Carcassona

Archiu:Drapeau fr département Aude.svg

Carcassona

Carcassona (en francés: Carcassonne, Plantilla:Lang-oc) és una ciutat i comuna de França, capital del departament del Aude, en la regió d'Occitània. La ciutat és coneguda per la seua ciutadella amurallada, un conjunt arquitectònic medieval restaurat per Eugène Viollet-li-Duc en el XIX i declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Geografia

Situació

Localisació

Archiu:Carcassonne JPG01.jpg

El riu Aude, el pont Vieux i la ciutadella medieval.

La ciutat està situada en el sur de França, a mig camí entre Narbona i Toulouse, uns 80 km a l'est d'esta ciutat. El seu emplaçament estratègic en la ruta entre el mar Mediterrànea i l'oceà Atlàntic és conegut des del Neolític. La ciutat té la montanya Negra al nort, les Corbières a l'est, la planura de Lauragais a l'oest i la vall del Aude al sur. Esta regió natural es coneix com Carcassès.

La superfície de la comuna és de 65 km², lo que la fa una comuna gran comparada en numeroses chicotetes comunas del Aude. Les comunas limítrofes són Pennautier, Villemoustaussou, Villalier, Berriac, Villedubert, Trèbes, Montirat, Palaja, Cazilhac, Lavalette, Roullens, Caux-et-Sauzens i Pezens.

Clima

l'estació meteorològica de Carcassona-Salvaza medix diàriament varis paràmetros meteorològics des de 1948. Pero s'han realisat mides regularment des de 1849 per iniciativa de Dò de Cépian, un ingenier del departament, que va colocar un pluviómetro en Carcassona. Théodore Rousseau es va fer càrrec en 1873, i més vesprada en 1897, dels ponts i paviments i de l'escola de Carcassona fins a 1914. Estes donacions permeten conéixer les condicions meteorològiques des de finals de el XIX.

Segons la classificació de Köppen, el clima és del tipo cfa o pampeano. Açò constituïx una excepció en la França metropolitana, a on el clima és majoritàriament de tipo cfb o csa, llevat en les regions en major altitut.

• La lletra c indica que es tracta d'un clima templat: la temperatura mija és superior a -3 °C durant l'estació freda.
• La lletra f indica que es tracta d'un clima humit: les pluges estan distribuïdes en tot l'any. De fet, a pesar d'un més de juliol relativament sec, la diferència entre les precipitacions del més més sec i del més plujós no és suficient per a parlar realment d'estació seca.
• La lletra a indica que hi ha un estiu calorós: el més de juliol té una temperatura mija superior a 22 °C.

El clima de Carcassona es caracterisa per estius relativament calorosos, en un més de juliol sec i calorós, en situació de sequia; autumnes i hiverns suaus en gelades relativament poc freqüents. Les pluges estan repartides més o menys equitativamente entre el més d'octubre i el més de maig.

La neu és poc habitual, cau de mija sèt dies a l'any entre decembre i març, i es fon molt ràpidament. La cantitat de sol és prou equilibrada, de mija de 2119 hores a l'any en el periodo 1981-2010.

Ciutat	Cantitat de sol	Precipitacions	Neu	Tormenta	Boira
París	1 797 h/any	642 mm/any	15 dies/any	19 dies/any	13 dies/any
Niça	2 694 h/any	767 mm/any	1 dies/any	31 dies/any	1 dies/any
Estrasburc	1 637 h/any	610 mm/any	30 dies/any	29 dies/any	65 dies/any
Carcassona	2 190 h/any	695 mm/any	7 dies/any	19 dies/any	14 dies/any
Mija nacional	1 973 h/any	770 mm/any	14 dies/any	22 dies/any	40 dies/any

Les precipitacions són més intenses en autumne en el més d'octubre, i en primavera en el més d'abril. Les pluges d'estiu estan en forma de tormentes a voltes violentes que es transformen en graniçades fatals per a les vinyes.

El vent està molt present en Carcassona, en una mija de més de 117 dies a l'any en vents de més de 55 km/h i en aument. Són vents de l'est, vents marins o vents de l'oest, cridats Cers.

Carcassona va sofrir vàries inundacions del Aude en 1872 i 1875. Les inundacions de l'any 1891 estan entre les més importants en una riuada de huit metros d'aigua que varen invadir tot el centre de la ciutat. En agost de 1912, Carcasone és colpejada per un tornado ocasionant numerosos danys: tallats, sostres destruïts, etc.

Transport

Archiu:Carcassonne - Façade de la gare.jpg

Estació de Carcassona.

Archiu:France carcassonne agglobus.jpg

Transport públic en Agglobus en Carcassona.

