Beisbol

El béisbol (del anglés baseball; de base i ball, 'pilota'), també cridat baseball o joc de pilota, és un deport d'equip jugat per dos equips de nou jugadors cada u.

És considerat un dels deports més populars en Aruba, Cuba, Curazao, Corea del Sur, Estats Units, Japó, Nicaragua, Panamà, Puerto Rico, República Dominicana, Taiwan i Veneçuela, i no tan popular, pero en una cantitat important d'aficionats, en països com Canadà, Austràlia, Suràfrica, Colòmbia, China, Països Baixos, Nova Zelanda i Itàlia. Els països considerats potències d'este deport es troben en Amèrica (Nort i el Carib) i es juga en un gran camp cobert completament per herba natural o artificial, en excepció d'una zona anomenada llínea del corredor, a on els jugadors de l'ofensiva corren per a alcançar les bases ubicades en els vèrtiços de l'àrea quadrangular cridada diamant, i anotar aixina com l'àrea del llançador, a on el terreny és una loma de terra.

L'objectiu del joc és colpejar una pilota en un bat (batear), desplaçant la pilota a través del camp i córrer pel camp intern de terra (infield) buscant alcançar la major cantitat de bases possibles fins a donar el regrés a la base des d'a on es bateó (home) per a conseguir anotar el tant conegut com carrera. Els jugadors defensius, mentrestant, busquen la pilota bateada per a eliminar al jugador que bateó la pilota o a atres corredors, abans que estos apleguen primer a alguna de les bases o conseguixquen anotar la carrera (vore Regles para més detalls del joc).

L'equip que anote més carreres al cap dels 9 episodis, cridats innings (o entrades) que dura la trobada, és el que resulta guanyador. Si al final de les nou entrades regulars persistix un marcador igualat en carreres, la trobada s'estén quant siga necessari per a que hi haja un guanyador, ya que segons les regles bàsiques del joc no existix l'empat, permés solament en lligues amateurs i infantils per a llimitar el desgast dels jugadors.

A diferència d'atres deports que es juguen en pilota, tals com el fútbol, al que també se li coneix com balompié, o el bàsquet conegut també com básquetbol; a pesar de que la paraula "béisbol" podria traduir-se a l'espanyol, la costum d'utilisar el terme anglés es deu a la sensació d'un nom fonèticament estrany: la traducció tindria que ser pilota base o bola base, encara que en alguns països de parla hispana se li acostuma denominar de forma coloquial com el joc de pilota o senzillament pilota.^{cita requerida}

Per un atre costat, una de les característiques que diferencien al béisbol d'atres deports de conjunt, és que en este, la defensa és la que té la pilota, a banda de que les anotacions les determinen els jugadors de l'equip a l'ofensiva i no l'equip contrari.

Història

Artícul principal → Història del béisbol.

Està clar que el béisbol modern es va desenrollar en Estats Units, encara que l'orige exacte del joc és difícil de determinar. La majoria dels estudis creuen que el béisbol va evolucionar des d'una varietat de jocs similars. Una llegenda popular conte que Abner Doubleday, qui va aplegar a ser oficial de l'Eixèrcit de l'Unió durant la guerra civil nortamericana (1861-1865), va inventar el béisbol en Cooperstown (Nova York) en 1839. Encara que no existix en l'actualitat cap respal per a este mit; el Saló de la Fama i el Museu Nacional de Béisbol es troben ubicats en Cooperstown.

Orígens del béisbol

Existixen evidències de que s'han practicat jocs en un bat i una bola des de les primeres albors de la civilisació. Les cultures antigues com Pèrsia, Egipte i Grècia, varen practicar jocs en un pal i una bola per a divertir-se i com a part de certes cerimònies. Jocs d'este tipo es varen estendre durant l'Edat Mija per tota Europa i es varen fer populars en variades formes. Els europeus varen introduir jocs similars en les seues colónies d'Amèrica cap al XVI.

Existixen, a pesar de la versió popular de l'orige del béisbol creat per Doubleday, numeroses referències als térmens "baseball" i "bat-and-ball" en documents dels primers anys del XVIII. L'orige del béisbol en realitat deuria ser definit com l'evolució del béisbol, puix en base en lo que els historiadors del joc han vingut trobant, és una derivació del joc “stool ball” que data des de l'Edat Mija i, a la seua volta, el “stool ball” prové de jocs rituals practicats en el món antic. La primera referència del terme “base ball” es dona en 1744 poc menys de 100 anys ans que Abner Doubleday supostament ho inventara en Cooperstown, Nova York en 1839.

En 1744 sorgix en Anglaterra la primera evidència impresa del joc Base Ball, que va ser publicada en un llibre de pasatiempos infantils. Entre eixe any i 1796 sorgixen vàries referències més sobre baseball en Europa donant conte d'un joc de chicotetes dimensions jugat per chiquets. En 1796 es publiquen en Alemània les primeres regles de "base ball" lo que dona conte de que, provablement, en eixe país ya es practicava el joc.

El joc emigra d'Europa a Amèrica entre mediats i finals del XVIII dut pels #colon anglesos que s'establien en el Nou Món. La primera referència d'un joc de béisbol en Estats Units data d'abril de 1778 registrada en el seu diari pel soldat George Ewing: “vaig fer eixercici per la vesprada i en els intervals vaig jugar base”.

En 1786, l'estudiant de Princeton, John Rhea Smith, va mencionar en el seu diari que “Un bon dia, vaig jugar 'baste ball'(sic) en el campus pero vaig ser batut perque vaig fallar catcheando i colpejant la bola”. Posteriorment, en 1791, s'emet una prohibició en el poble de Pittsfield (Massachusetts) per a “preservar les finestres de la nova Casa de Juntes... cap persona, serà permesa de practicar els jocs cridats Wicket, Cricket, Base Ball, Football, Cat, Fives o qualsevol atre joc de pilota, dins d'una distància de 80 yardes de la referida Casa de Juntes”.

De qualsevol forma, és a partir de la llista de regles publicades per Alexander Cartwright en 1845, conegudes com les Knickerbocker Rules per ser les aplicades per l'equip Knickerbockers, que es va establir i va evolucionar la forma moderna del joc.

