Clima d'Espanya

Clima d'Espanya

Mapa de les distintes regions climàtiques en Espanya

Mediterràneu continental  Mediterràneu llitoral  Mediterràneu semiárido  Oceànic continental  Oceànic llitoral  De montanya  Subtropical

La península ibèrica està ubicada en un lloc destacat dins de la circulació general atmosfèrica, que no permaneix estàtica sino que existixen diferents moviments de nort a sur, segons l'estació de l'any. La península es troba en una zona templada, no tenint característiques climàtiques homogénees en ser zona de mescla entre zones d'aire càlit i zones d'aire fret (subtropicales i polars).

La variada orografia d'Espanya, aixina com la seua situació geogràfica, en latitut miges de la zona templada del hemisferi Nort, fa que el país tinga una notable diversitat climàtica. Aixina passem de llocs en suaus temperatures, entorn als 15 °C, a uns atres que superen els 40 °C en estiu, i de llocs en un clima oceànic humit en precipitacions anuals de més de 2500 mm a llocs en un clima mediterràneu desértico que no superen els 200 mm anuals, com és la veta de Gata, en 150 mm anuals.

No obstant, hi ha una série de traces generals que poden resumir-se en els següents punts:

• En les terres de l'interior, els valors descendixen de Ponent a Llevant.
• Les temperatures aumenten de nort a sur. La part septentrional del Replanell presenta valors entre els 10 °C i 15,5 °C, i la zona meridional, entre 12,5 °C i 15 °C.
• Giner sol ser el més en la temperatura mija més baixa, mentres que agost és el més en el promig més alt.
• Les temperatures de les aigües del Mediterràneu són més altes que les del Cantàbric. En el primer, la mija se situa entre els 15 °C i els 18 °C, mentres que en el segon, ronda els 14 °C.
• L'amplitut tèrmica és major en l'interior del Replanell, a on en ocasions alcança els 20 °C, mentres en llocs com Canàries eixa amplitut és menor, i entre el més més càlit i el més fret a penes hi ha variació de 5 °C.

Els diversos climes d'Espanya segons la classificació de Köppen

Plantilla:Climograma de sevilla Tradicionalment, s'han classificat quatre grans climes en Espanya: oceànic, mediterràneu (en algunes variacions), subtropical i de montanya. Cada u influïx en un àrea geogràfica clarament delimitada:

• El clima atlàntic: este clima s'estén per tot el nort i noroest de la Península, des dels Pirineus fins a Galícia. Es caracterisa per l'abundància de pluges, que solen superar els 1000 mm, repartides de manera regular a lo llarc de l'any. Per eixa raó, el paisage és molt vert. Les temperatures solen ser suaus per la rodalia de la mar: en hivern oscilen entre els 12 °C i els 15 °C i en estiu ronden els 20 a 25 °C. Les ciutats representatives són Sant Sebastià, Gijón, Santander, Bilbao, Foz, Vigo o Oviedo. De totes formes, i precisament per ser principalment ciutats costeres, la humitat sol intensificar les temperatures mínimes i màximes, sobretot en el sur de Galícia. Experts han aplegat a la conclusió de que en la ciutat de Vigo es varen alcançar els 52 °C com sensació tèrmica (Ona de calor de juliol de 2013), degut també a la poca diferència entre temperatura diürna i nocturna.
• El clima mediterràneu: este clima és el que predomina en Espanya, ya que s'estén a lo llarc de tot el llitoral mediterràneu, l'interior de la Península i l'archipèlec balear. No obstant, existixen considerables diferències entre unes zones i unes atres, lo que dona lloc a tres subdivisions:

1. El clima mediterràneu típic: comprén la major part de la costa del mateix nom, algunes zones de l'interior, Ceuta, Melilla i Balears. Les pluges són irregulars, entre els 400 i els 700 mm anuals, i es concentren especialment en autumne i primavera. Els hiverns són curts i suaus mentres que els estius són llarcs i calorosos. La temperatura mija anual ronda entre els 15 °C i els 18 °C. Les ciutats representatives són Barcelona, Valéncia, Palma de Mallorca o Castelló de la Plana.
2. El clima mediterràneu en hivern fret (també denominat "mediterràneu continentalizado"): es localisa en la Replanell Central, la depressió de l'Ebre, part del Guadalquivir i l'interior de la Comunitat Valenciana. Es caracterisa per tindre unes temperatures molt extremes, entre els 25 °C i els -13 °C. Els hiverns són llarcs i molt frets, a on les temperatures mínimes poden baixar fins als -5 °C o menys, i els estius molt calorosos, a on tots els anys se sobrepassen els 35 °C, i inclús els 40 °C en algunes ocasions. Ademés, les precipitacions són escasses, entorn als 500 mm, i apareixen en forma de tormenta en els mesos de juliol i agost. Les ciutats representatives són Madrit, Albacete, Valladolit o Granada.
3. El clima mediterràneu sec: apareix sobretot en el surest del territori, en les zones de la Regió de Múrcia, Alacant i Almeria. Les pluges són extremadament escasses, menys de 300 mm a l'any, lo que convertix estes zones en àrees molt àrides, i són freqüents els periodos llarcs de sequia. Les temperatures són semblants a les del mediterràneu típic, encara que la calor en estiu sol ser més intens. Les ciutats representatives són Alacant, Múrcia, Almeria, Elig, Oriola o Cartagena.