Carcassona està situada en l'eix major de comunicació entre Toulouse i la costa mediterrànea. El canal del Migdia, que data de el XVII, va anar en un atre temps un eix fluvial molt utilisat. En l'actualitat, l'autoroute dones Deux Mers i més concretament la secció este de l'A61, que passa al sur de la ciutat, permet accedir directament des de Toulouse o Montpeller. Existixen dos eixides (23 i 24) cap a la comuna. En la ret secundària, la carretera secundària 6113 (l'antiga carretera nacional 113) travessa Carcassona i permet aplegar a Toulouse per l'oest i a Narbona per l'est. Al sur, la carretera secundària 118 permet aplegar a Limoux i Quillan. Al nort, esta mateixa carretera secundària continua a través de la montanya Negra i aplega fins a Mazamet.

També es pot accedir per tren a Carcassona gràcies a la conexió Toulouse-Sète, passant per Narbona. La ciutat també està conectada a Quillan a través d'una secció restaurada de l'antiga llínea Carcassona-Rivesaltes.

La construcció de l'estació de Carcassona marca l'inici del turisme en la ciutadella de Carcassona. L'hotel Terminus, inaugurat en 1914 per l'arquitecte Belin, és un edifici remarcable del barri de l'estació que ha aprofitat esta afluència turística per a desenrollar-se.

l'aeroport de Carcassona Salvaza, rebatejat com a «aeroport de Carcassonne en Pays Cathare - Sud de France» (en espanyol: «aeroport de Carcassona en País Càtar - Sur de França») en 2010, està situat a l'oest de la ciutat en la zona de Salvaza. Permet volar a Anglaterra (Londres, Liverpool, Bournemouth i Nottingham), a Irlanda (Dublín, Cork), a Escòcia (Glasgow), a Bèlgica (Charleroi), a Dinamarca (Billund) i a Portugal (Porto) en la companyia aérea Ryanair. En 2002, varis treballs han permés allargar la pista principal en la finalitat de rebre avions més grans. L'aeroport va rebre 426 798 passagers en 2006, 466 305 en 2007, 444 702 en 2008 i 452 158 en 2009. En 2010, prenen lloc grans treballs per a aumentar la capacitat de l'aeroport, en la creació d'una nova àrea d'estacionament que permet albergar simultàneament 4 aeronaus, la construcció d'un nou parc de bombers, la renovació del material de funcionament, la creació d'un nou hangar, l'adaptació de les terminals per a garantisar la ruta dels passagers i majors sales d'embarque.

En el centre de la ciutat, el coche és el mig de transport més utilisat entre els ciutadans. La circulació en hores punta es torna prou difícil, sobretot en estiu en l'afluència de turistes. La carretera secundària 6113 (abans carretera nacional 113), que es dirigix directament a la ciutat, sol estar molt saturada. Es va construir un primer tram en 1980 en la circumvalació oest que permet prendre l'eixida de l'autopista 23 i la carretera secundària 6113. La circumvalació nordest està oberta des del 18 de decembre de 2008 i permet desviar el tràfic de la carretera secundària 6113 gràcies a una elusión pel nort. Estos treballs varen necessitar la construcció d'un viaducte sobre l'Aude i de tres ponts. En el centre de la ciutat, tres aparcaments subterràneus (l'aparcament de André-Chénier, de 340 places; l'aparcament dels Jacobinos, de 211 places i més vesprada, el 25 de febrer de 2008, l'aparcament Gambetta, de 403 places) permeten albergar fins a 954 vehículs. La planificació de l'esplanada de la plaça Gambetta està actualment terminada.

Sobre el transport públic, onze llínees d'autobús travessen la ciutat de Carcassona i conecten el conjunt de la ciutat en l'aeroport de Carcassona. La societat Agglo'Bus gestiona tota la flota d'autobusos de la conurbación de Carcassona. Durant el periodo estival, la bastida de Saint-Louis es servie de menuts transports elèctrics gratuïts cridats «els Toucs».

Demografia

La població de Carcassona era de 47 854 habitants (en 2009), en 735 hab/km² és la ciutat en major densitat de població del departament d'Aude. No obstant esta densitat és molt menor que ciutats com Tolón, Montpeller o Perpinyà. També és l'àrea urbana més poblada del departament en 90 947 habitants que cobrixen 61 comunas.

Les tendències demogràfiques de la ciutat són regulars i en aument des de el XIX, passant de 15 219 habitants en 1800 a 47 854 en 2009. En 1968 la població total era de 43 616 habitants i es va reduir a 41 153 en 1982. Esta disminució de la població s'explica per la migració neta negativa a les ciutats de Tolosa o Montpeller en el que l'economia i l'ocupació són més atractius. No obstant des de 1982 la població aumenta de nou ya que ha creixcut de 41 153 habitants en 1982 a 47 854 en 2009.