El joc de Nova York

El primer club organisat de béisbol va ser format en 1842 per un grup de jóvens en la ciutat de New York, encapçalat per Alexander Cartwright, que va cridar al seu club New York Knickerbockers Base Ball Club. Els Knickerbockers varen desenrollar un conjunt de vint regles, publicades per primera volta en 1845, que es varen convertir en la base del béisbol modern. El 19 de juny de 1846, els Knickerbockers varen jugar el que està considerat oficialment com el primer partit de béisbol modern. Es varen enfrontar a un atre equip cridat New York Club, en lo que és ara Hoboken (Nova Jersey).

L'estil de joc dels Knickerbockers es va estendre ràpidament durant la década de 1850, es varen fundar clubs de béisbol per tota Nova York adoptant-se noves regles. A finals d'eixa década, la popularitat del joc s'havia estés més allà de la ciutat i va escomençar a conéixer-se com el joc de Nova York.

El New York Game es va popularisar durant la guerra civil nortamericana, quan els mils de soldats de l'Unió, que venien de la ciutat de Nova York, ho practicaven en els llocs per a on viajaven. En finalisar la guerra en 1865, el joc s'havia convertit en la varietat més popular de béisbol en tot el país. Poc despuix, el nom de New York Game va desaparéixer i es va cridar simplement béisbol.

Les Lligues Negres

Des de mediats de 1880 fins a mediats de 1940 no es varen incloure en les Grans Lligues a jugadors de color. En el seu lloc, es varen crear equips formats solament per jugadors negres que varen formar lligues, cridades "Lligues Negres". Una de les més conegudes va ser la Negre National League, que es va formar en 1920. Jackie Robinson, un dels jugadors més importants de la Negre League, va aplegar a ser el primer jugador negre en les lligues majors modernes, quan va ser fichat pels Brooklyn Dodgers en 1947. Robinson va dur als Dodgers cap a la victòria en el campeonat de la Lliga Nacional i va ser proclamat Novell de l'Any. A pesar d'enfrontar-se en sectors intransigents i fanàtics, la seua extraordinària actuació i comportament sobre el terreny varen ajudar a superar els prejuïns racials i pronte atres jugadors negres es varen incorporar a les lligues majors. Un atre memorable jugador va ser Leroy Robert "Satchel" Paige, que va anar el primer jugador de color en ser acceptat en el Saló de la Fama del deport.

Expansió de les Grans Lligues

Varis equips de les Grans Lligues es varen traslladar durant la década de 1950; el primer, els Boston Braves, es va traslladar a Milwaukee en 1953 i després a Atlanta en 1967. Atres canvis clau varen ocórrer en 1958, quan els Brooklyn Dodgers es varen marchar a Los Àngeles i els New York Giants es varen anar a Sant Francisco i varen estendre el mercat de les Lligues Majors per tots els Estats Units. El béisbol professional es va fer tan popular que moltes ciutats varen demanar permís per a crear nous clubs, fins a aplegar als 30 equips que conformen les Grans Lligues en el present.

Un moment desgraciat per al béisbol va aplegar en la década de 1990. Els jugadors varen considerar que no estaven sent suficientment recompensats pels propietaris dels clubs, per lo que varen iniciar una folga en setembre de 1994 que va durar fins a maig de 1995 provocant que es cancelara la postemporada de les Grans Lligues per primera volta des de 1904-1987.

Orígens del béisbol en Amèrica Llatina

Antecedents

Quan els espanyols varen aplegar a Cuba (que per nom li varen posar "Illa de Juana" per la filla dels Reis Catòlics d'Espanya) el 24 d'octubre de 1492 varen trobar als aborigen cubans practicant un joc al que ells cridaven batos, el qual es jugava en una pilota feta de resina d'arbre que es colpejava en qualsevol part del cos llevat les mans.

Aixina mateix, en el Mèxic prehispánico es practicava un joc de pal i pilota del com sobreviuen vestigis en pintura mural en Teotihuacán i Les Higueras, Veracruz aixina com en figurillas en fanc trobades en la zona de Nayarit, Mèxic.

També, en l'época de la colonisació espanyola, este joc es va cridar gat vell a on es reunien jóvens del moviment independentiste en contra de la Corona espanyola.

Mèxic

El primer joc d'este deport Mèxic (en a on es pronuncia beisbol, i s'escriu "béisbol", sense l'accent) es va jugar a fins d'abril de 1847 en el parc "Els Berros" de Xalapa, Veracruz per soldats de l'eixèrcit invasor nortamericà que varen utilisar la #pròtesis de la cama ("pata de pal") d'Antonio López de Santa Anna, que havien capturat dies abans en la Batalla de Cerro Gros.

A partir de 1866 hi ha evidències de mexicans jugant al béisbol en Santa Clara, Califòrnia. Eren jóvens estudiants que havien segut enviats a educar-se en Califòrnia i varen escomençar a practicar el joc.

El primer equip organisat en Mèxic del que es tinga evidència és l'Unió Base Ball Club, format al voltant de 1869 en la fronteriça ciutat de Matamoros, Tamaulipas. L'equip creuava el Riu Bravo per a enfrontar als equips nortamericans en Brownsville, Texas. Sobre este equip sobreviuen reportes periodístics datats en 1869.

Panamà

Es va escomençar a jugar el béisbol cap a 1850-1855 quan es varen realisar les obres del Ferrocarril Transísmico, les quals varen estar a càrrec d'eixecutius i tècnics nortamericans, principalment de la Costa Este, els qui varen anar els pioners del béisbol en el llavors departament colombià. Ells feyen competències recreatives entre els seus empleats i prontamente la població panamenya va deprendre a jugar el béisbol tan ben o millor que els nortamericans. A raïl d'això, es varen iniciar moltes lligues en l'àrea de trànsit del ferrocarril que involucraven a nortamericans i panameño, aplegant a incubarse moltes grans rivalitats que després en els partits podien donar lloc a sérios enfrontaments entre els uns i els atres.

Cuba

Artícul principal → Béisbol en Cuba.

El béisbol en Cuba va escomençar quan es va formar el Club de Béisbol de La Habana en 1868, pero el joc va ser prohibit pels governants espanyols i no va ser sino fins al 23 de decembre de 1874 que es va registrar el primer joc documentat en l'illa. Açò es va desenrollar en una lliga professional que va escomençar a jugar-se en 1878, formant part de les Grans Lligues en Estats Units, i que va durar fins a 1961.

