Anex:Cronologia de l'exploració europea d'Àfrica
En este artícul s'arrepleguen els principals fets de les exploracions europees d'Àfrica, entenent per tals les portada a terme per les principals nacions d'Europa i les persones al seu servici, en molts casos protagonisades per persones naixcudes en territoris abans inexplorados i que varen passar a formar part de les noves colónies.
Destaquen les següents etapes i époques:
- El XV està protagonisat per les expedicions portugueses a lo llarc de les costes d'Àfrica. Primer, navegant en aigües de l'Atlàntic i intentant superar el temut veta Bojador, aplegant cada volta més al sur, fins a superar l'Equador i alcançar el golf de Guinea. Després varen conseguir doblar el veta de Bona Esperança i es varen adinsar en l'Índic i la costa oriental, culminant en 1497-98 quan Vasc dona Gama va navegar a l'Índia i va conseguir retornar.
- En els sigles següents es varen explorar i varen conquistar prou territoris, en la seua majoria molt pròxims a la costa i a vies fluvials fàcilment navegables. Els tuaregs, bereberes i àraps coneixien des de feya sigles gran part del continent, en rutes comercials d'or i sal i per al tràfic d'esclaus, rutes ben establides que creuaven el desert del Sàhara fins a l'Àfrica Central i les zones del golf de Guinea.
- A finals de el XVIII, els occidentals comencen a explorar les zones del nort, com el Sàhara i el llavors territori conegut com Sudan.
- El XIX va estar dominat per l'exploració de les regions del cor d'Àfrica i dels cursos dels grans rius: Nilo, Congo, Níger o Zambeze.
La cronologia s'ha realisat en forma de taula, ordenant com és llògic de forma cronològica, pero podent-se fer-se de vàries maneres sense més que clicar en la primera fila de cada columna. Per a facilitar la consulta, s'han dispost dos columnes en les que s'arreplega l'àmbit de l'exploració: la primera segons el continent, i la segona segons l'oceà o mar. Estes dos columnes són utilisades en sentit ampli i de major importància: encara que Vasc de Gama va navegar en aigües encara poc conegudes de l'Atlàntic i de les costes africanes, la seua major proea és haver alcançat el subcontinent indi, que és lo que es destaca.
| Àfrica septentrional | Àfrica Occidental | Àfrica Central | Àfrica Oriental | Àfrica austral |
| Erro al crear miniatura: | ||||
| Oceà Atlàntic | Oceà Índic | |||
| França | Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | |
| Regne Unit | [[Image:Flag_of_England.svg | 20px|Anglaterra]] Regne d'Anglaterra (fins a 1606) | Erro al crear miniatura: (despuix de 1606) |
| Portugal | Erro al crear miniatura: (1385-1485) | Erro al crear miniatura: (1495-1578) | |
| Països Baixos | Erro al crear miniatura: Províncies Unides dels Països Baixos (1581-1795) | ||
.svg){kind=link}
Cronologia de l'exploració europea d'Àfrica
[editar | editar còdic]| Dates | Nació | Descobriment | Regió (mar) | Época | |
| 1418 | Erro al crear miniatura: | João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira descobrixen l'illa de Porte Sant (en les illes Madeira).[1] | Atlàntic | XV | |
| 1419 | Erro al crear miniatura: | Gonçalves i Vaz Teixeira descobrixen l'illa de Madeira.[1] | Atlàntic | ||
| 1427 | Erro al crear miniatura: | Diogo de Silves descobrix l'archipèlec de les illes Azores.[1] | Atlàntic | ||
| 1434 | Erro al crear miniatura: | Gil Eanes passa el veta de Não i rodeja el veta Bojador.[2] | Atlàntic | ||
| 1441 | Erro al crear miniatura: | Antão Gonçalves en un viage al sur de la veta Bojador, a la regió de Riu d'Or, retorna en varis captius, per lo que li'l considera el primer europeu que va traficar en esclaus en l'Àfrica subsahariana. Realisarà quatre viages a la zona fins a 1445, retornant sempre en captius. | Atlàntic | ||
| 1443 | Erro al crear miniatura: | Nuno Tristão passa el veta Blanco.[1] | Atlàntic | ||
| 1444 | Erro al crear miniatura: | Dinis Dias alcança la boca del riu Senegal. | Atlàntic | ||
| 1446 | Erro al crear miniatura: | Els portuguesos alcancen el veta Verda i el riu Gàmbia. | Atlàntic | ||
| 1456 | Erro al crear miniatura: | Alvise Cadamosto i Diogo Gomes descobrixen les primeres illes del archipèlec de Veta Verda.[1] | Atlàntic | ||
| 1460 | Erro al crear miniatura: | Pedro dona Cintra alcança Sierra Leona.[1] | Atlàntic | ||
| 1470 | Erro al crear miniatura: | Es passa el veta Palmes. | Atlàntic | ||
