Assuts d'Inga


Els assuts hidroelèctrics d'Inga són dos preses situades en la República Democràtica del Congo, sobre el riu Congo en la província de Bas-Congo, prop de la ciutat de Matadi. Estes dos obres es diuen Inga I i Inga II. Actualment, Inga III i Gran Inga són només proyectes.
Estes obres, promogudes per la Siderúrgia de Maluku, es varen construir en el marc d'una política de desenroll i de prestigi del país pel règim del president Mobutu Sese Seko. Al no poder assegurar el manteniment dels assuts, funcionen baix mínims. L'explotació la fa la Societat Nacional de l'Electricitat (SNEL).
De la mateixa manera que atres obres faraòniques realisades en el país al servici de polítiques de prestigi que despuix no poden ser mantingudes, li les coneix a sovint com elefants blancs.
Característiques tècniques
Exporta electricitat a Angola, la República del Congo i Zimbabue. El complex està enllaçat també a Zàmbia, Botswana, Namíbia i Suràfrica. Una llínea d'alta tensió unix l'assut en Lubumbashi i en la província Zàmbia de Copperbelt: el proyecte Inga-Shaba.
Es contempla una segona llínea d'alta tensió cap al nort en direcció als països del golf de Guinea. També hi ha prevista una tercera cap al noroest, en direcció a Chad i Sudan.
No obstant, solament el 5 % de la població congolenya té accés a l'electricitat. La pròpia Kinshasa rep un servici molt deficient.
- Inga I: 351 MW, va entrar en servici en 1972.
- Inga II: 1 424 MW, va entrar en servici en 1982.
- Inga III: 3 500 MW, en proyecte.
Inga I i II funcionen actualment al 20 % de la seua capacitat, la majoria de les turbines estan parades en carir de peces de recanvi.
Futur del complex
Hi ha hagut recents contactes en la NEPA (Nigèria) i en Westcor, un consorci dirigit per Eskom (Suràfrica), per a la reactivació del complex.
Westcor proyecta en especial la construcció d'una central Inga III (3,5 GWh). En teoria, en eixa capacitat, el complex Inga I, II,III tindria una potència instalada de més de 5,2 GWh lo que permetria dotar d'electricitat a tot l'Àfrica austral.
Els proyectes preveuen que al final la potència generada en este lloc alcançaria els 39 GWh, en el proyecte Gran Inga. Com a comparació, l'assut de les Tres Goles en Yiling, Hubei de la República Popular China en una potència instalada de 22,5 GWh va generar 84,7 TWh en 2009.
Una atra comparació, les represas de; Itaipú ubicades en Hernandarias-Foz do Iguaçu, Brasil-Paraguai produïx 14 GWh en una producció anual de 103 TWh supera a les de l'Assut de les Tres Goles i Yacyretá ubicades en Ituzaingó-Ayolas, Argentina-Paraguai produïx 3,2 GWh en una producció anual de 20 TWh.
Vore també
Enllaços externs
- (en francés) Inga, Congo'2000. net - Història i característiques tècniques
- (en francés) L'assut d'Inga en 2005 (Fotos), Katembo. be
- (en francés) [enllaç trencat], ANB-BIA suplement edició n˚464 - 15/10/2003
- (en francés) Potencial de desenroll integrat de l'energia en el pla regional en Àfrica, Consell Mundial de l'Energia
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presas de Inga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.