socialdemócrates fins a lliberals usa també el groc en contraposició al Gran Pol Patriòtic. El socialdemócrata Alvançada Progressiste ho usa junt al taronja i el socialdemócrata Un Nou Temps ho usa junt al roig i al blanc. També usava el color blau el Moviment d'Integritat Nacional (MIN), partit fundat per Renny Ottolina.

Eixèrcits blaus

El general polac Józef Haller en el seu Eixèrcit Blau.

En la guerra polac-soviètica de 1919 a 1921, França va facilitar l'arribada de l'Eixèrcit Blau de voluntaris polacs a Polònia per a lluitar per l'independència del seu país, que perillava per les pretensions de Lenin d'expandir el comunisme per Europa, ya que Polònia era el pont entre la recent creada Unió Soviètica i la revolució alemana. Este eixèrcit va lluitar anteriorment en la Primera Guerra Mundial en el bando aliat. El seu nom es deu únicament al color blau dels uniformes dels seus soldats, pero la seua contraposició al roig soviètic li va otorgar un simbolisme de resistència front al invasor.

Paralelament va sorgir la rebelió de Tambov en ple cor de Rússia desafiant als bolcheviques i també es va conéixer a este eixèrcit com a blau o vert, presumiblement elegit este color en contraposició al roig de l'Eixèrcit soviètic.

Institucions internacionals

Vàries organisacions internacionals utilisen el color blau en les seues banderes i com a color identificativo, com les Nacions Unides i les seues agències (UNICEF, FAO, Unesco, etc.); l'OTAN (a on simbolisa el color del Oceà Atlàntic) i l'Unió Europea. En estos últims casos, l'oposició durant la guerra freda al bloc comuniste (que utilisava el color roig) era àmpliament utilisada a el hora de colorear les representacions cartogràfiques de distints fets interpretables políticament (front als seus rivals en aliances militars com el Pacte de Varsòvia o econòmiques com el COMECON).

• 
  Bandera de l'Unió Europea.
• Erro al crear miniatura:
  Bandera de l'OTAN.

Nacions Unides

El color blau és usat per l'ONU en missions de pau; apareix en la seua bandera i en les boines dels militars enviats per la ONU a països en guerra o en conflicte per a acabar en un enfrontament polític o intentar protegir a la població civil, entre atres objectius humanitaris.

• 
  Bandera de les Nacions Unides.
• 
  Bandera de l'Unesco.

Vore també

• Espectre polític
• Esquerra política

• Dreta política
• Colors de l'islam
• Revolucions de colors

Bibliografia

• (2006) Breu història dels colors, Paidós Ibèrica. ISBN 84-493-1947-1..