Anar al contingut

Riu Omo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Omo és un riu d'Etiopia de 760 km de llarc,[1][2] que desemboca formant un ampli delta fluvial en el llac Turkana, casi en la frontera en Kènia. Té el seu naiximent al suroest d'Addis Abeba i discorre per un curs tortuoso a través del replanell etíope. És la conca fluvial més gran d'Etiopia, despuix de la conca del Nilo Blau, i el seu curs està completament contingut dins dels llímits d'eixe país. La seua conca de drenage endorreico, desagua en el mencionat hàbitat de Turkana.[3]

Geografia

El riu Omo naix en el altiplà Shewan i és un riu perenne. El seu curs corre primer en direcció surest, descrivint una gran curva cap a l'oest fins a aproximadament la mitat del seu recorregut, en que es torna cap al sur fins a desaguar en el llac Turkana (de 6405 km² i a una altitut de 360,4 m), un dels llac del Gran Valle del Rift.

Vista de satèlit de la delta del Omo.

En el seu curs el Omo té un desnivell d'uns 2000 m, des d'una altitut d'uns 2400 m en el seu orige fins als 360,4 m a nivell del llac,[4] i per això les seues aigües discorren molt ràpit, en un curs trencat per vàries zones de cascades, sent les més importants les Kokobi. El riu és per això navegable solament un curt tram per damunt d'a on desemboca en el llac Turkana. La Spectrum Guide to Ethiopia descriu el riu com un destí popular per a la pràctica del rafting en setembre i octubre, quan el riu està en periodo de riuada per la temporada de pluges.[5]

El seu afluent més important és el riu Gibe, sent atres afluents més chicotets els rius Wabi, Denchya, Gojeb, Mui i Usno.

El riu Omo-Bottego va formar els llímits orientals dels antics regnes de Janjero i Garo. El Omo també fluïx pels parcs nacionals de Mac i Omo, que són coneguts per la seua vida selvada.[6] Molts animals viuen prop i en el riu, inclosos hipopótams, cocodrils i escurçons.

Història

Dòna karo en la part baixa del Valle del Omo.

La vall inferior del Omo es creu que va ser un encreuament durant mils d'anys per a diverses cultures i grups ètnics que varen emigrar cap a eixa regió. Actualment en la vall viuen moltes tribus d'agricultors i pastors seminómadas, com els hamers, mursi, karos, surma, bume, galeb, dassanetchs, bereber o bodis. Molts d'ells practiquen les modificacions corporals, com ho demostren els reportages del fotógraf Hans Silvester sobre l'art de la pintura corporal dels pobles del Omo.

Jules Borelli va ser el primer explorador europeu que va reconéixer a fondo la part alta i mija del Omo en la década de 1880. El també explorador italià Vittorio Bottego va alcançar el riu Omo el 29 de juny de 1896, durant la seua segona expedició a Àfrica (1895-1897) finançada pel seu país, que buscava un «paper colonial» en peu d'igualtat en atres nacions importants d'Europa. Va morir durant esta expedició el 17 de març de 1897.

Henry Herbert Austin i els seus hòmens varen alcançar la delta del Omo el 12 de setembre de 1898, trobant que una expedició d'Etiopia, encapçalada per Ras Wolda Giyorgis, havia plantat el 7 d'abril la bandera d'Etiopia en la ribera nort del llac Turkana, i havia saquejat als locals deixant-los reduïts a la pobrea.

El tinent Alexander Bulatovich va conduir una segona expedició etíope que va aplegar al llac el 21 d'agost de 1899, i va anar igualment destructiva. A pesar d'això, els francesos en la seua partida varen cartografiar en precisió per primera volta molts dels meandres de la delta del riu Omo. Esta versió del riu Omo es va mantindre en us fins a la década de 1930.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Central Statistical Agency. «Climate, 2012 National Statistics (Abstract)» (en anglés i amhárico). Consultat el 19 de maig de 2020. «Table A.1.»
  2. ↑ Statistical Abstract of Ethiopia for 1967/68 [Resum estadístic d'Etiopia per a 1967/68].
  3. ↑ Avery, Sean (novembre de 2010). Hydrological Impacts of Ethiopia’s Omo basin on Kenya’s Lake Turkana water levels & fisheries: Final Report ((PDF)(PDF)) (en en).
  4. ↑ Beirne, Jonny (2014). «Gilgel Gibe III: Dam-Induced Displacement in Ethiopia and Kenya», F. Gemenne, P. Brücker i Dina Ionesco (ed.). State of Environmental Migration 2014: An Overview of 2013 ((PDF)}(PDF)}) (en en), pp. 215-234.
  5. ↑ Camerapix (2000), p. 262
  6. ↑ (1980) Scheffel (ed.). Natural Wonders of the World (en en), Estats Units: Reader's Digest Association, Inc. ISBN 0-89577-087-3.

Bibliografia

  • Hurd, W. (2006). " Rangers by Birth ", Cultural Survival Quarterly, 30.2, sitie web visitat el 31 d'octubre de 2007

Bibliografia adicional

  • Camille Arambourg, Mission scientifique de l'Omo, 1932-1933 : Géologie–Anthropologie (francés), Muséum national de histoire naturelle, P. Lechevalier, Ed. du Muséum, 1947, 562 p.
  • Camille Arambourg i René Gabriel Jeannel, Mission scientifique de l'Omo : Zoologie (francés), P. Lechevalier, 1948
  • Karl W. Butzer, Recent history of an Ethiopian delta: the Omo River and the level of Lake Rudolf (anglés), University of Chicago, Chicago, 1971, 184 p.
  • D. Geraads et Y. Coppens, « Évolution dones faunes de mammifères dans li Plio-Pléistocène de la basse vallée de l'Omo (Éthiopie) : apports de l'analyse factorielle » (francés), Comptes rendus de l'Académie dones sciences. Série 2. Sciences de la terre et dones planètes, 1995, vol. 320, n° 77, p. 625-637
  • Gianni Giansanti, Paolo Novaresio et Eve Mercier-Sivadjian, Afrique mystérieuse : els peuples oubliés de la vallée de l'Omo (francés), Prisma Presse, Solar, 2004, ISBN 978-2-263-03773-3
  • Henry de Lumley et Yonas Beyene, Els sites préhistoriques de la régió de Fejej, Sud-Omo, Ethiopie, dans leur contexte stratigraphique et paléontologique (francés), Éditions Recherche sur els civilisations, 2004, 635 p. ISBN 978-2-86538-295-8
  • Henri Méhier de Mathuisieulx (vicomte), Lamberto Vannutelli et Carlo Citerni, L'Omo : voyage d'exploration dans li pays dones Somalis et l'Ethiopie méridionale (francés), 1900, 24 p.
  • Hans Silvester, Els peuples de l'Omo (francés), La Martinière, 2006 ISBN 978-2-7324-3444-5
  • Vannutelli, L. i Citerni, C. (1899). Seconda spedizione Bòttego: L'Omo, viaggio d'esplorazione nell'Africa Orientale (italià), Milano : Hoepli, 650 p.

Filmografia

  • Li premier homme et són environnement: els fouilles de l'Omo, documental francés realisat per Jean-Pierre Baux, 1975, 43'


Referències