En Cuba existix el Campeonat Nacional, fundat en 1961. Este event és hereu de diferents campeonats professionals i d'aficionats que varen tindre lloc en l'illa des de finals del XIX. Consta de setze equips entre els que es destaquen: Industrials (La Habana), Santiago de Cuba, Vila Clara i Pinada del Riu com els més guanyadors.

Veneçuela

Artícul principal → Béisbol en Veneçuela.

Si ben no hi ha extensa documentació respecte a l'orige del béisbol en Veneçuela, la majoria de les versions afirmen que en la década de 1890, varen aplegar al país alguns estudiants veneçolans provinents d'universitats en els Estats Units, que varen tornar en bats, guants, pilotes i atres implementos, per a la pràctica del deport, iniciant en l'activitat als seus coneguts entre les classes socials altes de Caracas. En maig de 1895 els germans Amenodoro, Emilio, Gustavo i August Franklin, varen establir el primer club de béisbol organisat del país, el "Caracas B.B.C.". El club es va formar entre aquells que practicaven en un camp obert front a l'antiga estació de tren de Quebrada Fonda que posteriorment va ser batejat "Camp d'Eixercicis del Caracas Baseball Club".

El primer joc oficial de béisbol en Veneçuela es va realisar el 23 de maig de 1895 sent l'event resenyat en el diari El Temps. Es varen enfrontar per a l'event d'exhibició els dos equips del Caracas B.B.C., “Rojos” i “Blaus”; este últim, dirigit per Amenodoro Franklin, va guanyar en marcador de 28 carreres contra 19. Entre els jugadors es trobaven alguns veneçolans que havien estudiat en els Estats Units i Emilio Gramer junt en els germans Manuel i Joaquín González, els qui eren cubans residents en Veneçuela.

Posteriorment varen escomençar a aparéixer atres clubs, principalment en Caracas, que es denominaven d'acort a l'urbanisació o barri del que provenien, tals varen ser els casos dels equips Sant Bernardino, Els Samanes i Vargas. Pel contrari, un dels equips més antics i de major afició de Veneçuela, va donar nom a una populosa zona de la ciutat de Caracas; en 1917 es funda el Magallanes, que practicava en els camps de Catia, en els que ara es coneix com el barri "Els Magallanes de Catia". Els Navegants del Magallanes és l'únic equip de l'era anterior a la creació de les lligues professionals que encara existix en Veneçuela.

Puerto Rico

El deport del béisbol es va jugar per primera volta en les regles pertinents en Mayagüez. Un conductor de carros públics cridat don Félix Santiago va crear un equip. Es resalta que este equip ha segut el més exitós en setenta y uno anys en tota la lliga.

Mayagüez ha segut l'únic equip en l'història que li va pertànyer al poble. “El patroncito”, com li cridaven a Alfonso Valdés, va ser amo dels Indis des de 1939 fins a 1957, quan es va cansar d'estar al front de la franquícia. La va entregar a la Lliga i el poble, els qui no volien perdre el seu equip, i es varen organisar per a recaptar fondos i mantindre la plantilla de jugadors. Mayagüez ha forjat jugadors tan importants com “Cholo” García, el primer portorriqueny en llançar un joc sense hits ni carreres en 1930 en les Moradures dirigides per Tony Luciano. Més tart es va reconéixer la seua llabor quan varen batejar el parc de pilota de Mayagüez en 1948, any en que els Indis varen guanyar el campeonat nacional que els va dur després a la primera edició de la Série del Carib 1949.

L'arribada del béisbol a Puerto Rico es va convertir en un entreteniment social, pero no per a tots. Alguns no ho catalogaven d'esta manera, i en una ocasió un periòdic va publicar que, llamentablement, els ciutadans de la capital invertiren el seu temps en la pràctica d'un "entreteniment zángano".

Existixen vàries versions de l'arribada del béisbol a Puerto Rico pero la més acceptada i encertada és la del cavaller Don Emilio Pasarell. En 1895, Caballeira informa que un jove cubà coneixedor del deport invite a atres jovencitos i els ensenye. Entre els jovencitos es trobaven: Enrique i Paco Gatell, José de Jesús Tizol, Luis i Jorge Colombani, Féliz Montañez, Antonio Cabanya i Sever González, com alguns dels que varen rebre les primeres classes de "béisbol". Estos jóvens es reunien a jugar béisbol en un terreny a on hui en dia queda localisada la "Biblioteca Carnegie", en Sant Joan. Les persones que passaven i veen béisbol veen despectivamente als peloteros com "ridículs, zánganos i manganzones".

Seguint la versió de Caballeira, hi havia un mestre cridat Braulio que servia de umpire en els jocs. El primer partit es va efectuar en el velòdrom que estava en el carrer Cerra en la parada 15 en Santurce, el dumenge 2 de juny de 1896. El Club Borinquen va véncer al Almendares en una puntuació de 22 a 11, els jugadors pel Borinquen varen ser: Amos Iglésies, Jesús Cabanyes, Ignacio Carballeira, Manuel del Valle Atiles, Enrique Gatell, Eduardo Saldañas, Luis. Colombani, Félix Montañez i Jorge Colombani. "

Després de que el béisbol professional prenguera el seu auge, es va formar una nova lliga anomenada Béisbol superior doble “A”. L'inici d'esta lliga es remonta al 1930-1940 creada per l'antiga Comissió de Parcs i Recree Públics. Al principi eren quinze equips i posteriorment vint. En els anys 70 Gil Bosch va tindre la presidència per trentatrés anys aumentant les franquícies a trentassís. En 2002, quan el Lcdo. Gil Bosch es va retirar, el Lcdo. Israel Roldán va prendre el seu lloc i, sobre el seu mando, es va aprovar la regla que permetia participar jugadors professionals (dos per equip). Va aumentar el número de franquícies a quarantahuit, es va crear la lliga de dònes i la lliga jovenil es va incrementar fins a setenta y ocho. En 2009, davant la creixent complexitat de l'institució, la junta de directors de la Federació de Béisbol va decidir incorporar com a estructures separades els seus diversos components un dels components és Lliga de Béisbol Superior Doble A.

Nicaragua

Artícul principal → Béisbol en Nicaragua.