| 1471-1472 | Erro al crear miniatura: | João de Santarém (XV) va descobrir l'illa de Sant Vaig prendre (21 de decembre de 1471), Annobón (giner de 1472) i Príncip (17 de giner de 1472). Junt en Pêro Escobar, també es va trobar en la ciutat de Sassandra en Costa d'Ivori en 1471 i en 1472 va explorar les terres des de Ghana fins al Delta del Níger.[3] Ruy de Sequeira retorna a Sant Vaig prendre i Príncip en 1474-1475.[4] | Atlàntic | ||
| 1472 | Erro al crear miniatura: | Fernão do Pó descobrix l'illa de Bioko en el golf de Guinea.[4] | Atlàntic | ||
| 1473 | Erro al crear miniatura: | Lopo Gonçalves és el primer europeu en creuar l'Equador.[4] | Atlàntic | ||
| 1481-1484 | Erro al crear miniatura: | Diogo de Azambuja va construir de la fortalea de Sant Jorge dona Mina en el golf de Guinea, comandado en eixa ocasió una flota en la que va participar Bartolomeu Dias i en la que es varen fer importants reconeiximents de la costa occidental africana. La fortalea de la Mina va ser en el seu moment la primera construcció europea al sur del desert del Sàhara. | Atlàntic | ||
| 1482 | Erro al crear miniatura: | Diogo Cão alcança el riu Congo, a on erigix un padrão (monolit de pedra) i remonta el riu 150 km aigües dalt fins a les catarates de Lelala.[4] | Atlàntic | ||
| 1485-1486 | Erro al crear miniatura: | Cão alcança el veta Cross, a on erigix el seu últim padrão.[4] | Atlàntic | ||
| 1487-1492 | Erro al crear miniatura: | Pêro dona Covilhã viaja a la costa Malabar (visitant Calicut i Goa), descendint despuix per la costa oriental d'Àfrica (i visitant els llocs comercials de Mombasa, Zanzíbar i Sofala), i a continuació aplega fins a La Meca i Medina, abans d'adinsar-se en Etiopia en busca del mític regne del Preste Juan.[5] | Índic | ||
| 1488 | Erro al crear miniatura: | Bartolomeu Dias rodeja la Veta de les Tormentes (veta de Bona Esperança).[4] | Índic | ||
| 1500 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1495|Portugal]] | Diogo Dias, navegant de la flota de Pedro Álvares Cabral en la 2ª armada a l'Índia, descobrix una illa a la que dona el nom de São Lourenço (més tart, Madagascar).[2] | Índic | XVI | |
| 1514-1515 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1495|Portugal]] | António Fernandes, en 1514 i 1515 va participar en vàries expedicions en busca de les fonts del comerç d'or en el regne de Mwene Matapa, adinsant-se uns 500 km en l'interior aplegant a l'actual Zimbabue i retornant en informes sobre els camps auríferos de Matabeleland.[6] | Áf. Oriental | ||
| 1515 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1495|Portugal]] | Sancho de Tovar va eixercitar un important paper en l'ocupació del port de Sofala, en Àfrica Oriental, a on el seu barco havia quedat varat en el viage del descobriment de Brasil de 1500. A la seua tornada a Lisboa, el rei ho va posar a càrrec d'eixa ciutat i la seua regió circumdant, deure que va realisar despuix de la seua tornada a Àfrica en 1515. Durant el seu estadía allí, Sancho va millorar i va expandir el fortalea portuguasa de São Caetano, iniciada per Pêro de Anaia en 1505, i va organisar i va dirigir moltes missions exploratòries al voltant de l'àrea actual de Moçambic, Zimbabue i Madagascar. Encara que estes missions estan poc documentades, se supon que va ser un dels primers europeus en contemplar les ruïnes del Gran Zimbabue (que els portuguesos varen denominar llavors Monomotapa). | Áf. Oriental | ||
| 1528 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1521|Portugal]] | Diogo Rodrigues explora les illes Mascareñas (que nomena en reconeiximent de Pedro Mascarenhas), nomenant les illes de Réunion, Mauritius i Rodrigues.[7] | Índic | ||
| 1618 | [[Archiu: |
1506|Espanya]] | Pedro Páez, un misionero jesuïta espanyol establit en Etiopia, es pensa que va ser el primer europeu en vore i descriure la font del Nilo Blau.[8] | Áf. Oriental | XVII |
| 1769-1772 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | James Bruce de Kinnaird, explorador escocés, va buscar durant uns dotze anys les naixents del Nilo Blau. | Áf. Oriental | XVIII | |
| 1790-1791 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Daniel Houghton va ser un dels primers europeus que es va internar en Àfrica occidental en una expedició patrocinada per l'African Association per a localisar la ciutat de Tombuctú i traçar el curs del riu Níger. Va perdre la vida en esta expedició sense conseguir cap dels objectius. | Áf. Occidental | ||