Classificació climàtica de Köppen.

• El clima subtropical: este clima solament apareix en l'archipèlec canari per la seua rodalia en el tròpic de Càncer i la costa àrida d'Àfrica. Es caracterisa per la presència dels vents alisios i les corrents d'aigua freda. Les temperatures són càlides durant tot l'any, entre els 22 °C i els 28 °C de mija, mentres que les precipitacions poden ser abundants o escasses, depenent de la zona, es concentren en hivern. Per eixa raó, no hi ha rius en Canàries i quan plou es formen torrents. Les ciutats representatives són Santa Creu de Tenerife, La Restinga o Las Palmas de Gran Canària.

1. El clima subtropical humit: es caracterisa per temperatures càlides durant tot l'any i precipitacions variables i abundants, podent-se superar els 700 mm anuals. Es dona en el nort de les illes més montanyoses, a on es reté la humitat dels vents alisios. Les ciutats representatives són La Orotava o Els Realejos.
2. El clima de montanya: es caracterisa per temperatures fredes en general, o molt fredes depenent de l'altitut, que poden baixar dels 0 °C i produir nevades ocasionals. Les precipitacions són prou escasses, ya que està massa alt el terreny per a que els vents alisios afecten. Es dona en les zones més altes de Tenerife, La Palma i Gran Canària.
3. El clima subtropical sec: es caracterisa per temperatures suaus i constants durant tot l'any i les precipitacions molt escasses (100 mm a 250 mm). Es dona en la major part de Fuerteventura i Lanzarote, i en el sur de Gran Canària, Tenerife i La Gomera.
4. El clima desértico: es caracterisa per temperatures suaus durant tot l'any en poca oscilació tèrmica durant el dia i la nit i per precipitacions extremadament escasses (menys de 100 mm). Es dona principalment en les zones més àrides de Fuerteventura i de Lanzarote, encara que a on més es nota és en Fuerteventura. Un dels llocs més desérticos de Fuerteventura és Gran Tarajal, ya que només es registren 62,6 mm de mija anual. Eixa senya de precipitació s'ha anat obtenint durant 17 anys.

• El clima de montanya: apareix en els grans sistemes montanyosos com els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric, la cordillera Penibética i la cordillera Cantàbrica. Els hiverns són molt frets i els estius frescs. Les precipitacions són molt abundants a mida que aumenta l'altitut i, en general, en forma de neu. Els alvertents de les montanyes que miren al nort són més fredes. Algunes localitats representatives d'este clima són Viella, Benasque, Somosierra o Trevélez.

Destaca la seua pròpia situació entre l'Atlàntic i el Mediterràneu, en este context l'Atlàntic té el principal paper perque és el responsable de l'entrada de vent de l'oest. El Mediterràneu influïx prou poc en la diversitat climàtica, tan solament incidix en les costes i la creació de gotes fredes.

Destaca també la dualitat de comportament entre costa i interior, donant-se fenomens en les costes com a oragets, humitat i amplitut tèrmica reduïda. En l'interior hi ha més amplitut tèrmica i menys humitat, que es deu a la continentalidad. També influïx el relleu i la seua disposició que impedix el lliure pas de masses d'aire, ací es dona l'efecte Föhn.

El municipi de La Rambla (Còrdova), posseïx el récort de temperatura d'Espanya, en 47,6 °C el 14 d'agost de 2021, atenent a senyes de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). No obstant la ciutat en major temperatura mija anual és Sevilla en 19,2 °C, aixina com la mija més alta en estiu, de 28,2 °C en juliol Vega de Liordes, enclavament del sector lleonés de Picos d'Europa pertanyent al municipi de Posada de Valdeón va registrar -35,8 °C el 7 de giner de 2021.

