Allioideae

Allioideae

Allioideae és una subfamília de plantes monocotiledóneas herbàcees, perennes i normalment bulbosas dins de la família de les amarilidàcees i de l'orde Asparagales. Es distribuïxen generalment en les regions templades, càlides i subtropicals de tot lo món. Les espècies que la componen poden ser reconegudes fàcilment per la seua olor característica (l'olor dels alls i les cebes, suficientment singular com per a ser denominat "olor aliáceo"), pels seus fulles prou suaus i carnosas, i la seua inflorescència semblada a una umbela en l'extremitat d'un escape, la qual du flors chicotetes a mijanes d'ovari súpero.

En el passat, les plantes que formen part d'esta subfamília es varen considerar com a part d'una àmplia i polifilética Liliaceae, i encara en l'actualitat alguns botànics aixina ho apliquen. Els integrants de les alióideas varen ser reconeguts com una família independent per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II del 2003 si ben el APG II deixava com a opció incloure els seus gèneros junt en els de atres famílies relacionades en un Alliaceae sensu clapixc. En la publicació de 2009, el sistema APG III reconfirmó este últim criteri de considerar les alióideas com una subfamília dins de la família de les amarilidàcees.

El gènero més important econòmicament potser siga Allium, al que pertanyen la ceba, l'all i vàries atres verdures i condiment.

Descripció

Les flors en sis tépals, sis estams i un gineceo d'ovari súpero són típiques de les alióideas, com és el cas de Muilla maritima.

Inflorescències de Allium. Les umbeles són típiques en les alióideas.

Excepcionalment les alióideas presenten flors solitàries en lloc de inflorescència, com és el cas de Ipheion uniflorum.

Són plantes perennes o bianuals. Són acaulescentes (no posseïxen brot aéreu llevat el que dona les flors i els fruts) i els brots poden ser bulbos verdaders (tallos subterràneus d'acumulació de reserves, com, per eixemple, en Allium) o rarament curts rizomes (com en el cas de Tulbaghia) o corms, típicament rodejats de escates foliosas membranosas o bases de fulls. Quan presenten bulbo, est és tunicado i en raïls contràctils, podent o no presentar almidó d'acort a l'espècie considerada. Els elements de got posseïxen perforació simples. Poden presentar laticíferos (i quan els presenten, el làtex és més o menys clar). Allium, per eixemple, presenta laticíferos en els fulls. Presenten saponines esteroideas, en composts en olor a ceba o all (olor aliáceo) com els alil-sulfurs, propionaldehído, propiontiol, i el vinil disulfuro. l'aliina és convertida enzimáticament a composts alil-sulfur. Des del punt de vista fitoquímico, els membres de la família presenten flavonoides i composts azufrados derivats de la cisteína.

Les fulles són basals, simples, llargues (llineals, lanceolares o aciculares, rarament ovadas), caduques, alternes, usualment dístiques o també espiralades, usualment sésiles (molt rarament pecioladas, com en el cas de Allium ursinum), cortament liguladas (a lo manco en Allium), més o menys basals, terete (circulares en la secció travessera), sense estípules. En venaació paralela, de marge sancer, envainadoras en la base (la baïna tancada). Les fulles presenten una olor característica (el ya mencionat "olor aliáceo"). Les plantes presenten pèls simples.

Les flors usualment es disponen en inflorescències, si be hi ha gèneros en flors solitàries (Ipheion, per eixemple). L'inflorescència característica és una inflorescència determinada, terminal al final d'un llarc escape, composta per una o més cims helicoides contretes que semblen una umbela (a voltes cridada "pseudoumbela"), rarament un mechó, que té per davall una a vàries bràctees (usualment 2) membranosas com espates, les quals poden trobar-se fusionades. Les flors són hermafroditas, actinomorfas a lleument zigomorfas, fragants o inodoras, pediceladas (els pedicels a voltes articulats apicalment), hipóginas, moltes voltes vistoses. Les flors individuals no estan associades a bràctees. Quan les flors són zigomorfas, l'irregularitat en la simetria radial es deu a la disposició del androceo. Presenten nectarios florals i la secreció del néctar prové del gineceo, més específicament dels septos de l'ovari.

el perigonio és biseriado, compost per sis tépals en dos verticilos de tres peces, homoclamídeo (els tépals dels dos verticilos iguals), els tépals poden estar separats o units en la base. En este últim cas, el perigonio forma un tubo que pot ser en forma de campana a tubular. Els tépals són imbricados, petaloideos, no punteados. A voltes formen una corona que és un creiximent del periant. Les flors no presenten hipanto.

l'androceo està compost per 6 estams disposts en dos verticilos de tres peces (rarament tres o dos en estaminodios), diplostémonos (el verticilo extern és opost als tépals externs i l'intern és opost als tépals interns), els filaments poden estar separats o connados, a voltes adherits (es diuen "adnatos") als tépals, a voltes en apèndixs. Les anteres són versàtils, de dehiscencia llongitudinal i introrsa. el polen és monosulcado.

l'ovari és súpero (rarament mig-ínfero), està format per tres carpelos soldats i és trilocular. l'estil és solitari, terminal o ginobásico. Presenten un sol estigma, capitado a trilobado, sec o humit. el sac embrionari és bispórico, en obturador present. Els òvuls són anátropos a campilótropos, en placentaació axilar i en número de dos a numerosos per lóculo.

el frut és una càpsula loculicida (és dir, cada carpelo s'obri separadament a la madurea del frut). Les llavors són ovoides, elipsoide, o globosas a angulars. l'endosperma de les llavors pot ser del tipo celular o helobial, és ric en olis i aleurona. Els cotiledones no són fotosintéticos. La coberta seminal posseïx fitomelanines (per lo que la llavor és de color negre) i les capes interiors estan comprimides o colapsades. l'embrió és més o menys curve.

Els números cromosòmics bàsics són x=4, 5, 6, 7, 8 i 9 i els cromosomes poden ser des de relativament chicotets a grans (de dos a 20 µm).

Ecologia

Es troben àmpliament distribuïdes en tot lo món (Hemisferi Nort, Sudamérica i Suràfrica), en regions templades a tropicals. Són freqüents en hàbitats semiáridos.

la polinisació de les vistoses flors de la família la porten a terme insectes (són entomófiles), especialment abelles i avespes.

Les llavors són predominantment dispersades per vent o per aigua.

Unes poques espècies produïxen bulbillos en l'inflorescència.