| 1796 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Mungo Park alcança la part alta del riu Níger, explorant-ho des de Ségou fins a Cadira.[9] | Áf. Occidental | ||
| 1798 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1707|Portugal]] | Francisco de Lacerda i Almeida, portugués va recórrer part de Moçambic i de l'actual Zàmbia, en la que va anar la primera tentativa científica de travessia del continent, partint des de Tete al norest i alcançant el llac Mweru, a més de 1300 km, a on ya malalt i en febres va morir sense poder completar la travessia. El restant de l'expedició va decidir retornar.[10] | Áf. Oriental | ||
| 1800-1801 | Erro al crear miniatura: | Friedrich Hornemann, alemà, va ser enviat en 1797 per l'African Association per a explorar la zona nort-occidental per a on se suponia que discorria el Nilo. Simulant ser un comerciant àrap es va unir a una caravana i es va dirigir d'El Caire fins a Murzuk, en Fezzan (suroest de Líbia), per llavors un oasis important en la ruta comercial de Trípoli (Líbia) al Imperi Kanem-Bornu i els regnes hausa. Va visitar Trípoli i en 1800 va partir cap al sur des de Murzuk, sent el primer europeu que va creuar el Sàhara via nort-este, i, fins a 1910, ningú va seguir la seua ruta a través de la sabana sudanesa des de l'oasis d'Awjila fins a Temissa.[11] Va fallir de disenteria abans d'aplegar al riu Níger. | Áf. septentrional | XIX | |
| 1805-1806 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Mungo Park descendix el riu Níger fins als ràpits Bussa, a on mor ofegat.[9] | Áf. Occidental | ||
| 1813 | [[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] | Johann Ludwig Burckhardt, suís, mentres es preparava per a realisar un viage d'exploració a les fonts del Níger perfeccionant el seu àrap en Orient fent-se passar per mercader, va anar el primer europeu que va trobar les ruïnes de Petra en 1812. En El Caire, despuix de passar quatre mesos sense caravanes cap a l'oest a través del Sahara en el seu viage a Tombuctú, va decidir viajar per l'Nilo fins a l'Alt Egipte i Nubia. Va partir en giner de 1813 viajant per terra en ruc. Planejava aplegar a Dongola (Sudan), encara que va ser bloquejat per tribus hostils prop de la tercera catarata de l'Nilo. En viajar al nort, en març es va trobar en les ruïnes d'arena del Gran Temple de Ramsés II en Abu Simbel. No va poder excavar l'entrada al temple, pero li'l va contar al seu amic Giovanni Belzoni, que en 1817 va retornar per a excavar el temple. Burckhardt va continuar cap al nort fins a Esme i va realisar un viage a Nubia, fins a Shendi, prop de les piràmides de Meroë. Des d'ací va viajar a la mar Rojo i va resoldre fer el pelegrinage a la Meca, sent un dels primers europeus en conéixer La Meca i Medina, ya que això milloraria les seues credencials com a musulmà. Va retornar a El Caire en 1815 i va morir dos anys despuix de disenteria abans de conseguir creuar el Sàhara. | |||
| 1815-1818 1819-1822 |
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Frédéric Cailliaud, naturalista i geòlec francés, va realisar vàries expedicions en Egipte, Nubia, Etiopia, recolectant minerals i fent observacions. Va ser el primer occidental que va descobrir les ruïnes de Meroe. | Áf. septentrional | ||
| 1823 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Dixon Denham, Walter Oudney i Hugh Clapperton són els primers europeus en avistar el llac Chad.[12] | Áf. septentrional | ||
| 1825-1826 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Alexander Gordon Laing, explorador escocés, es convertix en 1826 en el primer europeu en alcançar la fabulosa ciutat de Tombuctú, encara que és assessinat en acabant d'iniciar el viage de tornada.[12] | Áf. Occidental | ||
| 1827-1830 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | René Caillié, viager francés, és el primer occidental que viu en Tombuctú i conseguix retornar viu. | Áf. Occidental | ||
| 1830 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Richard Lander i el seu germà John descendixen el riu Níger des de més de 643 km, des de Bussa fins a la seua boca.[5] | Áf. Occidental | ||