El béisbol va ser introduït en Nicaragua durant el XIX en la costa del Carib, Albert Addlesberg, dels Estats Units, els va ensenyar als habitants de la ciutat port de Bluefields cóm jugar béisbol en 1888.

cal notar que el béisbol no va ser introduït en la costa del pacífic fins a 1891, quan un grup d'estudiants originaris de les universitats dels Estats Units va formar "La Societat de Recree" a on es jugaven varis deports, sent el béisbol el més popular entre ells.

Les lligues de béisbol més importants de Nicaragua són la Lliga Nicaragüenca de Béisbol Professional i la Lliga superior Germán Pomares. Els equips més importants del béisbol pinolero són: Indis del Bóer, Orientals de Granada, Lleons de #León, Masaya Feres del Sant Fernando, Front Sur Rivas i Tigres de Chinandega. Els actuals campeons de la Lliga Nicaragüenca De Béisbol Professional són els Lleons de #León (2018-2019).

República Dominicana

Artícul principal → Història del béisbol en República Dominicana.

En República Dominicana és considerat el "rei dels deports". Es té conegut que va ser introduït al país per immigrants cubans en la década de 1890. En 1955 es va fundar la Lliga Dominicana de Béisbol Hivernal (LIDOM), es desenrolla en la temporada autumne-hivern. Ademés conta en 6 equips que es disputen un campeonat regular, una série semifinal i una final a on es determina el campeó nacional. cal destacar que esta és una de les lligues més importants del Carib no solament per la calitat dels seus jugadors sino per la gran cantitat de títuls de Série del Carib (23 ). Prova d'açò és la gran cantitat de jugadors de diversos països llatins com Veneçuela, Puerto Rico, Cuba, Mèxic aixina com Estats Units i Japó. Els equips pertanyents a esta lliga són Tigres del Licey (24) Àguiles Cibaeñas (22), Lleons del Triat (17), Estreles Orientals (4), Bous de l'Est (3), Jagants del Cibao (2).

Actualment la República Dominicana és el principal país exportador de jugadors a grans lligues. També es juga la Dominican Summer League, una lliga d'equips de lligues menors afiliada a la MLB. El Clàssic Mundial de Béisbol en 2013, República Dominicana venç a Puerto Rico en marcador 3-0 en la final, conseguint aixina els dominicans el seu primer títul de forma invicta (únic país en conseguir este ardit) i sent a la seua volta el primer país americà en guanyar dit torneig.

Japó

En Japó, el béisbol va ser introduït pel nortamericà Horace Wilson en 1872; el joc professional existix des de fa més de xixanta anys i té dos lligues, la Central i la del Pacífic, en un total de dotze equips. Els equips nortamericans a sovint juguen en Japó en finalisar la temporada regular. En l'escola i l'universitat és extremadament popular: cada estiu, unes quatre mil escoles secundàries prenen part en el All Japan Baseball Tournament, que se celebra prop de la ciutat d'Osaka.

Els equips guanyadors de la Lliga Japonesa de Béisbol Professional, Organisació Coreana de Béisbol, Lliga de Béisbol Professional China (Taiwan) i de la Lliga de Béisbol Chinenc (China) disputaven la Série d'Àsia Copa Konami. De les sèt oportunitats que s'ha celebrat l'event, sis varen ser per a equips japonesos i un (l'últim que es va jugar) va ser per a un equip australià, la lliga del qual va ser invitada en les últimes edicions del torneig.

Posicions del joc

Artícul principal → Camp de béisbol.

Les posicions dels jugadors en el terreny són les següents:

1. Llançador (Pitcher).
2. Receptor (Catcher).
3. Primera base (First baseman).
4. Segona base (Second baseman, encara que se li coneix com el defensor de la segona base, es coloca entre segona i primera).
5. Tercera base (Third baseman).
6. Campocorto, parador en curt (Short stop, jugador que es troba entre tercera i segona, i que d'igual forma defén la segona base).
7. Jardiner esquerre o exterior esquerre (Left fielder).
8. Jardiner central o exterior central (Center fielder).
9. Jardiner dret o exterior dret (Right fielder).
10. Bateador designat (Designated hitter, és una posició del béisbol utilisada per algunes lligues, que permet seleccionar a un jugador per a que batee en lloc del llançador, pero no ocupa cap posició defensiva en el camp).

L'equip visitant és el primer que "ataca", és dir, que batea. Van eixint d'un a un sempre en el mateix orde de bateo per a intentar batear i no ser eliminats. La tanda de bateo canvia a l'atre equip, que defenia, quan s'elimina a tres jugadors de l'equip que bateaba.

Aixina van canviant d'atac a defensa fins a un màxim de nou voltes. Cada volta que un equip ataca i defén es passa una entrada (inning). Al final de les nou entrades, si no hi ha empat s'acaba el partit, si ho hi ha, es van jugant entrades adicionals fins que un dels dos equips conseguixca més carreres que l'atre en finalisar el inning complet.

La zona bàsica de joc és un quadrat denominat "quadro" o "diamant", colocat sobre un dels seus vèrtiços que se situa el home o home plate (lloc de bateo). Les carreres (anotacions) es registren cada volta que el bateador corre totes les bases del quadro sense ser eliminat.

Implementos

Bat

Artícul principal → Bat.

Un bat de béisbol és un pal pla de fusta o metal que s'utilisa en el deport del béisbol per a colpejar la pilota llançada pel pitcher. Per reglamentació no pot ser més de 2.61 pulgadas (6.6 cm) de diàmetro en la part més grossa i no més de 42 pulgadas (1.067 m) de llongitut. Encara que històricament els bats pesen prop d'1,4 quilograms (3 lliures), hi ha bats entre 0,9 i 1,1 quilograms (34 a 36 onces).

Pilota

Artícul principal → Pilota de béisbol.

Una pilota de béisbol és aquella que s'utilisa per a la pràctica de dit deport. La seua circumferència és de 9 a 9+1⁄4 polzades (229–235 mm) –equivalent a un diàmetro de 73–75 mm– i el seu pes és de 5 a 5+1⁄4 onces (142–149 g)

Guant

Artícul principal → Guant de béisbol.

