Azande
Els azande (gentilici en plural, per al número singular existix la paraula zande) són un poble del centre-nort d'Àfrica. La seua població s'estima en al voltant d'un milló de persones.[1] Viuen en el nort de la República Democràtica del Congo, en el suroest de Sudan del Sur i en el surest de la República Centroafricana. Els azande congolenys viuen en la província de l'Alt Zaire, els sudanés ocupen les riberes del riu Uele, i els centrafricans viuen en els districtes de Rafai, Zemio i Obo.
Parlen una llengua Ubangi, del grup zande-nzankara, i molts practiquen la religió animista tradicional. Les seues creències giren entorn a tres elements, descrits per Edward Evan Evans-Pritchard en Bruixeria,màgia i oràculs entre els Azande. Segons ell mateixa diu els azande eren capaços de movilisar eixèrcits de 20.000 guerrers.[2] En la cultura azande la fetilleria és concebuda com una substància que s'hostaja en la pancha. Esta substància viu de manera autònoma, realisant màgia negra en contra dels enemics de la persona que l'hostaja. Un bruix pot perdre el control sobre els seus poders, fet que podria ocasionar dany involuntari en persones a les que el bruix no desijava cap mal. Ya que és una entitat present, existixen molts rituals conectats en la protecció i la cancelació de la fetilleria, que se celebren diàriament.
Els oràculs són un modo de determinar d'on prové la suposta fetilleria, i constituïxen la prova llegal per a acusar a una persona d'haver fet mal a una atra.
Com a part de la seua cultura guerrera, I. Evans-Pritchard va documentar que els guerrers varons Azande del nort del Congo habitualment prenien jóvens varons d'entre 12-20 anys com a amants-esposos, que els ajudaven en les seues tasques domèstiques i als que adestraven com a guerrers. La pràctica va desaparéixer en les primeres décades del XX, en acabant de que els europeus assumiren el control colonial, pero Evans-Pritchard encara va arreplegar alguns testimonis d'esta pràctica de varis vells als que va entrevistar.
Etimologia
La paraula azande significa el poble que posseïx moltes terres, i es referix a la seua història com a guerrers conquistadors poderosos. Depenent de la varietat llingüística la pronunciació pot canviar. El nom niam-niam (l'equivalent en espanyol seria l'expressió ñam, ñam) va ser usat en freqüència per forasters en els sigles XIX i XX. Provablement és d'orige dinka; significa grans menjadors en eixa llengua. Este nom dinka o onomatopèyic dels azande fa referència a les seues supostes costums caníbals. Niam-niam era un nom amprat per atres tribus de Sudan del Sur i despuix va ser adoptat pels occidentals. Sempre és considerat pijoratiu, per lo que no és prudent usar-ho en conversacions en azande.
Llengua
- Artícul principal → Idioma zande.
Els azande parlen zande, que ells criden Pazande en el seu idioma (la seua llengua també es diu Zandi, Azande, Sande, Kizande, Badjange). El zande és una llengua zándica que tradicionalment es va relacionar en les llengües Ubangui encara que dit parentesc no sembla ben fundat, alguns autors consieran a la família zándica, formada per sis llengües diferents, com un grup de llengües no classificades encara que unes atres autors les consideren tentativamente com una branca de les llengües Níger-Congo.
Referències
- ↑ Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World. 16a. Edició. Dallas, Tex.: SIL International.
- ↑ Chris Peers (2011). [enllaç trencat]. Tom II. Nottingham: Foundry Books, pp. 22. ISBN 978-1-901543-50-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azande» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.