| 1837-1848 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Antoine Thomson d'Abbadie va passar un temps en Argèlia abans de partir en 1837 en el seu germà menor a Etiopia, desembarcant en febrer de 1838 en Massawa. Va visitar junt al seu germà diverses parts d'Etiopia, incloses les zones poc conegudes d'Ennarea i Kaffa, en els territoris dels galla. Unes voltes viajaven junts i unes atres ho feyen separats. Varen trobar moltes dificultats i varen estar implicats en intrigues polítiques, especialment Antoine, que eixercitava la seua influència en favor de França i dels misionero catòlics. Despuix d'haver arreplegat moltes i importants informacions sobre la geografia, geologia, arqueologia, cartografia i història natural d'Etiopia, ademés de diverses notícies sobre les ètnia que allí vivien, inclosos estudis sobre les seues llengües i costums, varen retornar a França en 1848 i varen començar a organisar tot el seu material per a la seua publicació, Geodesie d'Ethiopie. | Áf. Oriental | ||
| 1846 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1830|Portugal]] | Cándido José dona Costa Cardosa descobrix el llac Malawi.[10] | Áf. Oriental | ||
| 1846 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1830|Portugal]] | Rodrigues Graça viaja des de l'Angola Portuguesa fins a l'extrem suroccidental de la replanell de Katanga.[10] | Áf. Oriental | ||
| c. 1847-1848 | [[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1830|Portugal]] | António da Silva Porte alcança el curs alt del riu Zambeze.[10] | Áf. Oriental | ||
| 1848 | Erro al crear miniatura: | Johannes Rebmann és el primer en avistar el mont Kilimanjaro.[13] | Áf. Oriental | ||
| 1849 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | David Livingstone i William Cotton Oswell creuen el desert de Kalahari fins al llac Ngami.[10] | Áf. austral | ||
| 1849-1861 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Henri Duveyrier, viager i geógrafo francés, va realisar una gran exploració per la part central del Sàhara. | Áf. septentrional | ||
| 1850 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Léopold Panet, un mestizo francés d'orige senegalés, va anar dels primers occidentals en creuar el Sàhara occidental. | Áf. septentrional | ||
| 1850-1855 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Expedició britànica dirigida per James Richardson per a obrir rutes comercials en els països de l'Àfrica central, a la que es varen incorporar Heinrich Barth, explorador alemà, i el prusiano Adolf Overweg, astrònom. Varen partir de Trípoli al començament de 1850, pero les morts de Richardson (març de 1851) i Overweg (setembre de 1852) varen deixar a Barth al front de la missió, que li va dur a creuar el Sahara fins a aplegar al llac Chad i Bagirmi i anar després cap a Tombuctú per l'oest i a Camerún pel sur, sent el primer europeu en visitar la replanell Adamawa. Va tornar a Europa en setembre de 1855. | Áf. Central | ||
| 1853-1856 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Livingstone és el primer occidental en travessar Àfrica d'oest a est, viajant des de Luanda, en Angola, fins a Quelimane, en Moçambic; també explora molt del curs alt del riu Zambeze i descobrix i nomena les catarates Victoria.[10] | Áf. Oriental | ||
| 1855-1859 1863-1865 |
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Paul Belloni du Chaillu, naturalista, antropòlec i explorador franc-nortamericà, explora en 1855-1859 les regions de l'Àfrica occidental propenques a l'equador i estudia la delta del riu Ogooué i del riu Gabon. Durant eixe viage, va observar numerós goriles, presentant-se com el primer home blanc que els hi havia vist. Els goriles solament eren coneguts fins a llavors en el restant del món, pel relat d'Hannón, un navegant cartaginés que en VI En una expedició posterior (1863-1865), li va permetre confirmar les narracions dels vells de les zones sobre el poble pigmeo, que habitaven els boscs africans. Va vendre els goriles caçats al Museu d'Història Natural de Londres i també va publicar la crònica d'abdós expedicions en 1861 i 1867 respectivament. | Áf. Central | ||
| 1858 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Richard Francis Burton i John Hanning Speke descobrixen el llac Tanganica i el llac Victoria.[14] | Áf. Oriental | ||
