Riu d'Or

Riu d'Or

Riu d'Or (àrap وادي الذهب, pronunciat /wa:vaig donar: að:ahab/ i en freqüència trascrito com Oued Edhahab en ortografia francesa sobre la base de la pronunciació local) va ser una de les dos divisions territorials^{cita requerida} del Sahara Espanyol, en capital en Vila Cisneros.

Comprenia una superfície de 184 000 km².

Toponímia

La denominació original del territori es deu a que en 1442 uns portuguesos semblen haver obtingut una miqueta d'or en pols a canvi de les seues mercaderies, i varen creure haver descobert un ric país aurífero. En alguns mapes antics, aixina un de Diego Ribera publicat en 1529, figura venint de la Nigricia Central i desemboca en l'Atlàntic mentres, en mapes més moderns apareix un curs molt més curt, que desemboca en el golf en qüestió en el nom d'Uadi Meguetha Mersug, aplegant una expedició espanyola ya en els anys 1885 i 1886 a declarar que no existia riu algun que desembocara en el golf, podent dur a una possible equivocació la forma llarga i estretix del golf que els descobridors portuguesos varen prendre per l'estuari d'un riu.^{cita requerida}

Geografia

Erro al crear miniatura:

Vista de la costa del Sahara Espanyol per la zona de Riu d'Or, any 1930 o 1931.

Llimitava al nort en Saguía El Hamra, en el paralel 26.º com a llínea divisòria. Pel sur el llímit es trobava en veta Blanco, a on es trobava La Güera, llimitant al sur i a l'est en la colónia francesa de Mauritània fins a 1960 i, des de llavors, en Mauritània fins a 1976.

Vore també

• Història de Sahara Occidental
• Regió de Dajla-Riu d'Or

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVilar1971">Vilar (1971). El conveni franc-espanyol de 1900 en els orígens de la República de Guinea Equatorial (en espanyol), Barcelona: Ariel.