Riu Ubangui
El riu Ubangui o Ubangi (alfabet internacional africà) és un llarc riu del Àfrica central, un dels principals afluents del riu Congo que naix de la confluència de dos grans rius, el Mbomou i l'Uele. El Ubangui té una llongitut de 1120 km, encara que si es considera el sistema fluvial Ubangui-Uele, aplega fins als 2272 km, que ho situen entre els 60 rius més llarcs de la Terra. Drena una gran conca de 754 830 km², que també ho coloca entre les 50 majors conques del món.
Geografia
El riu Ubangui sorgix de la confluència dels rius Mbomou i Uele i des del seu naiximent servix com a frontera natural entre la República Centroafricana, al nort, i la República Democràtica del Congo (RDC), al sur. El riu fluïx cap a l'oest durant 350 km. Després gira cap al suroest i passa per Bangui, la capital de la República Centroafricana i la ciutat més important de tot el seu curs (684 190 hab. en 2005). Despuix el riu es dirigix al sur i encara continua sent frontera un atre tram d'uns 100 km més. Després seguix el mateix rumbo al sur sent frontera, està volta entre la RDC, a l'est, i la República del Congo, a l'oest, un tram d'uns 500 km que finalisa al desaguar per la marge dreta en el riu Congo.
El riu és navegable aigües avall des de Bangui i existixen servicis regulars de transbordadors i gabarras des de Kisangani i Brazzaville.
Les principals ciutats que travessa a lo llarc del seu curs, en direcció aigües avall, són: Kemba, Yakoma, Limassa, Ngalo, Satéma, Mobaye, Mobayi-Mbomgi, Kouango, Sidi, Pandu, Gele, Bangui, Bétou, Dongo, Dongou, Impfondo, Buburu i Irebue, en la desembocadura.
Afluents
El riu Ubangui es forma per dos fonts:
- riu Bomu, que aplega per la marge dreta, en 966 km de llongitut, una conca de 156 950 km² i un cabal mig de 1130 m³/s; té com a principals afluents als rius Mbokou, Ouara, Chinko (420 km), Mbari, Torra i Bili.
- riu Uele, per l'esquerra, en 1210 km de llongitut, una conca de 135 000 km² i un cabal de 1530 m³/s; format per la confluència dels rius Dungu i Kibali i que té com a afluents als rius Bomokandi i Uere.
El Ubangui té com a principals afluents, en sentit aigües avall, els següents:
- riu Kotto, per la marge dreta, d'uns 820 km de llongitut, una conca de 80 000 km² i un cabal mig de 447 m³/s;
- riu Ouaka, per la dreta, de 550 km de llongitut;
- riu Mpoko, per la dreta, 350 km de llongitut, una conca de 26 000 km² i un cabal 103 m³/s; té com a principal afluent al riu Pama (236 km);
- riu Lobaye, per la dreta, 520 km de llongitut, una conca de 33 000 km² i un cabal 321 m³/s;
- Lua-Deké, per l'esquerra;
- riu Ibenga, per la dreta;
- riu Motabe, per la dreta;
- riu Giri, per l'esquerra;
Hidrometría
El cabal del riu s'ha observat durant 84 anys (1911-94) en Bangui, capital de la República Centroafricana situada a uns 600 km aigües dalt de la seua confluència en el riu Congo[1] i a una altitut de 336 m.[2] En Bangui, el cabal mig anual observat en eixe periodo va ser de 4092 m³/s per a una zona drenada d'uns 523 000 km², és dir, dos terceres parts de la totalitat de la conca del riu (que són 754 830 km²).
La làmina d'aigua que discorre en la conca va alcançar la sifra de 258 mm per any, que pot considerar-se satisfactòria, encara que abundant en el clima de sabana i bosc equatorial imperant en la major part de la seua conca.
Història
El riu Ubangui, també conegut com "Oubangui," és un dels majors afluents del riu Congo en Àfrica Central. Eixercita un paper crucial en la geografia, ecologia i història humana de la regió. El seu curs i la seua importància oferixen una visió profunda de l'entramat ambiental i cultural d'Àfrica Central.
El riu Ubangui es forma per la confluència dels rius Mbomou i Uele, que es troben prop de la localitat de Yakoma, en la República Centroafricana. Des d'allí, el riu fluïx cap a l'oest abans de girar cap al sur, formant una frontera natural entre la República Democràtica del Congo (RDC) i la República del Congo. Despuix de recórrer aproximadament 1,060 quilómetros (660 milles), el Ubangui s'unix al riu Congo prop de la ciutat de Mbandaka, contribuint significativament al seu enorme cabal d'aigua.