Història

Cap a l'any 800 a. C., la ciutat, emplaçada en un tossal, es va convertir en un important centre d'intercanvi comercial. Des de l'época prerromana han existit fortificacions en el tossal que hui ocupa Carcassona. L'ocupació més antiga coneguda del lloc es remonta a el VI a. C., en la construcció d'una fortalea (oppidum) en el promontori rocós que domina la vall del Aude i els vells camins des del Atlàntic fins al Mediterràneu i unixen la península ibèrica en el restant d'Europa. En l'any 27 a. C., esta població, Carcaso Volcarum Tectosagum, es va convertir en la colónia Iulia Carcaso. Durant els turbulentos anys de finals de el III i començos de el IV, la ciutat es va protegir en la construcció d'un mur d'uns 1200 m de llarc. La fortificació constava de dos llínees de muralles i un castell, a la seua volta rodejada de fortificacions que s'estenen una llongitut total de 3 km. La ruta, seguida en gran part de la muralla romana, és clarament visible en dos terços de la seua llongitut. Les muralles romanes es varen reforçar en bastions en forma de ferradura situats a intervals regulars. La tècnica de construcció és típica de l'época romana tardana: un núcleu de mampostería revestit de pedra de cantería, alternant en trams de rajola, tot això sobre sòlits fonaments. La porta de Narbona, a l'est, i la porta de l'Aude, a l'oest, són elements defensius particularment elaborats.

Carcassona va escomençar a ser estratègicament important a partir del moment en el que els romans fortificaron el cim del tossal, al voltant de l'any 100 a. C. i la varen convertir en el centre administratiu de la colónia de Iulia Carcaso, denominada més alvance com Carcasum i Carcasso. La major part de les muralles septentrionals són d'eixa época.

En el V, els visigodos varen ocupar la ciutat i varen construir més fortificacions que encara es conserven. En 550 es va establir la diòcesis de Carcassona. Varen rebujar en èxit els atacs dels francs. Els musulmans varen prendre la ciutat en l'any 725 pero el rei Pipino el Breu els va expulsar en el 759, cedint-ho a Bellón, mític primer comte de Carcassona i fundador de les branques dinàstiques de les cases comtals de Barcelona i unes atres d'Occitània i descendent de la noblea visigoda. El comtat ho heretaria en primera instància el seu fill Guisclafredo I de Carcassona, en l'any 810, que va morir sense descendència. Despuix va passar a mans del seu germà Oliba I, que va governar també Razes. A la seua mort li va succeir el seu fill, Acfredo I de Carcassona.

En 1067, a través d'una unió matrimonial, Carcassona va passar a ser propietat de Raimundo Bernardo Trencavel, vescomte d'Albi i de Nimes. Els sigles següents, els Trencavel es varen aliar unes voltes en els Comtes de Barcelona, unes atres en els de Tolosa. Per eixemple, a finals de el XII, el vescomte de Carcassona era feudatario del rei d'Aragó, Alfonso II. Els Trencavel varen construir el castell comtal i la basílica de Sant Nazario.

Carcassona és famosa pel seu paper durant la creuada contra els albigenses, quan la ciutat era un feu dels càtars. En agost de 1209, l'eixèrcit dels creuats de Simón de Montfort va forçar la rendició de la ciutat despuix d'un lloc de quinze dies. Va prendre com a presoner a Raimundo Roger Trencavel i es va convertir en el nou vescomte. Va ampliar les fortificacions i Carcassona es va convertir en una ciutadella de la frontera entre França i la Corona d'Aragó. En l'any 1213, la batalla de Muret, guanyada per Simón de Montfort contra el rei Pedro II d'Aragó, va marcar el preludi de la dominació dels reis de França sobre Occitània.

En 1240, Ramón Trencavel II fill de Ramón Roger Trencavel va intentar reconquistar els seus antics dominis, pero no ho va conseguir, sent expulsat junt en els ciutadans que li varen recolzar en el tumult. La ciutat va passar a estar definitivament baix el control del rei de França en 1247, quan Ramón Trencavel II va renunciar formalment al seu títul de vescomte entregant el sagell familiar. Luis IX va perdonar llavors a les gents que varen secundar el tumult i els va permetre tornar a Carcassona en la condició que es quedaren en la vora occidental del riu, fundant-se la part nova de la ciutat al peu del tossal, cridada la Ciutat Baixa o Bastida de Sant Luis. Luis i el seu successor, Felipe III, varen construir les fortificacions exteriors. En eixa época, la fortalea es considerava inexpugnable. Durant la guerra dels Cent Anys, Eduardo, el Príncip Negre, no va conseguir prendre la fortalea alta en l'any 1355 encara que les seues tropes sí varen conseguir prendre la ciutat baixa, que varen saquejar.

En 1622, pocs dies despuix de la visita de Luis XIII a la ciutat, es va produir un incendi que la va destruir en gran part.

