Proyecte de Recuperació del Llac Chad
El proyecte de reabastiment del llac Chad és un important pla de desviació d'aigua propost per a desviar l'aigua de la conca del riu Congo al llac Chad per a evitar que se seque. S'han propost vàries versions. La majoria implicaria represar alguns dels afluents del riu Congo i canalisar part de l'aigua cap a el llac Chad a través d'un canal fins a la conca del riu Chari.[1]
Va ser propost per primera volta en 1929 per Herman Sörgel com a part del seu proyecte Atlantropa, com una forma de regar el Sahara. En la década de 1960, el llac Chad va començar a secar-se i l'idea va reviure com una solució a eixe problema.
Els membres de la Comissió Internacional de la Conca del Llac Chad són Chad, la República Centreafricana, Nigèria, Camerún i Níger . Preocupat per la reducció de la superfície del llac de 20000 kilómetros cuadrados (7722 mi²) en 1972 a 2000 kilómetros cuadrados (772.2 mi²) en 2002, es varen reunir en giner de 2002 per a discutir el proyecte. Tant el ADB com el Banc Islàmic de Desenroll varen expressar interés en el proyecte. No obstant, els Estats membres de la Comissió Internacional de la Conca Congo-Ubangi-Sangha (Congo-Kinshasa, Congo-Brazzaville i República Centreafricana) varen expressar la seua preocupació de que el proyecte reduiria el potencial energètic de la represa hidroelèctrica Inga, afectaria la navegació en el rius Ubangi i Congo i reduiria les captures de peixos en estos rius.[2] No obstant, inclús les propostes més grans desviarien menys del 8% de l'aigua del Congo, mentres que el 92-95% restant no solament aplegaria a Inga, sino que produiria electricitat dos voltes, primer en les noves represas i finalment en Inga.
En 2011, l'empresa canadenca CIM, baix contracte de la Comissió de la Conca del Llac Chad, va elaborar un estudi de viabilitat de vàries versions del proyecte.[3]
Bombeig des d'Ubangi
Hi ha vàries propostes per a desviar aigua del riu Ubangi, el major afluent del Congo. Açò requerix bombejar l'aigua uns 180 m costa dalt, per lo que requerix una font d'energia, ya siga hidroelèctrica o solar. L'estudi de CIM va considerar una versió utilisant un assut en el Ubangi per a generar 360 MW de potència, 250 MW dels quals s'utilisarien per a bombejar aigua. Es va estimar entregar 91 m 3 /s d'aigua al Chari a un cost de $10 mil millons.[3]
Una variant d'esta idea seria bombejar aigua del Ubangi utilisant energia solar en lloc d'energia hidroelèctrica, per a evitar la despesa i l'interrupció d'un assut.[4]
Represa sobre el Kotto
L'estudi de factibilidad de CIM també va considerar la desviació d'aigua d'una represa en el riu Kotto, un afluent del Ubangi, prop de Bria. La posició relativa és lo suficientment elevada com per a moure l'aigua al Chari per gravetat, sense necessitat de bombeig. Es va estimar entregar 108 m 3 /s a un cost de $4.5 mil millons.[3]
Referències
- ↑ Abiodun Alao (2007). Natural resources and conflict in Africa: the tragedy of endowment, University Rochester Press, p. 323k. ISBN 1-58046-267-7.
- ↑ Europa Publications Limited (2002). Africa South of the Sahara 2003, Routledge, p. 266. ISBN 1-85743-131-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 CIM International (November 2011). «Feasibility study of the water transfer project from the Ubangi to Lake Chad». Archivat des de l'original, el 25 d'abril de 2022. Consultat el 7 de juliol de 2022.
- ↑ Guy Immega (26-28 February 2018). «Ubangi – Lake Chad Water Transfer Using Solar Option». Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2022. Consultat el 7 de juliol de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto de Recuperación del Lago Chad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.