En 2009, la temperatura mija del més d'agost en Espanya ha segut de 25,2 °C, és dir 1,9 °C per damunt de la mija del periodo de referència (1971-2000), convertint a l'octau més de 2009 en el segon agost més càlit de el XXI i en el tercer més càlit des de 1961, per darrere de 2003 i 1991, que varen tindre anomalies positives de 2,8 i 2 °C respectivament, segons informa l'Agència Estatal de Meteorologia. En Balears i Canàries agost va ser "molt càlit", encara que les temperatures varen ser 0,8 i 1,2 °C, respectivament, superiors als valors globals del periodo de referència. En 2003 va haver una anomalia de 2,8 °C i 2009 s'ha quedat a només una dècima del segon any més càlit (1991), que va registrar una temperatura mija superior en 2 °C a la mija del periodo, és dir que agost de 2009 per poc no es va convertir en el segon més càlit entre 1971 i 2000. Ciutat Real va tindre 0,6 °C per damunt dels 28 °C de 2003; Albacete superior en 0,2 dècimes i Terol 0,5 dècimes més. Els archipèlecs varen registrar 0,8 °C per damunt dels 25,2 °C de la Península, lo que evidencia una tendència positiva, alguna cosa més atenuada per l'influència marítima. Pel contrari, ciutats mediterrànees com Valéncia i Múrcia aixina com en zones del noroest peninsular varen tindre una temperatura mija en agost un grau centígrat menor que el restant. La segona quinzena d'agost va ser la més càlida en els últims 50 anys en Extremadura, centre peninsular, oest de Castella-la Mancha i noroest d'Andalusia. El 3 de setembre de 2009 es varen registrar màximes molt càlides en tota la zona mediterrànea, aplegant Múrcia fins als 38,7 °C i en Tortosa els termómetros varen pujar fins als 38 °C, la seua temperatura màxima per a setembre en tots els registres. El récort anterior en esta localitat varen ser 37 °C el 25 d'agost de 1983. Per la seua banda, Santander va batre la seua màxima absoluta per a agost en un valor de casi 36 °C.

Factors

Centres d'acció que repercutixen en el clima d'Espanya.

Archiu:Spain precipitation.png

Pluviosidad mija anual per ciutats (1971-2000)

Factors dinàmics

Centres d'acció

Són els que originen les precipitacions, humitat i vents. Dins del dinamisme existixen varis elements:

• Dins de la circulació atmosfèrica està la corrent en chorrada, que és un fluix d'aire que se situa entorn a 50° de latitut nort en una velocitat de 250 km/h i es troba entorn a 10000 m d'altura. Sofrix un trasllat de nort a sur segons siga estiu o hivern. En estiu propicia que la península ibèrica estiga influïda per masses d'aire tropical. En hivern descendix de latitut i les masses d'aire tropical descendixen i deixa influir en la península vents frets.
• El segon element dinàmic són els centres d'acció que es referix als centres d'alta i baixa pressió.

En les zones d'altes pressions (anticiclones), l'aire gira en el sentit de les agulles del rellonge i l'aire està per damunt dels 1013 hPa. Entre elles destaquen:

• l'anticiclón de les Azores que és el que més afecta a la península, té els seus orígens en les altes pressions subtropicales que es desplacen cap al nort i cap al sur. Quan se situen al nort provoca temps estable en la península, normalment ocorre en estiu, en autumne i hivern descendix més al sur i es produïx un temps inestable. És el causant de l'entrada de vents càlits en la península ibèrica.
• Anticiclones polars atlàntics que són una prolongació del de les Azores en la seua part septentrional i eixercixen la seua influència en hivern, arrastrant aire polar marítim i provocant situacions del Nort.
• El anticiclón Siberiano, que es forma en Siberia a partir de masses d'aire fret polar continental, en discórrer per zones continentals este anticiclón tindrà vents secs i proporcionarà la creació de fortes gelades en l'interior i nevades en les costes si s'associa a una borrasca Mediterrànea en hivern.

La borrasca més importants és la d'Islàndia que es localisa entre el anticiclón de les Azores i el Polar Atlàntic. Esta borrasca llança masses d'aire fret polar que en aplegar a la mar es carreguen d'humitat i provoquen una forta inestabilitat.

La depressió de Gènova o la Baixa Balear

El seu procés de formació té lloc en autumne, a partir de masses d'aire fret continentals que, en aplegar a la mar, es carreguen d'humitat i provoquen una forta inestabilitat, creant una gota freda. En els mesos d'hivern, dirigix per la seua vora atrassera la massa d'aire polar continental cap a la Península i Balears, ocasionant forta mala mar en l'archipèlec i nevades en les costes de Catalunya, Balears i el Cantàbric Oriental.

La depressió de les Azores

S'origina pel choc d'una massa d'aire fret polar en masses més calentes, creant inestabilitat atomosférica. Estes condicions són molt freqüents en la formació de les borrascas que ingressen pel golf de Càdis.