En 1659, pel Tractat dels Pirineus, la província fronteriça del Rosselló va passar a mans de França i l'importància militar de Carcassona es va reduir. Les fortificacions es varen abandonar i la ciutat es va convertir en un centre econòmic, concentrat bàsicament en l'indústria textil.

XX

Artícul principal → Rebelió dels viticultores de Llenguadoc.

En 1907, els viticultores carcasoneses varen participar en la regirada dels viticultores per a denunciar els problemes que afectaven a la viticultura del Llenguadoc. El frau i estafa continus de varis productors i comerciants, la sobreproducció, el mildiu i la competència varen provocar l'enfade i demandes a l'Estat (que en un primer moment no va reaccionar) de posar en marcha una reglamentació sobre les produccions de vinyes. Carcassona va acollir en setembre de 2007 la Confédération générale dones vignerons du Midi, la primera unió sindical sorgida en 1907 a raïl del conflicte.

Despuix de la derrota de França a l'inici de la Segona Guerra Mundial, Carcassona va permanéixer en la zona controlada pel règim de Vichy. No obstant, esta zona va ser ocupada per les tropes alemanes l'11 de novembre de 1942. A principis de 1944, l'eixèrcit alemà va ocupar el castell comtal, utilisant-ho com a depòsit de municions.

Heràldica

Blasón	Títul	Comentaris
Archiu:Blason Carcassonne 11.svg	Escut de la comuna	És el resultat d'una reestructuració d'antics blasonés distints de la ciutat alta i ciutat baixa.
Archiu:Blason Carcassonne Ville Haute 11.svg	Escut de la ciutat alta	Representa el poder.
Archiu:Blason Carcassonne ville basse 11.svg	Escut de la ciutat baixa	Representa a la potent indústria de la llana en la ciutat baixa.

Política i administració

Archiu:Circonscriptionsaude.JPG

Circumscripcions d'Aude.

Archiu:Palais de justice de Carcassonne.jpg

Palau de Justícia de Carcassona.

Carcassona és chef-lieu de quatre cantones:

• El cantón de Carcassona-Centre: que engloba a una part de la ciutat (12.124 habitants).
• El cantón de Carcassona-Este: que agrupa a una part de Carcassona junt en les comunas de Berriac, Cavanac, Cazilhac, Couffoulens, Leuc, Mas-dones-Cours i Palaja (21.022 habitants).
• El cantón de Carcassona-Nort: format per una part de Carcassona i per la comuna de Pennautier (15.019 habitants).
• El cantón de Carcassona-Sur: que se circumscriu a una part de la ciutat (9.252 habitants).

Aixina mateix, Carcassona és la prefectura del departament d'Aude, la sèu del qual se situa en un edifici de 1760 d'estil Luis XV. La ciutat forma part de la primera circumscripció de dit departament, formada per dèu cantones i 99.717 electors.

Carcassona alberga la sèu de numeroses administracions i servicis públics: una oficia de correus (40, rue Jean-Bringer), una oficina de policia, una direction départementale dones renseignements géneraux (oficina departamental dels servicis d'inteligència), una compagnie républicane de sécurité, un cos de gendarmería, un lloc d'aduana en l'aeroport de Carcassona Salvaza, una delegació de facenda, aixina com un cos de bombers. Atres servicis públics disponibles en Carcassona són un centre de Seguritat Social, una agence nationale pour l'emploi (ANPE, l'oficina nacional d'ocupació francesa), un lloc d'atenció al client d'EDF-GDF i la caisse d'allocation familiale d'Aude.

La ciutat forma part de la jurisdicció d'instància, de gran instància i de comerç de Carcassona, aixina com de la cort d'apelació de Montpeller. A la seua volta, posseïx el seu propi palau de justícia, situat en el bulevar Jean Jaurès. Ademés, l'eixèrcit goja d'una gran importància en Carcassona, ya que esta alberga varis destacaments del eixèrcit de Terra: el tercer regiment de paracaigudistes d'infanteria de marina, una delegació militar departamental d'Aude i el centre d'informació i reclutament de l'eixèrcit de Terra.

Economia

Archiu:France carcassonne rue verdun.jpg

El carrer comercial de Verdun dins de la bastide.

Archiu:Carcassonne-vignes.jpg

La ciutadella és el motor turístic de Carcassona.

Archiu:Hotel de la Ciudad, Carcasona, Francia, 2023-01-08, DD 79-81 HDR.jpg

Hôtel de la vaig citar.

En el XVIII, la ciutat era un gran centre manufacturero gràcies a la producció textil de tot tipo. Hui en dia, Carcassona viu del comerç local lligat al turisme i de les seues funcions administratives. És també la sèu de la Cambra de comerç i d'indústria de Carcacosa-Limoux-Castelnaudary (Chambre de commerce et d'industrie de Carcassonne-Limoux-Castelnaudary).