| 1865-1870 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Alfred Grandidier, explorador i naturaliste francés va realisar vàries expedicions per l'interior de l'illa de Madagascar. | Áf. Oriental | ||
| 1862 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Speke descobrix el riu Nilo fluint des de l'extrem nort del llac Victoria.[5] | Áf. Oriental | ||
| 1864 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Samuel Baker descobrix «Luta Nzige» (llac Alberto); en la distància avistar les montanyes de la Lluna (les Rwenzori).[5] | Áf. Oriental | ||
| 1873-1874 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Victor de Compiègne i el naturaliste Antoine-Alfred Marche exploren 400 km fins a llavors desconeguts del curs riu Ogooué, a partir de la confluència en el riu Ngounié, a uns 270 km de la seua desembocadura (tram explorat pel tinent d'navío Aymar). El Ogooué era llavors considerat com una de les millors rutes d'exploració potencials per a accedir al centre d'Àfrica i varen conseguir alvançar fins a ser detinguts per un atac de caníbals que varen massacrar a la majoria dels seus transportistes. Varen retornar a París i varen cedir les seues notes Pierre Savorgnan de Brazza, que ho explorarà totalment uns anys més tart. | Áf. Central | ||
| 1875-1878 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Pierre Savorgnan de Brazza, explora el riu Ogooué, descobrint una ruta rica en marfil i caucho per a accedir a la conca de l'Alt Congo, que obria expectatives a la colonisació francesa. En octubre de 1879 retorna a Àfrica i en març de 1880 ix de Libreville i en juny, funda Franceville en la confluència del Ogooué i el Passa. En setembre firma un tractat en el rei Iloo, el Tractat Brazza-Makoko, pel que el cap africà cedix el seu territori a França. Viaja fins a l'actual Malebo Pool, en la vora del qual funda un assentament orige de l'actual Brazzaville. Eixe viage senta les bases del domini francés en el Congo. Va mantindre els seus acorts amagats a Henry Morton Stanley, qui havia firmat també acorts en caps tribals de la zona del Congo. En 1882 retorna a França i convenç al govern de la conveniència de anexionarse el Congo, posant baix protectorat francés les regions descobertes. | Áf. Central | ||
| 1875-1877 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Henry Morton Stanley voreja abdós llac Tanganica i Victoria, avistar el llac George, i descendix el riu Lualaba i després el riu Congo fins a l'mar.[15] | Áf. Oriental | ||
| 1877-1880 1884-1885 |
[[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|1830|Portugal]] | Hermenegildo Capelo va participar en Roberto Ivens en explorar les relacions entre les conques del Zaire i del Zambeze, descobrint l'important ruta entre el Bié i el Zambeze, superades les catarates Victoria. Despuix, en 1884-1887 varen fer la célebre travessia entre Angola i la costa de l'oceà Índic, un viage d'uns 8300 km dels que 1/3 era inexplorado en lo que es va cridar Contracosta. | |||
| 1887-1889 | [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|1606|Regne Unit]] | Stanley travessa l'Ituri Rainforest, explora el Rwenzori, i seguix el riu Semliki fins a les seues fonts (que crida llac Edward).[15] | Áf. Oriental | ||
| 1887-1889 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Louis-Gustave Binger, explorador francés, va portar a terme de 1887 a 1889 la que potser fora l'última gran exploració d'Àfrica Occidental, en la que va explorar les regions de l'oest de la conca del riu Volta. | Áf. Occidental | ||
| 1890-1892 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Parfait-Louis Monteil, explorador i militar francés, va portar a terme una expedició en Àfrica Occidental entre 1890 i 1892, viajant cap a l'est des de Senegal fins al llac Chad, i després cap al nort a través del Sahara fins a alcançar Trípoli el 10 de decembre de 1892, 27 mesos despuix de la seua partida.[16][17] El seu viage va ajudar molt a aclarir als europeus, i a França en particular, la geografia i la política de la regió que va explorar.[18] En els 15 anys següents, casi tot el territori que Monteil havia visitat estava fermament baix control colonial.[19] | Áf. Occidental | ||
| 1892-1893 1896-1899 |
[[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] | Vittorio Bottego, militar italià, va ser un dels primers occidentals en entrar en la regió de Jubaland, en el Banya d'Àfrica (ara partix de Somàlia), a on va dirigir dos expedicions en la conca del riu Juba, reconeixent el riu Ganale Doria i el curs de la part baixa del riu Omo, perdent la vida en la segona d'elles. | Áf. Oriental | ||
