Anar al contingut

Sabermetría

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bill James, que va falcar el terme "sabermetría"

En l'analítica deportiva, la sabermetría (originalment SABRmetrics) és l'anàlisis empíric del béisbol, especialment de les estadístiques de béisbol que medixen l'activitat en el joc. Els sabermetristas recopilen i resum les senyes rellevants d'esta activitat en el joc per a respondre a preguntes específiques. El terme deriva de l'acrònim SABR, que significa Societat per a l'Investigació del Béisbol Americà (Society for American Baseball Research), fundada en 1971. El terme "sabermetría" va ser falcat per Bill James, que és un dels seus pioners i sol considerar-se el seu defensor i rostre públic més destacat.[1]

Primers anys

Henry Chadwick, periodiste deportiu de Nova York, va desenrollar el marcador de puntaje (box score) en 1858. Esta va ser la primera forma en que els estadístics varen poder descriure el deport del béisbol per mig del seguiment numèric de varis aspectes del joc.[2] La creació del marcador de puntaje ha proporcionat als estadístics de béisbol un resum de les actuacions individuals i d'equip per a un partit determinat.[3]

Henry Chadwick

L'investigació sabermétrica va començar a mitan de el XX en els escrits d'Earnshaw Cook, un dels primers sabermétricos. El llibre de Cook Percentage Baseball (1964) va ser un dels primers de la seua classe.[4] Al principi, la majoria dels equips de béisbol organisats i els professionals varen desestimar el treball de Cook per carir de sentit. L'idea d'una ciència de les estadístiques de béisbol va començar a alcançar llegitimitat en 1977, quan Bill James va començar a publicar Baseball Abstracts, la seua compendio anual de senyes de béisbol.[5][6] No obstant, les idees de James varen tardar en trobar una acceptació generalisada.[1]


Bill James creïa que hi havia un malentés generalisat sobre cóm es jugava al béisbol, afirmant que el deport no es definia per les seues regles, sino que en realitat, com va resumir el professor d'ingenieria Richard J. Puerzer, "es definix per les condicions en les que es juga -específicament, els estadis, pero també els jugadors, l'ètica, les estratègies, l'equip i les expectatives del públic".[2] "Els sabermétricos -a voltes considerats estadístics del béisbol- varen començar a tractar de reemplaçar l'estadística favorita de molts anys, coneguda com promig de bateo.[7][8] S'ha afirmat que el promig de bateo per equip no s'ajusta be a les carreres anotades per l'equip.[7] El raonament sabermétrico diria que les carreres guanyen partits, i que una bona mida del valor d'un jugador és la seua capacitat per a ajudar al seu equip a anotar més carreres que l'equip contrari.

Davey Johnson en 1986

Ans que Bill James popularisara la sabermetría, Davey Johnson va utilisar un IBM System/360 en la cerveseria del propietari de l'equip, Jerold Hoffberger, per a escriure una simulació informàtica de béisbol en FORTRAN mentres jugava en els Orioles de Baltimore de la Major League Baseball (MLB) a principis dels anys setanta. Va utilisar els seus resultats en un intent infructuós de promoure davant el seu entrenador, Earl Weaver, l'idea de que ell devia batear segon en l'alliniació. Va escriure programes IBM BASIC per a ajudar-li a gestionar els Tidewater Tides i, despuix de convertir-se en entrenador dels New York Mets en 1984, va conseguir que un empleat de l'equip escriguera una aplicació dBASE II per a compilar i almagasenar mètriques alvançades sobre les estadístiques de l'equip.[9] Craig R. Wright va ser un atre empleat de la MLB, que va treballar en els Texas Rangers a principis de la década de 1980. Durant el seu temps en els Rangers, es va fer conegut com el primer empleat de front office en l'història de la MLB en treballar baix el títul de "sabermetrista".[10][11]

David Smith va fundar Retrosheet en 1989, en l'objectiu d'informatizar el box score de tots els partits de béisbol de les grans lligues jamai jugats, per a recopilar i comparar en major precisió les estadístiques del joc.