Comerç

La sector secundari és poc important, l'indústria pesada inexistent i la ciutat intenta atraure noves indústries. Existixen algunes empreses agroalientarias com BONCOLAC-PILPA (fabricació de gelats), el grup UCCOAR (empresa d'embotellat), la sifra de la qual de negoci és de 92 millons d'euros, i Aude Coop (Coopérative dones producteurs du terroir d'Oc).

l'artesania està present en Carcassona en 936 empreses que reunixen 2700 treballadors. L'agricultura està pobremente representada i es llimita principalment a la viticultura. El turisme és també una activitat econòmica important gràcies a l'atracció mundial que produïx la ciutadella de Carcassona i el canal del Migdia. Representa una taxa d'ocupació comparable a la de la costa del Llenguadoc-Rosselló.

El municipi ha desenrollat la seua oferta als visitants en numerosos restaurants i 1200 habitacions repartides en 34 establiments, entre els que es troben dos hotels de lux, un de cinc estreles, el hôtel de la Vaig citar, i un de quatre estreles, el Domaine d'Auriac. Carcassona posseïx també un campament de tres estreles i numeroses casa rurals. En el centre de la ciutadella hi ha també un alberc jovenil.

Com en el restant de França, el chicotet comerç ha sofrit una reculada front a les grans centres comercials. Les grans superfícies varen guanyar 14,1 ocupacions cada 1000 habitants entre 1975 i 1999 al mateix temps que el chicotet comerç va perdre 16,1 per 1000. De tots modos, el chicotet comerç seguix sent majoritari en el 68% de les ocupacions en el comerç, mentres que les grans superfícies representaven el 32% en el conjunt de municipis en un radi de 25 km al voltant de Carcassona.

Ocupació

Proporció d'ocupacions

	Terciario	Indústria	Construcció	Agricultura
Carcassona	84,97 %	7,66 %	5,52 %	1,85 %
Mija nacional	71,5 %	18,3 %	6,1 %	4,1 %

L'agricultura té una baixa proporció entre les ocupacions de Carcassona en l'1,9%. Este sector d'ocupació ha sofrit una important reculada des de 1990 de la mateixa manera que en una bona part de França. L'indústria i la construcció representen també un chicotet percentage en el 7,7 i el 5,5% respectivament. Estes taxes són el resultat de varis anys de desindustrialización com en Limoux. El sector terciario representa pràcticament la totalitat de l'ocupació en una taxa del 85%. El percentage de població que té estudis superiors és del 17,4%, front al 18,1% de mija en la França metropolitana. La taxa de desocupació és d'un 10,6% (segons estimacions de 2005), llaugerament superior a la mija nacional (9,6%), i la renda mija per família és d'uns 13 650 € a l'any, mentres que la mija nacional és de 20 363 € anuals.

En 1999, el 85,8% de la població activa de Carcasone que tenia una ocupació treballa en el municipi. La major part dels treballadors ho feyen en Carcassona ya que en la ciutat es troben la major part dels llocs de treball de la regió. El 74% dels treballadors usaven el seu automòvil particular per a desplaçar-se entre el seu domicili i el seu lloc de treball. Carcassona conta en prou problemes de tràfic i els transports públics no estan molt desenrollats, lo que favorix l'us dels mijos de transport privats.

Viticultura

Archiu:Carcassonne port du Canal du Midi.jpg

Barrils de vi en el port del canal du Midi.

Encara que en una greu reculada, la comuna de Carcassona té una llarga tradició en la viticultura, en varis mils d'hectàrees dedicades al cultiu de la vinya. En l'any 1981 es va reconéixer com va vindre d'Indicació Geogràfica protegida al vin de pays de Vaig citar de Carcassonne, cridat també des de l'any 2009 vaig citar-de-carcassonne.

Educació

Archiu:France carcassonne ecole.jpg

Antiga escola de chiquetes de Carcassona

Carcassona conta en setze escoles d'educació preescolar (maternelle), catorze d'educació primària (élémentaire) i quatre escoles primàries (primaire). Açò representa 4250 alumnes en centres públics i 750 en centres privats. La ciutat posseïx sis coleges públics: André-Chenier, de Grazailles, Émile-Alain, Jules-Verne (antic «la conte»), Bastion i Varsovie; i quatre instituts públics: Charles-Cros, lycée agricole Charlemagne, Jules-Fil i Paul-Sabatier.

El municipi conta en atres tres centres privats: el colege Jeanne-d'Arc, l'institut Saint-Stanislas i l'institut de formació professional Saint-François.