El guant de béisbol, (també coneguda com manopla de béisbol, o manilla) és una penyora, part de l'indumentària defensiva utilisada pels jugadors d'este deport per a auxiliar i protegir la mà en capturar la pilota que és llançada pels demés jugadors del seu propi equip o pels batazos dels seus contraris. El primer guant que es va conéixer en el béisbol, ho va fabricar un cátcher universitari, cridat Charres C. White en 1875.

Regles

Les regles bàsiques del joc són relativament senzilles, si be hi ha algunes específiques per a situacions concretes.

Bàsicament, tracta d'un equip de bateadores/corredors que colpeja o batea la bola o pilota de béisbol, de manera que açò els permeta alvançar sobre les bases evitant ser eliminats. En recórrer les 4 bases aplegant al final al "home plate" sense ser eliminat el jugador marca una anotació o "carrera" a favor del seu equip.

Existixen algunes jugades específiques de certa importància com el "toc de sacrifici", en zones d'Espanya occidental "toquecito" (colp suau a la bola que fa que a penes alvanç). I que té com a objectiu fer que els corredors que estan en base es coloquen més prop d'anotar una carrera, poden produir jugades molt positives d'atac per a l'equip atacant. Si el "toc de sacrifici" o "toquecito" ix de la zona de joc quan el conte del bateador du dos strikes est serà pres com un out per regla.

En una tanda bateador i llançador tenen un duel a on es disponen de 7 possibles llançaments, a on 4 llançaments erròneus per part del llançador (considerades com "boles" males) permeten alvançar una base al bateador sense necessitat de batear la bola. Mentres que el bateador dispon de 3 possibles llançaments (strikes/ intents de bateo) que en errar-los resulta en la seua eliminació de la tanda (considerat com "ponche" o "ponchado"). Eixe reconte de llançaments i bateos mals es denomina "conte". Si el bateador falla el tercer strike i el receptor pert la bola i se li allunta, el bateador pot córrer cap a la primera base, i si aplega primer que el tir del receptor, conta el ponche, pero no l'out (açò ocorre solament sempre i quan la primera base estiga desocupada).

Els bateadores tenen determinats segons per a posar-se en la seua zona de llançament, de lo contrari poden ser sancionats.

Bateo

Si el bateador conseguix batear la bola o pilota de béisbol, hi ha bàsicament quatre possibilitats:

1. Si la bola toca el sol ans que cap jugador a la defensiva l'atrape, i el bateador conseguix alcançar la primera base ans que els defensors conseguixquen tocar en la bola o chafar la primera base (out), es denomina "Senzill". Si el bateador conseguix aplegar fins a la segona base, sense que l'equip a la defensiva cometa cap error, es denomina "Doble", si aplega fins a la tercera base (sense error de la defensa) es denomina "Triple", i si aplega a home (sense error de la defensa) es denomina "Homerun".
2. Si la bola és atrapada en l'aire sense que toque el sol per un jugador a la defensa, el bateador queda eliminat. Si la bola està dins del terreny de joc, té que córrer, no pot esperar a vore si el batazo és mal.
3. Si la bola és bateada pero està fòra dels llímits laterals de la zona de joc és "foul". En eixe cas el bateador se sumixca en el seu "conte" un strike, si en el seu conte té menys de dos strikes; pero si el bateador té com "conte" 2 strikes i batea un foul, est seguirà bateando sense ser out (eliminat). Ara be, si la bola fora fòra dels llímits laterals de la zona de joc, pero un jugador de la defensa l'atrapara en l'aire (encara que estiga fòra dels llímits laterals de la zona de joc), el bateador també quedaria eliminat.

1. Si la bola ix volant per damunt del llímit de fondo de la zona de joc, és un quadrangular o jonrón -de l'anglés "homerun"-, és dir, el bateador dona el regrés al quadro fins a aplegar al home i s'anota una carrera. Si ademés hi havia algun dels seus companyers en les bases, ells també corren fins al home i anoten carreres, una per cada jugador que hi haguera en base i una atra que s'anota el bateador.

Si es conseguix un quadrangular en tres jugadors ocupant la primera, segona i tercera base, és dir, en les bases "plenes", es denomina grand eslam, i s'anoten quatre carreres.

Per a que el llançament del pícher siga bo deu passar per damunt del "home" a l'altura determinada des de les aixelles fins als genolls del bateador. Si el llançament no complix en estos requisits, el "umpire" (àrbit) la denominarà "bola.

Abans de l'inici del partit, cada equip deu presentar l'orde de bateo dels seus nou jugadors. Este orde es respecta en cada una de les entrades. Els bateadores es poden substituir de manera permanent, per lo que un bateador que ix del camp de manera prematura no pot tornar a jugar en el partit.

Típicament, els dos primers bateadores busquen obtindre bases, per lo que intentar posar la pilota en joc i córrer veloçment a les bases. El tercer bateador sol ser el millor, ya que busca remolcar als dos bateadores anteriors, i de ser posible anotar un quadrangular o córrer per a guanyar bases.

El quarto bateador sol ser molt potent, buscant anotar un quadrangular per a remolcar als seus companyers en base. El quint i sext bateador solen realisar sacrificis, és dir que intenten realisar contacte per a remolcar als jugadors en base, sense importar si ells obtenen bases. Els demés bateadores solen ser els menys habilidosos de l'equip.

Atres regles

No hi ha un temps de duració determinat per a una trobada, este conclou al final de les nou entrades (lo que equival a vintisset eliminacions o outs per equip). En cas d'empat, el partit continua en entrades adicionals o "extra innings" fins que es conseguixca un desempat.

Els àrbits es denominen "umpires": el umpire principal es coloca darrere del home o caixó de bateo, i decidix si els llançaments són bons (strikes) o mals (boles). El umpire principal pot consultar als ubicats junt a les llínees de calç de primera i tercera si el bateador va passar el bat per la llínea sense donar-li a la bola. El umpire principal decidirà si és strike o no (en el cas del qual pot ser bola o strike sense haver intent de bateo). Si la pilota colpeja al bateador sense haver bateado, es considera "deadball" o colpejat, en eixe cas, el bateador colpejat alvança a la primera base.

Els àrbits en les bases tenen que decidir si el jugador ofensiu va alcançar la base en alguna part del cos abans de ser posat out (fòra de joc) o no, en el cas del qual es queda en eixa base. Les decisions dels umpires són inapelables. Ya que el béisbol és un deport a on els espectadors són bons coneixedors del mateix, tant de les regles com de les jugades, la resposta dels espectadors pot ser una excelent confirmació o rebuig de les decisions dels àrbits.