La depressió sahariana

Té el seu orige en la forta calor, que provoca que l'aire es calent ascendixca, contactant en zones més fredes i generant inestabilitat atmosfèrica. Este fenomen està associat en la formació de anticiclones en altura, que donen lloc a ones de calor. De manera similar, la depressió sahariana pot provocar depressió en l'interior de la península ibèrica. Estes depressió d'orige tèrmic tenen lloc especialment en estiu.

La depressió atlàntica

S'associa a l'aire polar marítim, sobretot en hivern, autumne i primavera, provocant pluges en la Península. Les temperatures són més suaus en comparació als vents de la depressió d'Islàndia, en trobar-se en latitut més baixes

Massa d'aire

L'influència major o menor d'estes borrascas està en funció en l'existència de masses d'aire que estan influïdes per centres d'acció i té característiques pròpies, quan siga fret es dirà polar o àrtic, quan siga càlit serà tropical, si és humida serà marítima i si és seca serà continental.

Massa d'aire àrtic-marítima

És freda i humida, s'origina en la conca àrtica, afecta en molt rares ocasions a la península ibèrica. En procedir de l'Àrtic en el recorregut d'esta massa cap al sur s'ompli d'aire humit i quan aplega a la península durà temperatures molt baixes i precipitacions en forma de neu en el nort d'Espanya.

Massa d'aire polar marítima

Procedix del Atlàntic nort despuix de recórrer un llarc trecho d'oceà és menys freda que l'àrtica, conforme travessa l'oceà s'ompli d'humitat, en entrar en la península dona com a conseqüència un aire humit i fresca i quan en la seua influència es dona una borrasca dona lloc a un temps plujós, quan està associat a un anticiclón dona lloc a un temps fresc i rebujat. Quan estes masses d'aire descendixen i es passeja per la mar de les Azores es calfa i produïx una alta inestabilitat que fa que perga les seues propietats i evolucions cap a un atre tipo de masses d'aire.

Massa d'aire polar-continental

És freda i seca, prové de Centroeuropa i Rússia, l'orige se situa en una massa d'aire polar o àrtica que s'ha quedat estancada en les zones continentals d'Europa si a esta massa d'aire se li unix el anticiclón siberiano es pot aplegar a una fredor prou gèlida, el fet de que estiga estancat en una zona continental condiciona que no siga tan humit. Quan aplega al Mediterràneu s'invadix d'humitat i despuix s'introduïx en la península provocant una ona de fret i en la replanell dona lloc a copioses nevades, té la seua màxima influència en hivern.

Massa d'aire és la tropical-marítima

Té influència en estiu otorgant una forta estabilitat.

Massa d'aire tropical-continental

És calent, seca i sofocant, és l'ona de calor, aplega a produir pluges de fanc, la seua major afluència és l'estiu.

Fronts

Són zones de contacte entre dos masses d'aire en característiques distintes. En la península ibèrica destaca el front polar que posa en contacte la massa d'aire tropical en la polar. Este front polar quan transcorre en la península dona lloc a precipitacions i s'anirà poc a poc debilitant. Està molt condicionat a la pròpia dinàmica dels centres d'acció (anticiclón i borrasca). Les borrascas són el principal factor de que este front travesse la península d'oest a este, lo normal és que passe de noroest a surest pero també pot fer-ho pel surest per la depressió de les Azores. Existixen atres fronts pero són menys importants, d'estos destaquen el Mediterràneu que dona lloc a una discussió sobre si és una prolongació del polar o un front en sí, ara s'accepta que és una prolongació del polar ocasionat pel contacte de l'aire fret de la península hispànica en l'aire calent del Mediterràneu. Este front serà molt important en la gota freda. El tercer front és el dels Alisios format a partir del contacte de la massa tropical marítima de les Azores en la tropical continental, està localisat en el Nort d'Àfrica influïx en les Canàries i en la península ibèrica a la mitat occidental d'Andalusia. L'últim front serà l'Àrtic que sorgix pel contacte de la massa polar marítima i l'àrtica, de manera molt excepcional influirà en la península ibèrica.

Factors geogràfics

Destaquen la presència del Mediterràneu i l'Atlàntic, la disposició perifèrica del relleu. El principal factor geogràfic és la continentalidad. Estos factors tenen mucho que ver en la latitut de la península ibèrica que en estar en la zona templada dona lloc a una forta heterogeneïtat sobre el clima.

La pròpia disposició del relleu determina que els conjunts montanyosos servixquen de barrera a l'introducció de diferents masses d'aire. Estes barreres montanyoses provoquen l'efecte Föhn que favorix a la continentalidad de la península ibèrica que ve causada per la relativa lluntea de l'mar. La continentalidad provoca una gran amplitut tèrmica.