En la localitat hi ha també alguns centres d'ensenyança superior, com un Institut de formació en enfermeria, una sèu de la École nationale de l'aviation civile, un Institut universitaire de formation dones maîtres i un Institut universitaire de technologie en «estadística i tractament informàtic de senyes» i en «tècniques de comerç».

Cultura i patrimoni

Llocs d'interés

La Ciutadella

Artícul principal → Ciutat històrica fortificada de Carcassona.

Archiu:Ciudadela, Carcasona, Francia, 2023-01-07, DD 216-218 HDR.jpg

La ciutat fortificada de Carcassona.

La ciutat històrica fortificada de Carcassona en la vora dreta del Aude, habitual i popularment cridada simplement la Vaig citar, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1997. Està catalogada com Grand site national, i el seu castell i muralles com Monument històric per l'estat francés, sent un dels centres turístics més visitats de França.

La part fortificada de Carcassona va aplegar a estar tan deteriorada que l'estat francés va considerar sériament derruir les muralles. A tal efecte es va redactar un decret oficial en 1849 que va produir gran revol: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escritor Prosper Mérimée varen promoure una campanya per a preservar la fortalea com a Monument històric. Eixe mateix any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-li-Duc el proyecte de renovació de la ciutat alta.

El caràcter defensiu de la Vaig citar a lo llarc de la seua història ha influenciat la complexitat de la seua arquitectura, a on es reflectix notablement l'art militar. El seu sistema de defensa és excepcional per les seues dimensions i constituïx la major fortalea d'Europa per la seua complexitat i la calitat en la seua conservació.

Castell Comtal

Situat en la Vaig citar de Carcassona, el castell comtal, edificat sobre un domus de el I, va ser la fortalea que albergava als vescomtes de Carcassona. Construït a principis de el XII va sofrir vàries modificacions posteriors, a destacar la de l'any 1229 a on, per orde del regne de França, es convertix en senescalía. De 1240 a 1250, es va portar a terme una important llabor per a enfortir la muralla, incorporant més torres redones, la barbacana alvançada a la porta d'entrada i el fos.

Basílica Saint-Nazaire

Artícul principal → Basílica Saint-Nazaire.

Antigament era la catedral de Carcassona, fins a 1801, quan va ser substituïda per l'actual Catedral situada en la ciutat baixa o burc de Saint-Michel (Catedral Saint-Michel de Carcassona). L'actual iglésia és d'orige romànic de el XI, consagrada pel papa Urbà II en 1096. Va ser construïda en el lloc d'una catedral carolingia, de la qual no permaneix cap rastre en l'actualitat. L'iglésia va ser ampliada entre 1269 i 1330 en estil gòtic, llavors predominant en França, en gran part a costa del bisbe de Carcassona, Pierre de Rochefort.

Catedral de Carcassona

Artícul principal → Catedral Saint-Michel de Carcassona.

La catedral de Carcassona va ser construïda en el XIII en estil gòtic com a iglésia per orde de Sant Luis de França en la bastida. Despuix de greus danys sofrits en el XIV, va ser reconstruïda i fortificada.

En 1803 va ser elevada a ranc de catedral, reemplaçant a la catedral Saint-Nazaire, situada en la Vaig citar.

És monument històric de França i sèu del bisbat de Carcassona.

Canal du Midi

Artícul principal → canal du Midi.

Originalment cridat Canal Real del Llenguadoc, és una via navegable de França que unix el riu Garona en Toulouse en la mar Mediterràneu. Forma junt al canal lateral de la Garona (que unix Toulouse i Bordeus) el cridat Canal de les dos Mars que comunica per via fluvial l'Atlàntic al Mediterràneu, sent prolongat en el seu orige pel canal del Ródano a Sète. Es tracta del canal navegable en funcionament més antic d'Europa.

Des de 1996 està en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Parcs i jardins

Archiu:Carcassonne - Square André Chénier.jpg

Square André-Chénier

La ciutat posseïx numerosos espais verts entre els quals cal destacar:

• El jardí Maria-et-Pierre-Sire és un espai vert situat davant els edificis administratius del barri de la Trivalle, al peu del pont de l'Aude. El seu nom aludix a dos coneguts escritors de Carcassona, Pierre Sire, professor de primària, i Maria Sire, directora de l'escola de la Vaig citar. El jardí, construït en el XX, posseïx una estela en el seu recort.
• El jardí André-Chénier, situat entre el canal du Midi i la carretera nacional 113 davant de l'estació SNCF. Data de l'any 1821 i commemora l'abdicació de Napoleón i l'entrada de Luis XVIII de França en París.

Carcassona posseïx la categoria de «dos flors» com ville fleurie otorgada pel Conseil national dones villes et villages fleuris de France.

Patrimoni cultural

La ciutat de Carcassona posseïx varis edificis i instalacions destinades a promoure la cultura.