L'història del riu està estretament lligada als assentaments humans que han prosperat a lo llarc de les seues vores durant sigles. Grups indígenes, inclosos els pobles Zande i Banda, han habitat històricament la regió. Estes comunitats varen desenrollar formes de vida sostenibles, confiant en el riu per a la peixca, l'agricultura i el comerç. El riu va servir com una artèria vital per al transport, conectant a diversos grups i facilitant l'intercanvi de bens i pràctiques culturals.
L'época colonial i el riu Ubangui
L'exploració europea del riu Ubangui va començar a finals de el XIX, durant el periodo conegut com la "Repartiment d'Àfrica." Exploradors com Wilhelm Junker i Georg August Schweinfurth es varen aventurar en la regió, varen traçar mapes del riu i varen documentar el seu potencial per a la navegació. Estes exploracions varen coincidir en les Conferències de Berlín (1884-1885), a on les potències europees varen dividir Àfrica en zones d'influència, definint les fronteres colonials que en molts casos varen correspondre en rius com el Ubangui.[3]
En la década de 1890, la regió del riu Ubangui va quedar baix l'influència de dos imperis colonials: el francés i el belga. La vora nort del Ubangui, que hui correspon a la República Centroafricana[4] i la República del Congo, va quedar baix control francés com a part de la colónia coneguda com Àfrica Equatorial Francesa (AEF). Mentrestant, la vora sur va passar a formar part del Estat Lliure del Congo, un domini personal del rei Leopoldo II de Bèlgica.[3]
El control de l'Estat Lliure del Congo va estar marcat per la brutalitat. La regió del Ubangui no va ser aliena a les atrocitats comeses en el marc de l'extracció massiva de caucho, marfil i atres recursos. Els pobles indígenes varen ser somesos a treballs forçats extrems, castics físics i destrucció de les seues formes de vida tradicionals. En contrast, en la part francesa, encara que les condicions eren llaugerament menys severes, també va haver una explotació intensiva de recursos per mig de sistemes de concessió que obligaven als habitants locals a produir caucho i atres bens baix el control d'empreses europees.[3]
El riu Ubangui també es va convertir en una via de transport clau durant l'época colonial, facilitant el moviment de recursos des de les zones més remotes fins als ports fluvials i, finalment, al comerç marítim internacional. Les ciutats de Bangui, Brazzaville i Mbandaka varen començar a créixer al voltant d'estes rutes fluvials, consolidant-se com a centres administratius i comercials colonials.
En 1910, la regió del Ubangui va ser formalment incorporada a Àfrica Equatorial Francesa, i en 1920 es va crear el Territori de Ubangui-Chari, que més vesprada es convertiria en l'actual República Centroafricana.[5] Per un atre costat, la regió belga es va integrar al Congo Belga en 1908, despuix de la pressió internacional que va dur al rei Leopoldo II a cedir el control del seu domini personal a l'Estat belga.
El llegat colonial del riu Ubangui va ser profunt i durador. Les fronteres polítiques establides pels colonizadores no solament varen definir els territoris actuals, sino que també varen influir en els patrons de desenroll econòmic i les tensions polítiques de la regió. L'explotació intensiva del riu i el seu entorn va deixar cicatrius tant ecològiques com a socials, els efectes de les quals encara se senten hui en dia.
Importància contemporànea
En l'era posterior a l'independència, el riu Ubangui ha seguit eixercitant un paper central en la vida econòmica i social de la regió. És un important corredor de transport, que permet el moviment de bens i persones entre àrees remotes i centres urbans. Ademés, el riu és una font vital d'aigua per a l'agricultura, la peixca i proyectes hidroelèctrics, fonamentals per als mijos de vida de millons de persones.
No obstant, els desafius ambientals, com la deforestació, la contaminació i el canvi climàtic, han posat en perill els ecosistemes del riu. Per això, la protecció i gestió sostenible del riu Ubangui són essencials per a garantisar el seu futur i el benestar de les comunitats que depenen d'ell.
