Àfrica espanyola
.png){kind=link}
Àfrica espanyola és la denominació donada durant el XX als territoris africans baixe sobirania o protectorat espanyol. A lo llarc de l'història, Espanya va controlar les següents zones en Àfrica:
- El Protectorat Espanyol de Marroc, format per les zones del Rif al nort i Veta Juby al sur.
- Ifni, una chicoteta regió marroquina al voltant de la ciutat de Sidi Ifni.
- El Sàhara Espanyol, corresponent a la regió actual del Sàhara Occidental.
- La Guinea Espanyola, corresponent a l'actual Guinea Equatorial.
Ademés, durant l'unió de Portugal i Espanya en l'Unió Ibèrica (1580-1640), els reis espanyols varen controlar diversos ports en les costes africanes.
En l'actualitat, formen part d'Espanya en Àfrica les illes Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla. També formen part distints illots i peñones front la costa marroquina, cridats places de sobirania. Tots estos territoris són des del punt de vista llegal part integral d'Espanya i no colónies.
Història
[editar | editar còdic]En 1497, Espanya anexionó a la corona de Castella la ciutat abandonada de Melilla, huit anys despuix Mazalquivir, en 1509 Orà, i en el XVII atres ports que actualment formen part dels Estats de Marroc, Argèlia, Tunis i Líbia. l'integració de Portugal en Espanya (1580-1640) va comportar l'incorporació de les seues colónies als territoris baix domini del rei d'Espanya; la major part d'estos territoris serien perduts més vesprada, llevat la zona d'Orà, perduda front als algerins en 1708 pero recuperada en 1732 pels espanyols. Esta ciutat va ser destruïda per un terremot en 1790 per la qual cosa els espanyols, sent atacats pel sultà d'Alger, varen pactar la seua retirada en 1792 a canvi de l'accés al port, una factoria en Mazalquivir i la concessió de peixca de coral. En el XV es funda Santa Creu de Mar Menuda.[1]
Per mig del Primer Tractat de Sant Ildefons (1777) entre Espanya i Portugal, este va incorporar als seus territoris de Brasil l'illa de Santa Catalina, a canvi de les illes de Fernando Poo i Annobón en Àfrica, aixina com de la llicència per a comerciar en la costa continental de Camerún i Gabon fins a veta Formoso. No va ser fins a 1843 quan el marí Juan José Lerena i Barry va prendre possessió per a Espanya de Fernando Poo, Corisco i Riu Muni.
De finals de el XIX a principis de el XX, Marroc va ser un territori disputat per les potències europees, principalment França, Espanya, Regne Unit i l'Imperi Alemà. Espanya va participar en les següents guerres i ocupacions:
- Guerra d'Àfrica (1859-1860), que va finalisar en el Tractat de Wad-Ras.
- Guerra de Margallo o primera guerra del Rif (1893-1894).
- Guerra de Melilla i Desastre del Barranc del Llop (1909).
- Protectorat espanyol de Marroc (1913-1956): no va ser fins a 1912 quan França, en el respal d'Alemània i la retirada dels interessos britànics i italians, va realisar el repartiment en Espanya de Marroc, assignant-li un territori nort (Yebala-Rif) i un atre sur (Tarfaya).
- Guerra del Rif (1911-1926): l'ocupació espanyola va chocar en una violenta oposició en el Rif per part d'Abd al-Krim que es va materialisar en el cridat Desastre de Annual (1921); Abd al-Krim es va proclamar president de la República del Rif (1921-1926). El desembarc d'Espígols (1925), baixe el mando del general Primer de Rivera, va donar inici a les operacions que desembocarien en la derrota de Abd el-Krim i l'ocupació i pacificació total de la zona espanyola del Protectorat.
- Durant la Segona Guerra Mundial, les tropes espanyoles varen ocupar la zona internacional de Tànger entre el 14 de juny de 1940 i l'11 d'octubre de 1945.
- Fi del Protectorat (1956): En decidir França posar fi al protectorat i l'independència de Marroc, Espanya va firmar en abril de 1956 la desocupació del Rif i en 1958, com a conseqüència de la guerra de Ifni (1957-1958), li va cedir el territori de Tarfaya, el qual estava dins de la zona del protectorat (Tractat de Fez de 1912).
- En 1969, per la pressió descolonizadora de l'ONU, Espanya va retrocedir a Marroc el territori de Ifni.
- En 1975, el rei de Marroc, Hasán II, aprofitant l'agonia de Franco i la regència de Juan Carlos, va movilisar al poble marroquí en la cridada marcha verda cap al Sàhara espanyol, conseguint que Espanya ho abandonara, cedint l'ocupació a Marroc i Mauritània despuix dels acorts de Madrit sense permís de l'ONU; jurídicament seguix sent una colónia espanyola.
Territoris colonials espanyols
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Estava format per dos zones: al nort la zona del Rif, en fronteres en Ceuta, Melilla, les places de sobirania i la zona internacional de Tànger, i al sur la zona de Veta Juby que lindaba en el Sahara Espanyol.