Els "umpires" poden decidir sobre si el procés d'una jugada es va fer en base en el reglament o no (per eixemple, quan es decidix si la pilota bateada va eixir per la zona de "home run" o va eixir per un dels laterals de "foul"). Els "umpires" poden també advertir als jugadors d'accions greus que posen en risc a uns atres, podent aplegar a expulsar del joc al jugador o jugadors que reincidixquen en la seua conducta antideportiva. També poden expulsar als "coaches" o entrenadors que mostren una conducta inapropiada en el terreny de joc o una conducta poc respectuosa cap als mateixos "umpires".

Un jugador expulsat sempre és substituït per un atre. El partit sempre es té que jugar en el total de jugadors.

Picheo

El jugador (en este cas el pitcher) té que fer "contacte" en la placa que està ubicada en el centre del montícul per a escomençar a llançar; quan açò succeïx es posa "viva" la jugada i el pícher pot procedir a llançar la pilota.

Quan el pitcher fa una jugada anomenada revire, açò es pot explicar en el moviment que fa el mateix per a llançar de la placa o loma de picheo a alguna de les bases (primera base, segona base, tercera base) per a tractar de traure (out) al jugador de l'equip contrari que es troba corrent en alguna de les bases ya mencionades.

El jugador (en este cas el pitcher) en presentar la pilota, no podrà fer un moviment d'engany per a llançar a les bases a menos que realment tire, de ser lo contrari es marca un balk, açò vol dir que el corredor alvança una base en l'autorisació de l'umpire.

Este engany pot ser donat per un moviment brusc en els muscles o lliteralment per un moviment de tirar a la base i no soltar la bola.

Per cap motiu el pitcher podrà tindre contacte en un adherente per a que la pilota no se li esvare per la suor, en cas que el umpire ho sorprenga fent este acte el pícher serà expulsat del joc.

El mánager pot demanar temps i entrar a una consulta en el llançador quan açò succeïx es conta com una entrada llegal; no pot haver dos entrades llegals en la mateixa entrada. Si és aixina, el llançador per regla tindrà que ser canviat del partit per un jugador de la banca.

Elements distintius

El béisbol té certs atributs que ho distinguixen dels atres deports d'equip populars en els països a on té seguidors. Tots estos deports usen un rellonge, el joc és menys individual, i la variació entre els camps de joc no és tan important. La comparació entre el críquet i el béisbol demostra que molts dels elements distintius del béisbol es compartixen de diverses maneres en els seus cosins deportius.

No hi ha rellonge per a matar

En els deports en rellonge llimitat, els jocs a sovint terminen en un equip que du la davantera matant el rellonge en lloc de competir agresivamente contra l'equip contrari. En contrast, el béisbol no té rellonge, per lo tant, un equip no pot guanyar sense traure a l'últim bateador i els rallies no estan llimitats pel temps. En casi qualsevol tanda en qualsevol joc de béisbol, l'estratègia més ventajosa és alguna forma d'estratègia agressiva. Mentres que, en el cas de la prova de varis dies i el críquet de primera classe, la possibilitat d'un empat a sovint encoraja a un equip que està bateando últim i molt per darrere, a batear defensivamente i quedar-se sense temps, renunciant a qualsevol possibilitat dèbil de guanyar, per a evitar una pèrdua general.

Si ben nou entrades han segut l'estàndart des del començ del béisbol professional, la duració del jugue promig de les Grans Lligues ha aumentat constantment a lo llarc dels anys. A principis del XX, els jocs generalment demoraven una hora i mija. En la década de 1920, promediaron poc menys de dos hores, que finalment es varen disparar a 2:38 en 1960. Per a 1997, el joc promig de la Lliga Americana va durar 2:57 (els jocs de la Lliga Nacional varen ser uns 10 minuts més curts: els llançadors en el plat varen conseguir eixides més ràpides que els bateadores designats). En 2004, Major League Baseball va declarar que el seu objectiu era un joc promig de 2:45. No obstant, per a 2014, el joc promig de MLB va tardar més de tres hores en completar-se. L'allargament dels jocs s'atribuïx a pauses més llargues entre miges entrades per a comercials de televisió, major ofensiva, més canvis de llançament i un ritme de joc més llent en llançadors que prenen més temps entre cada entrega i bateadores que ixen de la caixa en més freqüència. Atres lligues han experimentat problemes similars. En 2008, Nippon Professional Baseball va prendre mides per a acurtar els jocs en 12 minuts des del promig de la década anterior de 3:18.

En 2016, el joc promig de playoffs de nou entrades en les Grans Lligues va ser de 3 hores i 35 minuts. Açò va aumentar 10 minuts des de 2015 i 21 minuts des de 2014.

Enfocament individual

Encara que el béisbol és un deport d'equip, els jugadors individuals a sovint són somesos a escrutini i pressió. En 1915, un manual d'instrucció de béisbol senyalava que cada llançament, del com a sovint hi ha més de doscents en un joc, involucra una competència individual, un a un: "el llançador i el bateador en una batalla d'ingeni". El llançador, el bateador i el jardiner actuen essencialment de forma independent l'u de l'atre. Si ben els entrenadors poden indicar-li al llançador o al bateador que seguixquen certes tàctiques, l'eixecució de la jugada en sí és una série d'actes solitaris. Si el bateador colpeja un drive de llínea, el jardiner és l'únic responsable de decidir intentar atrapar-ho o jugar-ho en el rebot i de tindre èxit o fallar. La precisió estadística del béisbol es veu facilitada per este aïllament i ho reforça.

Se sol usar per a entrenar en solitari un llança pilotes automàtic que fa la funció del llançador i aixina practicar la punteria a l'hora de donar a la pilota en llocs especialisats. Mencionar que també es varen crear per a entrenar en casa llança pilotes en els anys 70 com podia ser l'Ultra Machine de Nintendo.

El críquet és més similar al béisbol que molts atres deports d'equip a este respecto: mentres que l'enfocament individual en el críquet es veu mitigat per l'importància de l'associació de bateo i els aspectes pràctics de córrer en tàndem, es veu reforçat pel fet de que un bateador pot ocupar el wicket per una hora o molt més. No hi ha un equivalent estadístic en el críquet per a l'error de fildeo i, per lo tant, menys émfasis en la responsabilitat personal en esta àrea de joc.