Museus

Archiu:Longue vue de Napoléon.jpg

Catalejo de l'emperador Napoleón Bonaparte, en la zona del museu de Belles arts dedicada a l'Imperi.

El museu de Belles arts de Carcassona es troba en l'antic Présidial en els boulevards en gran cantitat de bananas de la ciutat baixa o bastida Baint-Michel. Oferix una colecció de pintura occidental dels sigles XVII, XVIII i XIX, una colecció d'escurada, una atra de tapisseria i varis objectes d'art.

Entre els objectes que alberga cal destacar un catalejo propietat de Napoleón que va utilisar durant el seu viage de tornada de l'illa de Elba en 1815. L'objecte havia segut oblidat en un almagasén de l'archiu del museu despuix d'un incendi en 1942. Va ser retrobat en giner de 2011 gràcies a l'historiador Alain Pignon despuix de vàries llectures i investigacions sobre l'emperador i en concret despuix d'investigar la nota trobada en un llibre de Jean Amiel:

« Li musée de Carcassonne possède unix longue-vue dont es servit Napoléon Ier pour s'assurer de la marche d'unix partie de sa flottille pendant la nuit du 28 février au 1er mars 1815 ».

El museu de Carcassona alberga un catalejo utilisat per Napoleón I per a aegurarse de la marcha d'una part de la seua flota durant la nit del 28 de febrer a l'1 de març de 1815

El Museu de l'Escola de la Ciutat de Carcassona reunix tots els objectes i coleccions provinents de les escoles del Aude. En este museu s'homenaja a les escoles pioneres d'esta província.

Consta de cinc sales. La sala 1 està dedicada a Jules Ferry (el seu retrat està sobre la vitrina central) toca temes variats. Es poden observar: números de registres anteriors a les reformes (1871), horaris i calendaris de l'escola (és interessant fer menció a la curta llongitut que tenien les vacacions), eixemples de les regles que tenien les escoles públiques, el tractament de temes que són particularment desenrollats com l'higiene, la lluita contra l'alcoholisme, l'idioma francés (en contraposició a l'idioma regional, que llavors no devia parlar-se), fotografies que mostren als alumnes i alumnes vestits de bruses negres o grises, l'uniforme escolar obligatori, i als mestres en jaquetes i pantalons malnomenats "els húsar negres de la Tercera República", les recompenses i els diplomar (es pot vore el primer "certificat d'études de la Carcassona en 1882), i llibres escolars com "Li tour de la France parell deux enfants" que conta el viage de dos chiquets a través de França en el que van descobrint la geografia. l'història, l'agricultura... (es varen vendre més de 7,5 còpies abans de 1914). La sala 2 és una reconstrucció exacta d'una classe d'un poble a on solament un mestre ensenyava a tots els alumnes i alumnes que eren de nivells diferents. Es pot contemplar l'estufa, els pupitres, els tinteros, el material escolar (inclús les orelles de ruc), mapes de paret i quadros. Tot això és autèntic. La sala 3 oferix la possibilitat d'assentar-se en una classe típica de l'escola pública i escriure en les antigues plomes i la famosa tinta violeta, sobre els fulls de paper secante. La sala 4 es diu ¡Batallons escolars!. Ací s'arreplega el sentit del deure i del patriotisme que existia com a conseqüència de la pèrdua en 1870 de les províncies d'Alsàcia i Lorena. Tots els alumnes en França estaven entrenats per al resquit. La sala 5 és una biblioteca escolar del primari.

Biblioteca

La biblioteca, des de giner de 2010 baix la tutela de la communauté d'agglomération du Carcassonnais, posseïx en els seus fondos varis documents antics. Alberga, per eixemple, l'únic manuscrit conegut de la novela en occità Flamenca, considerat com un prototip del amor cortés, o els archius del filòsof Ferdinand Alquié.

Teatres, cines, sales de festa

En la ciutat hi ha dos teatres, el teatre Jean-Deschamps, situat en el centre de la Vaig citar a cel obert és un lloc d'espectàcul privilegiat per al festival de la ciutat que es desenrolla cada estiu, i el teatre municipal Jean-Alary, edifici sobri i funcional construït en l'any 1933 pels arquitectes R. Esparseil I M. Oudin en el lloc a on es trobava l'antic convent dels dominicos, oferix vàries funcions a lo llarc de l'any. És una finca urbana classificada com monument històric de França.

Es troben atres dos sales d'espectàculs: el auditorium, en l'antiga capella del colege dels Jesuïtes i el Chapeau rouge, al peu de la ciutat amurallada.

Carcassona posseïx cinc sales de cine en el centre de la ciutat i un multicentro en nou sales, gestionades per la societat Cap Cinéma Carcassonne. El cine el Coliseu està dedicat essencialment a l'art i ensaig, i en el complex de multicines també existix una guarderia, varis restaurants i una bolera, entre uns atres.