Ademés de la seua importància econòmica i ecològica, el riu Ubangui té un valor cultural i simbòlic. Seguix sent una font d'inspiració per a l'art, la música i el folclore de les comunitats que viuen a lo llarc de les seues vores. La seua presència perdurable reflectix tant els desafius com la resiliencia de les persones que depenen d'ell, convertint-ho en una part essencial del patrimoni natural i històric d'Àfrica Central.
Proyecte de reposició del llac Chad
En la década de 1960 es va propondre un pla per a desviar les aigües del Ubangi al riu Chari.[6][7] Segons el pla, denominat Transaqua, l'aigua del Ubangi revitalisaria el llac Chad i proporcionaria un mig de vida per mig de la peixca i la millora de l'agricultura a decenes de millons de centrafricans i sahelianos. En els anys 80 i 90, l'ingenier nigerià J. Umolu i l'empresa italiana Bonifica varen propondre plans de transvasament d'aigua entre conques[8][9][10][11][12]
En 1994, la Comissió de la Conca del Llac Chad (LCBC) va propondre un proyecte similar i, en un cim celebrat en març de 2008, els caps d'Estat dels països membres de la LCBC es varen comprometre en el proyecte de transvasament.[13] En abril de 2008, el LCBC va publicar una solicitut de propostes per a un estudi de viabilitat sobre el proyecte.
Ortografia
En la RDC s'ampra la grafia Ubangi, d'acort en les normes del alfabet internacional africà. En la República del Congo, s'utilisa la grafia Oubangui, segons les normes franceses d'ortografia.
Flora i fauna
El riu Ubangui, de la mateixa manera que gran part d'Àfrica Central, és un punt calent ecològic en una ret de vida complexa i interdependent. Els esforços de conservació són crucials per a preservar la seua biodiversitat, especialment donat l'impacte de la deforestació, la contaminació i el canvi climàtic.
Flora
Hi ha proliferació de plantes aquàtiques tals com nenúfars que són comunes en molts rius africans i proporcionen hàbitat per a vàries espècies aquàtiques; també es troben juncs i herbes que creixen a lo llarc de les vores del riu i són importants per a estabilisar el sol i proporcionar hàbitat.
Encara que no són típics del Ubangui, els manglars es troben en atres parts de la conca del Congo, i una vegetació riparia similar pot estar present; s'observen també boscs de planura fluvial que són rics en biodiversitat i inclouen arbres com la caoba i vàries espècies de palmes.
La selva tropical circumdant alberga una vasta varietat d'espècies de plantes, incloent arbres imponents, arbusts i numerosos tipos de enredaderas. Arbres notables inclouen espècies dels gèneros Ceiba, Pterocarpus i Afzelia.
Fauna
El riu Ubangui alberga una varietat d'espècies de peixos, incloent diverses espècies de peix gat com el peix gat jagant, que pot créixer prou, la tilapia de el Nilo d'importància ecològica i econòmica; encara que no són estrictament peixos, els pangolins es troben en les vores del riu i s'alimenten d'insectes aquàtics.
El riu és loja també diversos amfibis i reptils, numeroses espècies de granotes es troben en la regió, moltes de les quals estan adaptades a l'ambient humit i aquàtic; el cocodril de el Nilo, una de les espècies més grans de cocodrils, està present en el riu; i vàries espècies de tortugues incloent la tortuga africana de caixco.
En les seues costes habiten àguiles peixcadores que cacen peixos en les aigües del riu; també moren reis peixcadors, coneguts pel seu plomall lluent i les seues habilitats de caça; i garza i egrets comunament trobats vadeando en les aigües poc profundes.
Sobre maíferos els hipopótams encara que són més comuns en rius més grans, a voltes es poden trobar en parts del Ubangui; també s'observa la presència de primats com el mona de coa roja i varis tipos de mones colobos es poden trobar en la selva circumdant.
El riu Ubangui, com a via per al Programa Mundial d'aliments
El Programa Mundial d'Aliments (PMA)[14] va inaugurar una nova ruta d'entrega utilisant el riu Ubangui per a accelerar l'entrega d'aliments a la República Centroafricana. En 2020, el PMA va realisar el primer enviament d'assistència alimentària en la República Centroafricana, país sense llitoral, en barcaces navegant pel riu Ubangui des de la República del Congo veïna. Esta nova ruta des de Brazzaville fins a Bangui oferix una alternativa i un complement a les rutes existents, permetent que l'ajuda alimentària aplegue més ràpidament a la República Centroafricana i contribuint a salvar vides.