Billy Beane com a jugador en 1989

Els Oakland Athletics varen escomençar a utilisar un enfocament més quantitatiu del béisbol centrant-se en els principis sabermétricos en la década de 1990. Açò va començar inicialment en Sandy Alderson com a gerent general de l'equip, quan va utilisar els principis per a obtindre jugadors relativament infravalorados.[1] Les seues idees varen continuar quan Billy Beane va assumir el càrrec de gerent general en 1997, ya que va ocupar fins a 2015, i va contractar al seu assistent Paul DePodesta[8] A través de l'anàlisis estadístic realisat per Beane i DePodesta en la temporada 2002, els Oakland A's varen guanyar 20 partits consecutius. Est va ser un moment històric per a la franquícia, en el que el vigèsim partit es va jugar en l'Oakland-Alameda County Coliseum.[12] Els seus plantejaments sobre el béisbol pronte varen obtindre reconeiximent nacional quan Michael Lewis va publicar Moneyball: L'art de guanyar un joc injust en 2003 per a detallar l'us de la sabermetría per part de Beane. En 2011, es va estrenar una película basada en el llibre de Lewis, també titulada Moneyball, que va donar àmplia difusió a les tècniques utilisades en l'oficina dels Oakland Athletics.

Medició tradicional

La Sabermetría es va crear en un intent de que els aficionats al béisbol deprengueren sobre este deport a través de proves objectives. Per a això, s'evalua als jugadors en tots els aspectes del joc, en concret el bateo, el llançament i el fildeo. Estes mides d'evaluació solen expressar-se en térmens de carreres o victòries de l'equip, ya que les estadístiques més antigues es consideraven ineficaces.

Mides de bateo

Ted Williams, l'últim jugador de la MLB en batear .400 durant una temporada

La mida tradicional del rendiment del bateo es considera que és el número de hits dividit pel número total de bateos. Bill James, junt en atres pares de la sabermetría, va considerar que esta mida era defectuosa, ya que ignora qualsevol atra forma en que un bateador puga aplegar a la base ademés d'un hit.[13] Pel contrari, el percentage en base (OBP), pren en consideració les bases per boles ("caminades") i els base per pelotazo (hit by pitch).[nota 1] Un atre problema en la mida tradicional del promig de bateo és que no distinguix entre hits (és dir, senzills, dobles, triples i home run) i dona a cada hit el mateix valor.[13] Una mida que diferencia entre estos resultats és el percentage de slugging (SLG).[nota 1] Per a calcular el percentage de slugging, el número de bases totals de tots els hits es dividix pel número total de voltes al bat.


Stephen Jay Gould va propondre que la desaparició del promig de bateo de .400 (conseguit per última volta en la MLB per Ted Williams en 1941) és en realitat un signe de millora general en el bateo.[14][15] Açò es deu a que, en l'era moderna, els jugadors se centren cada volta més en batear per a conseguir potència que per a conseguir promig.[15] Per lo tant, s'ha tornat més valiós comparar als jugadors utilisant el percentage de slugging i el percentage en base per damunt del promig de bateo.[14]

Estes dos mides sabermétricas millorades són habilitats importants per a medir en un bateador i s'han combinat per a crear l'estadística moderna de percentage de bateo més slugging (OPS). OPS és la suma del percentage de bateo i el percentage de slugging. Esta estadística moderna s'ha tornat útil per a comparar jugadors i és un poderós método per a predir les carreres anotades per un determinat jugador.[16]

Algunes de les atres estadístiques que els sabermetristas utilisen per a evaluar el rendiment del bateo són el promig ponderat en base, el promig secundari, les carreres creades i el promig equivalent.

Mides de llançament

Ed Walsh, que la seua ERA d'1,82 és la més baixa de l'història de la MLB.

La mida tradicional del rendiment dels llançadors és el promig de carreres guanyades (ERA). Es calcula com les carreres permeses per cada nou entrades. El promig de carreres guanyades no separa l'habilitat del llançador de les habilitats dels jardiners en els que juga.[17] Una atra mida clàssica per al llançament és el percentage de victòries d'un llançador. El percentage de victòries es calcula dividint les victòries pel número total de decisions (victòries més derrotes). El percentage de victòries també depén en gran mida de l'equip del llançador, especialment del número de carreres que anota.

Els sabermétricos han intentat trobar diferents mides del rendiment dels llançadors que excloguen el rendiment dels jardiners implicats. Un dels primers desenrollats, i un dels més populars en us, és el de les Bases més hits per entrada llançada (WHIP), que si ben no és completament independent de la defensa, tendix a indicar quàntes voltes és provable que un llançador pose a un jugador en base (ya siga a través de caminada, hit-by-pitch, o base hit) i per lo tant cuán efectius són els bateadores contra un llançador en particular per a aplegar a base.