Els primers indicis de protectorat podrien trobar-se en les expedicions de portuguesos i espanyols per a expandir-se per la zona. En el XIX, quan el sultanato marroquí estava molt debilitat, les potències europees escomencen a pensar en repartir-se el territori, en especial França, Regne Unit, Espanya i Alemània. En el cas espanyol, per a venjar-se dels atacs sobre Ceuta, llança un atac sobre les forces marroquines, en lo que serà la guerra d'Àfrica. Finalment, Regne Unit deixa les seues pretensions sobre Marroc.
Despuix d'un temps, les cabilas rifeñas propenques a Melilla escomencen a tindre chocs en les tropes espanyoles allí destacades, fins a aplegar al punt de morir en batalla el general Margallo. Despuix d'açò el govern espanyol envia tropes per a una segona guerra, mentres que el sultà envia al seu germà per a acabar en el tumult de les cabilas rifeñas. Açò seria la guerra de Margallo, que es considera el primer pas al protectorat.
Despuix d'abandonar Regne Unit i Itàlia els seus interessos, es va procedir al repartiment de Marroc entre Espanya i França en dos protectorats, que donaria lloc en 1911 a la guerra del Rif, els successos del qual més coneguts serien el Desastre de Annual i el Desembarc d'Espígols i que terminaria en l'any 1927, en la pacificació del Rif per Espanya i França.
Marroc conseguiria l'independència de França i Espanya en l'any 1956, quan la primera decidix donar per conclós el protectorat.
Les primeres mostres de colonisació es varen produir en 1476, quan la Corona de Castella va ocupar esta zona en la fundació de Santa Creu de la Mar Menuda con relación a les illes Canàries, abandonada en 1524 en detriment dels interessos sobre les Índies.
A lo llarc dels sigles Espanya va mantindre la sobirania sobre este territori, circumscrita a la peixca canària en les seues costes. Esta va ser reconeguda, ademés, en el Tractat de Wad Ras de 1860 per la victòria espanyola en la guerra d'Àfrica contra Marroc. En 1934, despuix de la conquista francesa de Marroc,[1] i la formalisació d'acorts en les tribus locals, el Coronel Capaç va ocupar el territori de Ifni.
Despuix de l'independència de Marroc, Espanya i França varen lliurar la guerra de Ifni-Sahara (1957-1958) contra els atacs nacionalistes de forces irregulars marroquines. l'Acort de Cintra va cedir Ifni a Marroc, a excepció de la ciutat de Sidi Ifni. La descolonización impulsada per la ONU va supondre que, en 1969, Marroc es anexionarse la moderna ciutat de Sidi-Ifni.
Despuix de les expedicions d'Emilio Bonelli, Espanya conseguix en la Conferència de Berlín de 1884 el reconeiximent del territori de Riu d'Or. Despuix dels Tractats de París (1900), queda ratificada la sobirania de la zona Saguía el Hamra, que lindaría en el territori espanyol de Veta Juby. El Sàhara espanyol va ser primer colónia i despuix província i la seua capital va ser El Aaiún, sent atres poblacions d'entitat Vila Cisneros i La Güera. Despuix de l'independència de Marroc en 1956, va sofrir els atacs d'este en la guerra de Ifni-Sahara de 1957-1958.
Durant l'inestabilitat política del tardofranquisme, el territori va ser invadit per Marroc en la Marcha Verda i es va firmar l'Acort Tripartit de Madrit, pel que es creava una administració tripartita/tripartida temporal del territori (Espanya, Marroc, Argèlia), i en el que Espanya pretenia delegar les seues responsabilitats com potencia administradora. El 26 de febrer de 1976 el representant permanent d'Espanya davant la ONU va enviar al secretari general de l'organisació una carta en la que Espanya s'desentender del territori del Sahara Occidental.[2]
No obstant, lo cert és que l'ONU mai ha reconegut la validea jurídica del Acorde de Madrit, i el secretari general es va llimitar a acusar rebut de la carta enviada pel representant permanent d'Espanya davant l'organisació, tot això per entendre que Espanya no podia haver transferit la seua condició de potència administradora. [3]Aixina les coses, gran part de la doctrina internacional entén que el Sahara Occidental seguix sent un territori no autònom que la seua potencia administradora de iure és Espanya. Esta situació ha segut ratificada pels òrguens jurisdiccionals espanyols.[4]
Des de la marcha de facto de l'administració espanyola el territori es denomina Sahara Occidental, i és un territori en disputa entre Marroc i la República Àrap Saharahui Democràtica.
_Golfo_de_Guinea.jpg){kind=link}
Localisada en el Golf de Guinea és actualment l'estat independent de Guinea Equatorial. Els Territoris Espanyols del Golf de Guinea comprenien les illes de Fernando Poo, Annobón, Elobey i Corisco i la Guinea Continental Espanyola, el llímit de la qual es va traçar en el Tractat de París, que va deixar a la part continental de la colónia en només una dècima part de l'original; estos distints territoris i illes varen ser reunificados en 1926, passant-se a cridar Guinea Espanyola. La colonisació es va iniciar en 1885 fins que es va independisar la colónia en 1968. La colónia va aplegar a tindre participació política en les Corts espanyoles durant el franquisme.