Gastronomia

Archiu:Cassoulet Carcassonne FRA 001.JPG

Cassoulet de Carcassona.

La gastronomia de Carcassona ve caracterisada per tractar-se d'una cuina típica del suroest francés, que té entre els seus recursos més importants productes agrícoles tals com les aus de corral i les verduras. En este sentit, alguns dels plats típics de Carcassona com el jambonneau, les mollejas d'au de corral confitadas, el confit d'ànet i de oca, els petits carcassonnais o els bombons, els pavés, el grès i els briques de la Ciutadella poden ser degustats en la pròpia ciutat. Els petits carcassonnais aixina com el restant d'especialitats característiques de la Ciutadella són dolces a pur de sucre o de chocolate que poden trobar-se en les tendes que es troben en el propi conjunt fortificado.La regió en la que s'emmarca Carcassona té, a la seua volta, una gran varietat de plats característics com el foie, l'ensalada de carchofa, la cassoulet (guis fet en fesols blancs i distintes parts de carn animal) i els fricasés de judeues o faves. La cassoulet de Carcassona es diferencia dels seus homòlecs de Castelnaudary i de Toulouse per la carn de perdiu. Atres especialitats que també poden trobar-se en Carcassona són pròpies ya del Llenguadoc, com els caragols à la Languedocienne (acompanyats de ceba, cuixot, tomates i persillade), la bourride de Bages, la bouillabaisses i el flan de Saint-Jean-de-Minervois.Varis vinyas situats en les afores de Carcassona produïxen vis que s'utilisen en numerosos plats típics com les daubes o els civets en vi de Corbières o de Minervois. D'esta manera, Carcassona es veu rodejada per quatre denominacions d'orige vitícoles: Cabardès (nort), Corbières (surest), Côtes de la Malepère (en les afores de Carcassona) i Minervois (nordest).Per un atre costat, la destilería Sabatier, fundada per Michel Sabatier en 1885 fabricava la Michelina, un licor, i el Or-Kina, un aperitiu. A partir de 2008, són produïts per la casa Cabanel.

Cultura popular

El sege que va sofrir Carcassona durant la creuada albigense es relata en la novela Imperator (2010) d'Isabel Sant Sebastià. La ciutat fortificada ha servit d'inspiració per al joc de taula Carcassonne. L'escritor irlandés Lord Dunsany va escriure un relat curt en eixe títul. En ell el rei Camorak li demana a un endevine que faça una profecia ("mai aplegareu a Carcassona"). A pesar de tot, Camorak i els seus hòmens decidixen anar.

Ciutats hermanadas

• Baeza (Espanya)
• Eggenfelden (Alemània)
• Tallin (Estònia)

Proyecte d'agermanament:

• Castellar del Vallés (Espanya)
• Salamanca (Espanya)
• Conca (Espanya)
• Binche (Bèlgica)
• Essaouira (Marroc)
• Tipasa (Argèlia)
• Suzhou (China)
• Xi'an (China)
• Venècia (Itàlia)

Bibliografia

• Gustave Mot, Carcassonne, ville basse 1247-1962, Ed. Société d’études scientifiques de l’Aude, (1963)
• René Descadeillas, Carcassonne, éditions Saep, (1972)
• René Nelli et Henri Alaux Carcassonne d'heureuse rencontre, éditions Edisud (1980)
• Claude Marquié, Carcassonne: hôtels et maisons du Moyen Âge à la Révolution, édité parell l'Amicale Laïque de Carcassonne, (1998), ISBN 2-9502965-0-9
• Philippe Benoist Carcassonne pays cathare, éditions Déclic, (2002) ISBN 2-84768-005-5
• Henry Alaux, Carcassonne, quartiers et faubourgs, édition du Lions Club Carcassonne-Vaig citar, (2002)
• Jean Guilaine et Daniel Fabre, Histoire de Carcassonne, édition Privat (2001) (ISBN 2-7089-8328-8)
• Jean-Pierre Panouillé, Carcassonne, Sud-Ouest, coll. « Connaître», (2000) (ISBN 2-87901-036-5)
• Jean-Louis Bonnet, Carcassonne d'hier à aujourd'hui, édition La Tour Gile, (2005), ISBN 2-87802-420-6
• Jean-Louis Bonnet, La Bastide de Carcassonne en poche, édition La Tour Gile, (2007), ISBN 978-2-87802-430-2

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carcassona.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carcassona.
• INSEE
• Guia turística de Carcassona en espanyol
• Unix vila et un mausolée antique découverts à Carcassonne (Una vila i un mausoleu antics descoberts en Carcassona) Notícia actualisada el 12 de giner de 2010 en el INRAP Institut national de recherches archéologiques préventives (en francés)