Unitat de cada parc de béisbol

A diferència de la majoria dels deports, els camps de joc de béisbol poden variar considerablement en tamany i forma. Encara que les dimensions del infield estan estrictament regulades, les normes que rigen el tamany i la configuració del jardí en el béisbol professional són més flexibles. D'acort en les regles de la Major League Baseball i la Minor League Baseball, els estadis construïts o remodelats des de l'1 de juny de 1958 deuen contar en una distància mínima de 325 peus (99 m) des del plat fins a les cerques en els jardins esquerre i dret, i de 400 peus (122 m) cap al jardí central.

No obstant, alguns estadis presenten configuracions particulars que s'aproximen al llímit mínim permés. Per eixemple, en Minute Maid Park, inaugurat com a sèu dels Houston Astres en 2000, els “Crawford Boxes” del jardí esquerre es troben a 315 peus (96 m) del plat.

Ademés, no existixen regulacions específiques que establixquen l'altura de les cerques o atres estructures ubicades en la vora del jardí. Un dels eixemples més emblemàtics és el mur del jardí esquerre del Fenway Park, en us des de 1912: el denominat “Mònstruo Vert” se situa a 310 peus (94 m) del plat sobre la llínea de foul i té una altura de 37 peus (11 m).

De manera similar, no existixen regulacions específiques sobre les dimensions del territori de foul. Per esta raó, una bola que caiga en foul pot considerar-se completament fòra de joc en un estadi en poca distància entre les llínees de foul i les grades, mentres que en un parc en un territori de foul més ampli la mateixa jugada podria no ser-ho. Una prop propenca a la llínea del jardí tendix a desviar les boles cap als fildeadores, mentres que una prop més alluntada pot generar més colisions, ya que els jardiners deuen córrer a màxima velocitat cap als cantons. Estes diferències poden influir en si un batazo es convertix en un jonrón, un doble o un triple dins del parc.

Aixina mateix, la superfície del camp no està regulada. Encara que la disposició tradicional, mostrada en l'image adjunta, és utilisada per casi tots els equips de Major League Baseball en camps d'herba natural, els equips són lliures de decidir qué àrees estaran cobertes o descobertes. Alguns estadis ampren superfícies artificials, com AstroTurf, i estes variacions poden afectar notablement el comportament de les boles en terreny, aixina com l'eixercite en el corregut de bases.

De la mateixa manera, la presència d'un sostre, ya siga permanent o retràctil (com en sèt estadis de Grans Lligues), pot influir considerablement en la forma en que es juguen els elevats.

En comparació, encara que els jugadors de fútbol també enfronten variacions en la superfície i en la cobertura de l'estadi, el tamany i la forma dels camps de fútbol estan molt més estandardisats. Ademés, les àrees fòra dels llímits en el fútbol no afecten el joc de manera significativa, a diferència del territori de foul en el béisbol, a on les diferències poden ser determinants en el resultat de la jugada.

Estes variacions físiques generen condicions de joc úniques en cada estadi. Factors locals adicionals, com l'altitut i el clima, també poden influir de manera significativa en el desenroll dels partits. Un estadi pot aplegar a tindre la reputació de ser un parc de llançadors o un parc de bateadores, depenent de quina disciplina es veja més favorida per la seua combinació particular d'elements.

L'eixemple més destacat és Coors Field, el camp dels Colorat Rockies, l'efecte dels quals de parc de bateo més potent en les lligues majors es deu en gran part a la seua altitut de 5 282 peus (1 610 m) sobre el nivell de la mar i la conseqüent baixa pressió de l'aire. Per un atre costat, Wrigley Field, casa dels Chicago Cubs, és conegut per la seua naturalea voluble: quan bufen forts vents des del llac Míchigan es convertix en un parc favorable per a bateadores, i quan els vents canvien, pot transformar-se en un parc que favorix als llançadors.

L'absència d'un camp estandardisat no solament afecta cóm es desenrollen els jocs, sino també la composició dels equips i les estadístiques individuals dels jugadors. Per eixemple, un batazo de 100 metros (330 peus) que en un estadi podria convertir-se en jonrón, en un atre podria terminar en una captura fàcil en la pista d'advertència. De manera similar, un equip que juga en un parc en un jardí dret relativament curt, com els New York Yankees, tendirà a construir la seua alliniació en bateadores esquerrers, els qui poden aprofitar millor eixa característica. A nivell individual, un jugador que passe la major part de la seua carrera en un parc favorable per a bateadores podria obtindre una ventaja estadística acumulada en el seu promig de bateo, especialment si el seu estil de joc encaixa en les particularitats de l'estadi.

Estadístiques

El béisbol organisat es presta a les estadístiques en major mida que molts atres deports. Cada jugada és discreta i té un número relativament chicotet de resultats possibles. A fins del XIX, un exjugador de cricket, l'anglés Henry Chadwick de Brooklyn, va ser responsable del "desenroll del puntaje de la caixa, la classificació en taules, la guia anual de béisbol, el promig de bateo i la majoria de les estadístiques i taules comunes. Solia descriure el béisbol". El registre estadístic és tan central en la "essència històrica" del joc que Chadwick va aplegar a ser conegut com el pare del béisbol. En la década de 1920, els periòdics nortamericans varen escomençar a dedicar més i més atenció a les estadístiques del béisbol, iniciant lo que el periodiste i historiador Alan Schwarz descriu com un "canvi tectónico en els deports, com una intriga que una volta es va centrar principalment en els equips va escomençar a anar als jugadors individuals i les seues llínees estadístiques".

Les Regles Oficials de Béisbol administrades per MLB requerixen que l'anotador oficial classifique cada joc de béisbol sense ambigüitats. Les regles proporcionen criteris detallats per a promoure la coherència. L'informe de puntaje és la base oficial tant per al puntaje de caixa del joc com per als registres estadístics rellevants. Els gerents generals, gerents i exploradors de béisbol usen estadístiques per a evaluar als jugadors i prendre decisions estratègiques.

Certes estadístiques tradicionals són familiars per a la majoria dels fanàtics del béisbol.