| 1895-1897 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Émile Gentil, oficial naval francés, va portar a terme una missió militar per a trobar una ruta pràctica des de Gabon fins al llac Chad. Va remontar el riu Congo en el vapor Léon-Blot , que despuix va desmontar i va transportar a través de la selva fins a aplegar als trams navegables del riu Ubangui i després del seu afluent, el Kemo, i que després va transportar de nou per terra fins al riu Chari, que va descendir fins al llac Chad. Eixa expedició va ser l'orige de l'establiment del nou territori militar francés del Chad, que es concretarà despuix d'una atra campanya militar en 1997, en la que també va participar Gentil. | Áf. Central | ||
| 1896-1899 | [[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] | Jean-Baptiste Marchand va dirigir una missió d'exploració anomenada «Missió Congo-Nilo», en l'objectiu d'alcançar les fonts de l'Nilo des dels territoris d'Àfrica Occidental baix control francés i desafiar l'hegemonia britànica en el riu i implantar en el sur d'Egipte un nou protectorat francés. Va conseguir el seu objectiu i va aplegar fins a Fachoda, provocant un conflicte internacional, l'incident de Fachoda, que va acabar en la retirada dels francesos. | Áf. Central |
.svg){kind=link}
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diffie, Bailey (1977). Foundations of the Portuguese Empire, 1415-1580 (en anglés), University of Minnesota Press, pp. 465–474. ISBN 0816607826.
- ↑ 2,0 2,1 Morison, Samuel (1974). The European Discovery of America: The Southern Voyages, 1492-1616 (en anglés), Oxford University Press.
- ↑ Albertino Francisco, Nujoma Agostinho, Exorcising Devils from the Throne: São Vaig prendre and Príncip in the Chaos of Democratization, p. 28, (2011) ISBN 9780875868486
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Ravenstein, Ernest George (1900). The voyages of Diogo Cão and Bartholomeu Dias, 1482-88 (en anglés), W. Clowes and Sons.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Fleming, Fergus (2004). Off the Map: Tals of Endurance and Exploration (en anglés), Atlantic Monthly Press.
- ↑ Russell-Wood, A. J. R. (1998). The Portuguese empire, 1415-1808: a world on the move. (en anglés), Johns Hopkins University Press.
- ↑ Fonseca, José Nicolau dona (1994). An historical and archaeological sketch of the city of Goa: precediu by a short statistical account of the territory of Goa (en anglés), Asian Educational Services ISBN 81-206-0207-2.
- ↑ Budge, E.A. Wallis (1970). A History of Ethiopia: Nubia i Abyssinia, 1928 (en anglés), Oosterhout: Anthropological Publications.
- ↑ 9,0 9,1 Fernandez-Armesto, Felipe (2006). Pathfinders: A Global History of Exploration (en anglés), W.W. Norton & Company.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Jeal, Tim (1973). Livingstone, Nova York: G. P. Putnam’s Sons.
- ↑ Felipe Fernández-Armesto (editor) The Times Atles of World Exploration (1991).
- ↑ 12,0 12,1 Fleming, Fergus (1998). Barrow's Boys (en anglés), Atlantic Monthly Press.
- ↑ Krapf, J. L. (1860). Travels, researches, and missionary labors during an eighteen years' residence in Eastern Africa together with journeys to Jagga, Usambara, Ukambani, Shoa, Abessinia and Khartum, and a coasting voyage from Mombaz to Cape Prim (en anglés), Ticknor and Fields.
- ↑ Speke, John Hanning (1864). What led to the discovery of the source of the Nile (en anglés), Blackwood & Sons.
- ↑ 15,0 15,1 Jeal, Tim (2007). Stanley: The Impossible Life of Africa’s Greatest Explorer (en anglés), Yale University Press.
- ↑ «Exploration du commandant Monteil».
- ↑ Lanhers, Y. (1950). “Fonds colonel Monteil (1885–1940)”. Els Archives nationales de France language=fr.
- ↑ (1985) The Cambridge history of Africa: From 1870 to 1905, Cambridge University Press. ISBN 0-521-22803-4.
- ↑ Lengyel, Emil (2007). Dakar — Outpost of Two Hemispheres, READ BOOKS. ISBN 978-1-4067-6146-7.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Timeline of European exploration» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de la exploración europea de África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.