Un desenroll posterior va ser la creació del sistema d'Estadística de Pitcheo Independent de la Defensa (DIPS). Voros McCracken ha segut acreditat en el desenroll d'este sistema en 1999.[18] A través de la seua investigació, McCracken va ser capaç de demostrar que hi ha poca o cap diferència entre els llançadors en el número de hits que permeten en les boles posades en joc, independentment del seu nivell d'habilitat.[19] Alguns eixemples d'estes estadístiques són ERA independent de la defensa, pitcheo independent del camp, i ERA component independent de la defensa. Atres sabermetristas han promogut el treball en DIPS, com Tom Tango, que dirigix el lloc web de sabermetría Tango on Baseball.

Baseball Prospectus va crear una atra estadística denominada ERA perifèric. Esta mida del rendiment d'un llançador pren en conte els hits, les bases per boles, els jonrones permesos i els ponches, al mateix temps que ajusta els factors de l'estadi.[17] Cada estadi té diferents dimensions pel que fa a la paret del camp exterior, per lo que un llançador no deu ser medit de la mateixa manera en cada u d'estos parcs.[20]

El promig de bateo en boles en joc (BABIP) és una atra mida útil per a determinar el rendiment dels llançadors.[19] Quan un llançador té un BABIP alt, a sovint mostrarà millores en la temporada següent, mentres que un llançador en un BABIP baix a sovint mostrarà una disminució en la temporada següent.[19] Açò es basa en el concepte estadístic de regressió a la mija. Uns atres han creat varis mijos per a intentar quantificar llançaments individuals basats en característiques del llançament, en oposició a carreres guanyades o boles colpejades.

Vore també

  • Analytics (hockey sobre gèl), l'equivalent de l'hockey sobre gèl
  • Estadística alvançada en bàsquet, l'equivalent en bàsquet
  • Premie Fielding Bible
  • Kyle Boddy, fundador de Driveline Baseball
  • Statcast
  • The Hardball Claves
  • Theorycraft
  • Total baseball per John Thorn i Pete Palmer
  • Whatever Happened to the Hall of Fame? per Bill James

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Moneyball: The Art of Winning an Unfair Game».New York: W. W. Norton.Consultat el 2023-09-06.
  2. ↑ 2,0 2,1 «From Scientific Baseball to Sabermetrics: Professional Baseball as a Reflection of Engineering and Management in Society».NINE: A Journal of Baseball History and Culture.
    34–48.doi:10.1353/nin.2002.0042.
  3. ↑ «National Baseball Hall of Fame and Museum: Hall of Famer detail». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2008. Consultat el 2023-09-06.
  4. ↑ «Curve Ball: Baseball, Statistics, and the Role of Chance in the Game».Springer.
    170–171.
  5. ↑ «Think Tank with Ben Wattenberg».PBS.Consultat el 2023-09-06.
  6. ↑ «Opinion & Reviews - Wall Street Journal» (en en-us). WSJ. Consultat el 2023-09-06.
  7. ↑ 7,0 7,1 «A Survey of Baseball Player Performance Evaluation Measures».
  8. ↑ 8,0 8,1 «Billy Beane's brand-new ballgame».Sant Francisco Chronicle.
  9. ↑ Inc, Ziff Davis (1984-05-29). PC Mag (en en), Ziff Davis, Inc..
  10. ↑ «RotoJunkie – Trencat 101 – Sabermetric Glossary (powered by evoArticles)».Consultat el 7 de setembre de 2023.
  11. ↑ «BaseballsPast.com». www.baseballspast.com. Consultat el 2023-09-06.
  12. ↑ «Athletics History | Oakland Athletics» (en en). MLB.com. Consultat el 2023-09-06.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Sabermetrics: The Past, the Present, and the Future».Mathematics and Sports. Vol. 43. Contributor : Mathematical Association of America.
  14. ↑ 14,0 14,1 Internet Archive, Stephen Jay (2003). Triumph and tragedy in Mudville : a lifelong passion for baseball, New York : W.W. Norton & Co.. ISBN 978-0-393-05755-3.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Where have the .400 hitters gone?». Donen Agonistes. Consultat el 2023-09-07.
  16. ↑ «The Sabermetric Manifesto».The Baseball Archive..Consultat el 7 de setembre de 2023.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Pitching and Defense: How Much Control Do Hurlers Have?». Baseball Prospectus. Consultat el 2023-09-07.
  18. ↑ «The Many Flavors of DIPS: A History and an Overview».Baseball Research Journal.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «How has sabermetrics changed baseball?» (en en). Beyond the Box Score. Consultat el 2023-09-07.
  20. ↑ «The Sabermetric Revolution: Assessing the Growth of Analytics in Baseball».University of Pennsylvania Press.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 El percentage de bases i el percentage de slugging es remonten a lo manco a 1941, abans que Bill James (naixcut en 1949) i SABR (creada en 1971).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sabermetría&oldid=1212004»