En 1959, els territoris espanyols del golf de Guinea varen adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarinas, similar al de les províncies metropolitanes. El territori es va dividir en dos províncies: Fernando Poo (en les illes de Fernando Poo i Annobón) i Riu Muni (en la Guinea Continental i les illes Elobey i Corisco); i es va denominar Regió Equatorial Espanyola. Com a tal regió, va ser regida per un governador general eixercint tots els poders civils i militars. Les primeres eleccions locals es varen celebrar en 1960, i es varen elegir els primers procuradors guineanos en corts. Baixe la Llei Bàsica de decembre de 1963, les dos províncies varen ser reunificadas i dotades d'una llimitada autonomia, en òrguens comuns a tot el territori (entre ells un cos llegislatiu) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general tenia amplis poders, l'Assamblea General de la Guinea Espanyola tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.
En març de 1968, baixe la pressió dels nacionalistes ecuatoguineanos i de les Nacions Unides, Espanya va anunciar que concediria l'independència. Es va formar una convenció constituent que va produir una llei electoral i un borrador de constitució. El referèndum sobre la constitució es va produir l'11 d'agost de 1968, baixe la supervisió d'un equip d'observadors de les Nacions Unides. Un 63% de l'electorat va votar a favor de la constitució. Despuix es va formar el primer govern independent.
Esta colónia estava formada pels territoris de:
- Riu Muni: era la regió continental de la Guinea Espanyola. La seua capital es trobava en Bata. Tenia una extensió de 26 000 km² i una població de més de 300 000 habitants aproximadament. Riu Muni, va ser cedida per Portugal a Espanya en 1778. Va ser una colónia aparte fins a la seua unió en Fernando Poo i Annobón formant la Guinea Espanyola en 1926. Despuix passaria a ser part de Guinea Equatorial sent el seu territori continental. Les ciutats més grans eren Bata i Mbini.
- Fernando Poo: L'illa va ser visitada també en 1472 pel navegant portugués Fernando Poo, qui la va batejar com a Flor Formosa, pero despuix va adoptar el nom del seu descobridor per a Europa. Té un superfície d'uns 2017 km². Despuix dels tractats de Sant Ildefons de 1777 i d'El Pardo (març de 1778), Portugal va cedir a Espanya els seus drets sobre l'illa, junt en Annobón i la costa de Guinea. En abril del mateix any Espanya va montar una expedició a Fernando Poo, dirigit pel comte de Argelejos, que no obstant quedarà en res quatre mesos despuix; d'octubre de 1778 a novembre de 1780 s'establirà un governador espanyol, sent despuix l'illa abandonada per la missió espanyola. Aprofitant l'absència espanyola els britànics varen intervindre en l'illa entre 1827 i 1840, establint diferents llocs, els principals d'ells Port Clarence (actual Malabo) i Sant Carlos. Juan José Lerena i Barry en març de 1843 va issar el pabelló espanyol en Malabo, finalisant l'influència britànica. Espanya va reprendre activament la colonisació de Guinea al començament del sigle XX. En 1926 s'unix l'illa a la colónia de Guinea Espanyola.
- Elobey, Annobón i Corisco: va ser una colónia espanyola en Àfrica, que consistia en les illes de Elobey Gran, Elobey Chic, i Corisco (en l'estuari del riu Muni), i Annobón (al suroest, més allà de Sant Vaig prendre). Tenia un àrea total de 36 km² i una població estimada en 1910 de 2950 persones. La capital va ser la chicoteta pero molt activa i poblada illa d'Elobey Chic, passada despuix a Santa Isabel. En 1926 esta colónia, junt en les de Fernando Poo i Riu Muni es varen unificar per a formar la Guinea Espanyola.
Vore també
[editar | editar còdic]- Imperi espanyol
- Àfrica Occidental Espanyola
- Guinea Espanyola
- Sahara Occidental
- Colonisació d'Àfrica
- Províncies espanyoles en Àfrica
- Presència portuguesa en el nort d'Àfrica
- Hispanoáfrica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'establiment hispà africà de Santa Creu de Mar Menuda i la seua aparició en la cartografia nàutica portuguesa de finals del sigle XV». Cabildo de Gran Canària. Consultat el 2 de juliol de 2022.
- ↑ «Carta del Representant Permanent d'Espanya davant la ONU, de 1976».
- ↑ «RUIZ MIGUEL, Carlos (2010). "Les obligacions llegals d'Espanya com a potència adminstradora del Sahara Occidental". Anuari espanyol de Dret Internacional / vol. 26 / 2010 / 303-331 303, pp. 303-331.».
- ↑ «ANN 256/2014. Sala de lo penal. 04/07/2014. FJ 1».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «África española» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.