Les estadístiques bàsiques de bateo inclouen:

• Tandes al bat: aparicions en el plat, excloent caminades i colps per llançaments, a on l'habilitat del bateador no es prova per complet, i sacrificis, a on el bateador fa un intent intencional per a alvançar a un o més corredors en base.
• Colps: voltes que s'alcança una base de forma segura, per una bola bateada i justa sense un error de fildeo o elecció del fildeador.

• Carreras: voltes circulant per les bases i aplegant a casa (home) de forma segura. Carreras produïdes (RBIs): número de corredors que varen anotar per l'acció d'un bateador (inclós el bateador, en el cas d'un jonrón), llevat quan el bateador va aterrisar en doble joc o va aplegar a base per un error.
• Jonrones: colps en els que el bateador va tocar en èxit les 4 bases, sense la contribució d'un error de fildeo.
• Promig de bateo: colps (hits) dividits per tandes al bat: la mida tradicional de la capacitat de bateo.

Les estadístiques bàsiques de funcionament bàsic inclouen:

• Bases furtades: voltes que alvancen a la següent base per complet pels propis esforços del corredor, generalment mentres el llançador es prepara per a entregar o llançar la pilota.
• Atrapat furtant: voltes infructuoses en intentar furtar una base.

Les estadístiques bàsiques de llançament inclouen:

• Victòries: acreditat al llançador en l'equip guanyador que va llançar per última volta ans que l'equip prenguera una ventaja que mai va abandonar (un llançador obridor deu llançar a lo manco 5 entrades per a calificar per a una victòria).
• Derrotes: se li acredita al llançador de l'equip perdedor que estava llançant quan l'equip contrari va prendre una ventaja que mai va renunciar.
• #Salvament: jocs en els que el llançador ingressa a un joc dirigit per l'equip del llançador, finalisa el joc sense perdre la ventaja, no és el llançador guanyador i (a) la ventaja és de 3 carreres o menys quan el llançador va ingressar al joc; (b) la possible carrera d'empat va estar en base, al bat o en la coberta; o (c) el llançador va llançar 3 o més entrades
• Entrades llançades: eixides gravades durant el llançament dividit per tres (les entrades parcials es registren convencionalment com, per eixemple, "5.2" o "7.1", l'últim dígit que representa els terços -outs-, no les dècimes, d'una entrada).
• Ponchados: voltes llançant tres llançaments bateables (strikes) a un bateador.
• Percentage guanyador: guanys dividits per decisions (guanys més pèrdues).
• Promig de carreres permeses (ERA): carreres anotades, excloent les que resulten d'errors de fildeo, per cada nou entrades llançades.

Les estadístiques bàsiques de camp inclouen:

• Putouts: voltes que el fildeador atrapa un fly, marca o expulsa a un corredor, o de lo contrari efectua directament un out.
• Assistències: voltes que un fildeador d'un atre fildeador va ser registrat després de que el fildeador toca la pilota.
• Errors: voltes que el fildeador no pot fer una jugada que deuria haver-se fet en un esforç comú, i l'equip de bateo es beneficia com a resultat d'això.
• Possibilitats totals: eixides més assistències més errors
• Promig de fildeo: possibilitats exitoses (eixides més assistències) dividides per les possibilitats totals.

Entre les moltes atres estadístiques que es mantenen estan aquelles conegudes colectivament com a estadístiques situacionals. Per eixemple, les estadístiques poden indicar contra quins llançadors específics s'eixercita millor un determinat bateador. Si una situació donada favorix estadísticament a un determinat bateador, és provable que el gerent de l'equip de fildeo canvie al llançador o faça que el llançador camine intencionalment al bateador per a enfrontar-se a un que tinga menys provabilitats de tindre èxit.

Sabermetría

Artícul principal → Sabermetría.

Sabermetría es referix al camp de l'estudi estadístic del béisbol i el desenroll de noves ferramentes estadístiques i analítiques. El terme també s'usa per a referir-se directament a les noves estadístiques. El terme va ser falcat al voltant de 1980 per un dels principals defensors del camp, Bill James, i deriva de la Societat per a l'Investigació del Béisbol Americà (SABR).

La creixent popularitat de la sabermetría des de principis de la década de 1980 ha atret més atenció a dos estadístiques de bateo que, segons els experts, són indicadors molt millors de l'habilitat d'un bateador que el promig de bateo:

El percentage en base medix la capacitat d'un bateador per a aplegar a la base. Es calcula prenent la suma dels èxits del bateador en aplegar a la base (colps + caminades + colps per llançaments) i dividint això pel total de tandes del bateador (al bat + caminades + colps per llançaments + sacrificis), llevat pel toc de sacrifici.

El percentage de slugging medix la capacitat d'un bateador de colpejar per poder. Es calcula prenent les bases totals del bateador (una per cada senzill, dos per doble, tres per triple i quatre per quadrangular) i dividint això per les tandes del bateador.

Algunes de les noves estadístiques creades pels analistes han guanyat un ampli us:

En base més slugging (OPS) medix l'habilitat general d'un bateador. Es calcula sumant el percentage en la base de la massa i el percentage de slugging.

Les caminades més els colps per entrada llançada (WHIP) medixen la capacitat d'un llançador per a evitar que els bateadores apleguen a la base. Es calcula exactament com el seu nom ho indica.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Béisbol|20px|Vore el portal sobre Béisbol]] Portal:Béisbol. Contingut relacionat en Béisbol.
• Campeonats, lligues, i séries
  • Campeonat Brasiler de Béisbol
  • Campeonat d'Europa de Béisbol
  • Copa Amèrica de Béisbol
  • Lliga Colombiana de Béisbol Professional
  • Lliga Equatoriana de Béisbol
  • Lliga Professional de Béisbol de Panamà
  • Série de Japó
  • Série Mundial
  • Série Nacional de Béisbol de Cuba
  • Série del Carib
• Saló de la Fama del Béisbol
• Sabermetría
• Anex:Glossari de béisbol

• Críquet

• Pesäpallo
• Sófbol
• Vitilla
• Kickingball

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beisbol.

Plantilla:Wikinews Erro al crear miniatura: Beisbol en el Viccionari.

• Federació Internacional de Béisbol
• Real Federació Espanyola de Béisbol i Sófbol
• CEB – Confederation of European Baseball [3] archivat en Wayback Machine.
• Regles Oficials del Béisbol