«La capacitat d'utilisar el riu Ubangui durant la temporada de pluges permet que el PMA tinga una ruta adicional de juliol a decembre de cada any, que és més ràpida, no requerix escoltes militars i pot transportar una gran cantitat de suministraments vitals d'aliments», va declarar el director interí de el PMA en el país, Samir Wanmali.
La majoria de la càrrega comercial i humanitària que aplega a la República Centroafricana es canalisa a través del port de Douala, en el veí Camerún, no obstant, la congestió en este corredor de suministrament, junt en l'inici de l'estació de pluges. , la dèbil infraestructura vial i els incidents de seguritat a lo llarc de la ruta de Douala a Bangui, han provocat retarts en la recepció de suministraments, dificultant la capacitat de el PMA de recolzar a les persones vulnerables.
Les necessitats humanitàries en la República Centroafricana estan en aument, especialment a causa de la pandèmia de la COVID-19, que ha agravat les vulnerabilitats existents de les poblacions afectades. persones. No obstant, l'operació de el PMA en la República Centroafricana es veu afectada per importants dèficits de finançació, lo que llimita la seua capacitat per a satisfer les necessitats urgents d'alimentació i nutrició en el país.
Vore també
Referències
- ↑ GRDC - L'Ubangui à Bangui
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Samarin, William J. The Black Man's Burden: African Colonial Llabor on the Congo and Ubangi Rivers, 1880–1900 (1989) Avalon Publishing 276 pag. ISBN: 0813377404
- ↑ Bradshaw, Richard; Fandos-Rius, Juan. Historical Dictionary of the Central African Republic (2016) Scarecrow Press 818 pag. ISBN: 9780810879928
- ↑ Gide, André. Voyage au Congo (1927) Gallimard 379 pag. ISBN: 9782070368075
- ↑ Llei, Willy (1960). Engineers' Dreams Great Projects That COULD Menja True, Viking Press.
- ↑ Zarembka, David. «Refilling Lake Chad With Water From The Congo River Using Solar Power», Cleantechnica, 2019-06-24. Consultat el 2019-06-25.
- ↑ «Journal of Environmental Hydrology, Vol. 7, 1999».
- ↑ Fred Pearce. «Africa at a watershed». Archivat des de l'original, el 2009-03-31.
- ↑ Umolu, J. C.; 1990, Macro Perspectives for Nigèria’s Water Resources Planning, Proc. of the First Biennial National Hydrology Symposium, Maiduguri, Nigèria, pp. 218–262 (discussion of Ubangi-Lake Chad diversion schemes)
- ↑ The Changing Geography of Africa and the Middle East By Graham Chapman, Kathleen M. Baker, University of London School of Oriental and African Studies, 1992 Routledge.
- ↑ «Combating Climate Induced Water And Energy Deficiencies In West Central Africa (Ubangi - Lake Chad Inter-basin transfer)». Archivat des de l'original, el 2011-05-26.
- ↑ «Voice of America News, March 28, 2008 African Leaders Team Up to Rescue Lake Chad».
- ↑ «Mission statement - WFP - United Nations World Food Programme - Fighting Hunger Worldwide» (2016-12-17). Archivat des de l'original, el 2016-12-17. Consultat el 2020-10-09.
Enllaços externs
- Bossche, J.P. vanden (1990). Source Book for the Inland Fishery Resources of Africa, Volume 1 (en anglés), Food and Agriculture Organization of the United Nations, pp. 338–339. ISBN 978-92-5-102983-1. Consultat el 2015-12-27.
- Oberg, Kevin (July 2008). «Discharge and Other Hydraulic Measurements for Characterizing the Hydraulics of Lower Congo River, juliol 2008» (en anglés). U.S. Geological Survey. Archivat des de l'original, el 2011-10-15. Consultat el 2012-03-14.
- Graham Chapman, Kathleen M. Baker (1992). The Changing geography of Africa and the Middle East (en anglés), Routledge, p. 56.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Ubangui.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «río Ubangui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Rius fronteriços d'Àfrica
- Afluents del Congo de República Centroafricana
- Afluents del Congo de la República del Congo
- Afluents del Congo de la República Democràtica del Congo
- Província de Ubangi del Nort
- Província de Ubangi del Sur
- Bangui
- Rius internacionals d'Àfrica
- Frontera República Centroafricana-República Democràtica del Congo
- Frontera República del Congo-República Democràtica del Congo
- Patrimoni de l'Humanitat